Pellroja (en plural pellroges) és una descripció racial per als pobles d'Amèrica i una de les metàfores del color de la raça utilitzades a Europa i Amèrica del Nord des de la colonització Europea de l'hemisferi occidental.
Aquest terme o etnònim és considerat per alguns com a ofensiu. D'acord amb l'Oxford English Dictionary (OED), el terme redskin, com els termes «indi vermell» o «home vermell», ve del color vermellós d'alguns natius americans. L'OED parla de l'ús del vermell referint-se al color de la pell des del 1587. Moltes teories defensen una nova versió de l'origen de la paraula, però encara no hi ha una conclusió definitiva.
Extensió del mot Molts estenen la denominació Pells Roges a tots els indígenes d'Amèrica; però més pròpiament s'aplica als de la part de l'Amèrica del Nord colonitzada per Anglaterra i França. En ella és l'home potser tan antic com a Europa, havent viscut amb el mamut, el Mammútid i el cérvol gegant, i desenvolupant un tipus físic intermedi a l'asiàtic i a l'europeu, amb nas més sortint i fins i tot aguileña, ulls més oberts que aquell, mans i peus menors i menor resistència física, amb més varietat de tipus secundaris. El color de la pell no és pròpiament vermell, sinó quan està pintat; al natural més aviat és marró amb matisos diversos, que al Migdia arriben al xocolata i gairebé negra. El cabell és llis i rígid, de secció gairebé rodona, negre, amb reflexió pardusca: els neix barba, més del que generalment es creu, però la suprimeixen, i on més barbuts es troben és al NO. i N. Són una mica més prògnats que els europeus, tenint també més pronunciats els arcs zigomàtics i les mandíbules cap als costats, aconseguint regularment força capacitat cranial. 1300 a 1500 els homes i 1150 a 1350 les dones.
Cultura Allò independent del desenvolupament de la seva cultura es revela, entre altres coses, en els seus idiomes, tan diferents dels asiàtics i europeus; però amb la reculada del gel va començar a relacionar-se amb els pobles orientals, important al Nord l'arc compost o reforçat asiàtic i exportant alguns elements al NE. d'Àsia. Prescindint de l'esquimal, els idiomes de l'Amèrica del Nortese agrupen a N. del Pacífic i N. de l'Atlàntic, aquests últims dividits en els grups tabasco, algonquí, iroquès, sioux o dakota, muscoguee, coahuiltecs i cado, al Centre, el xoixons i potser emparentat a ell els sonors.
Per a l'etnografia és més útil la classificació cultural i sobre això es noten tres regions més intenses, vers l'Atlàntic, el SO. (indis pobles) hortolà i la costa NO. pescadora, a més de la cultura peculiar esquimal. Amb la introducció del cavall moltes tribus, abans sedentàries, es van fer nòmades caçadores a les praderies, encara que ja el búfal portava d'antic el nomadisme. Els antics materials eren les armes i utensilis de pedra, per al vestit i la botiga de pell de búfal, per a la decoració les pues de porc espí tenyides, però les fetes es conservaven encara amb els nous materials de ferro, llana i abaloris.
Els pelleters de Canadà, principalment tabacs i algonquins cree, muntanyencs i naskapis, tenen una cultura inferior a la dels esquimals, sense una organització gentílica ben estricta; cacen el ren acorralant-lo; els de l'O. pesquen el salmó en nanses o en preses; els del N. van prendre dels esquimals el dard i l'arpó. Les botigues són còniques o en cúpula, i els carriers a l'hivern tenen cabanes amb cavallet cobert d'escorces i portal semicircular. A l'estiu usen canoes d'escorça, molt elegants els nenenot o Iuracs i cree; a l'hivern el tobogan i les raquetes per caminar sobre la neu. El vestit és de cuir amb els pantalons units als mocassins i d'ornament força escàs. A l'O. hi ha un teler molt primitiu de tires de pell de conill. Els cacics carriere usen un adorn cerimenial de cabell de dona i de barbes de lleó marí; també tenen adorns de dentalium a les orelles i envà del nas.
Tribus atlàntiques Les tribus atlàntiques fins al Mississipí, iroquesos i algonquins, gairebé han desaparegut; l'última revolta capitanejada per Tecúmseh, va ser sagnantment vençuda a la batalla de Tippecanoe en (1811). Els cherokees, ja d'abans cristians, van acceptar la civilització i organització política copiada dels colons el 1820; però la troballa d'or en el seu districte fou causa de la seva expulsió. Els seminoles van morir amb el seu cap Osceola entre 1835 i 1842. Aquestes tribus eren hortolanes, sedentàries, amb cases fixes, llogarets fortificats, organització gentílica, fortes unions polítiques, formes religioses superiors. Cultivaven blat de moro, carbasses, mongetes, tabac, melons d'aigua (Sindriera), gira-sol per torrar-lo i fer farina, al Migdia moniato; s'abonaven les hortes amb peix, marisc i cendra; es llaurava amb aixada de espatlla de cérvol o de petxina i també de pedra. S'anava a collir l'arròs d'aigua silvestre, s'extreia sucre de l'auró i es feia fermentar, es prenia una mena de mat i els del N. a l'hivern caçaven. Els hurons tenien cases de 50 m. amb passadís i departaments per a les famílies; al migdia es feien les parets de fang amb palla: al golf es construïa sobre terrasses. Forjaven el coure, però no el fonien, i aquest i l'obsidiana s'estenia pel comerç a moltes tribus llunyanes.
Els iroquesos construïen les seves canoes amb escorça a la regió dels llacs i a la costa atlàntica de tronc foradat. Al Migdia es feien vestits de teixit, però s'usaven a més, mantells de pell i plomes. A la part oriental entreteixien el Wampum,Wampum o sewan és una corda o cinturó fets amb conquilles de colors utilitzats tradicionalment pels indis de l'Amèrica del Nord (ho consideraven un objecte sagrat). amb conques de petxines violetes i blanques (Fulgur carica i Venus mercenària), molt importants per al comerç, per a indemnitzacions, regals i convencions.
Els iroquesos feien servir una espècia de mandil, polaines, mocassins i una gorra amb ploma d'àguila. La gent era matrilineal amb el seu corresponent tòtemUn tòtem és un objecte, ésser o animal sobrenatural, que en les mitologies d'algunes cultures esdevé l'emblema de la tribu o de l'individu; aquest pot incloure una diversitat d'atributs i significats. En el totemisme, s'entén també com una relació simbòlica entre la natura i l'ésser humà (nom i símbol) i exogàmesEs referix a l'aparellament entre individus que estan menys relacionats genèticament. Aquesta distància genètica acostuma a resultar favorable per a la descendència. i algunes amb matriarcat estricte, comunistes amb usdefruit per dos anys.
A més del jutge de pau electiu, hi havia un capità de guerra: confederacions importants van fundar les sis tribus cree i els iroquesos a partir d'Hiawatha el 1570. En ells es va desenvolupar el bàrbar costum guerrera de caçar cabelleres, el martiri dels presoners i canibalisme, en especial del cor. Creien en diverses ànimes, que, segons els hurons, no descansaven fins al gran soterrament, celebrat cada vuit o deu anys. Els fenòmens naturals eren animats, adoraven uns al sol, altres creien en genis del tro, del vent, gegants de pedra, en animals com a causants de malalties, combatent-los amb conjurs i prescripcions homeopàtiques, celebraven festes de la germinació, d'any nou i renovació del foc o sacrifici d'un gos blanc; així, als ojibwa (o Anishinaabemowin) els wabeno o hechices no es confonien amb els yessakid o profetes, i a la societat religiosa secreta d'homes i dones hi havia diferents graus.
Iroquesos i algonquins creien en una força màgica indeterminada, que irradia de tots els éssers, orenda o manitu, de que per generalització i personificació va venir a ser Guitxe Manitú o el gran mag, que ha creat el món; el mantenidor del cel o Taroñawagon està també allunyat del culte, i com a mediadors actuen els herois, la gran llebre, la parella de rivals Ioskeha i Tawiskaron, etc. Van arribar també a inventar una escriptura jeroglífica, amb què els delaware (també Lenapes), van escriure sobre escorces les seves tradicions.
Tribus de les Praderes Les tribus de les praderies eren caçadores de búfals, castors, cérvols i ants, a les muntanyes d'ossos grisos. El búfal els va forçar a la vida errant i es va desenvolupar la vida de rapinya. S'acostaven a la ramada disfressats de coiots; transportaven els pals de les seves tendes a lloms de gossos i a sobre asseguts els nens; per al pas dels rius usaven bots rodons de cuir. Els atuells eren de cuir, banya i fusta, s'hi coïa amb pedres candents; es feia també pemmikanEl pemmican és una barreja concentrada de greixos i proteïnes que es fa servir com a aliment nutritiu. Benders' Dictionary of Nutrition and Food Technology (en anglès), 2006, p. 301. ISBN 9781845691653. de carn seca i picada. Les pedres les humitejaven i pelaven, adobaven amb orina, fetge i molsa, afumaven, adobaven i estiraven. Els homes vestien taparreps, polaines i mocasins; de vegades una ropilla amb mànigues i un gran mantell amb figures narratives, adornant-se amb plomes i amb pues de porc espí, ossos de cérvol a manera de cuirassa, colls, urpes d'ós, sobretot copets de cuir amb plomes, banyes de búfal els grans guerrers. Es pintaven per a les festes i guerres amb ocre, terra blanca d'infusoris, sutge i grafit. Els homahas tenien patriarcat i matrimoni per grups, i els Pawnee 13 comunitats de llogaret endógamas; en moltes tribus hi havia societats varoniles per edats, shaminístiques unes, socials altres. El comerç es feia principalment amb la terra de pipes vermelles. Arc compost només en tenien els dakotes, les fletxes eren curtes, de fusta, amb moltes plomes, també usaven llances i maces, el tomahawkEl tomahawk o tomawak és una mena de destral amb un eix recte, dissenyat alhora com a eina i com a arma de cos a cos, que s'empra amb una sola mà i és originària de diversos pobles i nacions indígenes de l'Amèrica del Nord. o doble martell i després destral, escuts rodons de pell amb figures de visions; caçaven cabelleres, i aquest costum es va estendre més pels premis oferts pels colons; el canibalisme era general al S. de Texas. Les seves creences eren animistes i dipositaven els seus morts a plataformes; els kiowes adoraven el sol i tenien ídols de pedra; els Wichites societats secretes que sacrificaven a les estrelles; es conjurava els búfals mascarades; el xaman curandero actuava amb tambors, sonalls, pipes, butxaques i altres encanteris; tenien pals sagrats i danses sagrades del sol amb mortificacions cruentes. Creien els lakotes amb Wakan, senyor de la vida, l'ancià immortal, els Pawnee amb Tirawa, suprem déu i creador dels altres déus.
Tribus del NO.