miniatura|El Palacio de Comunicaciones, seu de l'Ajuntament de Madrid. La ciutat de Madrid està governada per l'Ajuntament de Madrid, els representants del qual es trien cada quatre anys per sufragi universal de tots els ciutadans majors de 18 anys. L'òrgan està presidit i regit per l'Alcalde de Madrid. Madrid està dividit administrativament en vint-i-un districtes, que se subdivideixen en barris, no necessàriament coincidents amb els barris tradicionals. Cadascun dels districtes està administrat per una Junta Municipal de Districte, amb competències centrades en la canalització de la participació ciutadana d'aquests.
Divisió administrativa Madrid està dividit administrativament en vint-i-un districtes, que se subdivideixen en barris.
Núm. Districte Barris Ubicació 1 Centro Palacio, Embajadores, Cortes, Justicia, Universidad, Sol. 300px|Districtes de Madrid 2 Arganzuela Imperial, Las Acacias, La Chopera, Legazpi, Las Delicias, Palos de la Frontera, Atocha. 3 Retiro Pacífico, Adelfas, Estrella, Ibiza, Jerónimos, Niño Jesús. 4 Salamanca Recoletos, Goya, Fuente del Berro, Guindalera, Lista, Castellana. 5 Chamartín El Viso, Prosperidad, Ciudad Jardín, Hispanoamérica, Nueva España, Castilla. 6 Tetuán Bellas Vistas, Cuatro Caminos, Castillejos, Almenara, Valdeacederas, Berruguete. 7 Chamberí Gaztambide, Arapiles, Trafalgar, Almagro, Vallehermoso, Ríos Rosas. 8 Fuencarral-El Pardo El Pardo, Fuentelarreina, Peñagrande, El Pilar, La Paz, Valverde, Mirasierra, El Goloso. 9 Moncloa-Aravaca Casa de Campo, Argüelles, Ciudad Universitaria, Valdezarza, Valdemarín, El Plantío, Aravaca. 10 Latina Los Cármenes, Puerta del Ángel, Lucero, Aluche, Las Águilas, Campamento, Cuatro Vientos. 11 Carabanchel Comillas, Opañel, San Isidro, Vista Alegre, Puerta Bonita, Buenavista, Abrantes. 12 Usera Orcasitas, Orcasur, San Fermín, Almendrales, Moscardó, Zofío, Pradolongo. 13 Puente de Vallecas Entrevías, San Diego, Palomeras Bajas, Palomeras Sureste, Portazgo, Numancia. 14 Moratalaz Pavones, Madrid, Marroquina, Media Legua, Fontarrón, Vinateros. 15 Ciudad Lineal Ventas, Pueblo Nuevo, Quintana, Concepción, San Pascual, San Juan Bautista, Colina, Atalaya, Costillares. 16 Hortaleza Palomas, Valdefuentes, Canillas, Pinar del Rey, Apóstol Santiago, Piovera. 17 Villaverde San Andrés, San Cristóbal, Butarque, Los Rosales, Los Ángeles. 18 Villa de Vallecas Nucli històric de Vallecas, Santa Eugenia. 19 Vicálvaro Nucli històric de Vicálvaro, Ambroz. 20 San Blas-Canillejas Simancas, Hellín, Amposta, Arcos, Rosas, Rejas, Canillejas, Salvador. 21 Barajas Alameda de Osuna, Aeropuerto, nucli històric de Barajas, Timón, Corralejos. Història de l'organització administrativa de Madrid En el segle XX s'ha modernitzat i descentralitzat l'Administració territorial municipal. Si el segle s'inicia amb la divisió de 1902 que estén la fragmentació en districtes i barris a tot el terme municipal, acaba, a l'efecte d'Administració territorial, amb la de 1988, que suposa la consagració del districte com a peça bàsica de la descentralització.
La divisió proposada en 1898 pel comte de Romanones i aprovada en 1902 representa, enfront de l'anterior de 1863, la novetat d'estendre's a tot el municipi i de buscar l'homogeneïtat demogràfica dels deu districtes establerts (Centro, Hospicio, Chamberí, Buenavista, Congreso, Hospital, Inclusa, Latina, Palacio, i Universitat). En aprovar el Reglament de 25 d'octubre de 1897, l'alcalde ja havia advertit que les alcaldies de barri no havien de ser considerades com un càrrec de luxe, ja fora en sistema de patriarcat o de representació política, sinó que exigien molt treball rigorós i comportaven greu responsabilitat. La divisió de 1898-1902 suposa un pas més en aquesta assumpció de responsabilitats.
Des del punt de vista territorial, es consolida el traçat radial, inherent en les primeres divisions que corresponien a les àrees de les parròquies recolzades en els principals camins de sortida del recinte: ara la ciutat es distribueix radialment (radialitat de Madrid composta per sextants naturals formats pels seus camins-llindars) al voltant d'un nucli central. El llibre Madrid, fronteras y territorio, de Martín, Gaviera i Ruiz Valera, que va publicar l'Ajuntament de Madrid en 1992, dona exacte compte de les delimitacions, superposant de forma molt esclaridora les successives divisions.
De 1955 és la següent divisió, que es limita, malgrat tots els canvis esdevinguts, a ampliar el traçat de 1902, estenent els districtes fins als límits dels termes municipals annexionats. És, doncs, una solució conservadora que imposa com a única lògica territorial la de Madrid, perdent personalitat els municipis incorporats. Els districtes centrals romanien inalterats. Els antics termes municipals quedaven transformats en districtes, mitjançant la reunió de dos o més d'ells o, al revés, la segregació de parts per incorporar-se a altres diferents.
En opinió dels experts aquest conservadorisme, que no reconeix ni l'increment poblacional, ni la complexitat social i econòmica, ni les noves línies mestres sobre el territori creades per les infraestructures ferroviàries, augmenta la disfuncionalitat de la divisió i fa que alguns districtes, com Vallecas o Fuencarral, tinguin en el seu interior veritables barreres ferroviàries. La xarxa viària, per tant, segueix sent la trama directora de la divisió administrativa. Tot això fa de la divisió de 1955 la més criticada.
Els districtes resultants són dotze, suprimits tres i creats cinc nous: Centro, Latina, Universidad, Chamberí, Tetuán, Chamartín, Ventas, Buenavista, Retiro-Mediodía, Arganzuela-Villaverde, Carabanchel i Vallecas.
Que es tractava de la perpetuació d'un model obsolet ho prova que només quinze anys després es procedís a una nova divisió. Els canvis havien estat molts i feien imprescindibles noves demarcacions més concordes amb les noves realitats territorials i socioeconòmiques. Es convertien així en districtes barris de forta densitat de població i suficient homogeneïtat, encara que no fossin molt grans (com San Blas o Moratalaz) mentre que es mantenia un districte de Fuencarral de gran superfície (inclou El Pardo, El Goloso, etc.) però de baixa densitat de població. De manera que en 1970 es van imposar criteris de coherència tècnica i territorial sense prescindir de la història.
Aquesta vegada la demarcació es recolzava en la recentment definida xarxa arterial, seguint el criteri habitual de no tenir en compte més que la xarxa viària i les altres infraestructures. Es reconfiguren els districtes de l'anomenada «ametlla» central, que s'amplien fins a set, mantenint els límits històrics: Centro, Arganzuela, Retiro, Salamanca, Chamartín, Tetuán i Chamberí. Els altres onze que completen els divuit establerts són: Fuencarral-El Pardo, Moncloa-Aravaca, Latina, Carabanchel, Villaverde, Mediodía, Vallecas, Moratalaz, Ciudad Lineal, San Blas i Hortaleza. Cal tenir en compte que en aquest moment funcionava l'àrea metropolitana de Madrid, integrada per vint-i-dos municipis.
L'última divisió és de 1988. Acabada la transició política i escollits els primers ajuntaments democràtics en 1979, aprovat el Pla General d'Ordenació Urbana de 1983, la voluntat de combatre la segregació social i funcional i de fer més eficient l'Administració municipal porta a la nova divisió acordada el 27 de març de 1987 i que va entrar en vigor l'1 de juliol de 1988. Es tractava de descentralitzar la gestió municipal, de reconèixer en termes administratius fets territorials diferenciats i d'optimitzar els serveis municipals. Això va conduir a augmentar els districtes a vint-i-u, mentre es mantenia el nombre de barris en cent vint-i-vuit. La nova divisió completa el sistema de corones entorn de la central: se separen Usera de Villaverde i el Puente de Vallecas de la Vila. Quant als límits de districtes i barris, es fa un esforç per atenuar l'efecte barrera de les vies fèrries, encara que no se segueix del tot. El ferrocarril segueix, no obstant això, sense vertebrar el territori: només la prioritat concedida en els últims anys del segle a la xarxa ferroviària de rodalia i la construcció del Metrosur estan aconseguint reduir els efectes frontera que al llarg de tot el segle han suposat les infraestructures.
Política Òrgans de govern Alcaldes de Madrid des dela restauració de la democràciaNomMandatEnrique Tierno Galván (PSOE) 1979 1986Juan Barranco (PSOE) 1986 1989Agustín Rodríguez Sahagún (CDS) 1989 1991José María Álvarez del Manzano (PP) 1991 2003Alberto Ruiz-Gallardón (PP) 2003 2011Ana Botella Serrano (PP) 2011 2015Manuela Carmena (Ahora Madrid) 2015 Junta de Govern de la Ciutat
La Junta de Govern de Madrid s'encarrega d'administrar els impostos municipals, per pagar els serveis públics i la construcció d'infraestructures. Està presidida per l'Alcalde de Madrid.
Juntes Municipals de Districte
La ciutat de Madrid està dividida en 21 districtes, que estan governats per les seves corresponents Juntes Municipals. Aquests òrgans s'encarreguen del govern d'una manera molt més local, ja que en una ciutat com Madrid seria gairebé impossible administrar tanta població de manera completament centralitzada. Cal tenir en compte que un només d'aquests districtes pot tenir més població que moltes capitals de província.
Eleccions miniatura|Vots corresponents als partits que han aconseguit representació política a l'Ajuntament de Madrid. El cens electoral de la ciutat de Madrid està compost per totes les persones de nacionalitat espanyola, empadronades a la ciutat i majors de 18 anys.
DataVots1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015Ahora Madrid–--------519.210PP–631.183553.817701.759945.419734.921874.264875.571756.952563.292PSOE622.971808.350663.837510.114496.773534.700625.148486.826364.600249.152PCE/IU231.268113.112100.324144.457279.015128.731123.015136.881163.70627.869UCD639.925–––––––--CDS–50.824245.69343.078––––--UPyD–---––––119.60129.823Abstenció578.452695.731727.4821.019.479730.768994.206772.215820.605756.747743.206
L'assignació d'escons en Espanya i, per tant, a Madrid, es realitza mitjançant la regla D'Hondt, de manera que aquest repartiment no correspon de manera totalment proporcional als vots emesos.
2003
miniatura|esquerra|Regidors de l'Ajuntament de Madrid després de les eleccions municipals del 2003. miniatura|Mapa per districtes de las eleccions municipals del 2003.: A les eleccions municipals de 2003 es van presentar a la ciutat 19 partits polítics, dels quals només tres van aconseguir representació parlamentària: El Partit Popular amb 874.264 vots, el Partit Socialista de Madrid-PSOE amb 625.148 i Izquierda Unida amb 123.015.
La resta de partits, per ordre de vots rebuts van ser Els Verds amb 26.448 vots, Los Verdes de la Comunidad de Madrid amb 9.944, Izquierda Republicana amb 3.553, Partido Familia y Vida amb 3.094, FE/La Falange amb 2.174, Centre Democràtic i Social amb 2.136, Falange Española Independiente amb 1.113, Partit Humanista amb 1.022, Partit Regional Independent Madrileny amb 903, Tierra Comunera amb 820, Otra Democracia es Posible amb 810, Partido Demócrata Español amb 801, Falange Auténtica amb 635, Immigrants amb Drets d'Igualtat i Obligacions amb 479 i Federació Republicana amb 478 vots.Resultats electorals de Madrid al Web de l'Ajuntament de Madrid.
2007
Candidatures Alberto Ruiz-Gallardón, del Partit Popular, fou elegit com a alcalde de Madrid a les anteriors eleccions de 2003. La seva reelecció com a candidat no fou cap sorpresa (es donava per suposada),Gallardón asegura que si gana las elecciones no habrá más grandes obras, en elmundo.es i va tenir lloc el 14 de gener de 2007 en un acte realitzat pel seu partit en un saló d'Ifema, que si bé va tenir un gran aforament, no tingué tanta repercussió a escala nacional.Rajoy presenta a Aguirre y Gallardón como candidatos a las elecciones de mayo, a elpais.com