Henri Lefebvre (Hagetmau, Landes, 16 de juny de 1901 - Navarrencs, Pirineus Atlàntics, 1991) fou un universitari, sociòleg, geògraf i filòsof francès.
Biografia Va estudiar filosofia a la Sorbona, es va graduar el 1920. De 1930 a 1940 va ser professor de filosofia. El 1940 es va unir a la Resistència. De 1944 a 1949, va ser l'encarregat de l'estació de Tolosa de la Radiodifusió francesa (RDF).
La seva evolució durant la dècada de 1950 sobre la teoria marxista, sobretot el seu rebuig sense concessions de l'estalinisme, li va valer ser expulsat del PCF el 1958.
El 1960, va signar el manifest dels 121 pel dret a la insubmissió en la guerra d'Algèria.
El 1962 va esdevenir professor de sociologia a la Universitat d'Estrasburg, i després a la Universitat de París X-Nanterre des de 1965 fins a 1968. Influencia directament els estudiants que inicien el moviment del Maig del 68, i llança una anàlisi en calent dels esdeveniments.Vincent_Cespedes, Mai_68,_La_philosophie_est_dans_la_rue_! (Larousse, coll. « Philosopher », 2008). Va acabar la seva carrera a l'Institut d'urbanisme de París.
En el seu homenatge, la revista Radical Philosophy va escriure:
El 2009, per primera vegada des de la seva mort, van aparèixer diversos llibres sobre aquest filòsof.<ref>En particular: -H. Lethierry, Penser avec Henri Lefebvre, Chronique sociale -L. Costes, Le droit à la ville d'Henri Lefebvre, Ellipse -S. Deulceux et R. Hess, Henri Lefebvre, vie, œuvres, concepts', Ellipse</ref>
Aportacions intel·lectuals Els textos de Lefebvre, traduïts a nombrosos idiomes, li han donat més notorietat fora de França que en el seu país. Als Estats Units el pensament postmodern ha recorregut a les seves anàlisis de la modernitat i la vida quotidiana. La seva crítica de la vida del dia a dia va ser una de les majors aportacions intel·lectuals que motivaren la creació de la revista COBRA i posteriorment la revista Situacionist International.
Lefebvre considerava necessari que la quotidianitat s'alliberi dels caràcters imposats pel capitalisme a la vida individual i col·lectiva. En cas contrari la quotidianitat serà com un dipòsit subterrani en el qual es van sedimentant els convencionalismes i les mentides del poder i, per tant, serà una barrera que impedirà la creativitat.
És un expositor sistemàtic de la lògica dialèctica en la seva obra Lògica Formal i Lògica Dialèctica, que va acabar d'escriure el 1941, però que no va poder publicar fins a 1947.
Es va preocupar especialment dels problemes de la urbanització del territori.
Escrigué tant en francès com en anglès i alemany.
Hipòtesi Davant la pregunta: quin és el mode d'existència de les relacions socials? Lefebvre respon amb la seva famosa obra “La Producció de l'Espai”: Les relacions no poden existir sense un suport i aquest suport és el substrat material.
Postulat El desenvolupament de la societat només es pot concebre a través de la relació de “la societat urbana” (allò que és urbà). La societat projecta la vida social. Critica l'organicisme, evolucionisme, continuisme i urbanisme. Allò que és urbà ha entrat en una fase crítica, es dona una implosió-explosió amb una concentració urbana i l'èxode rural, extensió del teixit urbà, subordinació completa de l'agrari a l'urbà. És un procés irreversible, però el procés d'urbanització pot projectar-se de manera que se superi l'antagonisme ciutat-camp i la urbanització, desconcentrant-se, podria articular l'ambient i el paisatge. Planteja fases (crítiques), nivells (global, medi, i privat) i dimensions. L'individu pot crear una ideologia política que li permeti canviar l'estructura de la societat i reorganitzar el territori, de forma que l'home s'apropiï de l'espai que fa la seva identitat.
La crítica de la vida quotidiana En la seva elaboració del "materialisme dialèctic", l'individu i la praxi concreta són fonamentals. Oferint una alternativa de l'antropologia social, Henri Lefebvre va argumentar la necessitat que la vida quotidiana s'alliberi de la funció que té sota el capitalisme, en el qual només serveix per reproduir els personatges de la comunitat imposats per les classes dominants. L'hàbit, amb la seva temporalitat inautèntica, per antihistòric, no faria res més que reproduir i perpetuar les relacions de dominació. La quotidianitat és una espècie de dipòsit subterrani en el qual s'assenten les convencions i les mentides del poder. Aquesta és la barrera que impedeix a la fantasia i la creativitat de trobar les vies per una expressió pròpia autònoma.
El privilegi concedit per Lefebvre a l'art, comprès no tant en la seva autonomia que com un mitjà per a una experiència estètica que pot demostrar el caràcter infundat de la convencionalitat de la vida de cada dia. L'art modern posa les condicions de l'eliminació de la vida quotidiana. Aquestes teories es refereixen a l'experiència i a les reflexions del moviment surrealista, al que Lefebvre va pertànyer en la seva joventut. La trilogia "Crítica de la vida quotidiana" (1947, 1961, 1981) mostra amb gran detall aquest
La crítica de la vida quotidiana és una de les inspiracions de la Internacional Situacionista, que ha tingut una influència després del maig de 1968.
Critique de la vie quotidienne, 1947, L'Arche Critique de la vie quotidienne II, Fondements d'une sociologie de la quotidienneté, 1961, L'Arche Critique de la vie quotidienne, III. De la modernité au modernisme (Pour une métaphilosophie du quotidien), 1981, L'Arche La Vie quotidienne dans le monde moderne, 1968, Gallimard Éléments de rythmanalyse: Introduction à la connaissance des rythmes, 1992, amb Catherine Regulier-Lefebvre, prefaci de René Lourau, Syllepse
La sociologia urbana A partir de llavors, es va ocupar més en concret dels problemes urbans i la planificació del territori, presentant la ciutat com el centre de la insurrecció estètica contra el quotidià. Per a ell, l'ésser humà té necessitats socials antropològiques que no es consideren en les reflexions teòriques sobre la ciutat i, en particular en la planificació urbana. La necessitat de la imaginació és oblidat pel poble i no es troba en les instal·lacions comercials i culturals al seu entorn urbà.
De cara als problemes urbans, és notable la seva formulació de la necessitat d'un nou dret, el dret a la ciutat. Defineix aquest nou dret com un dret a la vida urbana, a una qualitat de vida urbana. En el seu darrer llibre, La Production de l'Espace, posa en relleu la importància política de l'espai. L'espai és el producte de la societat, cada societat i valor han de produir el seu espai i també en l'espai on s'oposen als valors a través dels assajos de l'espai.
La vallée de Campan - Étude de sociologie rurale, 1963, PUF Pyrénées, 1966 Le Droit à la ville, I, 1968 (2a edició) Le Droit à la ville, II - Espace et politique, 1972 Du rural à l'urbain, 1970, Anthropos La Révolution urbaine, 1970 La Production de l'espace, 1974, Anthropos funda el 1970 amb Anatole Kopp la revista Espaces et sociétés. Architecture et sciences sociales, 1970, seminari a Port Grimaud, Groupe de Sociologie urbaine de Paris X-Nanterre, poligrafia per Léonie Sturge-Moore.
Bibliografia Fonts Henri Lefebvre, La Somme et le reste, (autobiographie), 4ª ed. Paris, Anthropos, 2009. Remi Hess, Henri Lefebvre et l'aventure du siècle, Paris : A.M. Métailié, 1988 Vincent Cespedes, Mai 68, La philosophie est dans la rue ! (Larousse, col·lecció «Philosopher», 2008). Andy Merrifield, Henri Lefebvre : A Critical Introduction, (Routledge, 2006). Sandrine Deulceux, Remi Hess, "Henri Lefebvre, vie, oeuvres, concepts", Paris, Ellipses, 2009. Remi Hess, "Henri Lefebvre et la pensée du possible, Théorie des moments et construction de la personne", Paris, Anthropos, 2009, XX + 688 p. Lukasz Stanek, "Henri Lefebvre on Space. Architecture, Urban Research, and the Production of Theory", Minneapolis: University of Minnesota Press, 2011
Publicacions 1925: Positions d'attaque et de défense du nouveau mysticisme, Philosophies 5-6 (March). p. 471-506. 1934: amb Norbert Guterman, Morceaux choisis de Karl Marx, Paris: NRF. (nombroses reedicions). 1936: avec Norbert Guterman, La Conscience mystifiée, Paris: Gallimard (nova edidió. Paris: Le Sycomore, 1979). 1937: Le nationalisme contre les nations, (Prefaci de Paul Nizan) Paris: Éditions sociales internationales. (Reimprès Paris: Méridiens-Klincksliek, 1988, Col·lecció Analyse institutionnelle, Presentació M. Trebitsch, Nota de Henri Lefebvre). 1938: Hitler au pouvoir, bilan de cinq années de fascisme en Allemagne, Paris: Bureau d'Editions. 1938: amb Norbert Guterman, Morceaux choisis de Hegel, Paris: Gallimard (3 reedicions 1938-*1939, reprinted Collection Idées, 2 Vols. 1969). 1938: amb Norbert Guterman, Cahiers de Lénine sur la dialectique de Hegel , Paris: Gallimard. 1939: Nietzsche, Paris: Éditions sociales internationales. Nietzsche. Fondo de Cultura Económica, 01/01/1972 - 324 pàgines 1939: Le matérialisme dialectique, Paris : Presse Universitaire de France 1946: L'Existentialisme, Paris: Éditions du Sagittaire. 1947: Logique formelle, logique dialectique Vol. 1 de À la lumière du matérialisme dialectique Escrit el 1940-41 (II volum censurat). Paris: Éditions sociales 1947: Marx et la Liberté Éditions des Trois Collines, Genève. 1947: Descartes, Paris: Éditions Hier et Aujourd'hui. 1947: Logique formelle, Logique dialectique Éditions sociales, Paris 1947: Critique de la vie quotidienne 1948: Le Don Juan du Nord 1948: Le Marxisme, Presse universitaires de France, col·lecció Que sais-je ?, 1948 1948: Pour connaître la pensée de Marx, Éditions Bordas, Paris 1950: Knowledge and Social Criticism, Philosophic Thought in France and the USA Albany N.Y.: N.Y.; State University of New York Press. p. 281-300. (2ª ed. 1968). 1957: La pensée de Lénine, Éditions Bordas, Paris 1958: Problèmes actuels du marxisme, Paris: Presses universitaires de France; 4a edició, 1970, Col·lecció 'Initiation philosophique' 1958: (amb Lucien Goldmann, Claude Roy, Tristan Tzara) Le romantisme révolutionnaire, Paris: La Nef. 1961: Critique de la vie quotidienne II, Fondements d'une sociologie de la quotidienneté, Paris: L'Arche 1963: La vallée de Campan - Étude de sociologie rurale, Paris: Presses Universitaires de France 1965: Métaphilosophie, prefaci de Jean Wahl, Paris: Éditions de Minuit, Col·lecció 'Arguments' 1965: La Proclamation de la Commune, Paris: Gallimard, Col·lecció Trente Journées qui ont fait la France 1966: Pyrénées, Lausanne: Éditions Rencontre, Col·lectió 'L'Atlas des voyages' 1967: Vers le cybernanthrope, contre les technocrates, Paris: Denoël/Gonthier Bibliothèque Médiations 213 pàgines. 1968: Le Droit à la ville, Paris: Anthropos (2ª ed.) Paris: Ed. du Seuil, Collection Points. El derecho a la ciudad. Península, 1969 - 169 pàgines 1968: La Vie quotidienne dans le monde moderne, Paris: Gallimard, Col·lecció Idées 1968: Sociology of Marx, N. Guterman trans. of 1966c, New York: Pantheon. 1968: Dialectical Materialism, J. Sturrock trans., London: Cape 1969: The Explosion: From Nanterre to the Summit, Paris: Monthly Review Press. Originalment Publicat el 1968. 1970: Du rural à l'urbain Paris: Antrophos. De lo rural a lo urbano. Península, 1971 - 268 pàgines. 1970: La Révolution urbaine Paris: Gallimard, Col·lecció Idées 1970: Un romancier de la vie quotidienne, article a Entretiens, Roger Vailland, éditions Subervie 1970: Lógica formal, lógica dialéctica. Siglo Ventiuno Editores. Madrid. 1970. 1970: Estructuralismo y marxismo. Volum 88 de Colección 70. Grijalbo, 1970. 155 pàgines. 1971: Le Manifeste différentialiste, Paris: Gallimard, Col·lecció Idées 1971: Au-delà du structuralisme, Paris: Anthropos.