Tibald I de Bar (o Teobald I de Bar), nascut cap a 1158, mort el 13 de febrer de 1214, va ser comte de Bar de 1190 a 1214 i comte de Luxemburg de 1197 a 1214. Era fill de Renald II de Bar i d'Agnès de Xampanya.
Biografia Fill segon del comte de Bar, pertanyia per la seva mare al clan dels Teobald de Xampanya, una branca enfrontada al ducat de Lorena en l'àmbit local, i al si del regne el centre d'una lliga d'oposició al rei de França Felip August.
Va rebre en principi les senyories de Briey i de Stenay. Al regne de França. Participa amb el seu germà Enric I a la Tercera Croada, i va esdevenir comte de Bar quan aquest últim va morir al setge de Sant Joan d'Acre (1191).
De tornada a Europa, es dedica a augmentar la seva potència territorial, pels seus parentius i pels seus matrimonis. El seu tercer matrimoni, el 1197, li va permetre adquirir Luxemburg. Es troba llavors al capdavant d'un immens conjunt territorial entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic. Es va erigir en àrbitre local i el 1202 el duc de Lorena Simó II va signar un tractat per assegurar-se que les seves darreres voluntats en relació amb la seva successió fossin respectats. A canvi, Tibald va rebre la sobirania feudal del comtat de Vaudémont que li va cedir el duc de Lorena.
El 1211, va anar a Occitània a combatre contra els càtars, però va desaprovar la cavalcadaUna cavalcada és una expedició destinada a infligir un màxim d'estralls per debilitar econòmicament el seu adversari. de Simó IV de Montfort al comtat de Foix, i no el va seguir cap al Quercy, trencant així la croada.Georges Bordonove, La Tragédie Cathare, París, Pygmalion – Gérard Watelet, col. « Les Grandes Heures de l'Histoire de France », 1991
Va morir el 1214, poc abans de la batalla de Bouvines. El seu territori va ser partit en dos, el Barrois (Barrès) i les seves dependències van passar al seu fill, i Luxemburg va anar a Walerà IV de Limburg, que es va casar amb la seva vídua.
Ascendència </center>
Matrimonis i fills Es va casar en primeres noces el 1176 amb Laureta de Loon († 1190), filla de Lluís I, comte de Loon i de Rieneck, i d'Agnès de Metz, amb la que va tenir a: Agnès († 1226), casada el 1189 amb Ferri II († 1213), duc de Lorena
Es casa en segones noces el 1189 amb Isabel (1189 † 1211), filla de Guiu de Brienne, comte de Bar-sur-Seine i d'Elisabeth de Chacenay, de la que va tenir:
Enric II (1190 † 1239), comte de Bar
Agnès, casada amb Hug de Châtillon († 1248), V comte de Saint-Pol i de Blois
Margarida, casada el 1221 amb Enric III, comte de Salm (1191 † 1228), i després amb Enric de Dampierre († 1259)
El matrimoni fou anul·lat el 1195 i es va casar finalment en terceres noces el 1197 amb Ermesinda I de Luxemburg (1186-1247), comtessa de Luxemburg, filla d'Enric IV, comte de Luxemburg i de Namur, i d'Agnès de Gueldre. Van tenir:
Renald, senyor de Briey, mort abans de 1214 una filla, morta el 1214 Elisabet († 1262), casada amb Walerà de Limbourg (+ 1242), senyor de Monschau Margarida, casada amb Hug III († 1243), comte de Vaudémont, i després amb Enric de Blois, que va ser regent del comtat de Vaudémont.
Referències
Bibliografia
Categoria:Comtes de Bar Categoria:Comtes de Luxemburg Categoria:Comtes de Vaudémont Categoria:Participants cristians en la Tercera Croada Categoria:Persones relacionades amb la Croada Albigesa