miniatura|El Vístula al seu pas per Wawel, a Cracòvia El Vístula (en polonès: Wisła) és un dels principals rius de l'Europa oriental, el més llarg dels que desemboquen al mar Bàltic i el més important de Polònia, per on discorre íntegrament. Té una llargada de 1.047 km i drena una superfície de 194.424 km², dels quals 168.699 km² dins de Polònia (el 54% del territori nacional) i la resta a Belarús, Ucraïna i Eslovàquia.Statistical Yearbook of the Republic of Poland 2017, Statistics Poland, p. 85-86
Neix al sud del país, a Barania Góra, a 1.220 msnm, a les muntanyes Beskidy, on comença amb el Petit Vístula Blanc (Biała Wisełka) i el Petit Vístula Negre (Czarna Wisełka).Barania Góra - Tam, gdzie biją źródła Wisły at PolskaNiezwykla.pl Llavors, continua fluint sobre les vastes planes poloneses, passant per unes quantes ciutats importants poloneses al llarg del seu camí, incloent-hi Cracòvia, Sandomierz, Varsòvia, Płock, Włocławek, Toruń, Świecie, Tczew i Gdańsk. Amb un delta i unes quantes branques (Leniwka, Przekop, Śmiała Wisła, Martwa Wisła, Nogat i Szkarpawa), desemboca al llac de Vístula i a la badia de Gdańsk de la mar Bàltica.
El riu s'associa sovint amb la cultura, la història i la identitat nacional poloneses. És el símbol natural i la via fluvial més important del país i el terme "terra de la Vístula" (en polonès: kraj nad Wisłą) pot ser sinònim de Polònia.
Etimologia El nom Vístula apareix per primera vegada al registre escrit de Pomponius Mela (3,33) el 40 dC. Plini el Vell el 77 dC a la seva Història Natural l'anomena Vistla (4.81, 4.97, 4.100). L'arrel del mot Vístula és indoeuropeu * u̯eis- : ' tooze, fluir lentament' (cf. sànscrit अवेषन् (avēṣan) "van fluir", nòrdic antic veisa "slime") apareix en molts noms de rius europeus (per exemple el Weser o el Viešinta).D.Q. Adams, Encyclopedia of Indo-European Culture (London: Fitzroy–Dearborn, 1997), 207. Les terminacions diminutives -ila, -ula, apareixen en moltes llengües de la família indoeuropea, inclòs el llatí (vegeu Calígula, Úrsula).
En escriure sobre el riu i els seus pobles, Ptolemeu utilitza l'ortografia grega: Ouistoula. Altres fonts antigues l'escriuen Istula. Ammianus Marcellinus es va referir al Bisula (llibre 22) l'any 380. Al Jordanes (Getica 5 i 17) utilitzava Viscla.
El poema anglosaxó Widsith fa referència al Wistla. El cronista polonès del segle XII Wincenty Kadłubek va llatinitzar el nom del riu com a Vandalus, una forma presumptament influenciada per la paraula vanduõ lituana "aigua". Jan Długosz (1415-1480) als Annales seu cronicae incliti regni Poloniae apunta contextualment al riu, afirmant "de les nacions orientals, de l'est polonès, a partir de la brillantor de l'aigua blanca... així anomenada" (Alba aqua), potser referint-se al Petit Vístula Blanc (Biała Wisełka).Długosz, Jan. Annales seu cronicae incliti regni Poloniae a nationibus orientalibus Polonis vicinis, ob aquae candorem Alba aqua ... nominatur
Geografia La conca del riu Vístula cobreix 194.424 km², 168.700 dels quals a Polònia. La seva altitud mitjana és de 270 metres sobre el nivell del mar. A més, la majoria de la seva conca fluvial (55%) es troba entre els 100 i els 200 m sobre el nivell del mar. El punt més alt de la conca del riu es troba a 2.655 metres, al pic Gerlach, a les muntanyes Tatra. Una de les característiques de la conca fluvial del Vístula és la seva asimetria, en gran manera resultant de la direcció de la inclinació de les Terres Baixes d'Europa Central cap al nord-oest, que va provocar la direcció del flux de les aigües glacials, així com per una considerable predisposició de la seva base més antiga. La asimetria de la conca del riu, marge dreta respecte a l'esquerra, és del 73-27%.
El curs del Vístula es considera dividit, hidrogràficament, en tres trams:
el Vístula Alt o superior, des del seu naixement fins a la ciutat de Sandomierz el Vístula Mitjà o central, que va des Sandomierz fins a la confluència amb el Narew - Bug Occidental. el Vístula Baix o inferior, des de la boca del Narew fins a la desembocadura al delta del Vístula, al mar Bàltic.
Naixement El riu Vístula neix al sud del Voivodat de Silèsia fruit de la unió de dos petits rierols que discorren pel vessant occidental del mont Barania Góra, a les Beskides de Silèsia: el Vístula Negre (Czarna Wiselka), que neix a una altitud de 1.107 msnm, i el Vístula Blanc (Biała Wiselka), que ho fa a una altitud de 1.080 msnm.Żaneta Kosińska: Rzeka Wisła. Les dues fonts conflueixen en una zona ara inundada per un petit embassament, el Jezioro Czerniańskie. Aquesta part alta del Vístula discorre pel Parc Paisatgístic de les Beskides de Silèsia (Park Krajobrazowy Beskidu Śląskiego), una àrea protegida de 386,2 km² establerta el 1998.
Principals ciutats
AgglomerationTributaryWisła (Voivodat de Silèsia)Aiguaneix: Biała Wisełka i Czarna WisełkaUstrońSkoczówBrennicaStrumieńKnajkaGoczałkowice-ZdrójCzechowice-DziedziceBiałaBrzeszczeVistula, SołaOświęcimSołaZatorSkawaSkawinaSkawinkaCracòviaSanka, Rudawa, Prądnik, Dłubnia, Wilga (la majoria són rieres canalitzades)NiepołomiceNowe BrzeskoNowy KorczynNidaOpatowiecDunajecSzczucinPołaniecCzarnaBaranów SandomierskiBabolówkaTarnobrzegSandomierzKoprzywianka, TrześniówkaZawichostAnnopolSannaJózefów nad WisłąSolec nad WisłąKazimierz DolnyBystraPuławyKurówkaDęblinWieprzMagnuszewWilgaWilgaGóra KalwariaCzarnaKarczewOtwock, JózefówŚwiderKonstancin-JeziornaJeziorkaVarsòviaŻerań canal (inclosos nombrosos petits rierols)ŁomiankiLegionowoModlinNarewZakroczymCzerwińsk nad WisłąWyszogródBzuraPłockSłupianka, Rosica, Brzeźnica, Skrwa Lewa, Skrwa PrawaDobrzyń nad WisłąWłocławekZgłowiączkaNieszawaMieńCiechocinekToruńDrwęca, BachaSolec KujawskiBydgoszczBrda (canalitzat)ChełmnoŚwiecieWdaGrudziądzNoweGniewWierzyca
Delta Després de passar per davant Gniew, el riu es divideix a Biała Góra, ja prop de la desembocadura, en dos ramals entre els quals deixa un ampli delta, conegut com a Żuławy Wiślane: el ramal de l'esquerra o riu Leniwka i el ramal de la dreta, el riu Nogat, de 62 km de longitud, totalment regulat per prevenir inundacions. El Nogat formava part de la frontera entre Prússia Oriental i la Polònia d'entreguerres.
El ramal principal, el Leniwka, pasa per Tczew, la darrera ciutat important del seu curs. Just abans de desaiguar, el Leniwka ha estat canalitzat per entrar directament a la llacuna del Vístula a través del ramal Szkarpawa i evitar les inundacions que històricament tenien lloc a la ciutaat portuària de Gdańsk. El tram anterior, de poc més de 25 km, s'ha protegit mitjançant una resclosa que fa que estigui totalment regulat i que fa que sigui nomenat Vístula Mort (Martwa Wisła). En aquest curt tram final de l'antic curs desemboca el riu Motława (65 km). El Vístula Mort es divideix, a la vegada, en una nova branca Przegalinie, que flueix finalment a la badia de Gdańsk.
Fins al segle XIV, el Vístula es dividia en una branca principal de l'est, el Vístula d'Elbląg, i una branca occidental més petita, el Vístula de Gdańsk. Des de 1371 el Vístula de Gdańsk era l'artèria principal del riu. Després de la inundació de 1840 es formà un nou braç addicional, anomenat Śmiała Wisła. Entre 1890 i 1895 es van dur a terme obres de canalització fins al Świbna.
Navegació El Vístula és navegable des del mar Bàltic fins a Bydgoszcz, on el canal de Bydgoszcz s'uneix al riu. El Vístula pot allotjar vaixells fluvials modestos de classe II CEMT. Aigües amunt la profunditat del riu disminueix. Tot i que es va emprendre un projecte per augmentar la capacitat de transport del riu aigües amunt de Varsòvia mitjançant la construcció de diversos rescloses pels voltants de Cracòvia, el projecte no va anar a més, de manera que la navegabilitat del Vístula continua sent limitada. El potencial del riu augmentaria considerablement si es restaurés la connexió est-oest a través del Narew-Bug-Mukhavets-Prípiat-Dniéper. La importància econòmica canviant de parts d'Europa pot fer que aquesta opció sigui més probable.
Hidrologia L'aspecte planer de les terres que travessa el Vístula explica que a vegades provoqui inundacions catastròfiques, com poden ser les de 1813, 1888, 1934 i 1960.
El cabal anual o módul del Vístula és de 248 m³/s per una conca drenada d'àrea d'influència de 23 901 km² a Szczucin, de 561 m³/s per una conca de 84.857 km² a Varsòvia i de 1.042 m³/s per una conca de 194.376 km² a Tczew, a 64 km de la seva desembocadura. El cabal mig mensual del riu no té fluctuacions estacionals significatives. El cabal és més alt a l'abril, amb 1879 m³/s, quan es fon la neu, i mínim al setembre, amb 733 m³/s.
Història geològica La història del riu Vístula i la seva vall abasta més de 2 milions d'anys. El riu està connectat amb el període geològic anomenat quaternari, quan es va produir un refredament del clima. En els darrers milions d'anys una capa de gel va ocupar vuit vegades la zona de Polònia, aportant-hi canvis en els rius. En períodes més càlids, quan la capa de gel es retirava, el Vístula va aprofundir i va eixamplar la seva vall. El riu va prendre la seva forma actual en els darrers 14.000 anys, després de la recessió completa de la capa de gel escandinava de la zona. Actualment, juntament amb la vall del Vístula, encara s'està produint l'erosió del les ribes i la captació de nous dipòsits.Państwowy Instytut Geologiczny (State Geological Institute), Warsaw, "Geologiczna Historia Wisły"
El Vístula es troba al centre d'Europa. A la seva conca conflueixen tres de les principals masses terrestres geogràfiques i geològiques del continent: les terres baixes de l'Europa Oriental, un escut (la zona de les muntanyes i les muntanyes baixes de l'Europa occidental) i la zona alpina d'alta muntanya a la qual pertanyen els Alps i els Carpats. El Vístula neix a les muntanyes dels Carpats. El recorregut i el caràcter del riu eren modelats per les capes de gel que baixaven de la península escandinava. L’última capa de gel va entrar a la zona de Polònia fa uns 20.000 anys. Durant els períodes de clima més càlid, l'antiga Vístula, "Pra-Wisła", va buscar el camí més curt cap al mar; fa milers d'anys va desembocar al mar del Nord en algun lloc de la latitud de l'Escòcia contemporània. El clima de la vall del Vístula, les seves plantes, animals i el seu caràcter van canviar considerablement durant el procés de retirada glacial.R. Mierzejewski, Państwowa Wyższa Szkoła Filmowa, Telewizyjna I Teatralna im. Leona Schiller w Łodzi, Narodziny rzeki
Rellevància històrica esquerra|miniatura|Vall del Vístula, a l'est de Toruń Moltes parts de la conca del Vístula ja estaven ocupades des de l'edat del ferro, en el primer mil·lenni abans de Crist., per les cultures lusaciana i Przeworsk. La conca del Vístula, junt amb les terres del Rin, el Danubi, l'Elba i l'Òder van passar a anomenar-se Germania Magna pels autors romans del segle I dC. Això no implica que els habitants fossin "pobles germànics" en el sentit modern del terme. Tàcit, quan va descriure als vènets, peucini i fenni va escriure que no estava segur de si havia d'anomenar-los germànics, ja que tenien assentaments i lluitaven a peu, o més aviat sàrmates, ja que tenien alguns costums similars a ells. Ptolemeu, al segle II d.C. va descriure el Vístula com la frontera entre la Germània i la Sarmàtia. miniatura|Mort de la Princesa Wanda, de Maximilian Piotrowski, 1859 La ruta mar Bàltica–Vístula–Dniéper–mar Negra, fou una de les rutes comercials més antigues, coneguda como a ruta de l'ambre, en la què es negociava l'ambre i altres bens des del nord d'Europa fins a Grècia, Àsia, Egipte i altres indrets. Posteriorment el Vístula fou emprat per connectar-lo amb el Dniéper i, des d'allà, a la mar Negra a través del canal d'Augustów (1823-1839). Fou la primera via fluvial de l'Europa Central que va proporcionar un enllaç directe entre els dos grans rius, el Vístula i el Niemen.