La repressió a la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola va ser una successió d'accions violentes comeses al territori del bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola. Esparza, José Javier, Op. cit.Beevor, Antony, Op. cit. Aquestes accions eren comeses per grups de revolucionaris contra aquells als qui percebien com els seus enemics de classe, que incloïa tant a empresaris, industrials, terratinents i polítics de la dreta com a membres i béns de l'església catòlica, a qui tradicionalment les forces d'esquerra havia vist sempre com alineada al costat de les classes capitalistes i reaccionàries, i actuant com un factor necessari per a la repressió psicològica de l'obrer.Thomas, Hugh, Op. cit.Payne, Stanley, Op. cit.Tuñón de Lara, M. Op. Cit.

El bàndol revoltat va basar gairebé des del principi les seves raons per revoltar-se en l'existència d'aquesta repressió, que atribuïen al mateix Govern de la República, als partits que el formaven i als sindicats que el recolzaven. Però els fets violents no es van iniciar fins al cap del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 que va donar lloc a la guerra. En general, es considera que la repressió en zona republicana, qualificada com a Terror Roig, és l'argument definitiu dels revoltats per a reprimir i privar de drets als perdedors de la Guerra Civil.

Antecedents

miniatura|El papa Pius XI. Fervent anticomunista, s'oposà a l'avanç del laïcisme durant la Segona República Espanyola.

La proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931 va comportar la constitució d'un govern laic, que va promoure la separació entre l'Església i l'Estat mitjançant la Constitució de la República Espanyola de 1931. S'hi declaraven expressament les llibertats de consciència i de culte.«La llibertat de consciència i el dret de professar i practicar lliurement qualsevol religió queden garantits al territori espanyol, excepte el respecte a causa de les exigències de la moral pública.Els cementiris estaran sotmesos exclusivament a la jurisdicció civil. No podrà haver-hi en ells separació de recintes per motius religiosos.Totes les confessions podran exercir els seus cultes privadament. Les manifestacions públiques del culte hauran de ser, en cada cas, autoritzades pel Govern.Ningú podrà ser compel·lit a declarar oficialment les seves creences religioses.La condició religiosa no constituirà circumstància modificativa de la personalitat civil ni política exceptuant el que està disposat en aquesta Constitució per al nomenament de President de la República i per ser President del Consell de Ministres». Text íntegre de l'article 27, Wikisource:Constitución de la República Española de 1931: TÍTULO III. A més, es retallava de forma determinant la influència de l'església catòlica en la societat espanyola, eliminant el seu control dels cementiris, imposant l'obligació d'obtenir autorització per poder realitzar actes públics de culte, i sobretot establint l'obligatorietat que l'educació fora laica i estigués en mans de l'estat, prohibint als ordes religiosos dedicar-s'hi«Totes les confessions religioses seran considerades com a Associacions sotmeses a una llei especial.L'Estat, les regions, les províncies i els Municipis, no mantindran, afavoriran, ni auxiliaran econòmicament les Esglésies, Associacions i Institucions religioses.Una llei especial regularà la total extinció, en un termini màxim de dos anys, del pressupost del Clergat.Queden dissoltes aquelles Ordes religioses que estatutàriament imposin, a més dels tres vots canònics, un altre especial d'obediència a autoritat diferent de la legítima de l'Estat. Els seus béns seran nacionalitzats i afectats a finalitats benèfiques i docents.Les altres Ordes religioses se sotmetran a una llei especial votada per aquestes Corts Constituents i ajustada a les següents bases1. Dissolució de les que, per les seves activitats, constitueixin un perill per a la seguretat de l'Estat.2. Inscripció de les que hagin de subsistir, en un Registre especial dependent del Ministeri de justícia.3. Incapacitat d'adquirir i conservar, per si o per persona interposada, més béns que els que, prèvia justificació, es destinin al seu habitatge o al compliment directe de les seves finalitats privatives.4. Prohibició d'exercir la indústria, el comerç o l'ensenyament.5. Submissió a totes les lleis tributàries del país.6. Obligació de rendir anualment comptes a l'Estat de la inversió dels seus béns en relació amb les finalitats de l'Associació. Els béns de les Ordres religioses podran ser nacionalitzats». Text íntegre de l'article 26, Wikisource:Constitución de la República Española de 1931: TÍTULO III. «El servei de la cultura és atribució essencial de l'Estat, i el prestarà mitjançant institucions educatives enllaçades pel sistema de l'escola unificada.L'ensenyament primari serà gratuït i obligatori.Els mestres, professors i catedràtics de l'ensenyament oficial són funcionaris públics. La llibertat de càtedra queda reconeguda i garantida.La República legislarà en el sentit de facilitar als espanyols econòmicament necessitats l'accés a tots els graus d'ensenyament, a fi que no es trobi condicionat més que per l'aptitud i la vocació.L'ensenyament serà laic, farà del treball l'eix de la seva activitat metodològica i s'inspirarà en ideals de solidaritat humana.Es reconeix a les Esglésies el dret, subjecte a inspecció de l'Estat, d'ensenyar les seves respectives doctrines en els seus propis establiments». Text íntegre de l'article 48, Wikisource:Constitución de la República Española de 1931: TÍTULO III. encara que es reconeixia el dret de cada culte a ensenyar llurs doctrines fora dels col·legis públics.

La Constitució de 1931 també va retallar de forma crucial la influència econòmica de l'església catòlica i els ordes religiosos a Espanya: van passar a ser considerades com a «associacions sotmeses a una llei especial»; se'ls retirava tota subvenció o ajuda per part de l'Estat, les regions, les províncies i els municipis; es dissolia qualsevol orde en la qual es prestés vot d'«obediència a autoritat diferent de la legítima de l'Estat» (com la Companyia de Jesús, en què es presta vot d'obediència al papa); se'ls prohibia dedicar-se a la indústria, al comerç, o acumular més béns dels considerats necessaris per a les seves finalitats; i se'ls obligava a pagar impostos i declarar anualment els seus ingressos i béns.

Els grups socials més propers a l'església van protestar immediatament contra aquestes retallades, adoptant la postura que suposaven un atac a les llibertats dels catòlics (malgrat estar dirigits a l'església com a institució i als ordes religiosos). En 1933, el papa Pius XI va publicar l'encíclica Dilectissima nobis (Sobre la injusta situació creada a l'església catòlica a Espanya) S'hi queixava del contingut de la recent «Llei de Confessions i Congregacions Religioses» (que articulava les retallades pressupostàries i en matèria de possessió de béns), així com de la pretensió de separació Església-Estat, que qualificava de «gravíssim error» i «funesta conseqüència del laïcisme». L'argument que les retallades pressupostàries i les expropiacions de béns es devien a un anticlericalisme feroç i sense justificació promogut des de l'Estat, ja presentat en l'encíclica, es va convertir en una constant en les obres posteriors, fins al punt que alguns autors han afirmat que la maçoneria va exercir un paper important en les decisions del Govern, ja que rellevants càrrecs del Govern hi pertanyien suposadament, així com almenys 183 diputats a les Corts Espanyoles. Aquest concepte de la maçoneria com a grup en l'ombra profundament anticlerical seria també defensat pels apologètics del franquisme en anys posteriors. En qualsevol cas el gir laïcista introduït per la Segona República provocà una radicalització de les postures favorables a l'església catòlica i el seu paper en l'Estat, el que portaria a una confrontació directa que accentuaria l'anticlericalisme ja existent a l'Espanya de l'època.

Després del cop d'estat miniatura|Monòlit alçat al cementeri de Paracuellos del Jarama, en honor de les víctimes de les matances de Paracuellos enterrades allí. miniatura|Portal gòtic de l'església parroquial de Sant Genís de Vilassar, recuperat de les ruïnes de l'església original, incendiada el 1936. Els primers dies després del cop d'estat es van unir dos factors determinants en l'esclat d'assassinats al territori controlat per la República: amb la finalitat d'apagar els focus de rebel·lió es van repartir armes als obrers integrats en milícies (o aquests les van aconseguir pel seu compte), controlades pels partits polítics i sindicats, no pel Govern; i la rendició dels militars revoltats a les places on el cop va fracassar va destapar la trama de conjures al voltant de la seva planificació, exposant la intervenció de grups d'ultradreta i estenent la sospita de «colpistes» sobre totes les organitzacions i classes socials que en algun cop havien recolzat políticament aquests grups, la qual cosa incloïa polítics de la dreta i l'església catòlica.

El lliurament d'armes a contingents fos del control de l'Estat, unida a una identificació, certa o no, d'enemics de la República, es va unir a l'oportunitat de realitzar ajustos de comptes personals. Els assassinats extrajudicials van començar amb l'execució de colpistes després de rendir-se a les zones on l'alçament va fracassar. D'aquí, va seguir amb l'arrest indiscriminat, seguit sovint de l'assassinat, de sospitosos d'haver recolzat el cop: principalment industrials, terratinents, gent d'ideologia política clarament dretana, i religiosos.

El tema de fins a on van arribar les responsabilitats polítiques en aquesta fase inicial de crims és objecte de certa disputa. La línia més comuna en la historiografia afirma que la gran majoria de casos es van deure principalment a una explosió d'ira en el bàndol republicà o a revengisme individual emparat en la falta de control, i que com a tal, es van apagar fins a desaparèixer a començament de 1937 quan el govern finalment va aconseguir prendre les regnes dels grups de milicians armats. Altres historiadors, encapçalats per Pío Moa i César Vidal afirmen que el Govern de la República i els principals partits polítics que el formaven eren perfectament conscients del que passava, i afavorien aquestes accions de manera oberta i constant.Les acusacions que la Guerra Civil es va iniciar amb la Revolució d'Astúries de 1934 i que els partits d'esquerra van intervenir de forma activa en crims violents són part integral de la línia argumental de César Vidal i Pío Moa en totes les seves obres sobre la Guerra Civil. Vegeu, per exemple,,,