El Panavia Tornado ADV (sigles de Air Defence Variant, en català: Variant de Defensa Aèria) és una versió del Panavia Tornado desenvolupada com a caça interceptor per la companyia British Aerospace per a la Royal Air Force. L'ADV realitzar el seu primer vol el 27 d'octubre de 1979 i va entrar en servei l'any 1986. És una aeronau bimotor de llarg abast, dissenyada per interceptar bombarders soviètics davant la possibilitat que arribessin des de L'est per atacar el Regne Unit. El Tornado ADV també va ser produït per la Real Força Aèria Saudita i l'Aeronautica Militare Italiana.

A principis del ha començat a ser reemplaçat pel Eurofighter Typhoon en les tres forces aèries en què presta servei. El Tornado ADV va ser retirat de servei amb la Royal Air Force el 22 de març de 2011 després de ser completament reemplaçat per l'Eurofighter Typhoon.

Desenvolupament Origen La variant ADV (Air Defence Variant, Variant de Defensa Aèria) del Panavia Tornado va ser desenvolupada per complir amb un requeriment de la RAF (Air Staff Requirement 395 o ASR 395) d'un interceptor de llarg abast per reemplaçar als models Lightning F.6 i Phantom FGR.2. Als inicis del projecte MRCA el 1968, el Regne Unit ja tenia la intenció de desenvolupar el Tornado en la funció d'interceptor. El seu desenvolupament va ser aprovat el 4 de març de 1976, sent British Aerospace l'empresa encarregada. Aquest mateix any es van descobrir temptatives d'espionatge de la Unió Soviètica sobre el caça en desenvolupament. El primer prototip va ser presentat a l'Aeròdrom de Warton el 9 d'agost de 1979 i va volar per primer cop el 27 d'octubre de 1979.

Prototips miniatura|Prototip A.01 ZA254 del Tornado ADV volant el setembre de 1980 amb míssils Skyflash. Regne Unit va produir tres prototips de la versió ADV sota la designació de versió F.2, 'F' és el prefix de missió que reben els avions destinats a "caça" al sistema de designacions de la Royal Air Force. les seves matrícules eren ZA254, ZA267 i ZA283. El primer a volar, el A.01 ZA254, ho va fer el 27 d'octubre de 1979 amb David Eagles com a pilot de proves i Roy Kenward com a observador de prova en vol. A continuació es va fer una comanda inicial de 18 avions F.2, però durant la seva producció es va acabar una nova versió del motor RB199. Aquesta nova versió va incorporar una tovera més gran que produïa una empenta significativament major. Aquest motor va ser designat RB199-34R Mk 104. Els sis primers F.2 produïts eren d'entrenament, designats F.2T. El nou motor era aproximadament 35 centímetres més llarg que el Mk 103 i l'avió requeria una modificació de l'estructura abans de poder-lo instal·lar. El prototip A.02 ZA267 va ser el primer exemplar a volar utilitzant els nous motors i, per tant, es va convertir en el prototip de la versió F.3.

Disseny Durant el desenvolupament del Tornado, la seva competència en el combat aeri es va posar en dubte pel fet que l'avió té una maniobrabilitat i agilitat inferior en comparació amb caces de superioritat aèria com el McDonnell Douglas F-15 Eagle estatunidenc. No obstant, el Tornado no estava destinat al combat aeri tancat sinó que seria un caça de patrulla aèria de combat de gran autonomia per contrarestar l'amenaça dels bombarders soviètics durant la Guerra Freda. En comparació amb el Tornado IDS, l'ADV té un 80% de peces comunes, ofereix una major acceleració supersònica, té un fuselatge més estret per portar míssils aire-aire, i major capacitat de combustible, el ADV només té un canó intern, i inclou el radar de intercepció aèria Foxhunter amb un nou equip de programari.

Sistemes d'armes miniatura|

L'armament intern del Tornado ADV consisteix en un canó automàtic Mauser BK-27, de calibre 27 mm, que està ubicat al lateral dret de la part baixa del fuselatge frontal de l'avió i disposa d'una munició de 180 projectils.

A l'exterior el F.3 disposa de fins a 10 punts d'ancoratge. Sota el fuselatge té 4 punts d'ancoratge conformats per míssils aire-aire de mitjà/llarg abast. Sota les ales té 2 pilons mòbils (per contrarestar el moviment de les ales) i 4 llançadors de míssils aire-aire de curt abast acoblats als laterals dels pilons. En aquests suports pot carregar un conjunt de míssils aire-aire i un màxim de 4 dipòsits de combustible externs (2 en els pilons subalars en missió de combat i 2 addicionals sota el fuselatge prescindint de míssils per vol en ferri). Amb la modernització EF.3 també pot dur el míssil antiradiació ALARM.

Míssils aire-aire De curt abastAIM-9L Sidewinder AIM-132 ASRAAM De mig/llarg abastSkyflash AIM-120 AMRAAM Míssils aire-superfície Míssils antiradiacióALARM(EF.3)

Variants miniatura|Un Tornado F.3 de la RAF armat amb míssils. Tornado F.2 El Tornado F.2 va ser la versió inicial del Tornado ADV en servei amb la Royal Air Force. El seu primer vol es va produir el 5 de març de 1984 i van ser fabricats 18 aparells en aquesta versió. Estava propulsat pels mateixos motors RB199 Mk.103 usats pel Tornado IDS. Es van descobrir problemes greus amb el radar Foxhunter, que van provocar que l'avió fos lliurat amb llast de plom i formigó instal·lat al morro com a mesura interina fins que pogués ser equipat amb l'equip de radar. El llast va ser sobrenomenat Blue Circle, joc de paraules que feia referència a la nomenclatura dels Codis Rainbow, que llavors amb la marca britànica de ciment anomenada Blue Circle.

Tornado F.2A F.2 actualitzat a l'estàndard F.3, però mantenint els motors del F.2, només un avió es va quedar en aquesta versió.

Tornado F.3 El Tornado F.3 realitzar el seu primer vol el 20 de novembre de 1985. Va incloure la versió de motors RB.199 Mk.104, que estava optimitzada per a ús a gran altitud amb toveres de postcombustió més grans que proporcionaven un major empenta. Altres millores sobre F.2 eren la capacitat per portar quatre míssils Sidewinder sota les ales en comptes de dos, i un control de rotació d'ales automàtic.

Tornado EF.3 L'última modernització, no divulgada fins a principis de 2003, va ser la integració del míssil antiradiació ALARM per poder dur a terme missions de supressió de defenses aèries enemigues (SEAD). Els receptors d'alerta radar que ja equipaven els F.3 constituir la base d'un efectiu sistema localitzador d'emissions usat per localitzar antenes de radar. Els avions modificats van rebre la designació Tornado EF.3 , 'EF' és el prefix de missió que reben els avions destinats a la guerra electrònica i caça al sistema de designacions de la Royal Air Force. i van ser lliurats a l'11è Esquadró de la RAF.

Operadors miniatura| miniatura|Un Tornado F.3 de la Força Aèria Reial Saudita durant la Guerra del Golf. Després que el març de 2011 fos retirat en l'últim Esquadró de la Royal Air Force que encara l'operava, actualment el Tornado ADV només segueix en servei en la Força Aèria Reial Saudita.

Força Aèria Reial Saudita 29è Esquadró (1989-actualitat)

Aeronautica Militare Italiana. Van ser arrendats 24 F.3 procedents de la RAF per un període de deu anys com a reemplaçament provisional de l'obsolet Aeritalia F-104S mentre no entrava en servei l'Eurofighter Typhoon. 12º Gruppo, 36º Stormo, (1995-2003) 21º Gruppo, 53º Stormo (1995-2001)

Royal Air Force 5è Esquadró - RAF Coningsby (1987-2003) 11è Esquadró - RAF Leeming (1988-2005) 23è Esquadró - RAF Leeming (1988-1994) 25è Esquadró - RAF Leeming (1989-2008) 29è Esquadró - RAF Coningsby (1987-1998) 43è Esquadró - RAF Leuchars (1989-2009) 56è Esquadró - RAF Coningsby i RAF Leuchars (1992-2008) (Unitat de conversió operacional) 111è Esquadró - RAF Leuchars (1990-2011) 65è Esquadró - RAF Coningsby (1984-1992) (Unitat de conversió operacional) 1435º Flight - RAF Mount Pleasant (1992-2009)

Especificacions (Tornado F.3) 450px|Diagrama amb les projeccions del Tornado ADV.

Vegeu també RAPTOR Panavia Tornado IDS, ECR F-14 Tomcat F-15 Eagle Mikoyan-Gurevich MiG-25 Mikoyan MiG-31 Sukhoi Su-27 Shenyang J-11 Shenyang J-15 Dassault Mirage 4000

Notes

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Lloc web de Panavia BAe Tornado a FAS.org Tornado ADV a Aerospaceweb.org Lloc web no oficial de Panavia Tornado Portierramaryaire: Història i fitxa tècnica del Panavia Tornado (IDS/ADV)

Categoria:Avions militars del Regne Unit Categoria:Avions de la dècada del 1980