alt=Takis Fotopoulos.|miniatura|Takis Fotópulos. La democràcia inclusiva (DI) és un projecte polític per la democràcia directa, la democràcia econòmica (més enllà dels confinis de l'economia de mercat i de la planificació central), la democràcia en l'àmbit social i la democràcia ecològica. El projecte teòric de la DI (per distingir-ho del projecte polític que és part de la tradició democràtica i autònoma) emergeix del treball del filòsof polític, antic acadèmic i activista Takis Fotópulos a Towards An Inclusive Democracy ('Cap a una democràcia inclusiva') i va ser desenvolupat més tard per ell i altres escriptors en el diari Democracy & Nature i el seu successor The International Journal of Inclusive Democracy.
D'acord amb Arran Gare, Towards An Inclusive Democracy "ofereix una nova i poderosa interpretació de la història i la dinàmica destructiva del mercat i proveeix una nova i inspiradora visió del futur en lloc de les formes existents de neo-liberalisme i socialisme".Arran Gare, "Beyond Social Democracy? Takis Fotópulos' Vision of an Inclusive Democracy as a New Liberatory Project" Democracy & Nature, Vol. 9, No. 3 (November 2003), p. 345-358(14) També, com David Freeman assenyala, encara que l'aproximació de Takis "no és obertament anarquisme, no obstant això l'anarquisme sembla la categoria formal en la qual ell desenvolupa el seu treball, donada el seu lliurament a la democràcia directa, el municipalisme i l'abolició de l'estat, dels diners i de l'economia de mercat". by David Freeman of book Towards An Inclusive Democracy: The Crisis of the Growth Economy and the Need For a New Liberatory Project, published in Thesis Eleven, Sage Publications, no. 69 (May 2002), p. 103-106
La DI és una nova concepció de la democràcia, que, usant com a punt de partida la definició clàssica d'aquesta, expressa la democràcia en termes de democràcia política directa, democràcia econòmica (més enllà dels límits de l'economia de mercat i la planificació estatal), i també una democràcia en l'espai social i una democràcia ecològica. Resumint, la democràcia inclusiva és una forma d'organització social que reintegra a la societat amb l'economia, la politeia i la naturalesa. El concepte de la democràcia inclusiva es deriva d'una síntesi de dues grans tradicions històriques, la clàssica democràtica i la socialista, encara que també inclou la verd radical, la feminista, i la de moviments d'alliberament del Sud".Juan Autor, Libro, Buenos Aires, 1980
El punt de partida del projecte de la Democràcia Inclusiva és un en el qual el món, en el començament del nou mil·lenni, enfronta una crisi multidimensional (econòmica, ecològica, social, cultural i política), la qual s'ha vist que ha estat causada per la concentració del poder a les mans de diverses elits. Això és interpretat com un efecte del sistema establert, als últims segles, del sistema econòmic de mercat (en el sentit de Karl Polanyi),Karl Polanyi, The Great Transformation, the Political and Economic Origins of Our Time, Beacon Press, 1944/1957, p. 43-44 & 55-56. la democràcia representativa i les seves relacionades formes d'estructura jeràrquica. Així, una democràcia inclusiva la veu no solament com una utopia, sinó tal vegada com l'única sortida fora de la crisi, basada en la distribució igualitària del poder en tots els nivells.
En aquesta concepció de la democràcia, l'espai públic inclou no solament l'espai polític, com és usual en el projecte republicà o democràtic (Hannah Arendt, Cornelius Castoriadis, Murray Bookchin, d'entre altres), però també l'espai econòmic i l'ecològic. L'espai polític és l'esfera de les decisions polítiques, l'àrea en la qual el poder polític s'exerceix. L'espai econòmic és l'esfera de les decisions econòmiques, l'àrea en la qual el poder econòmic s'exerceix sobre les àmplies decisions de qualsevol societat d'escassetat. L'espai social és una esfera de decisions en el treball, l'educació i qualsevol altra institució econòmica o cultural; la qual cosa és un element constitutiu d'una societat democràtica. L'espai públic podria ser estès per incloure l'espai ecològic, el qual pot ser definit com l'esfera de les relacions entre la societat i la naturalesa. Així, l'espai públic, en contrast a l'espai privat, inclou qualsevol àrea de l'activitat humana en la qual decisions poden ser fetes col·lectivament i democràticament.
D'acord amb aquests quatre espais, podríem distingir entre quatre elements constitutius d'una democràcia inclusiva: el polític, l'econòmic, la democràcia en l'espai social i en l'ecològic. Els primers tres elements formen el marc institucional, que desitja la distribució igualitària del poder polític, econòmic i el poder social respectivament. En aquest sentit, aquests elements defineixen un sistema que desitja a l'eliminació efectiva de la dominació de l'ésser humà sobre altres éssers humans. En forma similar, la democràcia ecològica la defineix com el marc institucional que desitja eliminar qualsevol intent humà de dominar el món natural, en altres paraules, el sistema, que desitja reintegrar els humans amb la naturalesa.
Marc institucional Conveni mitjançant el qual el PNUD confia a una institució designada pel Govern la responsabilitat total de mobilitzar les propostes del projecte PNUD i aplicar-les eficaçment, en combinació amb els recursos propis i altres recursos disponibles, per a l'assoliment dels objectius del projecte.
Democràcia política o directa La condició necessària per a l'establiment d'una democràcia política embolica la creació d'institucions apropiades, la qual assegura una distribució equitativa del poder polític entre tots els ciutadans. Totes les decisions polítiques (incloent-hi aquelles relacionades a la formació i execució de les lleis) són preses pel cos col·lectiu de ciutadans i sense representació. El cos de ciutadans d'una àrea geogràfica en particular consisteix en tots els residents que sobrepassen certa edat de maduresa, sense importar-ne els sexes, races, ètnies i les identitats culturals. L'edat de maduresa es defineix a través del cos de ciutadans.
La condició suficient per a la reproducció d'una democràcia política es refereix al nivell de consciència democràtica del cos de ciutadans i, com David Gabbard i Karen Appleton assenyalen, "la responsabilitat de conrear la consciència democràtica requerida per a aquesta concepció de ciutadania descansa en paideia",David Gabbard & Karen Appleton,“The Democratic Paideia Project: Beginnings of an Emancipatory Paideia for Today”, The International Journal of INCLUSIVE DEMOCRACY, vol. 2, no. 1 (September 2005). la qual embolica no solament educació sinó el desenvolupament d'un caràcter i destreses balancejats, i.i. l'educació dels individus com a ciutadans, la qual per si sola pot donar un contingut substantiu a l'espai públic. Això és així, perquè la democràcia pot ser solament fundada en la decisió sota consciència per a una autonomia individual i col·lectiva. Per tant, no pot ser el resultat de cap llei natural, social o econòmica o de cap tendència que tendeixi dialècticament a ella, deixi a part, qualsevol dogma místic o diví i qualsevol preconcepció. En aquest sentit, ni la democràcia representativa ni tampoc la democràcia soviètica reuneixen les condicions de la democràcia política, sinó que solament són formes d'oligarquia política, on el poder polític és concentrat a les mans de diverses elits, i.i. professionals de la política i buròcrates partidaris, respectivament.
La unitat bàsica per prendre decisions en la democràcia inclusiva és l'assemblea demòtica, i.i. l'assemblea del poble, el cos de ciutadans en una àrea geogràfica donada, la qual podria abastar un poble i les viles del voltant, o fins i tot els veïnats de ciutats grans. Això és molt proper al concepte de ‘vila urbana’ proposat actualment pels defensors de l'economia de decreixement.Clement Homs, “Localism and the city: the example of "urban villages", The International Journal of INCLUSIVE DEMOCRACY, vol. 3, no. 1 (January 2007). Sigui com sigui, a part de les decisions locals, moltes decisions importants s'han de fer a nivell regional o confederat.
És per això que, com Serge Latouche observa, l'objectiu de la Democràcia Inclusiva "pressuposa una confederació del poble" feta d'unitats petites i homogènies de prop de 30.000.Serge Latouche, “How do we learn to want less? The globe downshifted”, Le Monde diplomatique (gener 2006). Per tant, la democràcia inclusiva avui només pot prendre la forma d'una democràcia confederada que estigui basada en una xarxa de consellers administratius els membres o delegats dels quals són escollits a través d'unes assemblees democràtiques cara a cara celebrades en tots els pobles. Així, el seu paper és purament administratiu i pràctic, no amb poder de decisions, contrari al paper dels representants en una democràcia representativa.
El cos de ciutadans és aconsellat per experts, però és el cos de ciutadans el que funciona com l'entitat que pren les decisions. L'autoritat pot ser delegada a un segment del cos de ciutadans per dur a terme deures específics, per exemple, servir com a membres de corts populars, o en conselleria regional i confederada. Aquesta delegació és feta, en principi, a l'atzar, o sobre la base de rotació, i és sempre qüestionable pel cos de ciutadans. Els delegats per als cossos regionals i confederats han de tenir manaments específics.
Finalment, la democràcia, política o directa, implica una concepció molt diferent de ciutadania a la concepció usual dels liberals i socialista. En aquesta concepció, l'activitat política no és un mitjà per obtenir un final, sinó una fi per si, de manera que un no s'immiscueix en activitats polítiques simplement per promoure el seu propi benefici, sinó per realitzar els principis intrínsecs de la vida política, com a llibertat, igualtat i solidaritat. Això, en contrast amb les concepcions liberals i sociodemòcrates que adopten una visió 'instrumentista' de la ciutadania, una visió que implica que la ciutadania capacita ciutadans amb certs drets que poden exercitar com a mitjans per obtenir beneficis individuals.
Democràcia econòmica El projecte Democràcia inclusiva (DI) introdueix una concepció molt diferent a la usual sobre la democràcia econòmica.
D'acord amb el projecte DI, la democràcia econòmica és l'autoritat del poble (comunitat) en l'esfera econòmica —la qual requereix una distribució equitativa del poder econòmic. Per tant, totes les decisions "macro" econòmiques, en particular, les decisions concernents al maneig de l'economia com un tot (el nivell total de producció, consum i inversió, quantitat de treball i descans implicats, tecnologies a ser usades, etc.) són tires pel cos de ciutadans col·lectivament i sense representació. No obstant això, la decisions "micro" econòmiques en el lloc de treball o a nivells domèstics són tires mitjançant unitats de producció i consums individuals utilitzant un sistema de certificats (vouchers).
Com en el cas de la democràcia directa, la democràcia econòmica avui és solament possible al nivell de pobles o comunitats confederades. Embolica la possessió i control dels mitjans de producció pel poble (demos). Això és radicalment diferent a les dues principals formes de concertació de poder: capitalista i l'economia 'socialista' de creixement. És també diferent dels diferents tipus de capitalisme col·lectiu, tals com el control dels treballadors i versions més suaus com les suggerides per socialdemòcrates post-Keynesians. El poble (demos), per tant, es converteix en la unitat autèntica de la vida econòmica.
Perquè la democràcia econòmica sigui possible, tres premisses han de ser satisfetes: autodependència demòtica, possessió demòtica dels mitjans de producció, i la distribució confederada dels recursos.
L'autodependència demòtica és definida en termes d'una descentralització radical i autodependència, en comptes d'autosuficiència.