Les llengües japòniques són una família de llengües d'Àsia suposadament descendent d'una llengua comuna anomenada protojapònic.
Llengües de la família Les llengües japòniques són:
Japonès (日本語) Japonès oriental (avui dia representat parcialment per la parla de les illes Aogashima, Hachijō, Minamidaitō, Kitadaitō i algunes petites illes més). Japonès occidental (representat per tots els dialectes japonesos de les illes principals). Japonès occidental de l'est, inclou a la majoria dels dialectes a l'est de la regió de Kansai. Japonès occidental de l'oest, inclou a la majoria dels dialectes a l'oest de la regió de Kantō. Japonès de Kyūshū, amb tots els dialectes de l'illa de Kyūshū.
Llengües ryukyuenques (琉球語) Llengua amami (奄美語) Dialectes del nord Tanegashima Yakushima Oshima septentrional Dialectes del sud Oshima meridional Yoron Okinawenc (沖縄語) Kunigami (també okinawenc septentrional) Ie Dialectes del sud (també okinawenc central o okinawenc standard) Principal Shimajiri (l'afiliació d'aquests dialectes no és segura, però s'inclou aquí perquè la regió Shimajiri es considera part de la regió corresponent) Miyako (宮古語) Miyako Irabu Yaeyama (八重山語) Ishigaki Iriomote Taketomi Yonaguni (与那国語)
Relacions amb altres famílies No existeix una prova concreta universalment acceptada de la relació entre les llengües japòniques i altres llengües, però existeixen una sèrie de teories recolzades per diverses proves:
La teoria més estesa relaciona les llengües japòniques amb l'antiga i desapareguda llengua de Goguryeo. Uns altres van més enllà incloent el japònic i el goguryeo dins d'una hipotètica i major família de llengües anomenada fuyu que inclouria les llengües extingides associades amb els antics Fuyu i Baekje. Una altra teoria relaciona el japònic amb el coreà, basant-se en una gramàtica pràcticament idèntica, malgrat similituds lèxiques escasses. La majoria dels seguidors de la teoria "fuyu" no inclouen el coreà com a part de la família. També està la controvertida teoria altaica que afirma que les llengües japòniques, les llengües fuyu, goguryeo i el coreà o qualsevol combinació d'elles formen part de la família de llengües altaica. Estudis lexicoestadístics han mostrat que la llengua viva moderna que tenen el lèxic més proper a qualsevol llengua japònica és l'uigur, una llengua turquesa, pertanyent com la resta d'aquesta família a la macrofamília altaica. Finalment estan les teories que proposen vincles amb les llengües austronèsiques i fins i tot els que consideren que el japònic és una branca de la macrofamília àustrica http://www.nostratic.ru/books/(284)solnit-austrotai.pdf The Austro-Tai-Japonese Hypothesis.<ref>L.A. Reid (1999): http://www.nostratic.ru/books/(283)Reid.pdf "New Linguistic Evidence for the Austric Hypothesis", en Selected Papers from the Eighth International Conference on Austronesian Languages.</ref> però l'evidència a favor d'aquestes propostes és feble.
En vista de la falta de proves contundents, alguns veuen en aquestes similituds un simple "sprachbund" i que les semblances són simplement resultat del veïnatge dels pobles a l'Àsia central al llarg de mil·lennis.
Comparació lèxica Els numerals en diferents llengües japòniques són:
{|class=wikitable style=text-align:center; |- ! rowspan=2| ! colspan=2| Numerals sinítics ! colspan=5| Numerals japònics |- ! Sino-japonès !! Xinèsclàssic ! Japonèsantic !! Japonèsmodern !! Kunigami !! Yaeyama !! |- | '1' || itɕiichi || *i̯it || pijto || çitoʦɯhitotsu || tʼiːtʃʼi || pituʦy || *piːto-tu |- | '2' || ɲini || *ńii̯ || puta || ɸɯtɑtsɯfutatsu || tʼaːtʃʼi || huta:ʦy || *putaː-tu |- | '3' || saɴsan || *sam || uru-fu || mitːsɯmittsu || miːtʃʼi || my:ʦy || *miː-tu |- | '4' || ɕishi || *sî || jo < * do || jotːsɯyottsu || ju:tʃʼi || ju:ʦy || *ju-tu |- | '5' || ɡogo || *ŋwo || itu || itsɯtsɯisutsu || ʔitʃʼtʃʼi || issy || *itu-tu |- | '6' || ɾokɯroku || *li̯uk || mu- || mɯtːsɯmuttsu || mu:tʃʼi || ny:tsy / mu:ʦy || *mu-tu |- | '7' || ɕitɕishichi || *tsʰit || nana || nɑnɑtsɯnanatsu || nanatʃʼi || nanaʦy || *nana-tu |- | '8' || hɑtɕihachi || *pat || ja < * da || jɑtːsɯyattsu || ja:tʃʼi || ja:ʦy || *ja:-tu |- | '9' || kʲɯːkyuu || *ki̯u || kokono- || kokonotsɯkokonotsu || kukunutʃʼi || hakonaʦy || *kokono-tu |- | '10' || dʑɯːjuu || *ʂip || towo || toːtoo || tu: || tu: || *towo
Referències
Bibliografia Miyake, Marc Hideo. (2008). Old Japanese: a Phonetic Reconstruction. London: RoutldegeCurzon. /; OCLC 51163755 Shimabukuro, Moriyo. (2007). The Accentual History of the Japanese and Ryukyuan Languages: a Reconstruction.'' London: Global Oriental. /; OCLC 149189163