S'anomena dismutació o desproporció a tota reacció d'oxidació reducció on un element és a la vegada oxidat i reduït quan la suma de potencials dels corresponents parells redox és major de 0.
La primera reacció de dismutació la va estudiar el químic suec Johan GadolinGadolin Johan (1788) K. Sv. Vet. Acad. Handl. 1788, 186-197.<ref>Gadolin Johan (1790) Crells Chem. Annalen 1790, I, 260-273.</ref>
Exemples L'exemple més comú de dismutació és la descomposició de l'aigua oxigenada, els productes d'aquest procés són l'oxigen molecular i l'aigua:
2H+ + H₂O₂ + 2e- → 2H₂O + O₂
H₂O₂ → O₂ + 2H+ + 2e-
─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─
2H₂O₂ → 2H ₂O + O₂
En aquest exemple l'oxigen present en l'aigua oxigenada es troba en l'estat d'oxidació -1 i com a producte de la descomposició passa a l'estat d'oxidació 0 en l'oxigen elemental (és oxidat), i al mateix temps passa a l'estat d'oxidació - 2 en l'aigua (és reduït).
Un altre exemple és la formació de clorur i hipoclorit a partir de clor elemental en dissolució alcalina:
Cl₂ + 2e- → 2Cl-
Cl₂ + 4OH- → 2ClO- + 2H₂O + 2e-
─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─ ─
2Cl₂ + 4OH- → 2Cl- + 2ClO- + 2H₂OCharlie Harding, David Arthur Johnson, Rob Janes, (2002), Elements of the P Block, Published by Royal Society of Chemistry, 3 Cl₂ + 6 OH− → 5 Cl− + ClO₃− + 3 H₂O
Aquesta reacció utilitzant hidròxid de sodi s'utilitza en la fabricació del lleixiu.
Encara hi ha nombrosos altres casos com la reacció de calomelans (negre bell'') on a partir del clorur de mercuri (I) (Hg₂Cl₂), es forma en contacte amb amoníac (NH₃) un polímer nitrogenat de mercuri (II) i mercuri elemental que dona el color negre a la mescla de reacció i justifica el nom.
Referències
Vegeu també Commutació Reaccions redox
Categoria:Reaccions químiques