Sclerotinia sclerotiorum és una espècie de fong ascomicot de l'ordre dels helotials (Helotiales).Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web. És un fitopatogen que causa l'anomenada podridura blanca a moltes plantes cultivades i té una importància comercial especialment sobre la colza. També es coneix amb el nom de podridura cotonosa i altres noms. Produeix esclerocis i creixement de micelis blancs sobre les plantes hoste. Aquest fong es presenta en molts continents.
Cicle vital El cicle vital del fong Sclerotinia sclerotiorum es pot descriure com monocíclic, ja que no es produeixen inòculs secundaris. Al final de l'estiu i principi de la tardor produeix esclerocis sobre o dins dels teixits vegetals. La primavera següent els esclerocis dorments germinaran per a produir cossos fructífers anomenats apotecis, en forma de copa amb uns 5-15mm de diàmetre (com un petit bolet). Dins els ascs hi ha les ascòspores quan aquestes s'alliberen el vent les transporta a un hoste adequat. Les ascòspores germinaran dins l'hoste i començaran a envair els teixits amb els micelis causant la infecció.
Fitopatologia La podridura blanca infecta unes 408 espècies de plantes. És una malaltia molt greu, es pot estendre ràpidament en el camp de planta a planta i també es pot estendre en l'emmagatzematge. Les plantes més sovint afectades són la soia, la mongeta tendra, els gira-sols, la colza i els cacauets.
El fong Sclerotinia sclerotioum prolifera en els ambients humits. Pot envair tota la planta amb el seu miceli. Les temperatures òptimes van de 15 a 21 °C. Com molts fongs, S. sclerotiorum prefereix les condicions fosques i ombrívoles al contrari de l'exposició directa al sol.
Els hostes comuns de la podridura blanca són plantes herbàcies, plantes suculentes i particularment flors i hortalisses. Pot afectar els seus hostes en qualsevol estadi del seu creixement. Un dels primers símptomes és l'aparició d'una zona blanca i tova de creixement del miceli, normalment això va precedit per lesions de color marró pàl·lid a la tija. Aleshores el miceli cobreix aquesta zona necròtica. Una vegada que el xilema es veu afectat apareixen altres símptomes que poden incloure la clorosi, el marciment, la caiguda de les fulles i la mort ràpida de la planta. Sobre els fruits les lesions inicials ocorren en els teixits que estan en contacte amb el sòl. Després el miceli blanc cobreix el fruit i aquest es podreix, això pot ocórrer ja en el camp o en l'emmagatzematge.
El control de la podridura blanca depèn en gran manera de les pràctiques de cultiu específiques i l'aplicació de fungicides. Els cultius susceptibles s'han de plantar en sòls ben drenats i també una bona distància entre les plantes permet mantenir una bona circulació de l'aire i crea microclimes menys favorables a la infecció. La màxima efectivitat dels fungicides és quan s'apliquen en els períodes de floració i senescència. La rotació de conreus amb cereals pot reduir la quantitat d'inòculs.
Referències
Pernezny, K, M. T Momol, and C. A Lopes. "White Mold." Compendium of Pepper Diseases. 1st ed. St. Paul, MN: The American Phytopathological Society, 2003. Print Agrios, George N. Plant Pathology. 5th ed.. Burlington, MA: Elsevier Academic Press, 2005. 546-550. Print. Pohronezny, K. L. "White Mold." Compendium of Tomato Diseases. 1st ed. St. Paul, MN: The American Phytopathological Society, 1991. Print.
Enllaços externs
USDA ARS Fungal Database Crop Knowledge Master http://www.ag.ndsu.edu/pubs/plantsci/hortcrop/pp899w.htm https://web.archive.org/web/20121009063855/http://www.ars.usda.gov/Research/docs.htm?docid=20320
Categoria:Helotials Categoria:Fongs paràsits