Can Sucre o Can Franquesa és un edifici situat a l'avinguda de Francesc Macià de Santa Coloma de Gramenet, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Descripció Can Franquesa era una masia de planta baixa i pis, ampliada al amb un cos annex destinat a l'explotació vitivinícola (celler i cups).
L'actual xalet és de planta quadrada, amb soterrani, planta baixa i dos pisos i cobertes amb teula a quatre vessants, situada enmig d'un jardí. A la façana principal es reutilitzaren tres finestres gòtiques de l'antic mas. La torre, que supera els dos pisos i està coberta a quatre vessants, trenca la simetria del cos paral·lelepipèdic i fa de mirador sobre la vall del Besòs.
Història El 1544 apareix la primera menció al pagès Miquel Rovira com a posseïdor d'unes terres en aquest indret, però la construcció del mas es devia fer uns anys més tard, ja que el 1551 es va casar amb Antiga Castellar, filla d'un altre pagès, i també apareix com a habitant de Santa Coloma al fogatge del 1553. L'epidèmia de pesta del 1564 va afectar aquesta contrada i sembla que els Rovira en foren víctimes, ja que el 1574 el mas va ser llogat per Pau Janer, important terratinent de la zona, al pagès Francesc Vidal.
Casat amb Francina Sent-romà, Pau Janer va fer testament el 1584, deixant com a hereu el seu fill Miquel Janer i Sent-romà, que el 1588 es va casar amb Maria Anna Vilar. El 1607, la seva filla Magdalena Janer i Vilar es va casar amb Jaume Franquesa i Pons, pagès de Premià de Dalt. Miquel Janer va morir el 1613, i l'any següent, Magdalena i Jaume van llogar el mas al pagès Joan Simon. L'hereu Miquel Franquesa i Janer i la seva mare van morir el 1643, en plena Guerra dels Segadors, deixant com a usufructuària la seva vídua Dolors Manent i hereu el seu primogènit Miquel Franquesa i Manent.
Aquest va morir el 1666, deixant com hereu el seu primogènit Joan Baptista Franquesa i Macià. El 1723, l'hereu Joan Baptista Franquesa i Viver es va casar amb Maria Antònia Monsalvó i Vila, i va morir el 1746, deixant com a hereu el seu fill Joan Baptista Franquesa i Montsalvó, El 1754, aquest es va casar amb Gertrudis Pelegrí i Aguilera i el 1768 va concedir poders al seu germà Antoni, doctor en drets, per a gestionar els arrendaments de les propietats de Santa Coloma. Un altre germà, Francesc, va obtenir el càrrec d'administrador del Reial Magatzem de Vi de la Platja de Mar de Barcelona i el de recaptador dels drets d'⅛ d'aiguardents.
Joan Baptista Franquesa i Montsalvó va morir el 1800, deixant com a hereu el seu nebot Joan Baptista Franquesa i Lleida, doctor en drets, que el 1802 va arrendar el mas a Francesc Batista i a Joan Saladrigas, pagesos de Santa Coloma i de Sant Andreu de Palomar, respectivament. El 1816, per tal de complir amb diverses obligacions de l'herència, va fer donació universal dels seus béns al seu fill Joan Franquesa i Fochs, casat el 1813 amb Teresa Boet i Caralt. Aquest va morir el 1836, deixant com a hereu el seu fill Joan Franquesa i Boet, que va morir el 1862 sense haver fet testament. L'hereu Joan Franquesa i Ferrer va morir el 1871 i la seva àvia Teresa Boet ho va fer el 1877.
El 1886, Eleonor Ferrer i Puig, vídua de Joan Franquesa i Boet, i les seves filles van hipotecar la finca com a garantia d'un préstec de 40.000 pessetes de Joan Boter i Carreras, que haurien de retornar en el termini de 3 anys. Com que això no es va produir, el prestamista va iniciar els tràmits per tal de recuperar-los amb els interessos corresponents. El 1891, el mestre d'obres Josep Grasses i Prats fou l'encarregat de fer un informe de valoració de la finca per tal de ser venuda en subhasta pública, essent adquirida l'any següent per l'industrial tèxtil Josep Sert i Rius.
Aquest va morir el 1895, i l'any següent, la seva vídua Manuela Maneja i Llopis vengué la finca al també fabricant tèxtil Josep Bertrand i Salsas, que el 1905 va adquirir en subhasta pública a Llorenç Serra i Badosa, tutor de Teresa Quadres i Vintró, l'anomenat bosc d'en Quadres. A finals del 1908, Bertrand va demanar permís per a construir una torre d'estiueig al lloc de l'antic mas, segons el projecte de l'arquitecte Enric Sagnier. Aquest va reutilitzar el seu model de xalet econòmic, guanyador del concurs Obra de la Llar, aprofitant el desnivell del terreny per a afegir-hi un celler i unes golfes.
El 1921, Josep Bertrand va vendre a l'industrial fariner Andreu Gallarda i Campañà i a Anselm de Riu i Fontanillas unes peces de terra situades al sud de la carretera de la Roca (actualment avinguda de Francesc Macià). Va morir el 20 de juny del 1922, i el desembre d'aquell any, la seva vídua Manuela Girona i Clavé i els seus fills Emilia, Maria, Pilar, Manuel, Carme i Manuela Bertand i Girona, vengueren la resta de la finca al mateix Anselm de Riu, que el 1924 en vengué la parcel·la de 400 m² (8 m de façana per 50 m de fons) amb la casa a Joan de Sucre i de Grau. El 1926, li va vendre 4.775 m² més entre el camí de la Font de l'Alzina i la carretera de la Roca, des d'uns metres a l'oest de la casa fins a l'antic portal de mur de tanca, al darrere del Sucre faria construir una caseta per als masovers i uns coberts, amb les restes dels antics cups, que foren incorporats als galliners.
Joan de Sucre i de Grau i la seva esposa Clementina Blasco i García hi van viure fins a la seva mort el 1971 i 1983, respectivament.
Referències
Vegeu també Passatge de Sert Can Sert Turó Parc Cases Bertrand (Barcelona) Can Bertrand Vapor Nou (Rubí) Can Sisteré
Bibliografia
Franquesa Categoria:Patrimoni monumental de Santa Coloma de Gramenet Categoria:Edificis historicistes del Barcelonès Categoria:Obres d'Enric Sagnier