miniatura|Emblema de l'Estat Major conjunt dels Estats Units LEstat major conjunt (anglès: Joint Chiefs of Staff, abreujat com JCS) és un grup que comprèn els caps militars de les principals branques de les Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica al Departament de Defensa que aconsella el Secretari de Defensa, el Consell de Seguretat Nacional, el Consell de Seguretat Interior i al President dels Estats Units sobre afers militars. La composició de l'Estat Major El conjunt és definit per estatut i consisteix en el President de la Junta de Caps d'Estat Major (CJCS), el Vicepresident de la Junta de Caps d'Estat Major (VCJCS) i els caps dels diferents serveis, l'Exèrcit, la Marina, la Força Aèria, els Marines i el Cap del Bureau de la Guàrdia Nacional. Tots són nomenats pel President després de la confirmació del Senat.10 USC 151. Joint Chiefs of Staff: composition; functions Cadascun dels caps dels serveis, fora de les seves obligacions a l'Estat Major Conjunt, treballa directament pel Secretari del Departament Militar corresponent, per exemple, el Secretari de l'Exèrcit, el Secretari de la Marina, etc.10 U.S.C. §3033 10 U.S.C. §5033 10 U.S.C. §5043 10 U.S.C.§8033
D'acord amb la Llei Goldwater-Nichols de 1986 l'Estat Major Conjunt no té cap autoritat de comandament operativa, ni individual ni col·lectivament, car la cadena de comandament surt del president al secretari de Defensa, i d'aquest als comandants dels comandaments de combat.10 U.S.C. §162(b) La Llei Goldwater-Nichols també creà la figura del vicepresident, i el president ara és designat com el "principal conseller militar" del Secretari de Defensa, del Consell de Seguretat Interior, del Consell de Seguretat Nacional i del President.10 U.S.C §151(b)
L'Estat Major Conjunt té un quarter general al Pentàgon, format per personal de cadascun dels quatre Departaments de Defensa, que assisteixen el president i el vicepresident, i és dirigit pel Director de l'Estat Major Conjunt (DJS), que és un tinent general o un vicealmirall.10 U.S.C §155
Història miniatura|La Junta de Caps d'Estat Major i diversos comandants en cap reunits al Pentàgon, 1 de juliol de 1983. Després de la Guerra Civil dels Estats Units va augmentar el volum de les forces armades i això va dificultar accions conjuntes entre l'Armada i l'Exèrcit. L'Exèrcit i la Marina no col·laboraven ni a nivell de planificació ni a nivell operatiu, i van haver problemes ocasionats per desacords durant la Guerra hispanoamericana i a les campanyes del Carib.Allan R. Millett, Semper Fidelis: The History of the United States Marine Corps, 1980;pg. 269, para. 2. El 1903 el president Theodore Roosevelt creà el Consell conjunt de l'Exèrcit i l'Armada: Joint Army and Navy Board, format per representants dels caps militars i planificadors en cap d'ambdós serveis per planificar operacions conjuntes, així com per resoldre problemes de rivalitat entre els dos serveis.
Tanmateix, aquest Consell Conjunt no va fer gaires coses concretes car el reglament no l'autoritzava a fer efectives les seves decisions. A més tampoc podia originar opinions pròpies i era limitat a comentar només els problemes que li arribaven dels departaments de la Guerra i la Marina. Per tot plegat, aquest Consell no va ser gaire operatiu i va tenir poc impacte durant la Primera Guerra Mundial.
Després de la I Guerra Mundial, el 1919, ambdues secretaries acordaren restablir i revitalitzar el Consell Conjunt. La missió de l'estat major general era desenvolupar plans per a la mobilització per a la propera guerra; els Estats Units sempre es designaven com a «blau» i els enemics potencials rebien altres colors.p26 John H. Bradley, Thomas E. Griess, Jack W. Dice, United States Military Academy, Dept. of History: The Second World War: Asia and the Pacific Square One Publishers, Inc., 2002
En aquells moments, els membres del Consell Conjunt incloïen els Caps dels Estats Majors, els seus adjunts i el Cap de la Divisió de Plans de Guerra de l'Exèrcit i el de la Marina. Sota el Consell Conjunt hauria d'haver un estat major anomenat «Comitè Conjunt de Planificació» per servir el Consell. Encara que amb els nous membres el Comitè podia iniciar recomanacions per iniciativa pròpia, encara no disposava de l'autoritat legal per fer efectives les seves decisions.
Segona Guerra Mundial miniatura|Trobada dels Caps d'Estat Major Conjunts al Quebec, 23 d'agost de 1943. Asseguts al voltant de la taula, des de l'esquerra al fons: vice Adm. Lord Louis Mountbatten, Sir Dudley Pound,Sir Alan Brooke, Sir Charles Portal, Sir John Dill, Lt. Gen. Sir Hastings L. Ismay, Brigadier Harold Redman, Comdr. R.D. Coleridge, Brig. Gen. John R. Deane, General Arnold, General Marshall, almirall Leahy, almirall King, i Capt. F.B. Royal.
El President dels Estats Units Franklin D. Roosevelt i el Primer Ministre britànic Winston Churchill establiren els Caps d'Estat Major Conjunts (Combined Chiefs of Staff - CCS) durant la Conferència d'Arcàdia de 1942. El CSS serviria com a cos suprem militar per la direcció estratègica de l'esforç de guerra combinat entre els Estats Units i l'Imperi Britànic.
La part britànica del CCS estaria formada pels membres del Comitè de Caps d'Estat Major, però els Estats Units llavors no tenien un cos equivalent. El Consell Conjunt no tenia autoritat al CCS, tot i que la seva publicació el 1935, l'Acció Conjunta de l'Exèrcit i la Marina donà algunes guies per a les operacions conjuntes durant la Segona Guerra Mundial.
Com a contrapartida al Comitè de Caps d'Estat Major britànic al CCS, i per assolir una millor coordinació a l'esforç militar estatunidenc, l'almirall William D. Leahy proposà un "alt comandament unificat", que seria anomenat l'Estat Major Conjunt (JCS). Modelat d'acord el comitè britànic, la primera trobada formal del JCS va tenir lloc el 9 de febrer de 1942, per tal de coordinar les operacions militars estatunidenques entre els Departaments de la Guerra i de l'Exèrcit. El 20 de juliol de 1942 l'almirall Leahy esdevingué el Cap de l'Estat Major del Comandant en Cap de l'Exèrcit i la Marina ("Comandant en Cap de l'Exèrcit i la Marina dels Estats Units" és el títol militar del President dels Estats Units, segons l'Article II, § 2 de la Constitució), amb els caps dels estats majors dels serveis operant sota la seva direcció.
Els primers membres dels Caps d'Estat Conjunts va ser:
Càrrec Foto Nom ServeiCap de l'Estat Major pel Comandant en Cap de l'Exèrcit i la Marinai Conseller Militar Presidencial Especial 75px|William Leahy Almirall William D. Leahy ArmadaCap de l'Estat Major de l'Exèrcit 75px|George C. Marshall General George C. Marshall ExèrcitCap d'Operacions Navals i Comandant en Cap de la Flota dels Estats Units 75px|Ernest J. King Almirall Ernest J. King ArmadaCap de les Forces Aèries de l'Exèrcit 75px|Hap H. Arnold General Hap H. Arnold Exèrcit
Cadascú dels membres era un oficial de quatre estrelles a la seva branca de servei. Al final de la guerra, però, tots havien estat promoguts: Leahy i King a Almirall de la Flota; Marshall i Arnold a General de l'Exèrcit. A més, Arnold va ser nomenat al grau de General de la Força Aèria.
Un dels comitès de l'Estat Major dels Caps d'Estat Major Conjunts era el Comitè Conjunt d'Investigació Estratègica (Joint Strategic Survey Committee - JSSC). El JSSC era un comitè extraordinari que existí entre 1942 i 1947. Es tractava d'una de les "agències de planificació amb més influència de les forces armades en temps de guerra."Mark. A. Stoler, "From Continentalism to Globalism: General Stanley D. Embick, the Joint Strategic Survey Committee, and the Military View of American National Policy during the Second World War," Diplomatic History, vol. 6, no. 3 (July 1982), p. 303—320, quote at p. 307 Entre els seus membres estaven el tinent general Stanley D. Embick, Exèrcit, president, 1942–, vicealmirall Russell Willson, Marina, 1942–1945, vicealmirall Theodore Stark Wilkinson, Marina, 1946, i major general Muir S. Fairchild, USAAF, 1942–.
La Llei de Seguretat Nacional de 1947 miniatura|esquerra|Els Caps d'Estat Major Conjunts (asseguts) i els directors dels directoris de l'Estat Major Conjunt (drets), November de 1989. Amb el final de la Segona Guerra Mundial, l'Estat Major Conjunt va quedar oficialment establert sota la Llei de Seguretat Nacional de 1947. Segons la llei, la JCS consistia en el President, el Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, el Cap de l'Estat Major de la Força Aèria (que quedava establerta com un servei separat segons la mateixa llei) i el Cap d'Operacions Navals. El Comandant del Cos de Marines havia de ser consultat sobre els afers relatius al Cos, però no era un membre regular (el general Lemuel C. Shepherd, Jr., comandant entre 1952 i 1955, va ser el primer a seure com a membre ocasional). La llei va ser modificada durant el termini del general Louis H. Wilson, Jr. (1975-79), fent que el Comandant dels Marines fos un membre a temps complet de la JCS, en parietat amb els altres tres serveis.
El càrrec de vicepresident va crear-se mitjançant la Llei Goldwater-Nichols de 1986 per complementar el CJCS, per tal de delegar algunes de les responsabilitats del president.
El general Colin L. Powell (1989–93) ha estat fins a l'actualitat (2013) l'únic negre que ha servir a l'Estat Major Conjunt. El general Peter Pace (vicepresident 2001–05; president, 2005–07) va ser el primer Marine a servir en aquestes posicions. Encara no hi ha servit cap dona.
Llei d'Autorització de Defensa Nacional del 2012 miniatura|L'Estat Major Conjunt, 2001 Segons la Llei d'Autorització de Defensa Nacional del 2012 el Cap del Bureau de la Guàrdia Nacional s'incorporà a l'Estat Major Conjunt. Els historiadors de la Guàrdia Nacional ho assenyalen com el "desenvolupament més significatiu" per a la Guàrdia des de la Llei de la Milícia de 1903.
Rols i responsabilitats Després de la reorganització de 1986 de les forces armades portada a terme per la Llei Goldwater-Nichols, l'Estat Major Conjunt no té comandament operatiu de les tropes estatunidenques. La responsabilitat de les operacions militars surt del President dels Estats Units al Secretari de Defensa i directament als comandaments dels Comandaments Unificats de Combat, passant pel costat completament l'Estat Major Conjunt.
Actualment, la seva principal responsabilitat és assegurar la preparació del personal, la planificació i l'entrenament dels seus serveis respectiu perquè els comandants combatents puguin emprar-les. L'Estat Major Conjunt és també un conseller militar pel President i el Secretari de Defensa. A més, el President de la Junta de Caps d'Estat Major actua com el conseller en cap militar pel President i el Secretari de Defensa. En aquest paper estrictament de conseller, l'Estat Major Conjunt constitueix el segon màxim cos de deliberació per a la política militar dels Estats Units, després del Consell de Seguretat Nacional.
L'Estat Major Conjunt actualment Els membres de l'Estat major conjunt: Càrrec Confirmat Foto Nom ServeiBanderaPresident30 setembre 2019 75px|Mark A. Milley General Mark A. Milley 110x110px|Mark A. MilleyVicepresident21 novembre 2019 75px|John E. Hyten General John E. Hyten 110x110px|Mark A. MilleyCap de l'Estat Major de l'Exèrcit9 agost 2019 75px|James C. McConville General James C. McConville 110x110px|Mark A. MilleyComandant del Cos de Marines5 juny 2019 75px|David H. Berger General David H. Berger 22x22px Cos de Marines110x110px|Mark A. MilleyCap d'Operacions Navals1 agost 2019 75px|Michael M Gilday Almirall Michael M. Gilday 24x24px Marina dels Estats Units110x110px|Mark A. MilleyCap de l'Estat Major de la Força Aèria9 juny 2020 93x93px|David L. Goldfein General Charles Q. Brown Jr. 110x110px|Mark A. MilleyCap del Bureau de la Guàrdia Nacional20 juliol 2020 93x93px|Joseph L. Lengyel General Daniel R. Hokanson 110x110px|Mark A. MilleyCap d'Operacions Espacials27 juny 2019 93x93px|John W. Raymond General John W. Raymond 24x24px Força Espacial110x110px|Mark A. Milley