Els Pares Crucífers o Fratres Cruciferi formaren un orde religiós de frares mendicants que es difongué a Itàlia al i, potser, a Anglaterra poc després, tot i que aquest orde podria haver estat un altre, de canonges regulars, del mateix nom. Foren coneguts, per això i respectivament, com a Crucífers d'Itàlia i Frares Crucífers Anglesos. Foren suprimits, a Anglaterra al , per Enric VIII d'Anglaterra, i a Itàlia el 1656 pel papa Alexandre VIII.
Història
El seu origen és incert. Segons el mateix orde, però amb poc fonament històric, havia estat fundat a Palestina al pel papa Anaclet I i hauria estat reorganitzada i refundada al pel patriarca ortodox Ciríac de Jerusalem. A banda d'aquest origen llegendari, l'orde es troba a Itàlia al , on hauria arribat a mitjan segle. El 1169, el papa Alexandre III va atorgar constitucions a l'orde i unes constitucions i regla basada en la regla de Sant Agustí. Pius II prescrigué que els Crucífers portessin un hàbit blau i una creu petita d'argent, ja que fins llavor en portaven una gran de fusta a les mans, fet que els donà el nom de crucífers («que porten la creu»).
Van arribar a tenir 208 monestirs a Itàlia, constituïts en cinc províncies eclesiàstiques: Bolonya, Venècia, Roma, Milà i Nàpols. La casa mare de l'orde era a Santa Maria di Morella (Bolonya), per decret del papa Climent IV. A Trento tingueren un hospital i un monestir fins al 1593. El seu nombre disminuí i la disciplina se'n relaxà; a causa d'aquest relaxament, el 1656 quan només tenien unes cinquanta cases, Alexandre VII va decretar la dissolució de l'orde.
Crucífers anglesos De la casa de Bolonya s'establiren comunitats a Anglaterra, que es troben a Anglaterra el 1244, al sínode de Rochester, on demanen d'instal·lars-s'hi amb l'aval del papa. Els anomenats crucífers anglesos, o English Crutched Friars portaven la creu de fusta a les mans i una creu vermella brodada a l'hàbit, marró o negre, canviat a blau per Pius II. De tota manera, aquests crucífers no eren mendicants, sinó un orde de canonges regulars, per la qual cosa, corresponien a un orde diferent, del que no se sap res més, ni si tenien relació amb els Crucífers de Flandes. Tingueren vuit cases a Anglaterra: la primera, la de Colchester o Reigate, de 1245; seguiren: Londres (1249), prop de Tower Hill, Oxford (1348), York, Great Weltham (Suffolk), Barham, Wotten-under-Edge (Gloucestershire), Brackley (Northants) i Kildale (Yorkshire).
Foren dissolts, com els altres ordes religiosos, durant els conflictes del regnat d'Enric VIII d'Anglaterra.
Altres ordes de crucífers N'hi hagué altres ordes religiosos amb el nom de crucífers els més coneguts foren: Crucífers de Flandes o Canonges Regulars de l'Orde de la Santa Creu, orde de canonges regulars fundat per Teodor de Celles en 1210, encara existent Crucífers de Bohèmia o Crucífers de l'Estrella Roja, orde hospitaler de canonges regulars, fundat a Praga en 1217, per Agnès de Bohèmia, encara existent. Crucífers de l'Estrella Roja en Camp Blau o Betlemitans, orde militar hospitaler fundat a Terra Santa al i estès per Itàlia, suprimit en 1656. Crucífers de Sant Esteve Rei, orde militar hospitaler nascut a Terra Santa al , estès a Hongria i desaparegut en 1526.
Referències
Categoria:Ordes de canonges regulars Categoria:Ordes mendicants masculins Categoria:Comunitats i instituts de perfecció catòlics fundats al segle XII Categoria:Comunitats i instituts de perfecció catòlics desapareguts al segle XVII Categoria:Comunitats i instituts de perfecció catòlics fundats a Palestina Categoria:Família augustiniana