és una escriptora, guionista i antropòloga catalana especialitzada en literatura infantil i juvenil, amb més de setanta llibres publicats i obres traduïdes a més de vint-i-cinc llengües. Ha estat guardonada amb els principals premis de la literatura infantil i juvenil en llengua catalana i castellana, entre els quals destaquen el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil (2011) per Paraules emmetzinades i el Premi Cervantes Chico 2014 pel conjunt de la seva obra.

És considerada una de les autores més rellevants de la literatura infantil i juvenil contemporània a l'Estat espanyol, amb títols destacats com la trilogia La guerra de les bruixes, el thriller Paraules emmetzinades, les novel·les socials El fruit del baobab i La pel·lícula de la vida o l’obra juvenil Una bala per al record. El 2025 és presentada com a candidata espanyola al Premi Hans Christian Andersen 2026 i al premi Astrid Lindgren 2026.

Biografia Carranza és llicenciada en Antropologia per la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, formació que ella mateixa ha vinculat a una mirada crítica sobre la societat i les estructures culturals, present en bona part de la seva obra.

En els seus inicis professionals va exercir com a professora de llengua i literatura en un institut de batxillerat, etapa en què va començar a escriure narrativa juvenil. La seva primera novel·la, Ostres tu, quin cacau! (1986), va tenir una acollida destacada i li va valer el Premi de la Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil.

A partir de la dècada dels noranta, després de cursar un màster de guió, va orientar part de la seva trajectòria cap a l'audiovisual i va treballar com a guionista de televisió, participant en la construcció de la ficció seriada de Televisió de Catalunya amb produccions com Poblenou, Secrets de família, Nissaga de poder, Homenots o El joc de viure, entre d’altres. La seva experiència en guió televisiu ha influït en el ritme narratiu, l’estructura i el tractament coral de personatges que caracteritzen bona part de les seves novel·les. També ha estat professora de guió a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de València.

Al llarg de la seva carrera ha compaginat l'escriptura amb una intensa activitat de foment de la lectura, amb nombroses visites a centres escolars, biblioteques i clubs de lectura arreu del territori.

Maite Carranza ha tingut un paper actiu en l'associacionisme professional dels escriptors i guionistes. Ha estat una de les impulsores de Guionistes Associats de Catalunya (GAC) i és sòcia de l'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i de l'Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC). El 2017 es crea l'associació Escrivim, concebuda com un “sindicat” d’escriptors per defensar els seus drets laborals i contractuals, i Maite Carranza entra com a presidenta de l'entitat.

Maite Carranza té tres fills i resideix a Sant Feliu de Llobregat, al Baix Llobregat.

Obra literària Estil i temàtiques La narrativa de Maite Carranza combina l'humor desimbolt i transgressor amb la fantasia i la denúncia social, i s’adreça principalment a lectors infantils i juvenils. Segons la mateixa autora, la formació en antropologia li ha donat eines per analitzar les relacions de poder, els valors socials i les situacions de vulnerabilitat, elements que apareixen reiteradament en la seva obra.

Els seus llibres aborden qüestions com l'abús sexual infantil, la pobresa i l'exclusió social, la migració, la memòria de la Guerra Civil o la construcció de la identitat femenina, sovint des de la perspectiva dels infants i adolescents.

La guerra de les bruixes La seva trajectòria literària comença amb títols com Ostres tu, quin cacau! (1986), La revolta dels lactants (1987), La nit dels arutams (1989), Vols una cleca ben donada? (1991) i diverses sèries d’humor com les protagonitzades per la Càndida o el talp Eudald. Aquesta primera etapa consolida el seu prestigi dins la literatura infantil catalana i li aporta premis com el Folch i Torres, el Joaquim Ruyra o diversos guardons de crítica.

Un dels seus grans èxits internacionals és la trilogia fantàstica La guerra de les bruixes (El clan de la lloba, El desert de gel i La maledicció d’Odi), publicada entre 2005 i 2007. L’obra barreja fantasia, llegendes de bruixeria i conflictes familiars, i ha estat traduïda a nombroses llengües, convertint-se en una de les trilogies juvenils catalanes amb més projecció internacional.

Paraules emmetzinades i la denúncia de l’abús sexual El 2010 publica Paraules emmetzinades, un thriller juvenil que aborda l'abús sexual infantil, el silenci i la revictimització de les víctimes a través del cas d’una noia desapareguda. La novel·la rep el Premi Edebé de literatura juvenil 2010 i diversos reconeixements internacionals, com la distinció White Raven de la Internationale Jugendbibliothek de Múnic i el Premi Banco del Libro de Caracas. El 2011 el Ministeri de Cultura d’Espanya li atorga el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil per aquesta obra, remarcant-ne la qualitat literària i la valentia a l’hora de tractar un tema tabú. La novel·la ha tingut una recepció sostinguda en l’àmbit educatiu i lector, i ha servit de base per a activitats de sensibilització i debats sobre violència sexual i protecció de la infància.

Novel·les socials: El fruit del baobab, La pel·lícula de la vida i Una bala per al record En l’àmbit de la narrativa per a públic juvenil i adult, Maite Carranza ha desenvolupat una línia d’obres de caràcter social. El fruit del baobab (2013) tracta la mutilació genital femenina i el xoc de valors entre cultures, i ha estat destacada per la crítica pel seu tractament respectuós i complex de la migració i l'excisió.

La pel·lícula de la vida (2016) se centra en la pobresa infantil i els desnonaments, a partir de la mirada d’una nena que veu com la seva família perd l'habitatge. L’obra obté el premi El Vaixell de Vapor de l'editorial Cruïlla i és reconeguda amb el Premi Atrapallibres 2017, atorgat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, subratllant la capacitat de la novel·la per fer accessible als infants la realitat dels desnonaments i l’exclusió social. El llibre ha estat adaptat al cinema d'animació en stop motion amb el títol L’Olívia i el terratrèmol invisible, dirigida per Irene Iborra, produïda a Catalunya i presentada en festivals internacionals com Annecy i la Seminci de Valladolid.

Una bala per al record (2017) aborda la memòria de la Guerra Civil espanyola i les seves conseqüències en les generacions posteriors. El llibre rep el Premi Crítica Serra d’Or Juvenil i el Premi Protagonista Jove 2018, escollit per milers de lectors joves.

Safari i obres posteriors El 2019 publica Safari, novel·la juvenil que, des d’un punt de vista irònic i aventurer, revisita l’imaginari de Tarzan i parla de la relació amb la natura, el colonialisme i els estereotips de gènere. L’obra rep el Premi Edebé de literatura infantil 2019.

A banda d’aquests títols, l’autora manté una producció molt extensa tant en català com en castellà, amb sèries com Víctor, Els set cavernícoles o noves obres juvenils com L’alè del drac i La lloba grisa, guardonada amb el Premi Templis de la revista especialitzada El Templo de las Mil Puertas.

Ha treballat també en coautoria amb Júlia Prats i ha explorat nous formats d’escriptura interactiva amb la plataforma Fiction Express, on títols com La broma, La tormenta i Al final del joc han estat premiats pels lectors.

Obra publicada Infantil i Juvenil 1986: Ostres tu, quin cacau!, Editorial La Magrana. 1987: La insòlita campanya, Editorial La Magrana, Col. l'Esparver. 1987: La revolta dels lactants, Editorial La Galera, Col. Els Grumets. 1988: Prohibit de ploure els dissabtes, La Magrana, Col. l'Esparver. 1988: Les cartes de la Coia, La Galera, Col. La Xalupa. 1990: La nit dels arutams, Columna, Col. Columne Jove. 1991: Vols una cleca ben donada?, Empúries, Col. La petita Odissea Humor. 1992: El ferri de les Galàxies, Editorial La Magrana, Col. l'Esparver. 1992-1996: El talp Eudald [12 títols]. Cruïlla, Col. la Pipa de la Pau. 1992: Filomena Ficalapota, Cruïlla, Col. Els Pirates 1992: En Maurici Serrellsuat, Edebé, Col. El Tucán. 1993: Frena, Càndida, frena!, Cruïlla, Col. Gran Angular. 1993: Esfuma't Gaudenci!, Cruïlla, Col. Vaixell de Vapor. 1993: Abel l'aventurer, Edebé, Col. Tucán. 1993: Cleopatra Capdetrons, Cruïlla, Col. Els Pirates. 1995: La princesa Júlia, Cruïlla, Col. Vaixell de Vapor. 1997El Colom Pau, Cruïlla. 2002: Vols ser el nòvio de la meva germana?, Edebé. 2003: Contes divertits de pirates, Timun Mas. 2005-2007: Col·lecció La guerra de les bruixes, Edebé El clan de la lloba El desert de gel La maledicció d'Odi 2009: Màgia d'una nit d'estiu, Edebé. 2010: Paraules emmetzinades, Edebé. 2010: L'esperit dels gels. Alzira: Bromera. 2011: Víctor i els vampirs, Edebé, Col. Víctor lubacuto,1. 2011: Víctor i els romans, Edebé, Col. Víctor lubacuto,2. 2012: Víctor i els follets, Edebé, Col. Víctor lubacuto,3. 2013: Víctor i els neandertals, Edebé, Col. Víctor lubacuto,4. 2014: Víctor i "Las Meninas", Edebé, Col. Víctor lubacuto,5. 2015: Víctor i els zombis, Edebé, Col. Víctor lubacuto,6. 2015: Contra el fantasma del foc, Estrella Polar, Col. Els set cavernícoles 1. 2015: Contra les pintures del diable, Estrella Polar, Col. Els set cavernícoles 2. 2016: Contra els fantasmes del bosc, Estrella Polar, Col. Els set cavernícoles 3. 2016: Calla, Càndida, calla!, Cruïlla, Col. Gran Angular. 2016: Víctor i les meduses, Edebé, Col. Víctor lubacuto,7. 2016: Contra els monstres marins, Estrella Polar, Col. Els set cavernícoles 4. 2016: Camins de llibertat, Edebé. 2016: La pel·lícula de la vida, Cruïlla, Col. Vaixell de Vapor. 2017: Una bala per al record, Jo llibre. 2017: Germanes, gossos, friquis i altres espècimens, Edebé, Col. Periscopi, 37. 2017 Una bala per al record, Editorial Loqueleo 2019 Maleït Patufet, Jollibre 2019 L’alè del drac, La Galera 2019 Safari, Edebé 2020 Esfuma’t Gaudenci! , Editorial Cruïlla 2022 Cor d’aram – coautoria Júlia Prats – Jollibre 2023 Més enllà de la broma, – coautoria Júlia Prats- Editorial La Magrana. Penguin Random House. 2023 La Lloba grisa, Edebé. 2024 La guerra de les bruixes, (Reedició revisada) Edebé.

Adults 1999: Sin Invierno, Planeta, Colección Autores Iberoamericanos 2013: El fruit del baobab, Edicions 62

Teatre infantil i juvenil 1994: Cleques Cia. "Los Aquilinos". Jove Teatre Regina. 2003: On és el Mil·lenni? Cantata escrita per a l'IMEB. Estrena a l'Auditori de Barcelona. 2007: Sopa de piratas [Adaptació teatral de Mariana Díaz del conte "Delícies piratesques", dins Contes divertits de pirates. Estrenada a Buenos Aires el 15 de setembre de 2007.

Premis i reconeixements 1986: Premi Josep M. Folch i Torres de narrativa per a joves per La revolta dels lactants. 1987: Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil per Ostres tu, quin cacau. 1987: White Raven (Merla blanca) per Ostres tu, quin Cacau!, atorgat per la Biblioteca Jugend de Múnic. 1989: Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per La nit dels arutams. 2002: Premi Edebé de literatura infantil per Vols ser el nòvio de la meva germana? 2005: White Raven (Merla blanca) per El clan de la Lloba, atorgat per la Biblioteca Jugend de Múnic. 2007: Premi Protagonista Jove per El desert del gel. 2010: Premi Edebé de literatura juvenil per Paraules Emmetzinades. 2010: White Raven (Merla blanca) per Paraules emmetzinades, atorgat per la Biblioteca Jugend de Múnic. 2010: Premi Templo de las mil Puertas per Paraules Emmetzinades, atorgat per la revista El Templo de las mil Puertas.