The Black Keys són un duo de blues-rock estatunidenc format per Dan Auerbach i Patrick Carney a la ciutat d'Akron (Ohio) l'any 2001. El duo va començar com un grup independent, gravant i produint la seva pròpia música en garatges, abans d'emergir com un dels grups de rock garatge més popoulars durant la segona onada a partir de l'any 2010s. La cruesa del rock blues de la formació es dibuixa amb duresa gràcies a la influència del seu cantant, Dan Auerbach, qui està influenciat pels blusers Junior Kimbrough, Howlin' Wolf, i Robert Johnson.
Amics des de la infantesa, Auerbach i Carney fundaren el grup després de deixar la universitat. Després de cantar per al segell indie, realitzaren el seu debut amb l'àlbum, The Big Come Up (2002), el qual els va donar peu per a gravar amb Fat Possum Records. Amb la nova dècada, The Black Keys construir una massa de fans de la cultura alternativa gràcies a les seues gires en petits locals, durant promocions de l'àlbum i en alguns festivals. El seu tercer àlbum, Rubber Factory (2004), va rebre una crítica positiva i estimulà al grup en la confecció d'un perfil característic, i que amb el temps es guiaren amb Nonesuch Records in 2006. Després d'una autoproducció i gravació dels quatre primers àlbums en improvisats estudis, el duo va gravar el seu cinquè àlbum, Attack & Release (2008), en un estudi professional i contractà al productor Danger Mouse, un freqüent col·laborador amb la formació.
L'exitós àlbum Brothers (2010) els va llançar a la fama definitivament, amb el popular single "Tighten Up", i amb el qual guanyaren tres Grammy Awards. La formació va seguir amb El Camino (2011), el qual va rebre crítiques positives i es col·locà el número dos de la llista Billboard. L'àlbum i la seva cançó més famosa "Lonely Boy" guanyaren tres Grammy Awards. En 2014, llançaren a la llum el seu vuitè àlbum, Turn Blue, el seu primer número en USA, Canadà, i Austràlia. Van retornar a l'escena musical l'any 2019 amb el disc Let's Rock.
Història Els orígens El guitarrista i vocalista Dan Auerbach i el bateria Patrick Carney es conegueren per primera vegada quan encara eren uns xiquets mentre vivien al mateix barri, a Akron (Ohio). Auerbach i Carney venien tenien familiars que s'havien dedicat a la música. Per exemple, Auerbach era el cosí segon del guitarrist Robert Quine, un avançant del rock experimental de Nova York. Carney, per la seua banda, era el nebot del saxofonista Ralph Carney, que va tocar diverses vegades en alguns àlbums de Tom Waits. Mentre assistien al Firestone High School, va ser amics, tot i que ells tenien camins diferents, Auerbach era el capità de l'equip del futbol de l'institut, mentre que Carney era un marginat. Animats pels seus germans, el duo va començar a tocar improvisadament en 1996, mentre Auerbach estava aprenent a tocar la guitarra, Carney tenia un aparell per gravar i una bateria. Després de graduar-se, molt breument anaren a la Universitat d'Akron abans d'abandonar-la.
Formació, The Big Come Up i Thickfreakness (2001–2003) Auerbach sí que va realitzar alguns concerts en petits pubs a Akron, però es va adonar que no seria contractat per a altres concerts en altres ciutats sense almenys maqueta (música). Per a gravar-ne, li va demanar ajuda a Carney, qui va acceptar proveir-li l'equip de gravació i li va prestar el seu garatge perquè reunira altres músics. Tanmateix, cap membre de la formació d'Auerbach es va presentar el dia de la gravació. Aleshores, Carney i Auerbach improvisaren, quan finalment a mitjans de l'any 2001 formaren un duo. Junts gravaren una maqueta de sis cançons les quals consistiren en ritmes blusers i lletres que anaven creant-se sobre la marxa, tot això amb un equipament mínim. Després d'enviar a una dotzena de discogràfiques, van rebre una oferta l'any 2002 d'una petita discogràfica independent anomenada Alive arrelada a Los Angeles, i van ser contractats "essent l'única discogràfica que signaria sense haver-los vist abans".
D'acord amb una entrevista en el programa de ràdio Fresh Air de l'emissora NPR, el nom del grup "The Black Keys" estava inspirat en un artista al qual l'havien diagnosticat esquizofrènia, Alfred McMoore, i que els dos músics coneixien; ell deixava missatges incoherents en els seus contestadors tot referint-se als seus pares com les "les tecles negres" com per exemple "Re major" quan ell estava molest amb ells. El 20 de març de 2002, van tocar el seu primer concert al Beachland Ballroom and Tavern de Cleveland on hi havia aproximadament vuit persones. L'àlbum de debut de la formació, The Big Come Up, va ser gravat en la seua totalitat al garatge de Carney en un cartutx de vuit pistes en lo-fi i sortí publicat en maig de 2002, tres mesos després de signar amb. L'àlbum, una mescla de vuit cançons originals i cinc versions, forjat amb rock blues cru; les versiones inclouen a músics com Muddy Waters, Junior Kimbrough, i R. L. Burnside; una cançó de blues tradicional de Taj Mahal "Leavin' Trunk" i una versió de la cançó dels The Beatles "She Said, She Said". Ambdós van ser publicades com a senzill als estudis d'Isota Records. La cançó "I'll Be Your Man" seria utilitzada més tard com la cançó per a la sèrie de televisió Hung de la cadena HBO. Per tal de finançar-se un tour, Auerbach i Carney treballaren com a tallagespa. Malgrat les modestes ventes de The Big Come Up, guanyaren fans i les seues cançons arribaren a rebre alguns bones crítiques. Finalment, arribaren a un acord amb la Fat Possum Records.
Als pocs dies de la signatura a Fat Possum, els Black Keys van completar el seu segon àlbum, Thickfreakness. Es va gravar en el garatge de Carney en un senzill de 14 hores en desembre de 2002. El grup havia gravat sessions amb el productor Jeff Saltzman a San Francisco però finalment es va denegar, tot i que ells estaven molestos els resultats sonaven massa a música moderna. En març de 2003, el grup tocà en els seus primers festivals com el South by Southwest a Austin, Texas, després deconduir al voltant de 24 hores des d'Akron. De la mateix manera que van fer al festival, Carney i Auerbach van passar els seus primers dies de gira conduint-se de la mostra per mostrar-se en una furgoneta de Chrysler de 1994 que van sobrenomenar el "Fantasma Gris".
Thickfreakness va ser publicar el 8 d'abril de 2003 i va rebre crítiques positives. El disc contenia tres senzills: "Set You Free", "Hard Row", i "Have Love, Will Travel", una versió de Richard Berry. Les altres versions eren Junior Kimbrough: "Everywhere I Go". La revista Time més tard va concloure que Thickfreakness era el tercer millor disc 2003. Aquell any, el duo va rebre una suculenta oferta de ₤200,000 de llicència musical perquè una de les seues cançons fossi utilitzada en una anunci de maonesa anglesa. Segons el suggeriment del seu gerent, van rebutjar l'oferta per por de ser percebuts com a "venuts" i d'allunyar-se de la seva base de fans. La formació va fer una gira durant el 2003 fora dels EUA i obrint els concerts de Sleater-Kinney, Beck Hansen, i Dashboard Confessional. Tanmateix, el cansament s'havia instal·lat a finals d'any, tot forçant la cancel·lació de la gira europea. En agost el grup va fer la seua primera aparició televisiva en el Late Night with Conan O'Brien i tocaren al Reading and Leeds Festivals. Com els The White Stripes, van començar a guanyar popularitat, ja que sovint eren comparats: eren un duo, tocaven ritmes blusers, venien del Midwest i els noms dels grups contenien color. En setembre, els Black Keys publicaren un EP amb els The Six Parts Seven titulat The Six Parts Seven/The Black Keys EP, que contenia una cançó dels The Six Parts Seven i tres cançons dels Black Keys.
Rubber Factory, Magic Potion i altres gravacions (2004–2007) The Black Keys va gravar un EP titled The Moan el 19 de gener 19 de 2004, on versionen "Have Love Will Travel", un versió alternativa de "Heavy Soul", i dos versions més. El grup es va autofinançar mitjançant la venta dels discos o amb allò que guanyava en les actuacions en la ràdio, però guanyaven massa diners. Havien de recuperar 3.000 dòlars de les gires europees. Frustrats per la falta d'èxit, el grup va anar cedint els seus drets a marques comercials, com feren amb la cançó "Set you free". Va ser la primera d'una sèrie de més de 300 cançons cedits en programes de televisió, pel·lícules, anuncis de televisió i videojocs. La formació va tocar en festivals de música de renom durant la primer meitat del 2004, tot incloent Coachella i el Bonnaroo.
miniatura|Auerbach amb The Black Keys en desembre del 2006 Per al tercer àlbum, Rubber Factory, la formació es va veure obligada a trobar un nou lloc de gravació, ja que l'edifici que albergava el seu estudi del soterrani va ser venut pel seu propietari. Ells van crear un improvisat estudi en un fàbrica de pneumàtics d'Akron, i van gravar des de gener fins a maig del 2004. L'àlbum va eixir la venda el 7 de setembre del 2004, i es va convertir en el primer disc del grup que es va incorporar a les de la Billboard 200 dels EUA, tot aconseguint el lloc número 143. Rubber Factory va rebre bones crítiques i va ser nomenat un dels millors àlbums de l'any per Entertainment Weekly i The New Yorker. Van sortir dos senzills, "10 A.M. Automatic" i la doble cara A "'Till I Get My Way/Girl Is on My Mind". El còmic David Cross va dirigir el videoclip de "10 A.M. Automatic". El duet va promocionar l'àlbum a través de gires arreu d'Amèrica del Nord, Europa, i Austràlia. En 2005 la formació va publicar el seu primer àlbum en directe, Live, gravat al The Metro Theatre a Sydney, Austràlia el 18 de març 18. En juliol, van tocar al festival de música de Lollapalooza.
El 2 de maig del 2006, el grup va publicar Chulahoma: The Songs of Junior Kimbrough, un àlbum de sis cançons amb versions de cançons del bluser Junior Kimbrough. Va ser l'últim disc que van gravar amb el segell independent de Fat Possum. Havent complert el seu contracte de dos àlbums, la formació va signar amb la discogràfica Nonesuch Records. Cap a finals d'aquell mateix mes de maig, va eixir al mercat el seu segon àlbum en directe, Live in Austin, TX—més conegut com Thickfreakness in Austin—gravat l'any 2003. Malgrat tindre els recursos suficients amb una gran discogràfica, va decidir retornar a gravar en el garatge del bateria Carney per al seu quart àlbum d'estudi, Magic Potion. Publicat el 12 de setembre del 2006, l'àlbum era el primer gravat amb Nonesuch Records, a més de ser el primer àlbum en què totes les cançons eren originals. Tres senzills es van publicar primer: "You're the One", "Your Touch", and "Just Got to Be". Per a donar suport a Magic Potion, la formació es va embarcar en la seva gira més gran fins a aquest punt, actuant en grans teatres i sales de 1.000 localitats. També van gravar versions com "The Wicked Messenger" per al film I'm Not There i "If You Ever Slip" per a la formació sonora de The Hottest State.
Attack & Release i projectes paral·lels (2007–2009) miniatura|esquerra|Auerbach performing with the Black Keys in East London in March 2008