El toquí emmantellatPinsà emmantellat al TERMCAT Rev. 05/06/2012 (Pipilo erythrophthalmus) és una espècie d'ocell de la família dels passerèl·lids (Passerellidae) que habita zones amb arbres d'Amèrica del Nord, des del sud del Canadà, cap al sud, a través dels Estats Units i el nord de Mèxic.
Descripció El toquí emmantellat és un com un pardal gros i sorprenent. La longitud total oscil·la entre 17,3 i 23 cm i l'envergadura és de 20 a 30 cm. La massa corporal d'aquesta espècie oscil·la entre 32 i 53 g amb una mitjana de 40 g. Els adults tenen els costats vermellosos, el ventre blanc i una llarga cua fosca amb vores blanques. Els ulls són vermells, blancs per als ocells del sud-est. Els mascles tenen el cap, la part superior del cos i la cua negres; aquestes parts són marrons en la femella. Els juvenils són marrons en general. El toquí emmantellat de totes les edats i ambdós sexes en general són inconfusibles i no se sap que coexisteixin amb el toquí maculat (Pipilo maculatus).
Distribució El toquí emmantellat es troba a l'est dels Estats Units i al sud-est del Canadà: sud de Saskatchewan, sud-oest d'Ontario i del Quebec i fins a Florida i de l'oest a l'est de Texas. Les poblacions del nord, al sud de Nova Anglaterra passant pel nord d'Indiana i Illinois fins al sud d'Iowa, són principalment residents a l'estiu.
A l'estiu, la subespècie nominal Pipilo erythrophthalmus erythrophthalmus es troba a la part més septentrional de la distribució del toquí emmantellat i a l'hivern migra cap a la part sud i est de l'àrea de distribució de l'espècie. Les altres subespècies són majoritàriament residents.
P. e. canaster es troba des del centre-sud de Louisiana, del nord al nord-est de Louisiana a l'est passant per Mississipi, l'extrem sud-oest de Tennessee, el nord d'Alabama i Geòrgia, el centre de Carolina del Sud fins a l'oest de Carolina del Nord i el sud fins al nord-oest de Florida i l'est al llarg de la costa del Golf.
El rang de P. e. rileyi s'estén des del nord de Florida a través del sud de Geòrgia i la costa de Carolina del Sud fins al centre-est de Carolina del Nord i P. e. alleni es troba a la Florida peninsular.
El toquí emmantellat es troba a la vegetació de zones alterades, com ara la vegetació de successió de "" i les zones arbustives sota línies elèctriques. Al nord-oest d'Arkansas, el toquí emmantellat va aparèixer a la vegetació de camps vells on hi havia Rhus copallina amb una freqüència del 28,6%, Ulmus alata amb una freqüència del 21% i cirerer americà (Prunus serotina) amb una freqüència. del 19,2% La vegetació arbustiva al llarg de les línies elèctriques és habitualment utilitzada pel toquí emmantellat.
Per exemple, a Maryland, els territoris del toquí emmantellat al llarg de línies elèctriques es corresponien amb zones arbustives que contenien espècies com ara la mora Rubus allegheniensis i el nabiu (Vaccinium). Altres espècies inclouen l'arç blanc (Crataegus), lAcer rubrum o la Robinia pseudoacacia.
Entre 1966 i 2015, el toquí emmantellat va experimentar una disminució anual de la població superior a l'1,5% a tota la costa atlàntica i la part nord de la seva zona de reproducció. Nidificació i cria miniatura|Femella de Pipilo erythrophthalmus. L'arribada i la sortida dels exemplars de toquí emmantellat cap a les zones de cria a l'estiu varia segons la ubicació. Els toquís de l'est solen arribar a Nova York a principis d'abril i marxar a mitjans de novembre. Un estudi dels toquís de l'est a Nou Hampshire descriu l'arribada a finals d'abril fins al maig i la majoria marxa al setembre. Més al sud, a la frontera de Tennessee i Carolina del Nord, la migració cap a zones elevades dins de les Great Smoky Mountains comença al març. Els individus abandonen aquests llocs a l'octubre. La subespècie P. e. erythrophthalmus és la més migratòria de les subespècies.
La cria comença a la primavera i continua fins a finals d'estiu. El toquí emmantellat pot començar a nidificar ja a finals de març a Florida i Geòrgia, a mitjans o finals d'abril en alguns estats del mig oest i fins a mitjans de maig al nord de Nova Anglaterra. La femella triga entre tres i cinc dies en construir el niu. La posta d'ous es produeix normalment fins a l'agost. Per exemple, a Indiana s'observa que el toquí emmantellat nia del 15 d'abril al 20 d'agost. No obstant això, l'estudi fet d'individus a Florida va incloure un informe d'un niu observat el 2 de setembre de 1983 que contenia dos ous. El toquí emmantellat pot reposar després d'intents fallits de nidificació i pot tirar endavant dues niuades i al sud de vegades tres, per temporada.
Greenlaw informa d'una mitjana de l'extensió del territori de cria de 1,6 hectàrees en una roureda (gènere Quercus) on es va arribar a una densitat de 21 mascles/40 ha. En una pineda (gènere Pinus) i roureda on la densitat era de 32 mascles/40 ha, l'extensió mitjana del territori de toquí emmantellat era de 1,2 hectàrees. A Massachusetts, l'extensió mitjana del territori de toquí emmantellat mascle era de 0,5 hectàrees i l'extensió del de les femelles una mica menys, 0,45 hectàrees. L'extensió del territori va canviar al llarg de l'època de reproducció i no es va veure afectada significativament (p>0,05) per reduccions de la disponibilitat d'aliments del 30% o menys. Durant l'hivern, el toquí emmantellat no és tan territorial i es pot veure en grups d'espècies mixtes. El desplaçament diari als boscos i zones clares de Pinus taeda i de P. palustris a Carolina del Sud va tenir una mitjana de 99 m per dia. Només 2 femelles d'11 i 9 mascles, es van quedar al lloc i van ser capturades durant un estudi de 10 setmanes de durada.
El toquí emmantellat té una fidelitat a la parella força forta. En un alzinar de Nova Jersey, les taxes de retorn dels adults van ser del 20% el primer any després de l'anellament i del 43% els anys següents. Entre 1960 i 1967, el nombre màxim d'individus retornats al lloc va ser de 5. En un bosc de Pennsilvània observat entre 1962 i 1967, un exemplar va tornar al lloc durant 4 anys consecutius.
Diverses revisions informen de mides de posta de toquí emmantellat de 2 a 6 ous, amb una mitjana que oscil·la entre 2,45 i 3,6 ous per niu. Els 5 nius de toquí emmantellat a l'illa Sanibel, Florida, contenien 3 ous. Els exemplar de toquí emmantellat de zones de pi rígid (Pinus rigida) a Nova Jersey i Nova York van tenir una data mitjana de posta d'ous posterior (mitjans de juny) i significativament (p<0,05) mides mitjanes de niu primerenc de niuada (NJ=2,67, NY) =3,25) que els d'un jaciment d'alzines de roure (gènere Carya) que tenia una data mitjana de posta d'ous a principis de juny i una mida mitjana de la posta de niu primerenca de 3,88. La disponibilitat d'aliments probablement explica pel cap baix algunes de les diferències entre els dos tipus d'hàbitat. Els ous són incubats per la femella durant 12 o 13 dies. Després de l'eclosió, ambdós pares alimenten les cries i són volanders passats de 10 a 12 dies tot i que depenen de la cura dels pares durant un mes més aproximadament.
Hàbitat miniatura|Toquí emmantellat cantant al Refugi de Vida Silvestre de la badia de Jamaica a Nova York. El toquí emmantellat es localitza des de prop del nivell del mar fins a 2.000 m al llarg de la frontera de Tennessee i Carolina del Nord durant l'estiu i fins a 910 m a New Hampshire.
Passen la major part del temps prop del terra. Per exemple, a Pennsilvània a la primavera, es van observar significativament (p<0,05) per sota de 0,91 m del sòl més del que s'esperava segons la distribució espacial aleatòria i les observacions per sobre de 0,91 m es van produir de manera significativa (p<0,05) menys del que era d'esperar. En un bosc de les planes de Louisiana, el 62% de les observacions de toquí emmantellat es trobaven a 0,61 m del sòl i només el 4% es va observar per sobre de 7,6 m. A la primavera això va canviar, amb deteccions per sota de 7,6 m disminuint del 70% al 65% i les deteccions a la coberta (>25 peus (7,6 m)) augmentant del 4% al 7%.
El toquí emmantellat es troba en molts hàbitats, des de prats d'herba alta i aiguamolls fins a boscos madurs. No obstant això, són més habituals a les vores de l'hàbitat i a les zones amb estructura de vegetació similar als boscos orientals.
A la majoria de comunitats, són més abundants en espais “” recents. Diversos estudis van trobar un augment de l'abundància del toquí emmantellat als llocs de successió primerenca en comparació amb els de llocs més antics. El nombre mitjà de cria de (0,70 ocells/50 m de radi) i la taxa d'èxit del niu (58%) van ser més alts en una zona on15 anys abans a Virgínia Occidental s'havia fet una tala que en altres tractaments, inclòs un rodal de tulipers (Liriodendron tulipifera), cirerer negre, auró roig (Acer rubrum), auró del sucre (Acer saccharum) i freixe blanc (Fraxinus americana) que no es va collir. En un bosc de roure i noguera del sud de Missouri, els toquís emmantellats no estaven presents abans ni després de la tala, però es va produir a una densitat mitjana de 9,3 ocells/10 ha en una tala per aclarir de 3 anys. Un estudi de rodals de diferents edats al centre de Nova York va trobar que la densitat de toquí emmantellat va assolir el màxim en els primers rodals successius.
Molts estudis han demostrat una correlació positiva entre l'abundància del toquí emmantellat i la densitat del sotabosc. En un bosc de Pinus taeda de Carolina del Sud, el volum de pi del sotabosc (0,0-3,0 m) estava significativament (p<0,001) correlacionat positivament amb el nombre mitjà de territoris de toquí emmantellat per unitat experimental. Yahner va trobar que la densitat mitjana de toquí emmantellat en 6 tipus d'hàbitat estava significativament (p<0,05) correlacionada positivament amb la densitat d'arbustos baixos (0,5-1,5 m). Al centre est de Florida (Pinus elliottii) boscos plans amb sotaboscs dominats per les espècies de roure Qercus myrtifolia i Q. geminata i en llocs de matoll amb pi escampat dispers i Sabal palmetto, a l'est, les densitats de estaven significativament (p=0,01) correlacionades negativament amb l'alçada mitjana dels arbustos.
El toquí emmantellat pot agrupar-se i evitar determinades plantes. A Nevada, semblen preferir un hàbitat en el qual es poden camuflar com el codony florit (Chaenomeles), que coincideix amb la seva coloració vermellosa. A la vegetació de ribera d'Iowa, la densitat de toquí emmantellat es va associar positivament de manera significativa (p≤0,01) amb l'abundància total d'espècies de plantes i vinyes i es va correlacionar negativament amb la d'espècies d'arbres caducifolis i herbàcies. A Virgínia de l'Oest, es van associar amb espècies vegetals que es trobaven als cims més secs, com ara la mora (p<0,02), la cirera americana (p<0,002) i la falsa acàcia (p<0,04). Aquests llocs tendien a tenir cobertes obertes i una baixa densitat d'arbres. La densitat de toquí emmantellat es va associar negativament amb les plantes de les àrees més humides d'aquesta zona d'estudi, com ara la Nyssa sylvatica (p<0,006), l'auró roig (p<0,001) i l'''Hamamelis virginiana (p<0,03). Al centre de Nova Jersey, el toquí emmantellat era significativament (p=0,03) més abundant als arbustos de corn (Cornus racemosa) que els arbustos de ginebre de Virgínia (Juniperus virginiana) o roser de garlanda (Rosa multiflora).
Hàbitat de nidificació miniatura|Niu amb cries a Carolina del Nord. El toquí emmantellat sol nidificar a terra o prop del sòl. Divers estudis assenyalen el predomini dels nius per sota de 1,5 m. En un estudi sobre el parasitisme de les valls a l'illa de Sanibel, els 5 nius localitzats es trobaven a 1,8 m del sòl. Segons altres estudis eren fins a 5,5 m d'alçada. A Pennsilvània els nius més elevats en parcel·les mixtes de pollancres de diferents edats van tenir un èxit de nius significativament (p<0,001) inferior. Dels 13 nius sense èxit, 11 eren a més de 0,30 m per sobre del terra.