miniatura|Mapa històric de l'Àsia central miniatura|Home a cavall al Kirguizstan Aquest article tracta sobre la història del Kirguizstan.
Història antiga Els utensilis de pedra trobats a les muntanyes Tian Shan indiquen la presència de la societat humana en el que és ara Kirguizstan des de fa uns 200.000 a 300.000 anys. Els primers registres escrits d'una civilització en l'àrea ocupada pel Kirguizstan apareixen al començament de cròniques xineses sobre el 2000 aC.
Orígens del poble kirguís Segons alguns descobriments històrics recents, l'origen del poble kirguís ens fa retrocedir al 201 aC. Els primers kirguís vivien a la vall del Ienissei superior, a Sibèria. Les fonts xineses del i les musulmanes dels segles VII al XII descriuen els kirguisos com pèl-roigs, de pell blanca i ulls verds (blaus). La primera aparició als registres xinesos del Gran Historiador és com a Gekun o Jiankun (鬲昆 o 隔昆), i posteriorment com a part de les tribus de Tiele, un cop estigueren sota el domini dels göktürks i uigurs.
La descendència dels kirguisos de la població siberiana autòctona es confirma, d'altra banda, per alguns estudis genètics.The Eurasian Heartland: A continental perspective on Y-chromosome diversity En aquest sentit, cal fer notar que un 63% dels homes kirguisos moderns comparteixen l'haplogrup R1a del cromosoma Y amb els tadjics (64%), ucraïnesos (54%), polonesos (56%) i fins i tot islandesos (25%). Es considera que l'haplogrup R1a del cromosoma Y és un marcador dels parlants de protoindoeuropeu.
La llegenda de la gènesi dels kirguisos parla d'un avantpassat i pare de tot els kirguisos Kyzyl Taigan (Gos Vermell). Una filla del kan tenia el costum de fer llargues passejades en companyia de 40 serventes donzelles. Una vegada, quan tornava cap a casa després del passeig habitual, la princesa veié que el seu aül nadiu era destruït per un enemic. A l'aül trobaren una criatura viva, un gos vermell. La princesa i les seves 40 criades es convertiren en mares, amb l'única intervenció d'un mascle, un gos vermell. Pel nombre de matrones, la descendència de les 40 donzelles, kyrk-kyz, la gent començà a ser anomenada com a kirguís.Valihanov Ch. obres en 5 volums, vol. 2, pàg. 48, Alma-Ata, 1985.Abramzon S. M. Kirguisos i les seves connexions etnogenètiques, històriques i culturals, Moscou, 1971, pàg. 361. El culte del Gos Celestial estava estès entre les tribus a l'oest i l'est de l'antiga Xina.Zuev Yu. L., La tribu més forta, pàg. 35-46, Almaty, 2004.
L'estat dels kirguisos arribà a la màxima expansió després de derrotar el Kanat Uigur el 840. Llavors els kirguisos es desplaçaren ràpidament a la serralada de Tian Shan i mantingueren el seu domini sobre aquest territori durant aproximadament 200 anys. Al , tanmateix, els domini dels kirguisos havia disminuït al massís de l'Altai i les muntanyes de Sayan com a resultat de la creixent expansió mongola. Amb l'ascens de l'Imperi Mongol al , els kirguisos emigraren cap al sud. Giovanni da Pian del Carpine, un enviat dels Estats Pontificis, i Guillaume de Rubrouck, un enviat de França, escrigueren sobre la seva vida sota els mongols.
Diversos pobles turquesos els governaren fins al 1685, quan passaren a ser controlats pels oirats (jungars).
Primera època medieval Els primers turcs a formar un estat al territori de l'Àsia central (incloent-hi el Kirguizstan) foren els göktürks o Kök-Türks. Coneguts en fonts xineses medievals com a Tujue (突厥 tú jué), els göktürks, sota la direcció de Bumin/Tuman Khan/Khaghan (mort el 552) i els seus fills, establiren el primer estat turquès conegut al voltant de 552 en l'àrea general de territori que havia estat ocupat anteriorment pels xiongnu, i s'estengué ràpidament per governar amplis territoris a l'Àsia central. Els göktürks es dividiren en dos kanats rivals, la part occidental del qual es va desintegrar el 744.
El primer regne a emergir del Kanat Göktürk fou el budista Kanat Uigur, que es desenvolupà al territori que comprenia bona part de l'Àsia central des del 740 al 840.
miniatura|Torre de Burana a Balasagun () Després de la desintegració de l'Imperi uigur, una branca dels uigurs va emigrar als assentaments d'oasis a la conca del Tarim i Gansu, com ara Karakhoja (Gaochang) i Kumul (Hami), i establí una confederació d'estats budistes descentralitzats anomenats Kara-Khoja. Altres, principalment relacionats de manera estreta amb els uigurs (els karlucs), que ocupaven la conca del Tarim occidental, la vall de Ferganà, Jungària i parts del modern Kazakhstan que fan frontera amb el sultanat musulmà turcotadjik de Coràsmia, es convertiren a l'islam en una data no posterior al segle X i construïren una federació amb institucions musulmanes anomenada Kara-Khanlik, les dinasties principesques de la qual són anomenades qarakhànides per la majoria dels historiadors. La seva capital, Balasagun, florí com a centre cultural i econòmic.
L'islamitzat clan principesc dels karlucs, el Balasagunlu Ashinalar (o els qarakhànides), gravità cap a la zona cultural islàmica persa després de la seva autonomia política sobre Àsia central, assegurada durant els segles IX i X.
En tornar-se cada cop més persificats, s'instal·laren en els centres sedentaris més indoiranians com Kaixgar, i se separaren de les tradicions nòmades dels karlucs, i molts dels quals retingueren elements culturals del kanat uigur.
El principat es debilità significativament a principis del i el territori del Kirguizstan modern fou conquerit pels khitans. El Kanat Kara-khitai (xinès tradicional: 西遼; xinès simplificat:西辽; pinyin: Xī Liáo, 1124-1218), també conegut com a Liao Occidental, fou establert per Yelü Dashi (耶律大石), que portà al voltant de 100.000 romanents khitans (la dinastia Khitan), després d'escapar de la conquesta del seu país d'origen per part dels djurtxet.
La conquesta khitay de l'Àsia central es pot veure així com una lluita intestina dins de la tribu nòmada dels karluk, desenvolupada com a conflicte dinàstic entre les conqueridores elits budistes khitai i els prínceps qarakhànides com a defensors, que ocasionarà la subjugació dels últims per parts dels primers, i la subjugació dels karlucs musulmans per la seva família nestoriana budista.
Dominació mongola
La invasió mongola de l'Àsia central al devastà el territori del Kirguizstan, i va costar la independència i la seva llengua escrita a la seva gent. El fill de Genguis Kan, Jotxi, conquerí les tribus kirguises de la regió del Ienissei, que durant aquell temps s'havien separat. Alhora, l'àrea de l'actual Kirguizstan era un enllaç important en la Ruta de la seda, com ho testimonien unes quantes làpides nestorianes. Durant els 200 propers anys, els kirguisos romangueren sota l'Horda d'Or, Kanat de Txagatai i els oirats i jungars que succeïren aquell règim. La llibertat fou recobrada el 1510, però al les tribus kirguises foren envaïdes pels kalmucs, a mitjans del pels manxús, i a principis del pels uzbeks.
Timúrides i uzbeks miniatura|El setge i batalla d'Isfarah. Baber i el seu exèrcit ataquen la fortalesa d'Ibrāhīm Sārū
Imperi rus: 1876-1917
miniatura|Un bitllet de 50 som amb la representació d'un Kurmanjan Datka El 1775, Atake Tynay Biy Uulu, un dels líders de la tribu saribaguix, establí els primers contactes diplomàtics amb l'Imperi Rus amb l'enviament d'emissaris per a Caterina II de Rússia a Sant Petersburg. A principis del , el territori del sud del Kirguizstan passà a ser controlat pel Kanat de Kokand, però el territori fou ocupat i formalment annexionat per l'Imperi Rus el 1876. L'ocupació russa instigà nombroses revoltes contra l'autoritat tsarista, i molts kirguisos optaren per desplaçar-se a les muntanyes del Pamir o a l'Afganistan. La cruel repressió de la rebel·lió del 1916 a l'Àsia central, provocada per la imposició russa del servei militar obligatori als kirguisos i a altres pobles de l'Àsia central, provocà que molts kirguisos fugissin a la Xina.
L'era soviètica: 1917-1991
El poder soviètic s'establí inicialment a la zona el 1918 i, el 1924, es va crear la Regió Autònoma Kara Kirguís dins de l'RSFS de Rússia. (El terme Kara Kirguís s'utilitzà fins a mitjans del 1920 per part dels russos, per a distingir-los dels kazakhs, als quals hom també es referia com a kirguisos). El 1926, es convertí en la República Socialista Soviètica Autònoma Kirguís. El 5 de desembre, de 1936, la República Socialista Soviètica del Kirguizstan (RSSK) fou establerta com a plena República de l'URSS.
miniatura|Bandera de l'RSS del Kirguizstan Durant els anys 1920, el Kirguizstan contemplà un canvi cultural, educatiu, i social considerable. El desenvolupament econòmic i social en fou també notable. Augmentà l'alfabetització i s'introduí una llengua literària estàndard. La llengua kirguís pertany al grup turquès occidental de la família de les llengües altaiques. El 1924, es va presentar un alfabet kirguís basat en l'alfabet àrab, que va ser-ne reemplaçat pel llatí el 1928. El 1941 s'adoptava l'alfabet ciríl·lic. Malgrat la supressió de l'activitat nacionalista sota Ióssif Stalin, que controlà la Unió Soviètica des dels finals dels anys 1920 fins al 1953, es van mantenir molts aspectes de la cultura nacional kirguís.
La moderna afiliació religiosa kirguís és eclècticament musulmana per a una majoria de la població. Les famílies kirguises típiques varien en la seva devoció a l'islam.
Les cultures russa i kirguís difereixen en el respecte a família, la identitat religiosa i l'estructura social. El Kirguizstan és un estat en transició. El dilema social actual és el que ha sorgit des de l'òrgan de control, que es basa principalment en etnicitats russes clàssiques, cap a grups ètnics kirguisos o turquesos que conformen la infraestructura i formació del Kirguizstan. Això ha resultat en un grau apreciable d'inestabilitat i caos associat amb una transició social.
L'ancestral estructura social kirguís estava dominada per tradicions nòmades, que governaven les filosofies polítiques i la socialització. Com que els clàssics grups ètnics russos s'havien "injectat" a la República Soviètica del Kirguizstan, va començar-ne el procés d'urbanització i fou principalment creat per les comunitats russes que s'havien instal·lat dins de la República soviètica, principalment per polítiques creades pel partit comunista. És confús saber per què es van crear aquestes polítiques i només queda clar que aquestes polítiques forçaren els russos ètnics a poblar la República.
Cap a la independència: 1985-1991 L'11 de març del 1985, Mikhaïl Gorbatxov era escollit pel Politburó nou secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica. Gorbatxov immediatament llançà les seves noves polítiques liberalitzadores, conegudes com a glàsnost i perestroika, si bé tingueren poc d'impacte immediat en el clima polític al Kirguizstan. El 2 de novembre de 1985 Gorbatxov reemplaçà Turdakun Usubaliyev com a primer secretari del Partit Comunista de Kirguízia, que havia estat al poder durant 24 anys, per Absamat Masaliyev. A la premsa de la república se li permeté adoptar una posició més liberal i establir una publicació nova, Literaturny Kyrgyzstan, per part de la Unió d'Escriptors. Es prohibiren els grups polítics no oficials, però a uns quants grups que emergiren el 1989 per tractar sobre una crisi aguda d'allotjament se'ls permeté de funcionar.