Luis Felipe Alcaraz Masats (Granada, 1 de març de 1943) és un polític i escriptor espanyol, ha estat diputat al parlament andalús, secretari general del PCA, diputat al Congrés dels Diputats, President Executiu del Partit Comunista d'Espanya i portaveu federal d'Izquierda Unida. És pare de l'entrenador de futbol Lucas Alcaraz.
Biografia Doctor en filologia romànica, exerceix com a professor universitari i fins i tot treballà un temps com a administratiu a Butano SA. S'inicia en la política en els anys cinquanta des de l'esquerra, com a part de l'oposició al franquisme. El 1973 s'afilia al Partit Comunista d'Espanya (PCE), per ingressar finalment en 1979 en el Comitè Central, i a les eleccions generals espanyoles de 1979 fou elegit diputat per Jaén.Fitxa del Congrés dels Diputats
El 1981 és triat secretari general del Partit Comunista d'Andalusia (PCA), càrrec que manté fins a 2002. Durant aquest període és diputat del Parlament d'Andalusia per Sevilla en 1982, 1986 i 1990, sent diverses vegades portaveu parlamentari del PCE i d'IU.
A les eleccions generals espanyoles de 1993, 1996 i 2000Fitxa del Congrés dels Diputats és novament elegit diputat nacional per Sevilla, sent també portaveu d'IU al Congrés dels Diputats. Perd el seu escó a les eleccions generals de març de 2004. Al desembre del mateix any intenta disputar a Gaspar Llamazares la coordinació general d'Esquerra Unida en la VIII Assemblea Federal de la coalició, encara que finalment retira la seva candidatura donant suport a la d'Enrique Santiago.
Al XVII Congrés Federal del PCE (juny de 2005), i recolzat pel Partit Comunista andalús, arriba a un acord amb Francesc Frutos i Gras per presentar una llista conjunta, i serà escollit President Executiu amb el 80% dels vots. El 2008 anuncia que no es presenta a la reelecció a la presidència executiva i que abandona la primera línia política.Alcaraz deja la presidencia del PCE y se pasa a la literatura a El País, 22 de desembre de 2008
Va renunciar a la paga de pensió màxima vitalícia, a la qual tenia dret com a ex parlamentari, igual que el seu homòleg Julio Anguita.Felipe Alcaraz renunció a este «privilegio», Pablo Castellano admite que «le viene muy bien» y la última en pedirlo ha sido Cristina Almeida, www.elcomercio.es.
Obres Novel·les Sobre la autodestrucción y otros efectos (1975) Informe d'una toma de partido en literatura (1977) El sueño de la libertad (1981) Amor, enemigo mío (1993) Extraños centinelas (2006) La muerte imposible (2009) La conjura de los poetas (2010) Tiempo de ruido y soledad (2011)
Poesia Azahar y caballo (1986) Conspiración de olvido (1988) Navegación de silencio (2003)
Referències
Enllaços externs
Felipe Alcaraz publica 'Tiempo de ruido y soledad', una crónica de la historia reciente de España a europapress.es, 8 d'abril de 2012
Categoria:Comunistes andalusos Categoria:Polítics granadins Categoria:Diputats al Congrés dels Diputats per Sevilla Categoria:Escriptors granadins Categoria:Novel·listes espanyols en castellà Categoria:Poetes andalusos en castellà Categoria:Escriptors de la província de Sevilla Categoria:Activistes andalusos Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Poetes espanyols del segle XX Categoria:Poetes espanyols del segle XXI Categoria:Polítics espanyols del segle XXI Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1943