El Duc de York és un títol de noblesa del Regne Unit. Des del és habitualment concedit al segon fill del monarca britànic. Va ser creat en onze ocasions, vuit com a Duc de York i tres com a Duc de York i Albany. Des de 1461, quan el besnet del primer duc esdevingué el rei Eduard IV, cap dels següents deu ducs el passà als seus hereus: o bé van morir sense hereus masculins o bé van ser coronats reis. Fins a octubre 2025, el príncep Andreu, segon fill de la Reina Elisabet II, portava el títol. Els va perdre tots pels seus vincles amb Jeffrey Epstein.
L'esposa del duc de York és coneguda com la duquessa de York.
Història A l'edat mitjana York (Anglaterra) era la principal ciutat del nord d'Anglaterra I seu de l'Arquebisbe de York des de l'any 735. Yorkshire era el principal comtat de la zona.
A l'interval entre la caiguda de Jorvic sota Eric el Sanguinari, darrer rei de Jòrvik († 954) i la primera creació del Ducat de York, van haver alguns comtes de York.
El títol de Duc de York va ser creat per primera vegada als Pars d'Anglaterra el 1385 per a Edmund de Langley, el quart fill supervivent d'Eduard III, i un important personatge a l'obra Ricard II de Shakespeare. El seu fill, Eduard de Norwich, que heretà el títol, va morir en la batalla d'Agincourt el 1415. El títol passà al seu nebot Ricard, fill de Richard of Conisburgh (que va ser executat per conspirar contra el rei Enric V). El jove Ricard aconseguí que li restituïssin el títol, però quan el seu fill gran, que havia heretat el títol, esdevingué Rei el 1461 com Eduard IV, el títol va fusionar-se amb la Corona.
El títol tornà a ser creat per a Ricard de Shrewsbury, segon fill d'Eduard IV. Ricard va ser un dels Prínceps a la Torre, i, en morir sense descendència, el títol s'extingí a la seva mort.
La tercera creació va ser per a Enric Tudor, segon fill d'Enric VII. Quan el seu germà gran, Arthur, Príncep de Gal·les, va morir el 1502, Enric esdevingué l'hereu al tron. Quan finalment Enric passà a ser el rei Enric VIII, els seus títols es fusionaren amb la Corona.
El títol va ser creat per quarta vegada per a Carles Stuart, segon fill de Jaume I. Quan el seu germà, Enric Frederic, Príncep de Gal·les, va morir el 1612, Carles esdevingué hereu. Va ser nomenat el 1616 Príncep de Gal·les i quan finalment passà a ser Carles I el 1625, el títol de nou passà a la corona.
La cinquena creació va ser en favor de Jaume Stuard, el segon fill de Carles I. La ciutat i l'estat de Nova York, actualment dels Estats Units van ser batejades així per aquest Duc de York en particular. Quan el seu germà el rei Carles II va morir sense hereus, Jaume el succeí al tron com Jaume II, i de nou el títol passà a la corona.
A inicis del , el pretendent Jacobita al tron, Jaume Francesc Eduard Estuard, fill de Jaume II, donà el títol de Duc de York (entre els pars Jacobites) al seu segon fill, Enric. Jaume Francesc era conegut per aquells que rebutjaven les seves pretensions com "El Vell Pretenent"; el seu fill gran, Carles, va ser anomenat "El Jove Pretenent" (o "Bonnie Prince Charlie" entre els seus partidaris). Enric, que es convertiria en cardenal de l'Església Catòlica, va ser conegut com el Cardenal Duc de York. Pels jacobites, són els reis Jaume III, Carles III i Enric IX, respectivament (des de la perspectiva jacobita, aquesta creació del títol es combinà amb la corona a la mort de Carles, sense descendència legítima, i la successió d'Enric amb els seus drets).
Durant el , es creà el Ducat de York i Albany en diverses ocasions entre els Pars de Gran Bretanya. El títol va ser concedit per primera vegada al Príncep Ernest Augustus de Brunsvic-Lüneburg, Bisbe d'Osnabrück, el germà menor del rei Jordi I. Va morir sense hereus. La segona creació va ser pel Príncep Eduard, el germà petit del rei Jordi III, que també morí sense hereus en no haver-se casat mai. La tercera i darrera creació del Ducat de York i Albany va ser pel Príncep Frederick Augustus, el segon fill del rei Jordi III. Serví com a Comandant en Cap de l'exèrcit britànic diversos anys, i va ser el Gran Vell Duc de York (Grand old Duke of York) de la cançó popular. També va morir sense hereus.
La sisena creació del Ducat de York (sense combinar-se amb Albany) va ser pel príncep Jordi de Gal·les, segon fill d'Albert Eduard, Príncep de Gal·les, futur Eduard VII. Va ser creat Duc de York després de la mort del seu germà gran, Príncep Albert Victor, Duc de Clarence. Quan la seva àvia la Reina Victòria va morir i el seu pare succei al trono el 1901, Jordi esdevingué Príncep de Gal·les, Duc de Cornualla i Duc de Rothesay així com Duc de York. El títol passà a la corona quan Jordi succeí al seu pare com a Jordi V.
La setena creació va ser pel Príncep Albert, segon fill del Rei Jordi V i germà petit del futur Rei Eduard VIII. Albert pujà al tron inesperadament quan el seu germà abdicà, prenent el nom de Jordi VI, i el ducat passà de nou a la corona.
El títol va ser creat per vuitena vegada pel Príncep Andreu, el segon fill de la Reina Elisabet II. Actualment (2023), només té dues filles. Si en el futur no tingués cap fill mascle, la qual cosa sembla probable, el títol s'extingiria a la seva mort. Si se segueix la tradició de concedir el títol al segon fill del monarca, llavors el títol aniria a parar al Príncep Lluís, el segon fill del Príncep Guillem i de Caterina, Princesa de Gal·les, després de Guillem succeeix al seu pare. (Príncep Enric, el segon fill del actual rei, Carles III, té un altre títol, Duc de Sussex, de el seu casament ençà, car Andreu és encara vivent).
Des de la seva primera creació, cada cop que s'ha creat el ducat de York només ha tingut un únic ocupant, car aquest o bé ha pujat al tron o bé ha mort sense hereus.
L'esposa del Duc de York és coneguda com la Duquessa de York.
Ducs Ducs de York Primera creació, 1385–1415, 1425–1461 Duc Retrat Naixement Casaments Mort<center> Edmund de LangleyCasa de York 1385–1402 <center> 100px|Edmund de Langley <center> 5 de juny de 1341Kings Langleyfill de Eduard III d'Anglaterra i Felipa de Hainault<center> Isabel de Castella i Padilla13723 fillsJoan de Hollandsense fills<center>1 d'agost de 1402Kings Langley 61 anys<center> Eduard de NorwichCasa de York1402–1415 <center>100px|Edward of Norwich <center>1373Norwichfill d'Edmund de Langley i Isabel de Castella i Padilla<center>Philippa de Mohunsense fills<center>25 d'octubre de 1415Agincourt 42 anys<center> El germà d'Eduard de Norwich, Ricard de Conisburgh, havia estat condemnat a mort i executat per traïció a l'agost de 1415. Aquesta condemna aturà el camí al seu fill Richard Plantagenet perquè succeís a Eduard fins que el rei considerà prudent restaurar-lo. <center>Ricard PlantagenetCasa de York1425–1460 <center>[ <center>21 de setembre de 1411fill de Richard of Conisburgh i Anne de Mortimer<center>Cecily Neville143713 fills<center>30 de desembre de 1460Wakefield (West Yorkshire) 49 anys <center>Eduard PlantagenetCasa de York1460–1461 <center>100px|Edward Plantagenet <center>28 d'abril de 1442Rouenfill de Richard Plantagenet i Cecily Neville<center>Elizabeth Woodville1 de maig de 146410 fills<center>9 d'abril de 1483Ciutat de Westminster 40 anys<center> Eduard Plantagenet pujà al tron com Eduard IV al 1461, i tots els seus títols passaren a la corona.
Segona creació, 1474–1483 Duc Retrat Naixement Casaments Mort <center>Ricard de ShrewsburyCasa de York1474–1483 <center>100px|Richard of Shrewsbury <center>17 d'agost de 1473Shrewsburyfill de Eduard IV d'Anglaterra i Elizabeth Woodville <center> Anna de Mowbray15 de gener de 1478sense fills<center>Desconegut<center>Com va morir Richard és una controvèrsia, un tòpic sovint debatut i no hi ha proves sòlides de la data o lloc de la seva mort, tot i que estava empresonat a la Torre de Londres amb el seu germà, sent popularment coneguts com els Prínceps a la Torre. És gairebé segur que va morir sense descendència, i els seus títols s'extingiren.
Tercera creació, 1494–1509 Duc Retrat Naixement Casaments Mort<center> Enric TudorCasa de Tudor1494–1509 <center>100px|Henry Tudor <center>28 de juny de 1491Palau de Greenwichfill d'Enric VII d'Anglaterra i Elisabet de York <center>Caterina d'Aragó11 de juny de 15091 filla
Anna Bolena 25 de gener de 1533 1 filla
Jane Seymour 30 de maig de 1536 1 filla
Anna de Clèveris 6 de gener de 1540 sense fills
Caterina Howard 28 de juliol de 1540 sense fills
Caterina Parr 12 de juliol de 1543 sense fills <center>28 de gener de 1547Palau de Whitehall 55 anys<center> El germà gran d'Enric, Arthur, Príncep de Gal·les morí abans que el seu pare, de manera que Enric va ser nomenat Príncep de Gal·les i succeí el seu pare com Enric VIII al 1509, i tots els seus títols passaren a la corona.
Quarta creació, 1605–1625 Duc Retrat Naixement Casaments Mort<center> Carles Stuart("Sant Carles el Màrtir")Dinastia Estuard1605–1625 <center>100px|Charles Stuart <center>19 de novembre de 1600Palau Dunfermlinefill de Jaume I d'Anglaterra i Anna de Dinamarca <center>Henrietta Maria de França13 de juny de 16259 fills <center>30 de gener de 1649Palau de Whitehall 48 anys El germà gran de Carles Enric Frederic va morir abans que el seu pare, de manera que Carles va ser nomenat Príncep de Gal·les, i el succeí com Carles I al 1625, i els seus títols revertiren a la corona.
Cinquena creació, (1633) 1644–1685 Duc Retrat Naixement Casaments Mort<center> Jaume StuartDinastia Estuard1633/1644–1685 <center>100px|James Stuart <center>14 d'octubre de 1633Palau de St. Jamesfill de Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia and Henrietta Maria de França<center>Anne Hyde3 de setembre de 16608 fillsMaria de Mòdena21 de novembre de 16737 fills <center>16 de setembre de 1701Château de Saint-Germain-en-Laye 67 anys El Príncep Jaume va rebre el títol de Duc de York en néixer i va ser creat oficialment al 1644. Quan el seu germà va morir sense descendència legítima, Jaume el succeí com Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia al 1685, els seus títols revertiren a la corona.
Ducs de York i Albany Després de la Unió de Gran Bretanya el 1707, els reis de Hannover van lluir títols dobles, un d'un país i un de l'altre, per donar èmfasi a la unitat.
Primera creació, 1716-1728 Duc Retrat Naixement Casaments Mort<center> Príncep Ernest AugustusDinastia Hannover1716–1728 <center>100px|Prince Ernest Augustus <center>7 de setembre de 1674Osnabrückfill d'Ernest August de Brunsvic-Lüneburg i Sofia del Palatinat<center>no es casà mai <center>14 d'agost de 1728Osnabrück 53 anys <center>El Príncep Ernest era el germà petit de Jordi I i morí sense descendència
Segona creació, 1760–1767 Duc Retrat Naixement Casaments Mort<center> Príncep EduardDinastia Hannover1760–1767 <center>100px|Príncep Edward <center>25 March 1739Norfolk Housefill de Frederic, Príncep de Gal·les i Augusta de Saxònia-Gothano es casà mai <center>17 de setembre de 1767Palau del Príncep de Monaco 28 anys<center> En lloc de ser el segon fill del sobirà, el Príncep Eduard era el segon fill de, i germà petit de Jordi III. Eduard morí sense descendència quan encara no tenia 30 anys després d'una curta malaltia.
Tercera creació, 1784–1827 Duc Retrat Naixement Casaments Mort <center>Príncep FrederickDinastia Hannover1784–1827 <center>100px|Príncep Frederick <center>16 d'agost de 1763Palau de St. Jamesfill de Jordi III del Regne Unit i Charlotte of Mecklenburg-Strelitz <center>Frederica Carlota de Prússia29 de setembre de 1791Sense fills <center>5 de gener de 1827Rutland House 63 anys<center> El Príncep Frederic se separà de la seva única esposa Federica Carlota, amb la que no va tenir cap fill, però corria el rumor que havia tingut diversos fills il·legítims
Ducs de York