miniatura|Bebeteca a la Biblioteca Pública de Lugo La bebeteca és un servei d'atenció especial per a infants (de 0 a 6 anys) que consta d'un espai i un fons de llibres, elegits segons les necessitats dels usuaris més menuts i dels seus pares, el préstec d'aquests llibres, converses periòdiques sobre el seu ús i sobre els contes, assessorament i una atenció constants per part dels professionals de la biblioteca cap als usuaris.Escardó, M. (2002). La biblioteca, un espai de convivència, un espai educador. Barcelona: Ajuntament de Parets; Centre Unesco de Catalunya. Es pot incloure com una secció més de la biblioteca, o bé, oferir-se des de fora d'aquesta mitjançant organitzacions professionals tals com col·legis, l'administració pública, etc.
Història La paraula bebeteca prové del francès bebètheque i es va sentir per primera vegada l'any 1987 durant la Cinquena Conferència Europea de Lectura a Salamanca.Escardó, M. (1999). B: bebetecas. Educación y biblioteca, 100, 8-10. A partir d'aquell moment s'ha definit de diferents formes: Mercè Escardó, 1999: Un espai de pau on poder establir vincles d'afecte a través dels contes i en el que la lectura sigui mirar, escoltar, compartir,.... Noelia Carrasco, 2004: La bebeteca es para niños menores de 5 años y sus padres, hermanos mayores, abuelos, vecinos/as o cualquier adulto que les acompañe. Ambos, niños y adultos disfrutan participando en ella, cada uno de distinta forma y destacando sus características personales.Carrasco, N. (2004). Bebeteca: toda una experiéncia. III Jornadas Pedagógicas de la persona. Identidad Personal y Educación.
Espai La bebeteca ha d'estar organitzada de manera que afavoreixi moments d'intercanvi i socialització entre grans i petits. Ha de ser un espai familiar, acollidor i ampli, però abastable pels infants.Centelles, J. (2004). En aquell temps dels catorze vents... o per què les orenetes fan el niu al ràfec de les cases. Dins La biblioteca al cor de l'escola. A. M. Rosa Sensat.Òdena, P. (2011). L'infant i l'escola bressol. A. M. Rosa Sensat.
És recomanable que predomini la llum natural o la llum artificial càlida, per crear una atmosfera més acollidora.
El terra ha de ser confortable i càlid, perquè els nens i nenes d'aquestes edats acostumen a gatejar. Es pot aconseguir posant catifes i coixins.Laguía, M. J. i Vidal, C. (2009). Racons d'activitat a l'escola bressol i al parvulari. Graó.
El mobiliari ha de ser adequat a les possibilitats dels infants, pel que fa a les dimensions i al pes. Hi ha d'haver expositors que permetin reconèixer els llibres amb una mirada, sense haver de llegir, i prestatges per guardar titelles o objectes relacionats amb els contes.Ritscher, P. (2001). Què farem quan siguem petits? A. M. Rosa Sensat.
Llibres Classificació de tipologies de llibres adequats per nens i nenes entre 0 i 6 anys:Durant, T. i Ros, R. (1995). Primeres literatures. Llegir abans de saber llegir. Pirene Editorial. Imatgiaris: Llibres amb imatges soltes i sense lletra. Permeten que l'infant aprengui a reconèixer les imatges, amb l'ajuda d'un adult.Gorgs, G. (2008). Reflexions al voltant dels bebès i la lectura. Els imatgiaris. Faristol, revista del llibre infantil i juvenil, 63, 13-18. Abecedaris i sil·labaris: Agrupen conjunts de coses i objectes al voltant de les lletres de l'abecedari o l'alfabet. Tenen una funció didàctica. Cançoners i poemaris: Contenen rimes, rodolins i repeticions. Àlbum il·lustrat: Les imatges i el text s'interrelacionen per explicar la història. Adaptacions de rondalles. Adaptacions no tradicionals: De pel·lícules, dibuixos animats, sèries de televisió, etc. Llibre desplegable. Llibres de coneixements.
Materials de suport Per ajudar els infants a comprendre els contes, a la bebeteca hi ha d'haver titelles, personatges o objectes relacionats amb les històries que s'expliquen. Aquests materials estan exposats i s'utilitzen d'acompanyament quan s'expliquen els contes.
Dinamització Per dinamitzar la bebeteca s'ha de portar a terme accions tan dirigides als infants com als adults que els acompanyen.Schiano, M. (2010). ¿Por qué narrar? Cuadernos de pedagogía, 397, 72-74. Servei de préstec, tant dels contes pels infants com de llibres per adults sobre la infància. Exposició d'obres. Explicar contes. Lectures en veu alta. Convidar escriptors o il·lustradors dels llibres que hi ha a la biblioteca. Recomanacions. Es poden fer periòdicament, relacionades amb els esdeveniments de l'any. Xarrades d'interès per les famílies.
Referències
Bibliografia Carrasco, N. (2004). Bebeteca: toda una experiéncia. III Jornadas Pedagógicas de la persona. Identidad Personal y Educación. Centelles, J. (2004). En aquell temps dels catorze vents... o per què les orenetes fan el niu al ràfec de les cases. Dins La biblioteca al cor de l'escola. A. M. Rosa Sensat. Centelles, J. (2021). [https://jaumecentelles.cat/tag/0-3-anys/ La invitació a la lectura: 0-3 anys]. Durant, T. i Ros, R. (1995). Primeres literatures. Llegir abans de saber llegir. Pirene Editorial. Escardó, M. (1994). "La Bebeteca, o quan la lectura és mirar i escoltar ". Dins: Infància, 77. Escardó, M. (1994)."La Bebeteca, o cuando la lectura es mirar y escuchar". Dins: Educación y biblioteca, 46. Escardó, M. (1999). B: bebetecas. Dins: Educación y biblioteca, 100, 8-10. Gorgs, G. (2008). Reflexions al voltant dels bebès i la lectura. Els imatgiaris. Faristol, revista del llibre infantil i juvenil, 63, 13-18. Laguía, M. J. i Vidal, C. (2009). Racons d'activitat a l'escola bressol i al parvulari. Graó. Òdena, P. (2011). L'infant i l'escola bressol. A. M. Rosa Sensat. Reyes, Y. (2005). La Bebeteca: relato de una experiencia de docencia e investigación en torno a la lectura en la primera infancia, desarrollada en Espantapájaros Taller. Reyes, Y. (2011). Lectura, poética y política en la primera infancia. Había una vez. Ritscher, P. (2001). Què farem quan siguem petits? A. M. Rosa Sensat. Schiano, M. (2010). ¿Por qué narrar? Cuadernos de pedagogía, 397, 72-74.
Categoria:Biblioteques per tipus