miniatura|Inscripció sabea adreçada al déu lunar Almaqah, que menciona cinc déus del sud d'Aràbia, dos sobirans regnants dos governadors, . miniatura|Un griu del palau reial a Xabwa, la capital de Hadhramaut. La història antiga del Iemen és especialment important perquè el Iemen és un dels centres de civilització més antics de l'Orient Pròxim.. península Aràbiga, 1000 aC 1 dC|Línia temporal de la Història de l'Art|The Metropolitan Museum of Art< La seva terra relativament fèrtil i les precipitacions adequades en un clima més humit ajudaven a sostenir una població estable, un tret reconegut per l'antic geògraf grec Claudi Ptolemeu, que descrivia el Iemen com a Eudaimon Arabia (més conegut en la seva traducció llatina, Arabia Felix) que significa Aràbia Afortunada o Aràbia Feliç. Entre el i el , va ser dominat per sis estats principals que rivalitzaven o s'aliaven l'un amb l'altre i controlaven el lucratiu comerç d'espècies: Sabeus, Ma'in, Qataban, Hadhramaut, Awsan, i Himiarites.. península Aràbiga, 2000-1000 aC|Línia temporal de la Història de l'Art| The Metropolitan Museum of Art L'Islam arribà l'any 630 de la nostra era, i el Iemen esdevingué part del reialme musulmà.
Qahtan pre-dinàstic (3r mil·lenni aC - ) Segons algunes hipòtesis, durant el 3r mil·lenni aC els àrabs del sud de la Península Aràbiga s'uniren sota la direcció de Qahtan. Els Qahtanis començaven a construir preses de terra simples i canals en l'àrea de Marib al desert de Sayhad. En aquesta zona es construiria més endavant la presa de Marib. Començà a florir una ruta comercial al llarg de les costes de la Mar Roja prop de Tihama. Aparegué un orde de sums sacerdots en la cultura del sud d'Aràbia als quals hom es refereix com a Mukkaribs dels sabeus". Qahtan establí Maeen, Xeba i Himyar representats per líders tribals locals que vingueren a governar el sud d'Aràbia i algunes parts d'Àfrica Oriental. Aquest període presencià el regnat de la llegendària Reina de Sabà i acabà amb l'arribada de l'alfabet al , una variant de l'escriptura fenícia que permetrà la documentació escrita de la història del sud d'Aràbia.
Kaminahu Kaminahu (moderna Kamna) fou un antic regne o més pròpiament una ciutat estat de l'Aràbia del sud, situada a uns 25 km al nord-oest de Ma'in, la capital dels mineus, que va florir junt amb altres vers el i existia ja abans. A Kamna es va trobar un dels anomenats Banat ‘Ad ("Les Filles de ‘Ad") amb pilars decorats en incisió i baixos relleus, amb inspiració mesopotàmica, fonts assíries confirmen els contactes amb els sabeus al , sent la primera vegada que els sabeus són esmentats fora d'Aràbia, però no exclou que hi hagués contactes anteriors no coneguts; la influència mesopotàmica a l'art sabeu es va allargar fins a la meitat del mil·lenni que també existeixen a Ma'in, Kharibat Hamdan, al-Sawda i al-Baidha, datats a l'inici del primer mil·lenni aC
A la segona meitat del va tenir conflictes amb Naixan i aquesta va recórrer a l'aliança dels sabeus. Però després Naixan i Sabà van entrar en guerra i Kaminahu es va aliar amb Sabà (que potser ja hi havia imposat abans l'hegemonia) i va restar sota la seva influència a partir del . El regne de Sabà després de la guerra li va cedir Naixq (moderna al-Baydha), antiga dependència de Nashan, a canvi del seu suport.
Al la influència de Sabà fou substituïda per la de Ma'in; els sabeus van recuperar influència al (en tot cas Naixq va quedar sota el seu control) però Kaminahu es va mantenir en l'òrbita de Ma'in fins al si bé reapareix com independent amb la decadència de Ma'in al combinada amb l'arribada de les tribus àrabs que venien del nord que van penetrar en aquest i progressivament van anar controlant el comerç. El regne de Haram ho va patir el primer i amb més intensitat, si bé es manifesta també en altres llocs i també a Kaminahu. Apareixen deïtats àrabs com Halfan i Dhu-Samawi, i es donen canvis polítics com la substitució del rei per un consell i una assemblea tribal; també canvia la llengua i el madhabià (la llengua minea) deixa el lloc a una llengua barreja de sabeu i àrab. La situació devia ser similar a Ma'in, Naixan i Haram.
Vers el 26 aC l'exèrcit romà arriba al Djawf, saqueja les ciutats que queden molt tocades; el regne de Ma'in, sense els sistemes de reg que ja no funcionen per la manca de manteniment causat per l'afebliment del poder, i desaparegudes les rutes caravaneres en profit de la ruta marítima, s'enfonsa; es produeix l'abandonament de les ciutats de la plana o la seva substitució per sabeus o himyarites. Al començament de l'època cristiana el comerç havia desaparegut controlat pels nabateus. Kaminahu ja no apareix en cap inscripció del ni al lloc ni a les ciutats veïnes. S'ha identificat Kaminahu amb la Camicanum que esmenta Plini el Vell (Historia Natural, VI, 32, 160) i que hauria estat destruïda per Eli Gal, sense haver-se pogut recuperar.
Diverses inscripcions han conservat el nom dels seus sobirans, però les dates de regnat estan subjectes a revisió.
Llista de sobirans Amikaribn Waqahab Amianas Ammiyitha vers 580-570 aC Ammixafiq vers 570-560 aC Ammikarib vers 560-550 aC Biathtar vers 550-540 aC Muhaqim vers 540-530 aC Ilisami I vers 530-515 aC Nabat-ali Amir ibn Ilisami vers 515-495 aC Ilisami II Nabat vers 495-475 aC Desconeguts vers 475-420 aC A Ma'in vers 430-200 aC Desconeguts vers 200-160 aC Wahbu ibn Masudu vers 160-140 aC Desconegut vers 140-120 aC a Sabà-Dhu-Raydan vers 120 aC
Inabba Inabba fou un antic regne o més pròpiament una ciutat estat de l'Aràbia del sud, situada a menys de 15 km a l'est de Ma'in, la capital dels mineus, que va florir junt amb altres a partir del , i existia ja abans a l'inici del primer mil·lenni.
Va gaudir algun temps d'independència però encara que la llengua utilitzada a les inscripcions és el madhabià, una part de les divinitats del panteó són sabees com Sami, que era objecte de culte al santuari confederal de Djabal al-Lawdh a 14 km al nord-est d'Inabba, i a Marib la capital de Saba. Es sospita que era un estat vassall del regne de Sabà que gaudia de certa autonomia; estava situada a mig camí entre Yathill (Baraqish) i el santuari, dos llocs sota influència sabea als segles VIII i VII aC. Una inscripció han conservat el nom d'un dels seus sobirans que dona el nom del pare, probablement l'antecessor:
Sumhuyitha Waqahil Yafush ibn Sumhuyitha
Després del ja no apareix cap inscripció ni cap indici que la ciutat hagués subsistit. Al mateix temps al final del segle VII o a l'inici del els sabeus van abandonar el santuari de Djabal al-Lawdh, i desapareix també la ciutat de Kuhal, que formava la part sud-est del Djawf Ibn Nasir, i el lloc de Hizmat Abi Thawr, a la mateixa zona, el que s'interpreta com un abandonament davant la potència emergent de Ma'in, però aquesta teoria té un punt feble: Yathill (Baraqix), al bell mig del territori abandonat, que sembla que estava sota control sabeu almenys al , no sols no fou abandonada sinó que encara va conèixer un creixement en els segles següents.
Regne de Haram El regne de Haram fou un antic regne o més pròpiament una ciutat estat d'Aràbia del sud, a uns 10 km a l'oest de Ma'in (la capital dels mineus) a mig camí entre Ma'in i Kaminahu, a 25 km a l'est d'Al-Baydha (Iemen), al lloc de la moderna Kharibat Hamdan.
A Kharibat Hamdan es va trobar un dels anomenats Banat ‘Ad ("Les Filles de ‘Ad") amb pilars decorats en incisió i baixos relleus, amb inspiració mesopotàmica, que també existeixen a Ma'in, al-Sawda, Kamna i al-Baydha, datats a l'inici del primer mil·lenni aC
Haram va florir com altres estats vers el i vers el 700 aC va esdevenir aliat del regne de Sabà, el qual, després de la guerra li va cedir Manhiyat (moderna Hizmat Abi Thawr), antiga dependència de Naixan, a canvi del seu suport. Al la influència de Sabà fou substituïda per la de Ma'in, però reapareix independent al (Manhiyat però havia passat a poder de Saba); tribus àrabs que venien del nord (Athtar i Amir) van penetrar al i progressivament van anar controlant el comerç. El regne de Haram ho va patir el primer i amb més intensitat, si bé es manifesta també en altres llocs i a Ma'in. Apareixen deïtats àrabs com Halfan i Dhu-Samawi, i es donen canvis polítics com la substitució del rei per un consell i una assemblea tribal; també canvia la llengua i el madhabià (la llengua minea) deixa el lloc a una llengua barreja de sabeu i àrab. La situació devia ser similar a Ma'in, Naixan i Kaminahu. Vers el 26 aC l'exèrcit romà arriba al Djawf, saqueja les ciutats que queden molt tocades; els romans no haurien estat directament a Haram, que podria ser la ciutat indicada amb el nom de Carmei per Plini el Vell (Història Natural, VI, 157). El regne de Ma'in, sense els sistemes de reg que ja no funcionen per la manca de manteniment causat per l'afebliment del poder, i desaparegudes les rutes caravaneres en profit de la ruta marítima, s'enfonsa; es produeix l'abandonament de les ciutats de la plana o la seva substitució per sabeus o himyarites. Al començament de l'època cristiana el comerç havia desaparegut controlat pels nabateus. Al segle I es troba la darrera menció de Haram quan els clans Amir i Athtar encara tenen una activitat comercial destacada; però no va sobreviure gaire temps i ja no torna a ser esmentada.
De les inscripcions resulten els nom d'alguns dels seus reis, que difícilment es poden situar encara en ordre cronològic.
Llista de reis Primera dinastia Alimhilal Waqah () Yaharil Yadhmurmalik Wataril Dharan ibn Yadhmurmalik
Segona dinastia Ilikabir Amir Yaixurmalik Nabat Hawtarathat Maadikarib Raydan ibn Hawtarathat
Regne de Saba ( - 275)
La fase formativa dels sabeus es pot situar a la darrera part del segon mil·lenni aC i es va completar al aC, quan apareix un alfabet plenament desenvolupat combinat amb la capacitat tecnològica per construir complexos arquitectònics i ciutats. Hi ha un cert debat sobre el grau en què la sortida de la fase formativa va ser canalitzada per processos endògens, o per la transferència de tecnologies des d'altres centres, potser a través del comerç i la immigració. Originalment, els sabeus formaven part de "comunitats" (anomenades shaʿbs) a la vora del desert de Sayhad.. Molt aviat, a principis del primer mil·lenni aC, els líders polítics d'aquesta comunitat tribal van aconseguir crear una gran comunitat de shaʿbs que ocupava la major part del territori de l'Aràbia del Sud i van adoptar el títol de "Mukarrib dels sabeus".
Durant el govern dels sabeus, floriren el comerç i agricultura, generant molta riquesa i prosperitat. El regne sabeu estava situat en el que és ara la regió d'Aseer al sud-oest del Iemen sud-oest, i la seva capital, Ma'rib, estava situada prop del que és ara la capital moderna del Iemen, Sanà. http://www.iraqandiraqis.com/Arab%20history.htm Segons la tradició àrab, el fill gran de Noè, Sem, fundà la ciutat de Ma'rib.
Durant el govern del sabeus, el Iemen fou anomenat "Arabia Felix" pels romans que quedaren impressionats per la seva riquesa i prosperitat. L'emperador romà August envià una expedició militar per conquerir l'"Arabia Felix", sota les ordres d'Eli Gal. Després d'un infrtuctuó setge de Ma'rib, el general romà es retirava a Egipte, mentre que la seva flota destruïa el port d'Aden per garantir la ruta romana de comerciants a l'Índia.
L'èxit del regne es basava en el cultiu i comerç d'espècies i aromatics incloent-hi oliban i mirra. Aquests s'exportaven a la Mediterrània, l'Índia, i Abissínia, on eren apreciats en gran manera per moltes cultures, utilitzant camells en rutes a través d'Arabia, i a l'Índia per mar.