Can Ponsich (també escrit Ponsic) és un edifici de Sarrià (Barcelona) catalogat com a bé cultural d'interès local.
Descripció És construït sobre una superfície plana sustentada per murs que imiten baluards de muralla. La façana principal, víctima, com la resta de la construcció, d'una destrossa sistemàtica, és emmarcada per dues torres quadrades amb miradors rematats per merlets. Adossada a la façana posterior hi ha una capella.
miniatura|esquerra|Antiga torre de guaita
Torre La torre fou construïda possiblement entre els segles i per a controlar l'antic camí de Finestrelles o camí Fondo, avui carrer de Domínguez i Miralles. Separada de la casa, és una estructura de planta circular de 12 m d'alçada i de 6 m de diàmetre, amb finestrals neogòtics afegits posteriorment. La primera planta s'utilitzava com a magatzem de queviures i a la segona i tercera s'allotjava el vigilant i la guarnició.
Història Antigament conegut com a Ca l'Alòs, era un gran casalot senyorial que probablement també tingué una funció agrícola. El 1702, Josep d'Alòs i Ferrer fou nomenat cavaller per Felip V, i quan les tropes austriacistes prengueren Barcelona el 1705, les seves propietats a la ciutat i Sarrià foren incendiades i ell hagué de fugir al Rosselló. Aleshores, la torre de Sarrià va ser segrestada per Jaume Puig de Perafita.AHPB, notari Antoni Riera, manual 841/40, f. 472-495, 17-07-1708.
Josep d'Alòs es va casar amb Maria Gràcia de Rius i Falguera, amb qui va tenir vuit fills: Joan, Josep Francesc (primer marquès de Puertonuevo), Maria Anna, Manuel, Antoni (primer marquès d'Alòs), Francesc, Gertrudis i Miquel. L'hereu Joan d'Alòs i de Rius formà part de la primera administració borbònica de Barcelona i en seria nomenat regidor perpetu. El 1715 es va casar amb Maria Francesca Fontaner i Trullàs, filla del comerciant Ignasi de Fontaner i Martell, burgès honrat de Perpinyà i partidari de l'arxiduc Carles, amb qui va tenir sis fills: Maria Ignàsia, Maria Antònia, Josep Ignasi, Francesc Xavier, Maria Teresa i Joan.
El 1739, la pubilla Maria Ignàsia d'Alòs i de Fontaner es va casar amb Ramon de Ponsich i Camps, amb qui va tenir dotze fills, entre ells l'hereu Joan de Ponsich i d'Alòs. Casat amb Gertrudis de Santjoan, fou succeït pel seu fill Josep Maria de Ponsich-Alòs i de Santjoan, que es va casar amb Francesca de March i de Bassols. El 1849, el seu fill Ramon de Ponsich i de March es va adreçar a l'Ajuntament de Sarrià per a que li assenyalés les aliniacions per a edificar al camí de Pedralbes, i el 1883 va encarregar a l'arquitecte Joan Martorell i Montells el projecte d'una porta de tanca amb reixa, instal·lada el 1988 al palau del Marquès d'Alfarràs arran de la seva rehabilitació com a seu del Síndic de Greuges. El 1892, la casa va ser reformada per l'arquitecte August Font en estil neomedieval.
El 1967, Josep Maria de Ponsich i de Sarriera vengué els terrenys per 26 milions de pessetes a l'Ajuntament de Barcelona per a ubicar-hi Conservatori Superior de Música i l'Escola de Cant. Des del 1988 hi ha la seu de la Guàrdia Urbana del districte de Sarrià-Sant Gervasi, i el 1992, l'Ajuntament va obrir un concurs per a destinar-ne la part nord a l'Escola Municipal de Música, que fou guanyat per l'Escola l'Arc.
Durant molts anys, la torre va estar ocupada pel Centre Euro Àrab de Catalunya, i des del 2015 és la seu de l'Associació de Veïns de Pedralbes.
Referències
Vegeu també Castell de Bellvís Ca n'Alòs Palau Palmerola
Bibliografia
Ponsich Categoria:Patrimoni monumental de Sarrià - Sant Gervasi Categoria:Edificis de Sarrià Categoria:Obres d'August Font i Carreras