La vaga general de 1855, tot i que circumscrita a Catalunya, que n'era el principal centre industrial, es considera per la seva importància, seguiment i repercussió la primera vaga general de la història d'Espanya. Va tenir lloc durant el regnat d'Isabel II, concretament amb el govern de Baldomero Espartero en el Bienni Progressista; es va centrar en la demanda del dret d'associació obrera i va acabar amb una forta repressió militar.Historia de España, Pierre Vilar (1947), Crítica, 2008, , pag. 160
Context polític La vaga es produeix en el context de l'anomenat Bienni Progressista durant el regnat d'Isabel II, que s'inicia amb la revolució de 1854, que engloba el pronunciament del 28 de juny i el cop d'estat del General O'Donnell, amb el suport de França i Gran Bretanya, que donarà pas al govern de Baldomero Espartero del Partit Progressista. El bienni es considera acabat amb la cessió del govern al mateix O'Donnell.Conflictividad social y revuelta política en Zaragoza, 1854-1856, Vicente Pinilla Navarro, Diputación General de Aragón, 1985, pág. 206La financiación exterior del capitalismo español en el siglo XIX, María Teresa Costa, Edicions de la Universitat de Barcelona, 1982, , pág. 43
Els governs següents, de Leopoldo O'Donnell, Ramón María Narváez i Luis González Bravo, aguditzaran la reacció contrarrevolucionària.
Origen de la vaga: maquinisme en la indústria tèxtil Inicialment treballadors i treballadores s'havien mobilitzat contra el maquinisme, en l'anomenat conflicte de les selfactines (per la introducció de la selfactina (de l'anglès self-acting, "d'acció automàtica"), que mecanitzava una part important de treball del filat.Bando del general Zapatero durante la huelga de 1855, en El trabajo en España: de la crisis del sistema gremial a la flexibilización, Álvaro Soto Carmona, 2003, , pag. 72
Però el desencadenant de la vaga general i suport massiu i solidari d'altres obrers va ser l'ordre cursada pel Capità General de Catalunya Juan Zapatero y Navas el 24 de juliol dissolent les associacions obreres il·legals, i posant sota el control militar totes les associacions de socors mutu permeses. També se sotmetia a la llei marcial a «tot el que directament o indirecta es propassi a coartar la voluntat d'un altre perquè obri les seves fàbriques o concorri a treballar-hi, si no accedeix a les exigències que col·lectivament es pretengui imposar».
Desenvolupament i durada de la vaga La vaga general va durar del 2 a l'11 de juliol de 1855 i fou seguida massivament.
Pa i treball - Associació o mort El lema de la vaga era «associació o mort». Les exigències van ser, a més de la llibertat d'associació, la reducció de la jornada de treball i l'augment del salari. La «Unió de classes» va publicar un Manifest en el qual, dirigint-se a la classe obrera de Catalunya, l'exhortava a sumar-se a l'acció vaguista.
Entrevista amb Espartero a Madrid i repressió a Barcelona Una Comissió de Treballadors va ser a Madrid per reunir-se amb el Regent, el general Espartero, amb l'objectiu que es reconegués el dret d'associació. El general Espartero no va rebre la Comissió.
A Barcelona, mentrestant, l'autoritat militar aplicava sancions amb gran severitat: entre les quals presó, deportació, càstigs corporals, i amenaces de pena de mort. El 8 de juliol, la fragata «Julia» va salpar amb rumb a l'Havana amb 70 militants obrers deportats.
Presa de Barcelona pels militars: fi de la vaga El 9 de juliol de 1855, Barcelona va ser presa militarment. El general Espartero va enviar al seu ajudant, Sanabria, amb un document ple de promeses imprecises. La vaga general es va extingir l'11 de juliol.
La Corona de Aragón: 4 de juliol de 1855 En el diari liberal barceloní La Corona de Aragón, en la seva edició del 4 de juliol de 1855, es va publicar aquest article:
Referències
Vegeu també Neoludisme Nimby Sabotatge Conflicte de les selfactines
Enllaços externs La vaga general de 1855 al llibre d'Antoni Jutglar Historia crítica de la burguesía en Cataluña, Anthopros, 1984, p. 154 y ss. 1855 Categoria:Esdeveniments de la dècada del 1850 Categoria:1855