Can Deu és un edifici situat a la plaça de la Concòrdia, 13 del barri de les Corts de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Història El 1844, Josep Closas i Pagès, propietari de Can Closas, va promoure la urbanització de la plaça de la Concòrdia com a centre del primer eixample urbà de les Corts, conegut com les Corts Noves. El solar fou establert en emfiteusi a Joaquima Pagès (o Payès) i Giralt, vídua del paleta Andreu Carbonell i Romagosa (†1872). El 1897, els seus fills Andreu, Josepa, Antònia i Maria Carbonell i Pagès el vengueren per 35.000 pessetes a Josep Deu i Mata, que aquest mateix any va demanar permís per a construir-hi una casa, segons el projecte de l'arquitecte Eduard Mercader.
Durant la Guerra Civil fou la seu dels comitès locals del PSUC i de la FAI. El 1939, fou confiscada per allotjar-hi la guàrdia del general Franco, fins que la família Deu la va poder recuperar i habitar-hi fins al 1981. El 1982, l'edifici fou adquirit per l'Ajuntament de Barcelona per uns 37 milions de pessetes, i el 1986, després d'una remodelació, s'hi va inaugurar la seu provisional de l'Arxiu Municipal del Districte i la Biblioteca Popular. Actualment, acull el Centre Cívic de Les Corts.
Descripció Comprèn planta baixa, dos pisos i coberta de vessants, de la qual sobresurt una torratxa amb mirador que supera dues plantes d'alçada. L'accés principal dona pas a una zona de vestíbul i a un pati central quadrangular cobert en el qual sorgeix l'escala noble d'accés a la planta principal o primera.
Les tres façanes de la casa estructuren les seves obertures en eixos verticals de ritme regular: balcons ampitats a planta baixa, balcons amb volada de pedra a la planta principal i galeria de finestres al segon pis. Encara que els murs es presenten arrebossats i amb franges d'esgrafiat, els elements vinculats a les obertures (llindes, muntants, volades i permòdols) són fets de pedra de Montjuïc. La façana principal presenta tres eixos verticals d'obertura, mentre que la façana del carrer de Deu i Mata en presenta fins a sis. En totes les obertures hi destaquen els elements de forja que configuren les baranes. En el pis principal, aquestes obertures són ressaltades per un guardapols motllurat medievalitzant. A la cantonada del mateix nivell hi destaca la tribuna, una estructura de ferro i vidre amb una coberta de ceràmica vidrada que reposa sobre permòdols de pedra. En la façana principal, les finestres del segon pis són trigèmines, mentre que en la lateral es tracta d'arcs simples. El conjunt és rematat per un potent ràfec del qual neix la teulada de ceràmica vidrada damunt la qual sobresurt la torratxa, amb llur balcó corregut amb barana de fosa i coronada per una cuculla ceràmica de perfil ogival.
La façana posterior, afrontada al jardí, presenta unes característiques totalment diferents, mediatitzades per una gran tribuna de ferro i vidre que abraça la planta baixa i el pis principal amb la seva planta poligonal, com si es tractés d'un absis. En el jardí s'hi troba, entre til·lers i castanyers, una font i un petit templet fets de trencadís.
Pel que fa als interiors, s'han conservat els forjats de biga i revoltó, així com alguns falsos sostres i, sobretot, terres de mosaic hidràulic, arrambadors ceràmics originals i la fusteria de les obertures.
Referències
Vegeu també Casa-fàbrica Pagès Casa Narcís Deu
Enllaços externs
Categoria:Edificis eclèctics de Barcelona Categoria:Patrimoni monumental de les Corts Categoria:Edificis de les Corts Categoria:Centres cívics de Barcelona