Yosef ben Jacob ibn Saddiq (; ) (Còrdova, ~1070 - 1149) fou un poeta, jurista i filòsof jueu de l'Àndalus.
Biografia Fill de Jacob ibn Saddiq, erudit jueu, Yosef naix possiblement a Còrdova al voltant de l'any 1070. Després es trasllada a Lucena, on estudia la Torà i el Talmud, essent deixeble d'Isaac ibn Gayyat,— 1922: p. 61. director de l'acadèmia rabínica.
Amb una gran formació jurídica, en 1138, junt a Maimó, pare de Maimònides, 1895: p. 1. ocupa el càrrec de dayyan o jutge de la comunitat jueva de Còrdova, fins a la seva mort l'any 1149. 1991: p. 271.
Obra Filosofia Al-Alam al-Saghir (El Microcosmos) o Ha-ʿolam ha-Qatan, en la traducció a l'hebreu.Traduït per Nahum ha-Ma'arabi. ( 1991: p. 271) L'original, escrit en judeoàrab,— 2007: «Israeli's Influence on Later Thinkers». no es conserva.
El Microcosmos és el primer compendi de la ciència, la filosofia i la teologia orientat al món jueu. Aquest llibre està dirigit a principiants, que requereixen un resum i compendi de la física, la psicologia, la metafísica i l'ètica, per donar-los una idea de la posició de l'home en el món, i llurs deures, teòrics i pràctics, en aquesta vida, per a poder complir amb el seu destí pel qual fou creat. 2009: p. 84. Aquesta és una obra d'iniciació a la filosofia, on es condensa el pensament de l'època, i per tant, presenta un caràcter eclèctic. 1991: p. 274.
És un breu tractat filosòfic neoplatònic amb aportacions aristotèliques, on demostra conèixer els clàssics grecs, com Sòcrates, Plató, Aristòtil, Empèdocles, Xenòfanes i Galè, però és influït, sobretot, pels Germans de la Puresa i per Ibn Gabirol. 1991: p. 272.
Els temes fonamentals són: 1991: p. 272-274. Gnoseologia. La tesi principal consisteix que sols qui es coneix a si mateix pot conèixer el que hi ha fora d'ell. Per a Ibn Saddiq l'ànima humana és el lloc espiritual del coneixement, i que en el procés cognitiu existeix una doble via: la sensible, que ens permet aprehendre el que és accidental i individual, i la racional, que ens permet conèixer el que és genèric i substancial. I a més de l'ànima racional, que és capaç de formar conceptes, d'establir premisses i de formular lleis, però a la vegada es troba sotmesa a la llei moral que li permet decidir entre el bé i el mal; hi ha l'ànima vegetativa, que assumeix les funcions de nutrició, desenvolupament i reproducció, i l'ànima animal, que exerceix l'acció motora i sensorial del cos. I en correspondència amb l'ànima humana existeix l'ànima còsmica, un ser espiritual pur, que ni és cos ni està limitada per cap cos. Cosmologia. L'Univers està compost de matèria i forma, on la matèria és superior a la forma pels ésser espirituals. La diferència entre substància i matèria és que aquesta és substància potencial, mentre la substància, abans d'assimilar la forma, sols és matèria; i quan la matèria adopta la forma, la matèria es torna substància real. Teologia. El coneixement de la substància primera no és totalment impossible, però tampoc totalment possible. Amb el coneixement es pot arribar a la descripció dels atributs i de les activitats que procedeixen d'aquests atributs, però no de la substància primera. Per altra banda, Déu, etern, per la seva voluntat crea, i el temps sorgeix des de dins de la creació a conseqüència del moviment que l'anima. Déu és etern per immutable i el món és essencialment temporal per canviant.
Alojun we'l Mudsakerat. Tractat de lògica, escrit en àrab, no es conserva. 1895: p. 2.
Poesia És molt escassa la poesia conservada de Yosef ibn Saddiq, un poema dedicat a Yehudà ha-Leví, amb motiu de la seva visita a Còrdova de camí a Sió, i conservada en el diwan del mateix Yehudà ha-Leví, i uns quants poemes litúrgics que es troben en distints Majzorim —col·leccions d'oracions que comprenen tot el cicle litúrgic anual jueu— sefardites i africans.Jewish Encyclopedia.
Referències i notes
Bibliografia , Gonzalo. Hombres y documentos de la filosofía española. Volum 4. Madrid : CSIC, 1991; 911 pp. . → , Max. Die Philosophie des Josef (ibn) Zaddik nach ihren Quellen insbesondere nach ihren beziehungen zu den lauteren brüdern und zu Gabirol. Münster : Aschendorff, 1895. , Isaac. A history of mediaeval jewish philosophy. Project Gutemberg, 17 gen 2009. [Edició en línia] , Abraham; , Jaime (ed. i trad.). Séfer ha-Kabbaláh : (El libro de la tradición). Granada : Tipografía de El Defensor, 1922. «Joseph ben Jacob ibn Ẓaddik». Jewish Encyclopedia. [Edició en línia] , Leonard; , R. David. «Issac Israeli». Stanford Encyclopedia of Philosophy. Stanford : Stanford University, 2007. [Edició en línia]
Categoria:Filòsofs andalusins Categoria:Jueus andalusins Categoria:Filòsofs jueus medievals Categoria:Filòsofs medievals en àrab Categoria:Poetes medievals en hebreu Categoria:Morts a Còrdova Categoria:Poetes andalusins Categoria:Poetes andalusos Categoria:Filòsofs andalusos Categoria:Escriptors cordovesos Categoria:Escriptors jueus Categoria:Jueus espanyols Categoria:Filòsofs del segle XI Categoria:Filòsofs del segle XII Categoria:Poetes del segle XII Categoria:Poetes del segle XI Categoria:Nascuts al segle XI