El retaule gòtic del Monestir de Santes Creus va ser realitzat entre 1403 i el 1414 per a ocupar l'altar major del Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus (Aiguamúrcia, Alt Camp). És una obra d'estil gòtic internacional valencià realitzada en tremp sobre taula per Guerau Gener i Lluís Borrassà, qui el va acabar a la mort del primer. L'obra va ser desmuntada en ser substituïda per un retaule barroc el 1647. Posteriorment les seves taules es varen separar en dos grups que actualment es troben a la catedral de Tarragona i al Museu Nacional d'Art de Catalunya, respectivament.
Les vuit taules del cos central representen el cicle marià els Goigs de la Mare de Déu i la seva realització es correspon amb l'estil de Guerau Gener. En el seu estil les figures defineixen l'escena, els personatges i els vestits conformen la composició, pràcticament mancada d'elements arquitectònics. Destaquen algunes composicions i iconografia nord-europea que havia fet servir al seu Retaule de Sant Bartomeu i Santa Isabel de la catedral de Barcelona (1401). També es detecta la influència del valencianisme amb elements expressionistes de Marçal de Sas. La intervenció final de Lluís Borrassà a la mort de Gener es va veure limitada a l'acabament de certes escenes i és visible en alguns rostres com el de la Mare de Déu i el de Crist.
Història miniatura|esquerra|Estat actual del retaule a la catedral de Tarragona El retaule de l'altar major del Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus va ser construït per al nou altar consagrat el 28 de març de 1414. El retaule havia estat un encàrrec de l'abat Andreu Porta qui ho va contractar per 10.000 sous al pintor Pere Serra el 26 de gener de l'any 1403. A la corresponent àpoca hi figura com a testimoni el fuster barceloní Ponç Gallart qui podria ser l'autor de l'estructura del retaule. Serra va rebre pagaments per un total de 300 florins entre 1403-1404. La mort d'aquest artista cap al 1406, però, va impedir que finalitzés el retaule, i el nou abat Bernat Dalmau va encarregar la continuació de l'obra al pintor Guerau Gener que també ho deixà inconclús per la seva mort cap al 1410. Va ser el que havia estat el seu mestre, Lluís Borrassà qui el va concloure el 28 d'abril de 1411 i pel qual va cobrar 133 lliures i 6 sous de moneda barcelonesa, segons consta en un rebut del 16 de març de 1416. El cost total fou de 15.170 sous, dels quals el monjo fra Vidal de Blanes en va aportar 10.000; el paborde i altres membres de la comunitat hi aportaren 400 florins i Lluís Rull, abat de Valldigna, va aportar 200 florins per a les despeses de trasllat i instal·lació des de Barcelona.
Les revoltes derivades de la guerra dels Segadors i el canvi de gustos de la mà del barroc varen causar la seva substitució per un retaule de Josep Tramulles de 1647, encarregat per l'abat Pere Salla. El retaule de Guerau va ser desmuntat i traslladat a l'església de sant Jaume de la Guàrdia dels Prats (Conca de Barberà) que havia perdut el seu retaule quan les tropes castellanes varen cremar l'església el 1646. Reconstruïda el 1655, va allotjar una part del retaule gòtic de Santes Creus, en concret tres carrers es varen adaptar per a aquesta església i una quarta part, en concret el carrer interior esquerre amb les taules de l'Anunciació, la Resurrecció i sant Joan Evangelista, es va enviar a l'ermita de la Mare de Déu dels Prats.
A finals del , a conseqüència de la desamortització, les taules de l'ermita varen ser venudes a un antiquari, i d'aquest varen passar a mans de particulars. Les taules de la Nativitat i de Sant Joan Evangelista varen ser propietat de José Dominguez, comte de l'Asalto, qui les tenia exposades a la seva residència a Madrid. A partir de 1935 passen a ser propietat de José Fontana Almeda. La seva esposa, Pilar Rabal Rabal, en va fer donació al MNAC en memòria del seu espòs el 13 d'octubre de 1976. Fitxa de la Nativitat i Fitxa de la Nativitat al web del MNAC.
La tercera taula, la de la Resurrecció de Crist va passar a ser propietat del general Navarro, baró de la casa Davadillo, des de començaments del fins que el 1945 l'Ajuntament de Barcelona l'adquirí a l'antiquari Apolinar Sánchez per al museu d'Art de Catalunya, avui MNAC, on es conserva actualment. Fitxa de la Resurrecció al web del MNAC
D'altra banda, la part més gran del retaule original, les taules de l'església parroquial de sant Jaume i les talles, varen ser traslladades per disposició de l'autoritat eclesiàstica al museu Diocesà de Tarragona el 1914. Després d'una restauració el 1933, varen ser traslladades i instal·lades en un muntatge factici a la capella de la Mare de Déu de Montserrat de la catedral de Tarragona. L'única peça que s'ha mantingut al museu és la talla de la Mare de Déu i, al seu lloc al retaule, s'ha col·locat una imatge de la Verge de Montserrat, l'advocació de la capella. L'any 2002 es va localitzar una nova taula de la predel·la amb part de la policromia representant sants màrtirs.
Estructura original miniatura|130px|Talla de la Mare de Déu que hauria presidit el retaule. Museu Diocesà de Tarragona L'estructura del retaule original era de quatre carrers fets amb taules al tremp d'ou, i una predel·la. Al centre, entre el segon i tercer carrer, se situava una talla exempta de la Mare de Déu, l'advocació pròpia de l'orde cistercenc i, flanquejant el retaule, dues talles exemptes a l'esquerra, sant Benet i a la dreta Bernat de Claravall, totes elles sota dosseret. Probablement aquestes escultures es varen subcontractar a Antoni Canet al començament de la construcció del retaule. Excepcionalment respecte als retaules d'aquest període a la part central de l'àtic no hi ha un calvari, aconseguint una composició global apaïsada per a permetre l'entrada de llum dels finestrals, un detall que es va mantenir en el contracte del retaule barroc de 1647 on s'indicava que "no havia de tapar la rosassa de la capçalera".
A cada carrer hi havia dues taules amb escenes bíbliques amb un àtic amb la imatge dels quatre evangelistes: sant Lluc, sant Joan Evangelista, sant Marc i sant Mateu. En total dotze taules més sis de dimensions més reduïdes a la predel·la.
El retaule estava dedicat als Goigs de la Mare de Déu amb un cicle que anava de l'Anunciació a la Dormició de Maria. La predel·la es dedicava a representar diferents grups de sants: dels profetes els apòstols, els màrtirs i els fundadors.
A la part posterior de les taules hi ha alguna inscripció original, com el nom del carrer on anava cada taula i algun rostre esbossat com el que hi ha darrere de l'Anunciació i que s'ha associat amb l'aspecte físic de Guerau Gener.
Descripció de les taules Les pintures no guarden cap traça de l'estil de Pere Serra. Cal interpretar que en el curt període fins a la seva mort es construí l'estructura de fusta i possiblement tasques preparatòries. Això no obstant, una restauració el 2004 va detectar una capa pictòrica sota la capa de preparació de les taules de l'Ascensió i de la Dormició de Maria, un fet que podria fer pensar que Serra va arribar a fer alguna pintura tapada i repintada posteriorment per Guerau Gener.
L'estil de la pintura es correspon amb l'estil de Gener, qui hauria fet tot el dibuix i la major part de la policromia. En el seu estil les figures defineixen l'escena, els personatges i els vestits conformen la composició, pràcticament mancada d'elements arquitectònics, un recurs poc abundant a la pintura valenciana de la primera meitat del .
Es poden observar composicions i ús d'iconografia nord-europea en la mateixa línia que va fer servir al seu Retaule de Sant Bartomeu i Santa Isabel de la catedral de Barcelona (1401). També es detecta un valencianisme amb elements expressionistes relacionables amb l'estil derivat de Marçal de Sas. Algunes composicions i tipus humans evoquen figures del Retaule del Centenar de la Ploma o la Taula del Dubte de Sant Tomàs d'aquest pintor d'origen germànic resident a Valencià, que Guerau Gener va conèixer quan va residir a València entre 1405-1407 i amb qui va col·laborar juntament amb Gonçal Peris en la realització d'un retaule dedicat a la Nativitat del Senyor que va ser contractat el 24 d'abril de 1405.
La intervenció de Lluís Borrassà a la mort de Gener es va veure limitada a l'acabament de certes escenes i especialment en alguns rostres com el de la Mare de Déu i el de Crist.
L'esquema de les taules per representar els Goigs de la Mare de Déu comença per les quatre taules dels dos carrers de l'esquerra llegits d'esquerra a dreta i de dalt a baix amb: L'Anunciació, fila superior, primer carrer La Nativitat de Jesús, fila superior, segon carrer L'Adoració dels Reis Mags, fila inferior, primer carrer La Resurrecció de Jesús, fila inferior, segon carrer
Les quatre taules dels dos carrers de la dreta cal llegir-los en sentit dextrogir començant per la taula del tercer carrer de la fila superior: L'Ascensió de Jesús, fila superior, tercer carrer La Pentecosta o descens de l'Esperit Sant sobre els Apòstols i Maria, fila superior, carrer dret La Coronació de Maria al Cel, fila inferior, carrer dret La Dormició de Maria, fila inferior, tercer carrer
A banda del cicle narratiu, l'àtic està coronat amb la imatge dels evangelistes: sant Lluc, sant Joan Evangelista, sant Marc i sant Mateu.
L'Anunciació miniatura|esquerra|L'Anunciació El passatge de l'Anunciació s'esmenta per primer cop a l'evangeli de Sant Lluc . L'escena està emmarcada sota unes estructures arquitectòniques que formen un porxo amb columnes rematat per un sostre amb merlets decoratius. Sota el porxo està situada la Mare de Déu mentre l'àngel es troba a l'exterior, una composició que es troba a L'Anunciació de Melchior Broederlam on l'àngel és a l'exterior d'una església i la Mare de Déu sota una mena de porxo eclesiàstic, asseguda i llegint. Tot i tractar-se majoritàriament d'una arquitectura gòtica, com a altres espais eclesiàstics de l'època, en aquest cas s'hi inclou una columna salomònica emmarcant la figura de Maria. Aquesta forma en espiral, que no s'utilitzaria en l'art fins al , fa referència a les columnes del temple de Salomó a Jerusalem descrites a a les quals se'ls ha atribuït tradicionalment aquesta forma. La presència dels dos estils, cronològicament distants, seria utilitzada posteriorment per Petrus Christus a la seva L'Anunciació Friedsam (1450) i és una referència a l'antítesi entre judaisme i cristianisme, entre Antic i Nou testament, un canvi que comença amb l'episodi de l'Anunciació. Al costat dret de la Mare de Déu, el destre, hi ha l'arquitectura gòtica i al costat esquerre, el sinistre, es mostra la part antiga.
La imatge de Maria es mostra sorpresa mentre llegia un llibre i rep el missatge de l'arcàngel Gabriel que està escrit en un filacteri: AVE GRÃ PLENA DNS"..."TECU BENEDICTA"... "TU".El text correspon a : "et ingressus angelus ad eam dixit ave gratia plena Dominus tecum benedicta tu in mulieribus..."; ("I l'àngel va venir a ella, i li digué, Ave Maria, has estat l'elegida, el Senyor és amb tu, beneïda vós entre totes les dones") A la part superior esquerra, fora de l'enquadrament de la composició, es veu la figura del Déu Pare que els observa i envia el colom símbol de l'Esperit Sant irradiant uns feixos de llum des de l'esfera amb una creu que sosté a la mà, símbol del poder de l'Església sobre la terra.
Darrere de la figura de Maria hi ha un gerro amb lliris, símbol de la virginitat de Maria. El color dels mantells de l'àngel i Maria són vermell i blau respectivament, tal com succeeix a L'Anunciació de Broederlam i al Llibre d'hores de Boucicaut. La vestimenta de Maria està decorada amb un estampat similar al que Pere Serra -qui havia rebut l'encàrrec d'aquest retaule- va fer servir al Retaule del Sant Esperit només 15 anys abans; l'àngel Gabriel porta un ceptre i vesteix una capa pluvial.
La Nativitat miniatura|La Nativitat del MNAC