miniatura|Una centrífuga de laboratori.
Ultracentrífuga és una centrífuga optimitzada per fer rodar un rotor a molt altes velocitats, capaces de produir una acceleració fins a 1 000 000 g (aprox. 10 000 000 m/s²). Hi ha dos tipus d'ultracentrífugues, la preparadora i l'analítica. Tots dos instruments troben un ús important en biologia molecular, bioquímica i ciència dels polímers.
Història Theodor Svedberg inventà la ultracentrífuga analítica l'any 1925, i guanyà el Premi Nobel de Química el 1926 per la seva recerca en col·loides i proteïnes fent-la servir.
La ultracentrífuga de buit la va inventar Edward Greydon Pickels. Amb el buit va ser possible reduir la fricció generada a altes velocitats. A més amb els sistemes al but és possible mantenir una temperatura constant.
El 1946, Pickels cofundà la companyia Spinco (Specialized Instruments Corp.) que fabricava ultracentrífugues que l'any 1949 arribaven a un màxim de 40,000 rpm.
Ultracentrífuga analítica En una ultracentrífuga analítica, una mostra que se centrifuga es pot monotoritzà a temps real per un sistema de detecció òptica amb llum ultraviolada i/o interferència òptica refractiva. Normalment es fan dos tipus d'experiments:velocitat de sedimentacióUltracentrífuga analítica i equilibri de la sedimentació.
Els tipus d'informació que es poden obtenir inclou la forma de les macromolècules, els canvis de la conformació de les macromolècules i la distribució de les mides de les macromolècules. En macromolècules com les proteïnes, que estan en equilibri químic amb diferents complexos no covalents, es poden estudiar el nombre i subunitats d'estequiometria dels complexos i la constant de l'equilibri químic.
Referències
Vegeu també Centrifugació diferencial
Enllaços externs
Reversible Associations in Structural and Molecular Biology (RASMB -an Analytical Ultracentrifugation Forum) Multi-signal analysis
Categoria:Tècniques de laboratori