Mitre d'Ais (Tessalònica, Grècia, 433 - Ais de Provença, 466) fou un laic grec, mort màrtir a Ais. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Biografia Segons la llegenda, Mitre nasqué a Tessalònica en una família benestant. Als 24 anys, deixà els seus pares i anà a la Provença per viure-hi lliurat a la pregària i la caritat. Fou criat a la casa del pretor romà Arvendus, a Ais de Provença, que duia una vida dissoluta amb una dona que no era la seva. Mitre volia que el seu amo rectifiqués la seva vida i li recriminava; Arvendus, llavors, s'enutjà i volgué perdre el seu criat.
Arvendus tenia una vinya a l'oest de la vil·la de Tours (Ais de Provença), a l'actual barri de Saint-Mitre, i on treballava Mitre. El pretor va fer que altres servents fecin destrosses a la vinya per acusar-ne Mitre. Els servents recolliren tot el raïm i el premsaren; després digueren que havia estat Mitre i que havia repartit tot el vi entre els pobres. Així, Arvendus tenia l'excusa i anà a la vinya per castigar Mitre: quan hi arribà va veure sorprès que la vinya estava curulla de raïm, més que mai i de bona qualitat.
Mitre fou acusat llavors de bruixeria i empresonat en una torre, al lloc de l'antic palau comtal, on avui hi ha el palau de justícia. Fou decapitat al pati: Mitre s'aixecà, n'agafà el cap i anà caminant fins on hi ha l'església de Nostra Senyora de la Seds (Ais) i només llavors morí.
Veneració El sarcòfag es pot veure avui a la capella dels Sants Cosme i Damià (construïda al ): és un sarcòfag paleocristià reutilitzat. La figura de Mitre fou promoguda per l'església d'Ais per tenir un sant màrtir antic, comparable als sants Víctor de Marsella o Genís d'Arle.
Les seves relíquies foren portades a la Catedral del Sant Salvador d'Ais el 23 d'octubre de 1383. Fins llavors havien estat en l'església de Notre-Dame de la Seds, a la capella de Sant Llorenç, situada extra-muros.
Miracles atribuïts Gregori de Tours narra un miracle esdevingut en 566 a la tomba del sant.Gregori de Tours, A la glòria dels confessors, De gloria confessor, cap. LXXI. Quilderic, senyor de la cort de Sigebert I, desposseí el bisbe d'Ais d'unes terres i aquest ho reclamà als tribunals, que li retornaren. Quilderic anà a la tomba de Mitre enfurismat i l'embrutà, en cegà l'entrada i prohibí als fidels de pregar-hi.
Des d'aquell moment, Quilderic emmalaltí i només després d'un any cedí i retornà els drets sobre les terres i oferí una bossa d'or a Sant Mitre: llavors morí.Dictionnaire critique des reliques et des images miraculeuses, Jacques-Albin-Simon Collin de Plancy, Paris, 1821, p. 202-3.
Es creia que el líquid que traspuava de la tomba del sant guaria el mal d'ulls.Journal de Paul Mariéton, 1889.
Notes
Bibliografia Pélerinage de Saint Mitre. Saint Mitre d'Aix et saint Demetrius de Périnthe, Jean Pourrière, étude critique d'hagiographie. Imprimerie Chantenay, 1953, in-8 broché, 80 p. Ambroise Roux-Alphéran. Les Rues d'Aix, 1846-1848.
Categoria:Sants d'Ais de Provença Categoria:Sants màrtirs Categoria:Sants de Tessalònica Categoria:Morts a Ais de Provença Categoria:Persones de l'antiga Tessalònica Categoria:Religiosos de l'antiga Grècia Categoria:Religiosos cristians Categoria:Biografies del segle V