Isabel Vargas Lizano (San Joaquín de Flores, Costa Rica, 17 d'abril de 1919 - Cuernavaca, Mèxic, 5 d'agost de 2012) va ser una cantant mexicana d'origen costa-riqueny. A Mèxic, país del qual va obtenir la nacionalitat, va residir durant més de set dècades, on va ser coneguda artísticament com a Chavela Vargas.Biblioteca Luis Ángel Arango. La resurreción de Chavela Vargas
Biografia Nascuda a Costa Rica, filla de Francisco Vargas i Herminia Lizano, va ser batejada a la Parròquia de Guadalupe el 15 de juliol de 1919 amb el nom María Isabel Anita Carmen de Jesús. La cançó ranxera és un gènere musical molt masculí i sensual, cantat generalment per homes. Chavela solia cantar cançons normalment interpretades per homes sobre el seu desig per les dones. Vestia com un home, fumava tabac, bevia força, portava pistola i era reconeguda pel seu característic gavany vermell. En una entrevista per a la televisió colombiana l'any 2000, va expressar obertament que era lesbiana.
Chavela Vargas es va traslladar a Mèxic quan tenia 17 anys i posteriorment va adoptar la nacionalitat mexicana. Durant molts anys va cantar als carrers fins que als trenta es va fer cantant professional, de la mà de José Alfredo Jiménez, cantant i compositor de la majoria dels seus èxits.
El seu primer àlbum va ser publicat el 1961 i des de llavors ha enregistrat més de vuitanta discos. Es va retirar a finals dels anys setanta i va tornar el 1991.
Va aparèixer a la pel·lícula de Julie Taymor, Frida, cantant els seus clàssics "La llorona" i "Paloma negra".
El 2004, a l'edat de 85 anys, va presentar el disc A Carnegie Hall.
També va aparèixer a Babel, la pel·lícula d'Alejandro González Iñárritu, cantant Tú me acostumbraste, bolero de Frank Domínguez. Els darrers anys de la seva vida els va passar a Tepoztlán, a l'Estat de Morelos, als peus del Turó del Tepozteco amb qui ella deia que enraonava tots els matins.
Durant 2009, amb motiu de seu 90 aniversari, el Govern de la Ciutat de Mèxic se li va retre un homenatge nomenant-la ciutadana distingida. A aquest esdeveniment es van presentar, de manera presencial i a través de vídeo, múltiples personalitats de l'àmbit artístic, cultural i periodístic d'Iberoamèrica, entre els quals es compten la cantautora Julieta Venegas, la intèrpret Eugenia León, l'escriptor Carlos Monsiváis, la periodista Carmen Aristegui i els seus amics Joaquín Sabina i Pedro Almodóvar. Apareix immortalitzada a la cançó Por el bulevar de los sueños rotos de Joaquín Sabina i Álvaro Urquijo.
miniatura|Concert de Chavela Vargas el 2006, Madrid (Espanya)
El desembre de 2009, en coautoria amb María Cortina, es presenta el llibre Les veritats de Chavela, que narra en forma d'entrevista, els esdeveniments més transcendents de la vida de la cantant. L'abril de 2010, als 91 anys, presentà el seu material discogràfic més recent Por Mi Culpa, en el qual s'inclouen duets amb els seus grans amics: Eugenia León, Lila Downs, Joaquín Sabina, La Negra Chagra i Mario Ávila. L'octubre de 2010 es presentà, en el marc de la Fira Internacional del Llibre de la Ciutat de Mèxic, en un concert junt amb la Negra Chagra i aconsegueix reunir centenars de persones per al rellançament del seu llibre i disc. L'abril de 2012, amb 93 anys, va llançar el seu disc-llibre "Luna Grande", on reviu, a tall d'homenatge, rellevants poemes de l'escriptor espanyol Federico García Lorca i en repassa alguns dels principals èxits.
Va morir el cinc d'agost del 2012 amb 93 anys, a causa dels seus problemes respiratoris.
Reconeixements Ha rebut, entre d'altres, els següents reconeixements: 2000 Orde d'Isabel la Catòlica. 2007 Grammy Latino Medalla d'Or Universitat Complutense de Madrid. Medalla al mèrit de la Universitat d'Alcalá d'Henares. Hostessa d'Honor de Buenos Aires, Argentina. 2009 Ciutadana Distingida de la Ciutat de Mèxic.
Discografia El Corrido Hablado Piensa en mí, 1991 Boleros, 1991 Va col·laborar també el Soundtrack de Kika amb: "Luz de luna" 1993 Sentimiento de México (vol. 1), 1995 De México y del mundo, 1995 Le canta a México, 1995
Va col·laborar també el Soundtrack de La flor de mi secreto amb: "En el último trago", 1995 Volver, volver, 1996 Dos (álbum), 1996 Grandes momentos, 1996 Macorina, 1996 Va col·laborar també el Soundtrack de Carne trémula amb: "Somos", 1997 Colección de oro, 1999 Con la rondalla del amor de Saltillo, 2000 Para perder la cabeza, 2000 Las 15 grandes de Chavela Vargas, 2000 La dama del poncho rojo, 2001 Grans èxits, 2002 Para toda la vida, 2002 Discografia bàsica, 2002 Antologia, 2004 Som, 2004 Chavela Vargas, 2004
A Carnegie Hall, 2004 La llorona, 2004 Va col·laborar també el Soundtrack de Babel amb Tú me acostumbraste, 2006 Cupaima, 2007 ¡Por mi culpa!, 2010 Luna Grande, 2012
Referències
Enllaços externs
La resurreción de Chavela Vargas
Categoria:Cantants mexicans Categoria:Música de Mèxic Categoria:Músics de música llatina Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Costa-riquenys Categoria:Morts a Cuernavaca