Tony Duvert (Villeneuve-le-Roi, 2 de juliol del 1945 – Thoré-la-Rochette, 2008) va ser un escriptor i periodista francès autor de novel·les i assaigs. La temàtica principal de la seva obra se centra en la pedofília homosexual,Jean-Claude Guillebaud, La Tyrannie du plaisir, Seuil, 1998, p. 24 en la defensa d'aquesta i en la crítica de l'educació sexual. Als anys 1970 va aconseguir un cert renom en guanyar el Premi Médicis 1973 amb la novel·la Paysage de fantaisie.
Biografia Infància i educació (1945 – 1966) Tony Duvert neix el 2 de juliol del 1945 a Villeneuve-le-Roi, fill de Georges Duvert, nascut a Meknès el 1918, i de Ferdinande Maury, nascuda a Worms el 1920.Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010 Aprèn de molt jove a tocar el pianoGilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 22 i manifesta un gust pronunciat pel camp. Després que el seu pare el portés a un psiquiatre, després d'haver tingut una vida sexual primerenca, s'escapa i intenta suïcidar-se.Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 29-31 et 109 El seu pare es mor poc després.Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 52
El 1961 es matricula a l'escola Jean-Baptiste Corot de Savigny-sur-Orge, reputada en la regió.Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 31 Considerat alumne brillant, és rebutjat pel seu orgull i la seva homosexualitat i té pocs amics íntims,Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 34 fins que el seu professor de filosofia el fa coincidir, el 1963, amb Christian Duteil, futur professor de filosofia i periodista.Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 36-7 Tots dos són guardonats el 1964 al concurs general de l'escola (Duvert amb un accèssit i Duteil amb una menció especial).Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 39 Van amb molta freqüència a París, on Duvert multiplica les seves experiències homosexuals.Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 38 Després de la secundària es trasllada a aquesta ciutat per començar la llicenciatura de lletres, però prefereix dedicar-se a l'escriptura.Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 62
Inicis literaris (1967 – 1973) El 1967, Tony Duvert envia el manuscrit de Récidive a Jérôme Lindon, d'Edicions de Minuit.Per a aquest paràgraf: Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 54-5 Lindon accedeix a la publicació l'obra. Així doncs, Tony Duvert fa el seu debut literari a l'edat de 22 anys.
Duvert publica durant els anys següents tres novel·les: Interdit de séjour i Portrait d'homme-couteau el 1969, Le Voyageur el 1970, que continuen venent-se per subscripció, la qual cosa no impedeix que es prohibeixi la venda d'Interdit de séjour als menors, la seva publicitat o la seva exposició en llibreries, per una ordre del 10 de juliol del 1969.Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 59 Les bres critiquen la societat burgesa.Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 58 Tot i que aquestes característiques comencen a donar-li un cert èxit de crítica, Duvert encara ven poc.Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 65-6 El seu caràcter continua limitant l'abast del seu públic, fins i tot quan, el mateix any, es fa amic del dissenyador Michel Longuet.Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 44-5
Reconeixement de la crítica (1973 – 1979) La publicació el gener de 1973 de la novel·la Paysage de fantaisie (Éditions de Minuit), sobre un bordell de nens, representa un punt d'inflexió a la seva obra.Sebhan (2010), p. 71 Paysage de fantaisie és "una mena de nouveau roman, sense puntuació, sense majúscules, sense frases en el sentit usual de la paraula, però per contra amb espais en blanc a l'interior dels paràgrafs.Jack Kolbert, "L'Année Littéraire 1973", The French Review, Vol. XLVIII, núm. 6, maig 1974, p. 1048.
Duvert rep, a principis de novembre, el Premi Médicis 1973, que va representar una petita sorpresa al món literari.Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 75 Davant dels periodistes, que tenen per primer cop contacte amb ell, l'escriptor es mostra nerviós i silenciós,Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 76 i el seu caràcter difícil el porta a discutir la mateixa tarda amb els seus partidaris, Barthes inclòs, al sopar de celebració dels premis:Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 78 entre Tony Duvert i Roland Barthes va esclatar una violenta discussió sobre la pedofília."Tombeau pour Tony Duvert", L'Express, 10 avril 2010
El 1974 publica l'assaig Le Bon Sexe illustré (“El bon sexe il·lustrat”), també editat per Éditions de Minuit. A l'obra, escrita com a reacció a l'èxit assolit per lEncyclopédie de la vie sexuelle publicada per Hachette, l'autor fa una crítica de la família i de l'educació sexual. Duvert hi afirma: "Cal reconèixer als menors, infants i adolescents, el dret de fer l'amor." Es considera parcialment inspirat en la relació que l'autor va mantenir l'estiu del 1973 amb un nen de vuit anys.Gilles Sebhan, Tony Duvert, l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 92-9. (en francès)
Al principi del 1974, gràcies als diners del premi, abandona París, ciutat que no li agrada gaire,Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 82 i s'instal·la a Marràqueix, al barri del Guéliz.Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 85 En els seus primers mesos al Marroc se'n va al llit amb nombrosos adolescents i nens i descuida l'escriptura.Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 88 Al final de l'any abandona el seu habitatge modern per un apartament més petit al nucli antic i comença a escriure Journal d'un innocent, transposició de la seva experiència al Marroc, amb un estil més clàssic que el dels seus llibres anteriors.Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 89 Torna a França a mitjans del 1975, passa l'estiu a Thore-La-Rochette i s'instal·la a Tours, tot fugint de París i dels cercles literaris.Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 91 El llibre es publica el 1976.
Al final de l'any comença a escriure la novel·la Quand mouru Jonathan, transposició de la seva aventura estiuenca del 1973. La seva escriptura el té ocupat durant un any llarg, que passa reclòs al Loir-et-Cher.Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 96-8 Els seus contactes amb Lindon són únicament epistolars. Durant el mateix període escriu poemes en prosa, narracions curtes recopilades el 1978 en dos llibres per edicions Fata Morgana: Districte i Les petits métiers.
Llavors decideix escriure una novel·la on reprendrà els seus temes, menys pornogràfica i amb un estil totalment clàssicGilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 102 per tal de sensibilitzar sobre les seves idees un públic que ell confia que sigui el més nombrós possible.Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 104 Publicada al març del 1979, L'Île Atlantique "suscita articles ditaràmbics"Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 103 de Bertrand Poirot-Delpech, François Nourissier o Madeleine Chapsal, i es ven, efectivament, "una mica millor" que els seus llibres anteriors.
El 1980 publica l'assaig L'Enfant au masculin.Gerstner, David. Routledge International Encyclopedia of Queer Culture . Londres: Routledge, 2012. Guillebaud, Jean-Claude. La Tyrannie du plaisir (en francès). París: Seuil, 1998, p. 24.Carey, Christopher. Trials from Classical Athens . Londres: Routledge, 2012, p. 539. En ell, Tony Duvert analitza i denuncia el que considera la perpetuació d'una dominació sobre els homosexuals, els pedòfils i els infants, no de classe ni sexual, sinó moral i de "cultura sexual": l'"heterocràcia".Sebhan, Gilles. Tony Duvert, l'enfant silencieux (en francès). París: Denoël, 2010, p. 105-6. Continua vivint a Tours, i només passa a París temporades molt breus en molt poques ocasions.Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 105-6
Retirada del món (1981 – 2008) Després de L'Île Atlantique, aborda la novel·la de gènere amb Un anneau d'argent à l'oreille, inspirada per la novel·la policíaca,Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 108 però també molt crítica vers la societat adulta. Convençut que a Lindon no li agrada aquest llibre, Duvert se sent decebut amb l'acollida de la premsa. El crític de Le Figaro Michel Nuridsany hi veu, però, "un gir" en l'obra d'aquest, "que hom coincideix a considerar com un dels millors escriptors de la seva generació".Detalls del llibre al web d'edicions de Minuit.
El replegament de Duvert s'agreuja i l'escriptor s'enfonsa en el rebuig de qualsevol rol social i en la paranoia.Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 118 Les reunions amb els seus amics o les respostes a les seves cartes, fins i tot les dels seus amics més pròxims, com Michel LonguetGilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 42 i Jean-Pierre Tison,Longuet (2009) s'espaien cada vegada més. Es bolca en un projecte autobiogràfic, La ronde de nuit, que no arriba del tot, malgrat que Lindon en rep alguns capítols.Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 109 i 111 Es retira llavors, amb la seva mare, a Thoré-la-Rochette.Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 112 i 118 Tot i així, el 1989 es publica un recull d'aforismes, Abécédaire malveillant, que no és ben acollit per la crítica, tret de Le Figaro. Jérôme Garcin, a L'Événement du jeudi, hi veu "l'últim esbós amarg d'un 'soixante-huitard' entretingut als WC turcs de la Universitat de Vincennes, on les parets en mal estat encara serveixen de suport als grafits obscens i als tags colèrics d'una revolta que s'ha quedat antiquada".L'Événement du jeudi, 7-13 de desembre 1989 Des d'aleshores, Tony Duvert ja no publica res més.
El 1996, la mare de Duvert mor i la fa incinerar sense cap cerimònia. Viu totalment sol i només surt a la nit o per anar a comprar en taxi. No té contacte amb els veïns, que el consideren una mena de boig que llegeix en veu alta els textos que destrueix tot seguit.Michel Longuet, L'écritoire 9, 2009 Per bé que gairebé oblidada, la seva obra encara exerceix influència al final dels anys vuitanta sobre alguns autors d'edicions de Minuit, com Eugène Savitzkaya, Hervé Guibert i Mathieu Lindon,René de Ceccatty, "Eugène Savitzkaya de la nausée au plaisir", Le Monde, 7-4-1989. o posteriorment Gilles Sebhan.
El 2005, Gérard Mordillat fa una adaptació de l'''L'Île Atlantique per al canal de televisió Arte, sense que Duvert intervingui de cap manera en el procés, excepte per donar la seva aprovació a l'editor, ja que continuava tenint problemes econòmics.Gilles Sebhan, Tony Duvert l'enfant silencieux, Denoël, 2010, p. 102-103 Després de l'emissió del telefilm al desembre del 2005, la revista Livres-Hebdo recorda que hom veia en Duvert "un autor essencial", potencialment "el més gran escriptor de la seva generació".Pierre Drachline i Josyane Savigneau citats per Garcia (2005), p. 62 Posteriorment, Minuit edita L'Île Atlantique en edició de butxaca, però Duvert no reapareix. Al febrer del 2008, Jean-Pierre Tison seria la darrera persona a rebre notícies de l'escriptor.