El Campionat del Món de basquetbol, (oficialment FIBA World Championship), és la màxima competició mundial de bàsquet, juntament amb els Jocs Olímpics, per a seleccions estatals.
La competició és organitzada per la FIBA i es disputa cada quatre anys des de 1950.
Història miniatura|esquerra|Mapa amb els països que has estat seu del mundial (fins 2023). Blau fosc: dos cops; blau cel: un cop. miniatura|esquerra|Partit entre els Estats Units i el Brasil al Mundial de 1954. La Copa del Món de Bàsquet FIBA va ser concebuda en una reunió del Congrés Mundial FIBA als Jocs Olímpics d'Estiu de 1948 a Londres. El secretari general de la FIBA, Renato William Jones, va instar a la FIBA a adoptar un Campionat del Món, similar a la Copa del Món de la FIFA, que se celebraria cada quatre anys entre Olimpíades. El Congrés FIBA, veient l'èxit que tenia el torneig olímpic amb 23 equips aquell any, va acceptar la proposta, començant amb un torneig el 1950. Argentina va ser seleccionada com a amfitrió, en gran part perquè era l'únic país disposat a assumir la tasca. L'Argentina va aprofitar el fet de ser la selecció amfitriona per guanyar tots els seus partits en el camí de convertir-se en el primer campió del món.
Els primers cinc tornejos es van celebrar a Amèrica del Sud, i els equips d'Amèrica van dominar el torneig, guanyant vuit de les nou medalles als tres primers tornejos. El 1963, però, els equips d'Europa de l'Est i el sud-est d'Europa, la Unió Soviètica i Iugoslàvia en particular, van començar a atrapar als equips del continent americà. Entre 1963 i 1990, el torneig va ser dominat pels Estats Units, la Unió Soviètica, Iugoslàvia i el Brasil, que junts van acumular totes les medalles del torneig.
El Campionat del Món FIBA de 1994 celebrat a Toronto va marcar l'inici d'una nova era, ja que els jugadors de l'NBA nord-americans en actiu van participar en el torneig per primera vegada (abans només podien participar professionals europeus i sud-americans, ja que encara eren considerats jugadors amateurs), mentre que la Unió Soviètica i Iugoslàvia es divideixen en molts estats nous. Els Estats Units van dominar aquell any i van guanyar l'or, mentre que els antics estats de l'URSS i Iugoslàvia, Rússia i Croàcia van guanyar la plata i el bronze. El Campionat del Món FIBA de 1998, celebrat a Grècia (Atenes i El Pireu), va perdre part de la seva brillantor quan el tancament de l'NBA de 1998–99 va impedir la participació dels jugadors de l'NBA. El nou equip iugoslau, format ara per les antigues repúbliques iugoslaves de Sèrbia i Montenegro, va guanyar la medalla d'or sobre Rússia, mentre que els Estats Units, amb jugadors professionals de bàsquet jugant a Europa i dos jugadors universitaris, van quedar tercers.
El 2002, altres nacions van començar a destacar. La República Federal de Iugoslàvia, dirigida per Peja Stojaković dels Sacramento Kings i Dejan Bodiroga del FC Barcelona, va guanyar a l'últim partit a l'Argentina, mentre que Dirk Nowitzki, que va ser el MVP del torneig, va portar Alemanya al bronze, la seva primera medalla del Mundial. Mentrestant, l'equip dels Estats Units, aquest cop format per jugadors de l'NBA, va lluitar per aconseguir el sisè lloc. Aquesta nova era de paritat va convèncer la FIBA d'ampliar el torneig a 24 equips per a les edicions de 2006, 2010 i 2014 del torneig.
El 2006, la potència emergent espanyola va vèncer a Grècia en la primera aparició a la final dels dos equips. Espanya es va convertir en el setè equip a aconseguir l'or del Campionat del Món. Els Estats Units, que van perdre contra Grècia en una semifinal, van guanyar contra l'Argentina en el partit per la tercera posició i van aconseguir el bronze.
A la final del Campionat del Món FIBA de 2010, els Estats Units van derrotar Turquia i van guanyar l'or per primera vegada en 16 anys, mentre que Lituània va guanyar Sèrbia i va guanyar el bronze. La següent edició, els Estats Units es van convertir en el tercer país a defensar el campionat, guanyant contra Sèrbia a l'edició del 2014 del torneig. França va vèncer Lituània en el partit per la medalla de bronze.
Després de l'edició de 2014, la FIBA va instituir canvis significatius a la Copa del Món. La competició final es va ampliar de 24 a 32 equips. A més, per primera vegada des de 1967, la competició ja no es solaparia amb la Copa del Món de la FIFA. Per adaptar-se a aquest canvi, la Copa del Món FIBA 2014 va ser seguida d'una edició de 2019 a la Xina, seguida d'una edició el 2023 a les Filipines, Japó i Indonèsia, i el torneig de 2027 a Qatar, la primera Copa del Món a celebrar al món àrab.
Historial En negreta = Selecció campiona (prò.) = Pròrroga EdicióAnyFinalMedalla de bronzeSeuCampióSubcampió3r lloc4t llocI1950DetallslliguetalliguetaArgentinaII1954DetallslliguetalliguetaBrasilIII1959DetallslliguetalliguetaXileIV1963DetallslliguetalliguetaBrasilV1967DetallslliguetalliguetaUruguaiVI1970DetallslliguetalliguetaIugoslàviaVII1974DetallslliguetalliguetaPuerto RicoVIII1978Detalls82–81(prò.)86–85FilipinesIX1982Detalls95–94119-117ColòmbiaX1986Detalls87–85117–91EspanyaXI1990Detalls92–75107–105(prò.)ArgentinaXII1994Detalls137–9178–60CanadàXIII1998Detalls64–6284–61GrèciaXIV2002Detalls84–77(prò.)117–94Estats UnitsXV2006Detalls70–4796–81JapóXVI2010Detalls81–6499–88TurquiaXVII2014Detalls129–9295–93EspanyaXVIII2019Detalls95–7567–59XinaXIX2023Detalls83-77127-118(prò.)Filipines, Japó, IndonèsiaXX2027DetallsQatar
Medaller En cursiva = Seleccions desaparegudes Dades actualitzades el febrer 2024 Posició País Or Argent Bronze Total1534122532103332842226522046200271203810129020210010101011200220022140011001100110011 Total 19 19 19 59
Posició per edició +Arg 1950Bra 1954Xil 1959Bra 1963Uru 1967Iug 1970PRi 1974Fil 1978Col 1982Esp 1986Arg 1990Can 1994Gre 1998EUA 2002Jap 2006Tur 2010Esp 2014Xin 2019Ind Jap Fil 2023TotTop 16Top 8Top 4Top 2Top 1Participants10121314132416243210a11a2a2a1a2a1a3a3a1a1a1aAvui 7 estats16161312952a1a2a4a4a5a3a5a2a1a3a1a3a6a3a1a1a7a4a19191915856a3a1a3a1a2a1a2a2aAvui 15 repúbliques9998634a2a1a1a3a2a6a3a8a4a5a11a10a8a19a9a6a13a13a1918138429a5a4a5a10a10a5a5a1a6a5a1a9a131393221a10a8a6a11a12a8a9a8a2a4a5a11a2a13139431 (RFA 1986)16a12a3a8a17a18a1a753211 (i Montenegro 2016)Part de Iugoslàvia9a4a2a5a2a55432Part de la Unió Soviètica2a2a10a7a12a5532210a6a4a4a2a11a9a11a15a994319a6a2a8a22a543116a4a5a13a5a13a3a3a18a98637a9a4a4a6a9a6a9a10a8a101062Part de la Unió Soviètica7a7a3a4a9a6a66523a10a3a33227a12a11a10a8a6a6a8a11a7a12a13a22a21a3a1412615a6a12a7a10a15a4a6a11a7a17a18a19a15a12a14116112a12a7a5a17a7a5a9a13a11a12a4a10a1313513a8a13a8a21a32a24a74318a4a11a15a4421 (Formosa 1954 1959)5a4a222121a4a16a12a15a19a22a7411Part de Iugoslàvia3a14a10a33116a9a10a7a7a11a13a773Part de Iugoslàvia9a8a7a7a4435a8a22211a12a9a15a8a12a15a16a24a29a1081 (República Àrab Unida 1959 1970)5a11a13a14a14a24a20a75113a9a8a9a14a25a6517a12a12a10a4416a10a9a10aAvui Txèquia i Eslovàquia4418a7a2218a1117a1117a111Part de Txecoslovàquia6a111Part de la Unió Soviètica5a111Part de Portugal20a13a16a11a10a15a17a27a9511a13a22a16a13a16a23a26a8512a16a16a14a4413a11a14a20a31a19a63Part de França14a15a22a16a30a5311a14a21a14a30a539a9a19a23a42Part de França13a14a17a329a13a22Part de França13a23a20a29a27a5116a18a21a23a41Part de IugoslàviaPart de Sèrbia25a11a21Part de França14a11Part de França15a1114a11Part de la Unió Soviètica16a1119a20a23a31a423a28a32a3Part de França24a24a222a21a224a124a1Part de la Unió Soviètica18a1Part de Sudan17a126a1Part de Portugal28a1
Jugadors més valuosos Els guanyador anteriors al 1994 no són reconeguts per la FIBA.
Any Nom 1950 Oscar Furlong 1954 Kirby Minter 1959 Amaury Pasos 1963 Wlamir Marques 1967 Ivo Daneu 1970 Serguei Belov 1974 Dragan Kićanović 1978 Dražen Dalipagić 1982 Glenn "doc" Rivers 1986 Dražen Petrović 1990 Toni Kukoč 1994 Shaquille O'Neal 1998 Dejan Bodiroga 2002 Dirk Nowitzki 2006 Pau Gasol2010 Kevin Durant2014 Kyrie Irving2019 Ricky Rubio2023 Dennis Schroder
Referències
Enllaços externs
Web oficial de la FIBA Web oficial del Campionat del Món 2006
*