El lori de Margarida (Charmosyna margarethae) és una espècie d'ocell de la família dels psitàcids que habita zones boscoses de les Illes Salomó.

És l'única espècie classificada al gènere Charmosynoides. Els hàbitats naturals són els boscos humits de terres baixes subtropicals o tropicals, els boscos muntans humits subtropicals o tropicals i les plantacions. Està amenaçat per la pèrdua d'hàbitat.

Descripció El lori de Margarida fa 20 cm de llargada i pesa entre 40 i 60 g. Un adult és principalment de color vermell brillant, amb corones posteriors de color porpra a negre i ulls groc-taronja. Té el bec taronja i una ampla banda pectoral groga juntament amb un collar prim groc al mantell vorejat per una línia porpra o negra. Té una part inferior del pit de color malva a negre, amb les ales inferiors de color groc apagat. La cua és vermella, amb les cobertores superiors de la cua verdes i les puntes grogues. Les femelles tenen el mateix aspecte que els mascles, però a més tenen pegats grocs al costat de la gropa.

Els juvenils tenen marques negres al cap i a les parts inferiors, juntament amb un pegat negrós a l'occípit. La banda pectoral és d'un color groc tènue i el collar groc del mantell té un to fosc. Tenen el bec de color marró a negre i els ulls grisos.

Distribució i hàbitat L'espècie només es troba a l'illa de Bougainville i a 6 illes de les Illes Salomó. És una espècie localitzada que està absent de grans àrees d'hàbitat de l'àrea de distribució que són potencialment adequades per a ella. Es troba més sovint en boscos de muntanya inferiors i en plantacions de cocoters. Es troba des del nivell del mar fins a una altitud de 1.350 m sobre el nivell del mar. Pot ser nòmada i habitar hàbitats a diferents altituds.

Comportament i ecologia Els crits del lori de Margarida són generalment més estridents que els d'altres espècies de loris. Els crits en vol són forts i aguts, mentre s'alimenten emeten xiscles aguts.

Alimentació i alimentació S'alimenta principalment de nèctar, pol·len i fruits petits, especialment de Schefflera.

Amenaces Està programada la tala de gran part dels boscos de terres baixes de la seva àrea de distribució, tot i que podria sobreviure a altituds més elevades. Una altra amenaça per a l'espècie és la possibilitat del comerç d'animals de companyia a gran escala.

En la cultura Va aparèixer en un segell per a les Illes Salomó fet el 1975.

Estat de conservació L'espècie està molt estesa i és relativament comuna en l'àrea de distribució, però la població pot disminuir ràpidament en el futur si comença el comerç d'animals de companyia a gran escala. BirdLife International i la UICN consideren l'espècie en risc mínim.

Avicultura El comerç d'ocells de gàbia podria amenaçar les poblacions del lori de Margarida. Segons informes, 240 individus capturats en estat salvatge van ser exportats de les Illes Salomó durant la dècada del 2000.

Taxonomia i etimologia El lori de Margarida va ser descrit formalment el 1879 pel clergue i ornitòleg anglès Henry Baker Tristram a partir d'un exemplar recollit al port de Makira, San Cristoval, Illes Salomó. Tristam va encunyar el nom binomial Charmosyna margarethae. L'epítet específic va ser escollit per honorar la princesa Lluïsa Margarida de Prússia, que es va convertir en la duquessa de Connaught i Strathearn quan es va casar amb el fill de la reina Victòria, el príncep Artur, el 1879.

El gènere monotípic Charmosynoides s'ha descrit recentment per a Charmosyna margarethae, que és germana de Vini en lloc de Charmosyna, basant-se en dos estudi filogenètic molecular publicat el 2020.

El nom Charmosynoides és una combinació del nom del gènere Charmosyna amb el grec antic «-oides» que significa “semblant”.

És una espècie monotípica, no se li reconeixen subespècies.

Referències

margarethae Categoria:Ocells d'Àsia