Relacions entre l'Imperi Romà i la Xina

Les relacions entre l'Imperi Romà i la Xina foren els contactes i fluxos —majoritàriament indirectes— de mercaderies, informació i, de tant en tant, viatgers entre l'Imperi Romà i l'imperi Han de la Xina, així com entre l'Imperi Romà d'Orient i tot un seguit de dinasties xineses posteriors. Aquests imperis anaren atansant-se a poc a poc a mesura que els romans estenien el seu domini a l'antic Orient Pròxim i els xinesos Han duien a terme incursions militars a l'Àsia central. La consciència mútua es va mantenir baixa i el coneixement ferm entre ells era limitat. Només es coneixen alguns intents de contacte directe dels registres. Imperis intermedis com els Parts i Kuixans, buscant mantenir un control lucratiu sobre el comerç de la seda, van inhibir el contacte directe entre aquestes dues potències d'Euràsia. El 97 dC, el general xinès Ban Chao va intentar enviar el seu enviat Gan Ying a Roma, però Gan va ser dissuadit pels Parts per aventurar-se més enllà del Golf Pèrsic. Diversos presumptes emissaris romans a la Xina van ser registrats per antics historiadors xinesos. El primer en el registre, suposadament de l'emperador romà Antoní Pius o el seu fill adoptat Marc Aureli, van arribar el 166 dC. Altres es registren arribant al 226 i 284 dC, amb una llarga absència fins a la primera ambaixada romana d'Orient el 643 dC.

L'intercanvi indirecte de mercaderies per terra al llarg de la ruta de la seda i les rutes marítimes van incloure la seda xinesa, vidre romà i roba d'alta qualitat. Les monedes romanes creades a partir del , s'han trobat a la Xina, així com una moneda de Maximià i medalles dels regnats d'Antoní Pius i Marc Aureli a Jiaozhi en el Vietnam modern, la mateixa regió on les fonts xineses afirmen que els romans van aterrar per primera vegada. S'han descobert cristalleries i objectes de plata romans en jaciments arqueològics xinesos datats del període Han. També s'han trobat monedes romanes i perles de vidre al Japó.

En fonts clàssiques, el problema de la identificació de referències a la Xina antiga es veu agreujat per la interpretació del terme llatí Serica, el significat va fluctuar i podria referir-se a diversos pobles asiàtics en un ampli arc de l'Índia sobre Àsia central fins a la Xina. En els registres xinesos, va arribar a ser conegut com l'Imperi Romà Daqin o Gran Qin. Daqin es va associar directament amb el posterior Fulin () en fonts xineses, que han estat identificades per estudiosos com Friedrich Hirth com l'Imperi Romà d'Orient. Les fonts xineses descriuen diverses ambaixades de Fulin que arriben a la Xina durant la dinastia Tang i també mencionen el setge de Constantinoble per les forces de Muàwiya ibn Abi-Sufyan el 674–678 dC.

Els geògrafs de l'Imperi Romà com Ptolemeu van proporcionar un esbós aproximat de l'est de l'oceà Índic, inclosa la península de Malaca i més enllà d'això el golf de Tailàndia i el Mar de la Xina Meridional. La Cattigara de Ptolemeu era més probable Óc Eo, Vietnam, on es van trobar objectes de l'era antonina. Els antics geògrafs xinesos van demostrar un coneixement general de l'Àsia occidental i les províncies orientals de Roma. Teofilacte Simocata, un historiador romà d'Orient del , va escriure sobre la contemporània reunificació de la Xina septentrional i meridional, que ell va tractar com nacions separades recentment en guerra. Això reflecteix tan la conquesta de Chen per l'Emperador Wen de Sui (va regnar 581–604 dC) així com els noms Catai i Mangi utilitzats més endavant per europeus medievals a la Xina durant la dinastia Yuan liderada pels mongols i la dinastia Song del Sud de l'ètnia han.

Geografia i cartografia Geografia romana

miniatura|Una reconstrucció del Renaixement de la primera projecció de Ptolemeu, indicant la Terra de la Seda (Serica) al nord-est d'Àsia al final de la Ruta de la Seda terrestre i la terra del Qin (Sinae) al sud-est al final de les rutes marítimes; 1450-1475 dC, atribuït a Francesco del Chierico i traduït del grec al llatí per Manuel Crisolores i Jacobus Angelus.British Library. "Detailed record for Harley 7182". www.bl.uk. Retrieved 21 February 2017. miniatura|Una reconstrucció del Renaixement de l'11è mapa regional asiàtic de Ptolemeu amb el Golf del Ganges a l'esquerra, la Península Daurada (Malàisia) al centre i el Gran Golf (Golf de Tailàndia) a la dreta; la terra de la Sinae està situat a les seves ribes del nord i de l'est. miniatura|Mapa d'Euràsia el 1 dC, amb l'Imperi Romà (vermell), Imperi Part (marró), Imperi Han xinès (groc), i els regnes Indis i altres estats més petits (groc clar).

A partir del amb Virgili, Horaci, i Estrabó, les històries romanes només ofereixen vals relats de la Xina i els Seres que produeixen la seda de l'Extrem Orient, que eren potser els antics xinesos.Lewis (2007), p. 143. El geògraf del , Pomponi Mela va afirmar que les terres de Seres van formar el centre de la costa d'un un oceà oriental, flanquejat al sud amb Índia i al nord amb els Escites de l'estepa eurasiàtica. L'historiador romà del , Luci Anneu Flor sembla haver confós els Seres amb els pobles de l'Índia, o almenys va assenyalar que les seves complexions de la pell demostraven que ambdós vivien "sota un altre cel" diferent que els romans.Ostrovsky (2007), p. 44. Generalment, els autors romans semblen haver estat confosos sobre el lloc on es troba Seres, tant a Àsia central com a Àsia Oriental.Schoff (1915), p. 237. L'historiador Ammià Marcel·lí (c. 330 – c. 400 dC) va escriure que el terreny de la Seres estava envoltat per grans parets naturals al voltant d'un riu anomenat Bautis, possiblement una descripció del Riu Groc.

Es coneixia l'existència de la Xina pels cartògrafs romans, però la seva comprensió era menys certa. En la obra de Ptolemeu del Geographia separa la Terra de la Seda (Serica) al final de terra endins de la Ruta de la Seda de la terra dels Qin (Sinae) arribats per mar.Yule (1915), p. 1–2, 11. Els Sinae es col·loquen a la riba nord del Gran Golf (Magnus Sinus) a l'est de la Península Daurada (Aurea Chersonesus, Península Malaia). El seu principal port, Cattigara, sembla haver estat a la part més baixa del Delta del Mekong. El Gran Golf es va combinar amb el Golf de Tailàndia i el Mar de la Xina Meridional, per la creença de Marí de Tir i Ptolemeu que l'Oceà Índic era un mar interior els va fer girar cap a la costa de Cambodja al sud més enllà de l'equador abans d'anar cap a l'oest per unir-se al sud de Líbia (Àfrica).Raoul McLaughlin (2010), p. 58–59.Suárez (1999), p. 92. Gran part d'això es definia com a terres desconegudes, però la zona nord-oriental se situa Sinae.Wilford (2000), p. 38; Encyclopaedia Britannica (1903), p. 1540.

Els geògrafs clàssics com Estrabó i Plini el Vell van ser lents per incorporar nova informació a les seves obres i, des de les seves posicions com estimats estudiosos, eren aparentment prejuiciosos dels comerciants llunyans i els seus coneixements topogràfics. L'obra de Ptolemeu representa un trencament d'això, ja que demostra una obertura a aquests coneixements i no hauria estat capaç de traçar el Golf de Bengala amb tanta precisió sense els comerciants.Parker (2008), p. 118. En el , apareix el Periple de la Mar Eritrea, el seu autor anònim de parla grega, mercader de l'Egipte romana, proporciona relats realistes de les ciutats del comerç oriental que és clar que les va visitar. Aquests inclouen llocs a Aràbia, Pakistan i Índia, inclosos temps de viatge des de rius i pobles, on deixar l'ancla, les localitzacions de les corts reals, els estils de vida dels habitants locals i els béns trobats als seus mercats, i els temps favorables de l'any per navegar des d'Egipte fins a aquests llocs per atrapar els vents del Monsó.Schoff (2004) , Introduction. Retrieved 19 September 2016. El Periple també esmenta una gran ciutat interior, Thinae (o Sinae), en un país anomenat This que possiblement s'estengués fins al Caspi. Les notes de text que la seda produïda allí va viatjar a l'Índia veïna a través del Ganges i a Bactria per una ruta terrestre. Marí i Ptolemeu havien confiat en el testimoniatge d'un marí grec anomenat Alexandre, probablement un comerciant, per saber com arribar a Cattigara (probablement Óc Eo, Vietnam). Alexandre (grec: Alexandros) esmenta que el terme principal per als comerciants romans era una ciutat birmana anomenada Tamala a la península del nord-oest de Malàisia, on els mercaders indis viatjaven per terra a través de l'Istme de Kra per arribar al Golf Perimulic (el Golf de Tailàndia). Alexandros va afirmar que van trigar vint dies a navegar des de Tailàndia fins a un port anomenat "Zabia" (o Zaba) al sud de Vietnam.McLaughlin (2014), p. 205.Suárez (1999), p. 90. Segons ell, es podria continuar per la costa (del sud de Vietnam) des de Zabia fins a arribar al port comercial de Cattigara després d'un nombre de dies no especificat (que "alguns" podia ser interpretat com a "molts" per Marí).

Cosme Indicopleustes, un monjo romà d'Orient del d'Alexandria i antic comerciant amb experiència en el comerç de l'Oceà Índic, va ser el primer romà a escriure clarament sobre la Xina en la seva Topographia Christiana (c. 550 dC).Yule (1915), p. 25. El va anomenar el país dels Tzinista (similar al sànscrit Chinasthana i del siríac Sinistan de l'estela nestoriana del 781 dC de Xi'an, Xina), situat a l'est més oriental d'Àsia.Yule (1915), p. 28.Lieu (2009), p. 227. Va explicar que la ruta marítima en la seva direcció (primer navegant cap a l'est i després al nord per la costa sud del continent asiàtic) i el fet que els clavells van arribar així de Sri Lanka per vendre. Durant l'època de l'emperador romà d'Orient Justinià I (r. 527–565 dC), els romans van adquirir la seda xinesa per intermediaris Sogdians. També van fer contraban de cucs de seda fora de la Xina amb l'ajuda de monjos Nestorians, qui va afirmaven que la terra de Serindia es trobava al nord de l'Índia i produïa la millor seda. Amb el contraban de cucs de seda i la producció de seda pròpia, els romans podrien evitar el comerç de seda xinès dominat pels seus principals rivals, l'Imperi Sassànida.

Dels pobles túrquics de l'Àsia central durant el període de la Dinastia Wei del Nord (386–535 dC) els romans d'Orient van adquirir un altre nom per a la Xina: Taugast (Antic túrquic: Tabghach). Teofilacte Simocata, historiador durant el regnat d'Heracli (r. 610–641 dC), va escriure que Taugast (o Taugas) era un gran imperi oriental colonitzats pels turcs, amb una ciutat capital a 2.400 km al nord-est de l'Índia que ell va anomenar Khubdan (de la paraula turca Khumdan usat per la capital dels Sui i Tang Chang'an), whereon es practicava idolatria però la gent era sàvia i vivia per lleis justes.Yule (1915), p. 29–31; footnote #3 on p. 31. Va representar l'imperi xinès dividit per un gran riu (el Iang-Tsé) que va servir com a límit entre dues nacions rivals en guerra; durant el regnat de l'emperador romà Maurici (582–602 dC) els nordistes que porten "abrics negres" van conquerir els "abrics vermells" del sud (el negre és un color distintiu usat per la gent de Shaanxi, ubicació de la capital Sui de Chang'an, segons el viatger persa del Hajji Mahomed, o Chaggi Memet).Yule (1915), p. 30; footnote #2 on p. 30. Aquest relat pot correspondre a la conquesta de la dinastia Chen i la reunificació de la Xina per l'Emperador Wen de Sui (r. 581–604 dC). Simocata li dona el nom de Taisson, que ell va dir que volia dir Fill de Déu, ja sigui correlacionat amb els xinesos Tianzi (Fill del Cel) o fins i tot el nom del governant contemporani Emperador Taizong de Tang (r. 626 – 649 dC).Yule (1915), p 29; footnote #4 on p. 29. Posteriorment, els europeus medievals a la Xina van descriure com a dos països diferents, amb Catai al nord i Mangi al sud, durant el període en què la Dinastia Yuan liderada pel governant mongol Khublai Khan (r. 1260–1294 dC) va conquerir la Dinastia Song del Sud.Haw (2006), p. 170–171.Wittfogel & Feng (1946), p. 2.Yule (1915), p. 1.

Geografia xinesa