Lesglésia de Sant Sadurní és un temple parroquial de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès), catalogada com a bé cultural d'interès local.
Història Les primeres notícies de la parròquia de Sant Sadurní de Subirats daten del 1129, i la primitiva capella romànica fou ampliada al llarg dels segles i .
Al , l'església es trobava en estat ruinós, i el 1567 s'iniciaren les obres del nou temple d'estil gòtic decadent, del que només resta el campanar, acabat el 1606 segons una inscripció. El 1705, l'església fou consagrada, i el 1762, es desvinculà de la parròquia de Sant Pere de Subirats amb el nom de Sant Sadurní d'Anoia. El 1795 es van fer el sagrari i les grades; entre 1816 i 1823, la portalada renaixentista, l cor nou i l'orgue; el 1883, el transsepte amb el cimbori, adoptant així la nau planta de creu llatina.
miniatura|esquerra|Aspecte de l'església el 1913
Durant la Tercera Guerra Carlina, la població va ser fortificada i es va emmerletar el campanar i s'hi instal·là un canó. Finalment, entre 1924 i 1927. coincidint amb les obres de la rectoria, l'església va ser novament reformada sota la direcció de l'arquitecte Francesc Folguera i Grassi, i els esgrafiats foren fets pel pintor J. Busquets. El 2003 va ser novament resturada.
miniatura|esquerra|L'església avui, amb el porxo noucentista del 1924-27, de Francesc Folguera i Grassi
Arquitectura Està situada al nucli antic de la vila. Forma un conjunt amb l'edifici de la rectoria i la nova façana està feta en estil neobrunelleschià noucentista amb esgrafiats. Té un frontis amb capcer triangular i està precedida d'un pòrtic d'arcs de mig punt sobre columnetes.
El temple és de planta de creu llatina, de tres naus i creuer amb cúpula semiesfèrica i absis rectangular amb dues capelles laterals. La coberta és de teula àrab. El campanar és de planta octogonal i obertures d'arc ogival, i està realitzat amb carreus disposats amb opus quadratum. A les arestes de la part superior es conserven unes gàrgoles, resturades recentment.
A l'interior hi ha un conjunt de pintures murals policromes, situades a la part superior de la capella central de la capçalera i a la paret mitjana de la capella lateral dreta. Aquesta darrera, representa l'escena del Sant Sopar. Dins un interior arquitectònic i darrere una taula hi ha el Crist amb l'hòstia a les mans, i a banda i banda els deixebles situats a una distància d'ell, que està disposat formant gairebé un eix de simetria. Tots porten orla i van vestits amb túniques. La primera escena resta sense identificar, però està relacionada amb l'apoteosi de la Verge.
Referències
Sant Sadurni D'Anoia Categoria:Patrimoni monumental de Sant Sadurní d'Anoia Categoria:Edificis de Sant Sadurní d'Anoia Categoria:Esglésies gòtiques de l'Alt Penedès Categoria:Obres de Francesc Folguera