miniatura|Animació on s'aprecien els diferents criteris de classificació dels continents utilitzats arreu del món. Segons el criteri Euràsia es pot dividir en Europa i Àsia o Amèrica es pot separar en Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.|348x348px Un continent és una vasta extensió de terra emergida amb fronteres usualment delimitades per accidents del relleu. En geografia se'l pot considerar un tipus de macrounitat geogràfica (MUG), que està establerta per criteris fisicohistòrics. Per això trobem continents com Europa i Àsia que formen una única extensió de terra (Euràsia) però habitualment es consideren de manera separada.
El fet que la definició de continent sigui poc clara ha portat a l'existència de diferents models, amb diferent nombre de continents, que varia de quatre a set. Així mateix, aquests models han anat canviant al llarg de la història amb la descoberta de nous territoris.
En la seva accepció més estesa, la zona continental inclou també les illes situades a poca distància de les costes continentals. Des d'un punt de vista científic, els continents inclouen les illes que són a les plaques continentals, com per exemple l'illa de Madagascar respecte a Àfrica.
Història del concepte Primeres definicions miniatura|El geògraf grec Estrabó amb un globus del món mostrant Europa i Àsia miniatura|El mapa medieval T i O mostrant els tres continents. La primera diferenciació entre els continents la van fer els antics navegants grecs, que van donar els noms de Europa i Àsia a les terres a banda i banda del mar Egeu, l'estret dels Dardanels, la mar de Màrmara, el Bòsfor i la mar Negra.Arnold J. Toynbee (1954). A Study of History. London: Oxford University Press, v. 8, p. 711-12. Els noms van ser aplicats a les terres costaneres, i no seria fins molt més tard que també s'aplicarien als territoris que hi havia al darrere.(en anglès) Els pensadors de l'antiga Grècia van començar a debatre si l'Àfrica, llavors anomenada Líbia, havia de ser considerada com una part de l'Àsia o com una tercera part del món; finalment es va imposar una divisió en tres parts.(en anglès) Des del punt de vista grec, la mar Egea era el centre de món, amb l'Àsia a l'est, Europa al nord i a l'oest i l'Àfrica al sud.
Les fronteres entre els continents han anat variant al llarg del temps. Al principi, la frontera entre Europa i Àsia es va traçar a partir del mar Negre i al llarg del riu Rioni a Geòrgia. Més tard es va considerar que anava del mar Negre per l'Estret de Kertx, el mar d'Azov i al llarg del riu Don a Rússia. Habitualment el Nil es considerava com la frontera entre Àsia i Àfrica, Però al Heròdot,. Traducció de George Rawlinson (2000). Ames, Iowa: Omphaloskepsis, book 2, p. 18. s'oposava a aquesta consideració que posava Egipte entre dos continents. Per evitar això feia coincidir el límit entre Àsia i Àfrica amb la frontera occidental d'Egipte, cosa que posava el país a l'Àsia. També va qüestionar la divisió en tres parts del que era en realitat una sola massa de terra, un debat que continua gairebé dos mil·lennis i mig més tard.
Al Eratòstenes va notar que alguns geògrafs dividien els continents seguint els rius, com el Nil i el Don, considerant-los com a illes, mentre d'altres els dividien per istmes i els anomenaven penínsules. Aquests darrers fixaven la frontera entre Europa i Àsia en l'istme entre la mar Negra i la mar Càspia, i la frontera entre Àsia i Àfrica a l'istme entre la mar Roja i la boca del llac Bardawil a la mar Mediterrània.Estrabó. Traducció d'Horace Leonard Jones (1917). Geography. Harvard University Press, book 1, ch. 4.
A l'època romana i l'edat mitjana, alguns autors van prendre l'istme de Suez com la frontera entre Àsia i Àfrica, però la majoria continuava considerant el Nil o la frontera d'Egipte com el límit. Durant l'edat mitjana el món va ser representat al mapa conegut com a T i O, on la T representava les aigües que separaven els tres continents (la línia superior seria la Mediterrània, la mar Negra i el Don mentre que la vertical seria el Nil).
Colom arriba a Amèrica Quan Cristòfor Colom travessa l'Atlàntic i arriba a les Antilles el 1492, obre la via a l'exploració i a la colonització europea d'Amèrica. Tanmateix, malgrat els quatre viatges que va fer Colom a Amèrica, no va pensar mai que havia arribat a un nou continent; sempre va pensar que havia arribat a l'Àsia.
miniatura|El mapa Universalis Cosmographia de Waldseemüller (1507) mostrant Amèrica separada d'Àsia El 1501 Amerigo Vespucci i Gonçalo Coelho van intentar navegar al voltant del que ells consideraven el sud del continent asiàtic a l'oceà Índic. Abans d'arribar a les costes del Brasil van navegar al llarg de la costa d'Amèrica del Sud, confirmant que es tractava d'una terra de proporcions continentals i que arribava molt més al sud del que era conegut per l'Àsia. De tornada a Europa Vespucci va publicar, el 1502 o el 1503,Formisano, Luciano (Ed.) (1992). Letters from a New World: Amerigo Vespucci's Discovery of America. Nova York: Marsilio, pp. xx-xxi. un relat del seu viatge sota el títol de Mundus Novus (Nou Món), però sembla que va tenir l'ajut d'algun altre escriptor.Zerubavel, Eviatar (2003). Terra Cognita: The Mental Discovery of America. New Brunswick: Transaction Publishers, p. 77–79. Però, sigui quin sigui l'autor, en el llibre atribuït a Vespucci podem llegir He descobert un continent en aquelles regions del sud que està habitat per més persones i animals que la nostra Europa, Àsia o Àfrica,Formisano, Luciano (Ed.) (1992). Letters from a New World: Amerigo Vespucci's Discovery of America. New York: Marsilio, p. 45. escrit que constitueix la primera identificació d'Amèrica com un continent igual que els altres tres.
Després d'alguns anys, el nom de Nou Món comença a aparèixer com el nom per a Amèrica del Sud als mapes, com per exemple l'Oliveriana (Pesaro) datat al voltant del 1504 i 1505. Els mapes de l'època encara mostren clarament Amèrica del Nord connectada amb Àsia i presenten Amèrica del Sud com una terra a part.
El 1507 Martin Waldseemüller va publicar un mapa del món, Universalis Cosmographia, que és el primer a mostrar Amèrica del Nord i del Sud separats d'Àsia i envoltats d'aigua. En un petit requadre sobre el mapa principal es mostrava explícitament Amèrica a l'est d'Àsia separada per un oceà, fet important perquè en el mapa principal Amèrica és situada a l'extrem esquerre i Àsia a l'extrem dret i podia haver-hi alguna confusió d'interpretació. En el llibre que l'acompanya, Cosmographiae Introductio, Waldseemüller indica que la terra es divideix en quatre parts, Europa, Àsia, Àfrica i una quarta part que va anomenar Amèrica, utilitzant el primer nom d'Amerigo Vespucci.Zerubavel, Eviatar (2003). Terra Cognita: The Mental Discovery of America. New Brunswick: Transaction Publishers, p. 80–82. Al mapa el mot Amèrica és situat a sobre de Sud-amèrica.
Etimologia del mot «continent» La paraula catalana «continent» és una traducció del llatí terra continens, que significava «terra connectada o porció de terra contínua». La paraula «continent» es va començar a utilitzar al com a traducció dels textos grecs i llatins sobre les tres «parts» del món, encara que en aquestes llengües la paraula no tenia exactament el mateix significat que la paraula contemporània. Els textos renaixentistes començaren a utilitzar la paraula en diversos idiomes per referir-se a qualsevol porció de terra contínua, sense importar-ne la grandària. Així, alguns documents en anglès es referien a Irlanda o a Sumatra com a continents. Durant el , Peter Heylin va escriure en el seu llibre Cosmographie que un continent és una «gran quantitat de terra que no està separada per cap mar de la resta del món, com el continent sencer d'Europa, Àsia i Àfrica». El 1722, Efraim Chambers, en Cyclopædia, va escriure que «el món està dividit en dos grans continents: el Vell Món i el Nou Món». I en l'atlas de 1752 d'Emanuel Bowen, l'autor va definir els continents com a «llargs espais de terra seca que comprenen molts països units sense cap separació d'aigua. Així, Europa, Àsia i Àfrica són un gran continent i Amèrica un altre».Bowen, Emanuel. (1752). A Complete Atlas, or Distinct View of the Known World. Londres, pàg. 3. (en anglès) No obstant això, la idea europea antiga sobre Europa, Àsia i Àfrica com a «parts» del món va transcendir aquestes definicions i, fins a l'actualitat, encara són considerats continents separats en la majoria de les llengües del món.
Definicions i aplicacions miniatura|Els continents amb els colors que utilitza el Comitè Olímpic Internacional. miniatura|La bandera olímpica segueix un model de cinc continents. Els continents són masses de terra llargues, contínues i discretes, idealment separades per masses d'aigua. No obstant això, alguns dels continents s'identifiquen per convenció i no pels criteris de separació física per aigua, com és el cas dels continents d'Europa, Àsia i Àfrica. Per altra banda en incloure les illes oceàniques properes i les plataformes continentals, la definició convencional dels continents no es limita a les masses contínues tampoc. Per exemple, les illes Britàniques són part d'Europa i Groenlàndia és a Amèrica. Dels set continents que, per convenció, existeixen, només l'Antàrtida i Oceania (o, més aviat, l'illa continental d'Austràlia) són continents separats que compleixen tots els criteris. Utilitzant la convenció de sis continents, l'Amèrica també compleix tots els criteris per definir-se idealment com a continent. Van ser ben estructurades. Les illes, per tant, s'agrupen amb el continent físicament més proper, encara que no coincideixi amb la seva pertinença política (per exemples les Illes Canàries serien part del continent africà malgrat ser part d'Espanya). En el cas d'Oceania i Àsia, moltes illes s'adscriuen a un o un altre per convenció quan hi ha dubtes fronterers (de fet Oceania és un conjunt d'illes, ja que l'única terra emergida contínua estricta és Austràlia).
L'Àsia i l'Àfrica estan unides per l'istme de Suez, mentre que l'Amèrica del Nord i l'Amèrica del Sud estan unides per l'istme de Panamà. Aquests istmes són molt estrets en comparació amb la massa continental adjacent i en l'actualitat són creuats per canals artificials (el canal de Suez i el canal de Panamà, respectivament), que separen, així, les masses de terra; per tant, podrien ser considerats com a continents separats que compleixen tots els criteris geològics. La divisió de la massa de terra d'Euràsia en els continents d'Europa i Àsia, és una convenció anòmala històrica sense cap fonament físic i geogràfic. La separació es manté per raons culturals i històriques, i per tant, geològicament Euràsia es considera un sol continent; aquest és el model que s'utilitza a Rússia.
L'Amèrica del Nord i l'Amèrica del Sud es consideren dos continents separats en el món angloparlant, Europa occidental (llevat d'Espanya) i la Xina. El model utilitzat a Llatinoamèrica, l'Iran, el sud d'Europa (península Ibèrica, Itàlia i Grècia) i en el moviment olímpic els considera subcontinents que formen un sol continent conegut com a Amèrica o les Amèriques. L'Amèrica Central, també és considerada com a subcontinent format per la sèrie d'istmes des de Tehuantepec fins al Panamà.Definicions de la Enciclopedia Hispánica i de la Hiperenciclopèdia catalana
Nombre de continents Hi ha diferents models per diferenciar els continents: center|600x600px