és un actor estatunidenc. Va començar la seva carrera al teatre abans de fer-se famós en el cinema amb El caçador per la qual s'emportà l'Oscar al millor actor secundari. Ha interpretat a nombroses pel·lícules, entre les quals Annie Hall, La zona morta, Panorama per matar, The King of New York, Batman: El desafiament, Pulp Fiction, Sleepy Hollow, Catch Me If You Can, Serial noceurs i Hairspray. miniatura Biografia Nascut Ronald Walken a Astoria, al barri del Queens, és fill de Rosalie Russell, immigrant escocesa, i de Paul Walken, d'origen alemany, que tenen un forn. Fa, amb els seus germans Kenneth i Glenn, diverses aparicions en sèries de televisió quan té uns deu anys. Fa cursos de ball i estudia a la Professional Children's School. Comença estudis superiors a la Universitat Hofstra però els abandona des del primer any, el 1963, preferint dedicar-se a la seva passió per l'escena. En principi actor de teatre i de comèdia musical, actua a nombroses peces a Broadway i Off-Broadway a mitjans dels anys 1960 al començament dels anys 1970 i canvia el seu nom de Ronald a Christopher al començament de la seva carrera. El 1966, obté el seu primer gran paper interpretant Felip II de França a The Lion in Winter, paper per al qual rep el premi Clarence Derwent Award. El 1969, es casa amb Georgianne Thon, una actriu que es reconverteix més tard en directora de càsting, amb qui es manté casat més de quaranta anys més tard. La parella mai no ha tingut fills.
Comença la seva carrera cinematogràfica interpretant un paper secundari a Gran robatori a Manhattan (1971), de Sidney Lumet, on treballa amb Sean Connery. Es dona a conèixer amb el gran públic el 1977 amb Annie Hall de Woody Allen, en el qual interpreta Duane Hall, el germà excèntric i neuròtic del personatge del títol. És a llista per interpretar-ho el personatge de Han Solo a Star Wars, episodi IV: Una nova esperança però el paper anirà finalment a Harrison Ford. El 1978, es fa famós amb el seu paper de jove obrer psicològicament destruït per la guerra del Vietnam a El caçador, de Michael Cimino, on la seva escena de la ruleta russa amb Robert De Niro s'ha fet de culte. Al final del rodatge, s'alimenta exclusivament de plàtans, d'aigua i d'arròs per agafar l'aspecte demacrat del seu personatge al final de la pel·lícula. S'emporta per la seva interpretació l'Oscar al millor actor secundari.
El 1980, retroba Cimino a La porta del cel però la pel·lícula és un punyent fracàs comercial i és destrossada per la crítica. Té llavors el primer paper a Els gossos de la guerra (1981), on interpreta un mercenari, i sorprèn el públic amb el seu número de claquetes acompanyat d'un striptease en la comèdia musical Pennies from Heaven (1981). Comparteix protagonisme a Brainstorm amb Natalie Wood però l'actriu mor ofegada just a finals del rodatge, el 1981, quan ha convidat Walken a passar el Dia d'acció de gràcies amb ella i el seu marit a bord del seu iot. Brainstorm surt el 1983 i, el mateix any, Walken té també el paper principal a La zona morta, de David Cronenberg, adaptació de la novel·la de Stephen King. Accepta tant papers secundaris com principals i la seva «imatge» li facilita els papers de « durs » i de dolents, sobretot a les pel·lícules Panorama per matar (1985), de John Glen, un James Bond on interpreta Max Zorin, un industrial bojament megalòman, i At Close Range (1986), de James Foley, on actua el pare de Sean Penn, un cruel cap d'una banda. Al final dels anys 1980, els seus papers són menys notables però té tanmateix l'ocasió demostrar una vegada més el seu talent de ballarí en la comèdia musical Puss In Boots (1988), fa el paper d'El gat amb botes.
En el transcurs dels anys 1990, col·labora moltes vegades amb el seu amic Abel Ferrara, en principi a The King of New York (1990), on interpreta Frank White, un baró de la droga recentment alliberat de presó i qui vol recuperar el seu territori, després The Addiction (1995), The Funeral (1996) i New Rose Hotel (1998). El 1992, interpreta dos nous papers de «dolents»: el multimilionari Max Schreck a Batman Returns, de Tim Burton, i el baró de la droga Paco Meisner en Le Grand Pardon 2, pel·lícula francesa d'Alexandre Arcady on dona la rèplica a Richard Berry i Roger Hanin. Fa el paper d'un productor sense escrúpols a Wayne's World 2 (1993), després fa dues aparicions notables per a una sola escena a True Romance (1993), on fa de padrí de la màfia que intenta arrencar informacions de Dennis Hopper, i a Pulp Fiction (1994), on encarna un militar que conta al jove Butch Coolidge la història del rellotge familiar que ha anat a portar-li.
El seu personatge de Vincenzo Coccotti a True Romance figura a la 85a plaça de la classificació dels 100 millors personatges de pel·lícules, establert per la revista Empire. Explora el gènere de terror a The Prophecy (1995) encarnant el renegat Arcàngel Gabriel, paper que reprendrà en dues continuacions de la pel·lícula, abans d'enfrontar-se a Johnny Depp a Nick of Time (1995). Continua interpretant papers de criminals, sobretot a L'últim home (1996), on s'enfronta a Bruce Willis, i Suicide Kings (1997), on interpreta un padrí de la màfia que aparentment s'ha penedit. Troba Burton a Sleepy Hollow (1999), on fa el personatge del cavaller sense cap.
Apareix llavors en comèdies, un registre que no ha abordat sovint fins llavors, amb Buscant l'Eva (1999), Couple de stars (2001) i Plots with a View (2002). El 2000, fa la seva tornada a Broadway interpretant en la comèdia musical James Joyce's The Dead, per la qual és nominat al Premi Tony al millor actor.
El 2001, exposa el seu talent de ballarí apareixent al videoclip de la cançó de Fatboy Slim, Weapon of Choice, dirigida per Spike Jonze. El 2002, sota la direcció de Steven Spielberg, destaca a Catch Me If You Can, interpretant el paper del pare del personatge principal interpretat per Leonardo DiCaprio. Aquest paper li val ser nominat en l'Oscar al millor actor secundari i de guanyar el BAFTA al millor actor secundari i el Screen Actors Guild al millor actor secundari.
Acumula llavors segons papers fent tries més o menys felices. El 2004, apareix a Man on Fire al costat de Denzel Washington, abans d'encarnar el marit-robot adorat de Glenn Close per a la pel·lícula de Frank Oz Les dones perfectes. Treballa llavors en diverses comèdies que coneixen l'èxit al box-office, Wedding Crashers (2005), Click (2006) i Hairspray (2007), on canta i balla amb John Travolta. Torna al teatre el 2010 amb la peça A Behanding in Spokane per la qual és nominat al Premi Tony al millor actor. Continua rodant en moltes pel·lícules al començament dels anys 2010, explicant que no té ni fills, ni hobby, raó per a la qual refusa rarament un paper.
Un hoax segons el qual l'actor hauria decidit presentar-se a la presidència dels Estats Units a les eleccions circula el 2008. Un fals lloc oficial escampa aquesta broma Sovint aïllat en papers de dolents, Walken ha demostrat igualment moltes vegades la seva afinitat per a papers còmics i ha animat de set vegades l'emissió televisada Saturday Night Live, on ha gaudit demostrant el seu talent com a ballarí i cantant i parodiant alguns dels seus papers més foscos.
Filmografia Anys 1950 i 1960 1953: The Wonderful John Acton (TV): Kevin Acton 1954: The Motorola Television Hour (sèrie TV) 1954-1956: The Guiding Light (sèrie TV): Michael 'Mike' Bauer 1963: Naked City (sèrie TV): Chris Johannis 1966: Barefoot in Athens (TV) 1966: Hallmark Hall of Fame (sèrie TV): Lamprocles 1969: Els tres mosqueters (The Three Musketeers) (TV): John Felton 1969: Me and My Brother de Robert Frank: el director
Anys 1970 1970: Hawaii Five-O (sèrie TV): Walt Kramer 1971: Gran robatori a Manhattan (The Anderson Tapes) de Sidney Lumet: The Kid 1972: The Happiness Cage de Bernard Girard: James H. Reese 1975: Valley Forge (TV) de Fielder Cook: l'Hessois 1976: Next Stop, Greenwich Village de Paul Mazursky: Robert 1977: The Sentinel de Michael Winner: inspector Rizzo 1977: Kojak (sèrie TV): Ben Wiley 1977: Annie Hall de Woody Allen: Duane Hall 1977: Roseland de James Ivory: Russel (The Hustle) 1978: Shoot the Sun Down de David Leeds: Mr. Rainbow 1978: El caçador (The Deer Hunter) de Michael Cimino: Nick Chevotarevich 1979: L'enigma del Niagara (Last Embrace) de Jonathan Demme: Eckart
Anys 1980 1980: La Porte du Paradis (Heaven's Gate) de Michael Cimino: Nathan D. Champion 1980: La porta del cel (Heaven's Gate) de Michael Cimino: Nathan D. Champion 1981: Els gossos de la guerra (The Dogs of War) de John Irvin: Jamie Shannon 1981: Pennies from Heaven de Herbert Ross: Tom 1982: American Playhouse - episodi Who Am I This Time? (TV) de Jonathan Demme: Harry Nash 1983: Projecte Brainstorm (Brainstorm) de Douglas Trumbull: Dr. Michael Anthony Brace 1983: La zona morta (The Dead Zone) de David Cronenberg: Johnny Smith 1985: Panorama per matar (A View to a Kill) de John Glen: Max Zorin 1986: Homes enfrontats (At Close Range) de James Foley: Brad Whitewood Sr. 1987: The Gershwin Gala (TV): ell mateix 1987: Testimoni en zona de guerra (Deadline) de Nathaniel Gutman: Don Stevens 1988: The Milagro Beanfield War de Robert Redford: Kyril Montana 1988: Biloxi Blues de Mike Nichols: Sergent Toomey 1988: Puss In Boots d'Eugene Margar: Puss 1988: Homeboy de Michael Seresin: Wesley Pendergass 1989: Communion de Philippe Mora: Whitley Strieber
Anys 1990 1990: King of New York d'Abel Ferrara: Frank White 1990: The Comfort of Strangers de Paul Schrader: Robert 1991: Sarah, Plain and Tall (TV) de Glenn Jordan: Jacob Witting 1991: McBain de James Glickenhaus: McBain 1992: Mistress de Barry Primus: Warren Zell 1992: El retorn de Batman (Batman Returns) de Tim Burton: Max Shreck 1992: Le Grand Pardon 2 d'Alexandre Arcady: Pasco Meisner 1992: Presumpte homicida (All-American Murder) d'Anson Williams: P.J. Decker 1993: Skylark (TV) de Joseph Sargent: Jacob Witting 1993: Scam (Tv) de John Flynn: Jack Shanks 1993: Amor a boca de canó (True Romance) de Tony Scott: Vincenzo Coccotti 1993: Dos bojos amb sort 2 (Wayne's World 2) de Stephen Surjik: Bobby Cahn 1994: Picardies de dona (A Business Affair) de Charlotte Brandström: Vanni Corso 1994: Pulp Fiction de Quentin Tarantino: Capità Koons 1995: Wild Side de Donald Cammell: Bruno Buckingham 1995: Search and Destroy de David Salle: Kim Ulander 1995: Coses per fer a Denver quan ets mort (Things to Do in Denver When You're Dead) de Gary Fleder: l'home en el pla 1995: The Prophecy de Gregory Widen: Gabriel 1995: The Addiction d'Abel Ferrara: Peina 1995: Nick of Time de John Badham: Mr. Smith 1996: Ripper (videojoc): inspector Vince Magnotta (veu) 1996: Celluloide de Carlo Lizzani: Rod Geiger 1996: Basquiat de Julian Schnabel: l'entrevistador 1996: The Funeral d'Abel Ferrara: Ray Tempio 1996: Privateer 2: The Darkening (videojoc): David Hassan (veu) 1996: lL'últim home (Last Man Standing) de Walter Hill: Hickey 1997: Tocat de Paul Schrader: Bill Hill 1997: Excés d'equipatge (Excess Baggage) de Marco Brambilla: Ray 1997: Suicide Kings de Peter O'Fallon: Carlo Bartolucci / Charlie Barret 1997: Mousehunt de Gore Verbinski: Caeser, l'exterminador 1998: Àngels i dimonis 2 (The Prophecy 2) de Greg Spence: Gabriel 1998: Illuminata de John Turturro: Bevalaqua 1998: New Rose Hotel d'Abel Ferrara: Fox 1998: El petó de la mòmia (Trance) de Michael Almereyda: Oncle Bill Ferriter 1998: Antz d'Eric Darnell i Tim Johnson: Coronel Cutter (veu) 1999: Buscant l'Eva (Blast from the Past) de Hugh Wilson: Calvin Webber 1999: Vendetta (TV) de Nicholas Meyer: James Houston 1999: Bad Girl (videoclip) de David Fincher: l'àngel guardià 1999: Sleepy Hollow de Tim Burton: el mercenari hessois / el cavaller sense cap 1999: Sarah, Plain and Tall: Winter's End (TV) de Glenn Jordan: Jacob Witting 1999: Kiss Toledo Goodbye de Lyndon Chubbuck: Max
Anys 2000 2000: The Prophecy 3: The Ascent de Patrick Lussier: Gabriel