La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, , transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en ) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.Boudon Jacques-Olivier, Napoléon et la campagne de Russie: 1812, Armand Colin, 2012. Napoleó esperava compel·lir el tsar Alexandre I de Rússia perquè aturés el comerç amb els comerciants britànics a través d'apoderats, en un esforç per pressionar el Regne Unit per tal que demanés la pau. L'objectiu polític oficial de la campanya era alliberar Polònia de l'amenaça de Rússia. Napoleó va batejar la campanya com a Segona Guerra Polonesa per guanyar-se el favor dels polonesos i proporcionar un pretext polític per a les seves accions.
Fins a la presa de Moscou, enfront d'un Exèrcit Imperial Rus inferior en nombre al principi de la invasió, l'avantatge era tot per a les forces napoleòniques. Però el príncep rus i general en cap Mikhaïl Kutúzov, elevà la moral del seu exèrcit i l'encoratjà a dur a terme una contraofensiva, tot organitzant l'assetjament de la Grande Armée durant la retirada francesa. Fou així com les malalties, l'hivern, però també els soldats i la població russa, foren responsables de la desfeta de Napoleó a Rússia.
Les Guerres Napoleòniques van influir profundament en la cultura russa. La campanya de Rússia fou relatada per Lev Tolstoi en la seva famosa novel·la històrica Guerra i Pau així com evocada breument per Piotr Ilitx Txaikovski en la seva Obertura 1812. Durant la Segona Guerra Mundial, la invasió alemanya de la Unió Soviètica fou posada en paral·lel a la campanya de Rússia.
La reputació de Napoleó fou profundament sacsejada i l'hegemonia francesa a Europa fou dramàticament afeblida. La Grande Armée, formada per francesos i forces d'invasió aliades, va ser reduïda a una fracció de la seva força inicial. Aquests fets van provocar un canvi important en la política europea. Prússia, aliada de França, i ben aviat seguida per Àustria, va trencar la seva aliança amb França i llevà els campaments. Això va donar lloc a la Guerra de la Sisena Coalició.Fierro; Palluel-Guillard; Tulard, p. 159-161
Causes En el moment de la campanya, Napoleó estava al cim del seu regnat amb totes les nacions d'Europa continental sota el seu control (amb la notable excepció de la península Ibèrica) o sota el control de nacions vençudes pel seu imperi i que evolucionaven sota tractats favorables a França. Cap potència europea continental no gosava llavors alçar-se contra ell. El 1807, el Tractat de Tilsit regulà la pau entre l'Imperi Francès i Rússia. El tsar Alexandre esperava a través del general Caulaincourt un tractat que prohibís el restabliment de Polònia. Napoleó desautoritzà Caulaincourt i marcà llavors la ruptura de confiança amb Alexandre. Així, el tractat de pau amb Àustria del 1809 contingué una clàusula segons la qual s'annexionava el territori de Galítsia en benefici del Gran Ducat de Varsòvia. Rússia considerava aquesta clàusula com a lesiva per als seus interessos i Polònia com el punt de partida eventual d'una invasió del seu territori.
L'Imperi Rus, llavors dotat d'una indústria manufacturera feble, però rica en matèries primeres, patia d'un Bloqueig Continental que el privava d'una part del seu comerç, dels seus recursos i d'ingressos per adquirir béns manufacturats. L'aixecament del bloqueig per part de Rússia feu enfurismar Napoleó i el decidí a emprendre la via de la guerra. El seu matrimoni amb Maria Lluïsa d'Àustria, en el qual Alexandre refusà de participar, reforçà així el desafiament pel que fa a Rússia, atès que poc temps abans s'havia albirat un matrimoni, que hauria materialitzat l'aliança francorussa, amb la germana d'Alexandre, la princesa Caterina.<ref>Tradition magazine, hors série n°3, La campagne de Russie (1812), ()</ref>
La invasió Els exèrcits contendents La Grande Armée
La Grande Armée estava formada per 450.000 homes, el que la convertia de fet en la força militar europea més gran mai aplegada. Al nord-est de l'actual Polònia, l'exèrcit franquejà el riu Neman el juny del 1812 i es dirigí vers Moscou.
A final de juny, la Grande Armée és repartida de la següent manera, de nord a sud: El Mariscal de l'Imperi MacDonald amb l'onzè cos d'exèrcit (uns 29.100 homes), inclòs el contingent prussià, a Tilsit. La missió d'aquesta força era prendre Rīga i dirigir-se vers Sant Petersburg. L'emperador Napoleó Bonaparte, amb la Guàrdia Imperial (~ 30.500), sota les ordres de Mortier, Lefevbre i Bessières, el primer cos d'Exèrcit (~ 66.000 h.) de Davout,Jean-Claude Damamme, Les Soldats de la Grande Armée, Perrin, 1998, el 2n Cos d'Exèrcit (uns 40.000 h.) d'Oudinot, el 3r Cos d'Exèrcit (~ 37.800 h.) de Ney i la Reserva de Cavalleria (~ 20.800 h.) sota les ordres de Murat amb el 1r i 2n cossos de Reserva de Cavalleria de Nansouty i Montbrun eren tots concentrats davant Kovno. Aquesta força central tenia com a objectiu atrapar i destruir el principal exèrcit rus (el 1r Exèrcit de l'Oest) comandat per Barclay de Tolly. Eugène amb el Cos d'Exèrcit (~ 45.000 h.), al voltant d'un terç d'italians), el 6è Cos d'Exèrcit (bavarès) (23.600 h.) de Gouvion-Saint-Cyr i el 3r cos de reserva de Cavalleria (~ 6.800 h.) de Grouchy; tot el conjunt estava concentrat al darrere i a la dreta de la força de Napoleó. Les ordres d'Eugène eren mantenir el contacte amb les unitats de més al sud i protegir la força principal contra un atac del 2n Exèrcit de l'Oest rus de Bagration. Jérôme amb el 6è Cos d'Exèrcit (polonès) (~ 34.600 h.) de Poniatowski, el 8è Cos d'Exèrcit (westfalià) (~ 16.700 h.) de Vandamme i el 4t Cos de Reserva de Cavalleria (la meitat del qual era polonès, un quart saxó i un quart westfalià) (~ 7.300 h.) de Latour-Maubourg; al llarg del Nemen i al sud-oest de Grodno. Se suposava que aquesta força havia de trobar-se amb el 2n Exèrcit de l'Oest rus de Bagration. Reynier amb el 7è Cos d'Exèrcit (saxó) (~ 18.500 h.) prop de Białystok. Aquest cos havia de mantenir la unió entre Jérôme i Schwarzenberg. Schwarzenberg amb el 12è Cos d'Exèrcit (austríac) (~ 32.900 h.) prop de Lublin. Se suposava que aquest cos havia de cobrir el sud de Polònia contra una invasió russa a partir d'Ucraïna (allà s'hi trobava el 3r Exèrcit de l'Oest (o d'Observació) rus de Tormàssov). A Prússia el 9è Cos d'Exèrcit (un terç polonès i un terç alemany) (~ 25.000 h. al 31 d'agost) de Victor i el 9è Cos d'Exèrcit (format abastament per unitats de dipòsit i de reserva) (~ 28.000 h. al 15 d'agost). Aquests dos cossos s'ocuparien de la guarnició de Prússia i Polònia i augmentarien la Grande Armée a Rússia si fos neessari. 1.200 peces d'artilleria.Jean-Claude Damamme, Les Soldats de la Grande Armée, Perrin, 1998, Més de 180.000 cavalls (de cavalleria, d'artilleria, de tir).
A tot això cal afegir-hi 80.000 Guàrdies Nacionals, enrolats per conscripció per defensar la frontera imperial del Gran Ducat de Varsòvia. Comptant tots aquests, el nombre total d'efectius de la força imperial a la frontera russa i a Rússia atenyia al voltant de 771.500 homes. Aquest enorme desplegament de tropes penalitzà greument l'Imperi, en particular si hom té en compte els 300.000 francesos suplementaris que es batien a la península Ibèrica, i més de 200.000 homes a Alemanya i Itàlia.
El gruix de l'exèrcit era format per 450.000 francesos. Els aliats de França formaven la resta. A més del cos d'exèrcit austríac destacat sota les ordres de Schwarzenberg, s'han de comptar al voltant de 95.000 polonesos, 90.000 alemanys, 24.000 bavaresos, 20.000 saxons, 20.000 prussians, 17.000 westfalians i alguns milers d'homes vinguts d'estats renans més petits), 25.000 italians, 12.000 suïssos, 4.800 espanyols, 3.500 croates i 2.000 portuguesos. A tots aquests s'uniren contingents neerlandesos i belgues. Cada nacionalitat del vast imperi napoleònic hi era representada.
L'Exèrcit Imperial Rus
miniatura|El príncep rus Mikhaïl Kutúzov, general en cap de l'Exèrcit Imperial Rus del tsar Alexandre I. Si hom ha de fer cas de les estimacions més recents, l'Exèrcit Imperial Rus que li feia front era menys nombrós, almenys al principi de la campanya. Al voltant de 280.000 russos estaven desplegats a la frontera polonesa (preparats per a la prevista invasió de l'estat satèl·lit francès del Gran Ducat de Varsòvia). En total, l'exèrcit rus comptava amb uns 500.000 homes (algunes estimacions el rebaixen fins a 350.000, mentre que d'altres arriben fins a 710.000; un nombre al voltant de 400.000 sembla més creïble), al principi de la guerra. Aquests es repartien en tres exèrcits: El Primer Exèrcit de l'Oest (comandat pel general Mikhaïl Barclay de Tolly: sis cossos d'exèrcit d'infanteria, tres de cavalleria de reserva, divuit regiments de cosacs: uns 159.800 homes i 558 peces d'artilleria. El Segon Exèrcit de l'Oest (comanat pel general Bagration): dos cossos d'exèrcit d'infanteria, un de cavalleria de reserva, nou regiments de cosacs del Don: 58200 homes i 168 peces d'artilleria.
Dos cossos de reserva, un de 65.000 homes i un altre de 47.000 homes, donaven suport a aquests tres exèrcits. Segons aquestes xifres, l'exèrcit rus que feia front immediatament a Napoleó comptava amb uns 392.000 homes. A més, la pau estava assegurada amb Suècia i l'Imperi Otomà per Sant Petersburg, la qual alliberava més de 100.000 homes (del Cos de Finlàndia de Steinheil i de l'Exèrcit del Danubi de Txitxàgov). Es van fer diversos esforços per engrandir els exèrcits russos i, al setembre, els seus efectius van arribar a una xifra propera als 900.000 homes, sense comptar les unitats cosaques irregulars, que aportaven probablement 70.000 o 80.000 homes en total.
La marxa sobre Moscou El 22 de juny del 1812, Napoleó declara la guerra a Rússia, des del quarter general de Wilkowiski: comunica aquesta decisió als seus soldats:
L'exèrcit imperial més formidable que Napoleó hagués mai format comptava amb 600.000 combatentsTradition magazine, La campagne de Russie (1812), 2004 (). i 2.200 canons. Aquesta maquinària de guerra estava formada de fet per 370.000 francesos, 50.000 polonesos, 20.000 italians, 10.000 suïssos, 150.000 prussians, austríacs, bavaresos, saxons, badenesos, wurtembergesos, westfalians, holandesos, belgues, croates, espanyols i portuguesos. Aquesta xifra no té en compte els 150.000 que es van quedar aquarterats a França, els 50.000 homes acantonats a Itàlia, els 300.000 homes a Espanya i els 100.000 guàrdies nacionals.En aquesta època, l'Emperador dels francesos regnava, directament o mitjançant els seus aliats, sobre vuitanta-cinc milions cinc-cents mil europeus; les seves ordres s'executaven en un espai que comprenia 19 graus de latitud i 30 de longitud. Cap dels emperadors romans no tingué a la seva disposició forces tan extraordinàries.
Napoleó havia enviat una oferta final de pau Sant Petersburg poc abans d'iniciar les operacions. En no rebre resposta, va ordenar avançar a la Polònia russa.
El quarter general de l'exèrcit francès va passar el Neman, a tocar de Kaunas. L'exèrcit estava format per deu cossos, comandats pel mariscal Davout el primer, el segon pel mariscal Oudinot, el tercer per Ney, el quart, sota el nom dexèrcit d'Itàlia, pel príncep Eugeni de Beauharnais, el cinquè per Poniatowski, el sisè per Gouvion-Saint-Cyr, el setè pel general Reynier, el vuitè pel general Vandamme, el novè, del qual només s'havien format els quadres dirigents, pel mariscal Victor, el desè pel mariscal Macdonald. La vella guàrdia estava comandada pel mariscal Lefebvre, la jove pel mariscal Mortier, la reserva de cavalleria per Murat. La cavalleria de la guàrdia Bessières actuava a part.