miniatura|McDonnell Douglas F/A-18 Hornet nord-americà enlairant-se de portaavions USS Nimitz (CVN-68) mitjançant catapulta.
CATOBAR (acrònim en anglès de Catapult Assisted Take-Off But Arrested Recovery, «enlairament assistit per catapulta, però recuperació mitjançant detenció») és un sistema per a l'enlairament i per apuntar la direcció d'avions des de la coberta d'un portaavions. Els avions són llançats mitjançant una catapulta, la qual els proporciona la velocitat inicial per tenir la seva pròpia sustentació. No obstant això, en no tractar d'avions STOVL sinó d'avions convencionals, incapaços d'aterrar verticalment, cal que el portaavions estigui dotat de cables per apuntar, per detenir a l'avió després de contactar amb la coberta.
Només tres països tenen portaavions dotats d'aquest sistema:
Brasil El NAE São Paulo, exfrancès Foch (R 99).Brasil podría adaptar el Gripen naval a sus futuros portaaviones a defensa.com França El Charles de Gaulle (R 91) Estats Units d'Amèrica Tota la classe Nimitz El USS Enterprise (CVN-65), primer portaavions nuclear.
Referències
Vegeu també Portaavions Avió embarcat CTOL: enlairament i aterratge convencionals. STOL: enlairament i aterratge curts. STOVL: enlairament curt i aterratge vertical. VTOHL: enlairament vertical i aterratge horitzontal. VTOL: enlairament i aterratge vertical. V/STOL: enlairament i aterratge vertical/curt. STOBAR: enlairament curt però recuperació mitjançant detenció. CATO: enlairament assistit per catapulta. JATO/RATO: enlairament assistit per reactors/coets. ZLL/ZLTO: enlairament de llargària zero.
Enllaços externs Infografía: CATOBAR, STOBAR y STOL. Estos gráficos muestran las diferencias cruciales entre 3 tipos de portaaviones del mundo, per Jeremy Bender
Categoria:Tipus d'aterratges i enlairaments