Catalunya Artística va ser una revista catalana que es publicà entre juny de 1900 i abril de 1905. La fundà Joaquim Ayné i Rabell, un poeta barceloní que en fou director i propietari.Tasis,1966. La revista tenia tirada setmanal, estava escrita en català i era de temàtica literària i artística. Estava centrada principalment en el teatre i la poesia, però també mostrava interès per altres arts com la pintura, l'escultura o la música, i tenia una ideologia clarament catalanista i patriòtica. Va tenir dues èpoques: la primera comprèn des del juny de 1900 fins al febrer de 1903, i la segona des del juliol de 1904 fins a la publicació de l'últim número l'abril de 1905.Tasis,1966.
Origen i història Catalunya Artística neix el 14 de juny de 1900, a Barcelona. Fou una revista dirigida per Joaquim Ayné Rabell i administrada per Bartomeu Lluró. El primer exemplar es vengué per 15 cèntims. Es divideix en dues etapes: del 14 de juny de 1900 fins al febrer de 1903. No se sap amb exactitud per què la revista es va deixar de publicar durant un temps. La seva segona etapa comprèn entre el 14 de juliol de 1904 fins al 13 d'abril de 1905, finalitzant la seva producció.
La revista costava 15 cèntims per adquisició (20 cèntims en el cas de número endarrerit), les subscripcions trimestrals a Barcelona valien 2 pessetes; fora, 4 pessetes, i finalment a l'estranger costava 12 francs. El seu format consistia entre 12 i 16 planes de text on destaquen les proses, historietes, poesies, curiositats, acudits, crítiques, retrats, dibuixos i paisatges. A més a més d'informar sobre el teatre català, la seva popularitat en altres llocs com Madrid o què feien els contemporanis d'altres països estrangers. Per consegüent, Catalunya Artística fou una revista amb periodicitat setmanal que volia donar veu a les arts i literatures de l'època, com ho veiem en la seva carta de presentació escrita en el primer exemplar imprès de la revista: «Venim a oferir al públic un setmanari que sense fer ostentació de grans empentes ni empreses colossals, aconsegueixi el favor de quants estimin i vulguin veure enaltida nostra literatura, nostres avenços dintre de totes les manifestacions de l'art i l'engrandiment del teatre de casa; venim també a fer més extens el cercle en què es mou Catalunya, ressenyant poc o molt el moviment de l'intel·lectualisme de per tot arreu, de per tot amunt l'art transiti i la literatura hi arreli, sigui on sigui; venim, en una paraula, a fer cosmopolitisme dintre de tot el que és bell i gran, explicant-ho en català perquè és la llengua que ens escau, que de joves l'hem conreada».
El principi de segle i fins a aproximadament el 1910 va ser un període molt fructífer a Catalunya, i en concret Barcelona, on van començar a néixer revistes que es dedicaven a publicar temes sobretot relacionats amb la cultura, però també a les ciències, en el si d'una Catalunya en plena efervescència cultural a tots els nivells.Nova Enciclopèdia Catalana de l'Estudiant. Vol.VI, Editorial Carroggio, Barcelona 1999, p. 109-112.
Catalunya Artística va definir-se com una «Revista ilustrada d'arts, lletras y cièncias», tot i que la presència d'articles relacionats amb l'activitat científica fou molt minsa. Va dedicar-se quasi exclusivament a la temàtica literària, centrant la seva atenció en la poesia i el teatre principalment. Altres àmbits com les arts plàstiques i la música restaren en segon pla.
La primera època acaba amb el número 139, el 12 de febrer del 1903.Catalunya Artística, 1a època, núm. 139 (12 febr. 1903) No va ser fins al 14 de juliol de 1904Catalunya Artística, 2a època, núm. 01 (14 jul. 1904) que aparegué de nou la publicació en el que es coneix com a segona època de la revista. L'últim número es publicà el 13 d'abril del 1905.Catalunya Artística, 2a època, núm. 38 (13 abr. 1905) Va canviar moltes vegades d'impremta, però totes eren de Barcelona. Del número 1 al 16 s'imprimí a can Badia, del carrer del doctor Dou 14; del número 17 al 29 a la plaça de la Igualtat número 3; al número 30, Fidel Giró es va fer càrrec de la impressió, i des del número 82 es tirà a can López Robert del carrer Comte de l'Assalt número 6. Al número 22 de la segona època anuncien l'adquisició d'una impremta pròpia, el trasllat es fa efectiu a partir del número 36. La mateixa impremta es trasllada del carrer de Vertallans 7 al Local de l'Administració d'Impremta, al passatge de Mercader número 10.
La impressora o impressor va variant: F. Badia (núm. 1-6), Dou, 14; J. Collazos (núm. 7-29), Plaça de la Igualtat, 3 ; Fidel Giró (núm. 30-81), Carrer Valencia, 311, i A. López Robert (núm. 82-139), Asalto, 63. Publicaven articles literaris, actualitats, narracions, acudits, curiositats, cròniques, crítiques, poesies, articles sobre el teatre català, espanyol, del que feien a París i altres llocs estrangers, il·lustracions (normalment d'Isidre Nonell o Joaquim Renart), anuncis o concursos artístics. La seva portada consistia en el títol de la revista i una imatge adjunta sobre algún personatge de l'època contemporània, fotografia o il·lustració de l'escena catalana, a més a més de l'escut. Entre l'exemplar número 119 hi ha un canvi de director, Priu Badia. No obstant això, Joaquim Ayné Rabell tornaria en l'exemplar 131. Malgrat tot, no hi ha una informació aclaridora d'un motiu per al qual deixés de publicar-se en febrer de 1903.
No serà fins al 14 de juliol de 1904 que la revista torna a publicar-se, començant la seva segona etapa. La redacció i administració canvià a Vertrallans, 7, 1r 2a. La seva estètica en la portada també és diferent, ara amb un subtítol que posava «revista ilustrada d'arts, lletras y ciencias» i una capçalera mixta. Un exemplar que cal remarcar és l'exemplar número 22 que anuncia un canvi important en la revista, a més de concursos literaris, sorteigs o exposicions. La revista anuncia una reforma en la redacció i un projecte d'aconseguir una impremta pròpia. Més endavant, en el número 36, ja amb la impremta, anuncien el canvi de redacció en el local d'administració i impremta del Passatge de mercader, on els seus col·laboradors podien continuar enviant els seus treballs:«Avís importantíssim. Des d'avui la nostra redacció, que continuava en el carrer de Vertrallans, 7, primer, queda instal·lada en el local de l'Administració i Impremta (Passatge de Mercader, 10), on els nostres col·laboradors poden enviar sos treballs des d'ara».La revista deixaria de publicar-se el 13 d'abril de 1905, sobtadament i sense explicacions. L'últim exemplar acaba com d'habitud, amb els preus de subscripció i el quadre de redacció amb tots els seus col·laboradors.
La poca informació que hi ha sobre la revista i la gran importància de moltes altres que van tenir gran èxit en la mateixa època, han deixat una mica obscurs alguns aspectes, com per exemple el tancament i la fi sobtats de la publicació de la revista l'abril de 1905 o el canvi inesperat de director sense cap mena de justificació durant els últims números de la primera època.
Directors i col·laboradors habituals Directors miniatura|<center>Ex-libris del director de la revista Joaquim Ayné i Rabell: Comediògraf, poeta i periodista barceloní. Fundador de la revista i director de la mateixa durant gairebé tota la seva existència. A banda de la seva tasca de director hi publicà poemesCatalunya Artística, 1a època, núm. 114 (21 ag. 1902), p.544 i articles d'opinió. També col·laborà en altres periòdics de Barcelona, Reus o Sabadell. Aplegà els seus poemes en el volum Branquillons (1886). Va escriure comèdies, la major part en un acte, algunes de to patriòtic, però en general peces còmiques sense gaire ambició com Els amics porten fatics (1900)o Un home de palla (1891)entre altres, i un drama en tres actes anomenat Lo joc (1899). Va deixar la revista durant un petit període, des del número 119 al 130 de la primera època, després va tornar i va continuar la direcció fins al seu tancament. Diego Priu i Badia: Director de la revista des del número 119 al 130 de la primera època
Col·laboradors habituals Bartomeu Lluró: Administrador Josep Pous i Pagès: Col·labora amb articles d'opinió. Luís Robert: Dissenya la capçalera de la revista. Claudi Omar i Barrera: Col·labora amb articles d'opinió. Joan Oliva i Bridgman: Col·labora amb articles d'opinió. Jaume Urpí: Col·labora amb articles d'opinió. Josep Pous i Pagès: Col·labora amb articles d'opinió sempre sota el pseudònim de Josep Piula. Pompeu Crehuet i Pardas: Col·labora amb articles d'opinió. Rafael Nogueras Oller: Col·labora amb poemes. Apel·les Mestres: Col·labora amb poemes, dibuixos i com a membre del jurat dels concursos literàris organitzats per la revista. Joaquim Renart: Col·labora dissenyant capçaleres i motius decoratius i amb crítiques i comentaris dins la secció Notas d'Art Conrad Roure: Col·labora amb textos de les seves obres dramàtiques, poemes, crítica literària i com a membre del jurat dels concursos. Josep Barberà: Col·labora amb crítiques de concerts i obres teatrals.
Ideologia Catalunya artística es podria definir com de tendència progressista, catalanista i fins i tot antitaurina. Encara que no hi ha cap manifest concret que així ho especifiqui aquests posicionaments polítics es dedueixen clarament a través dels apartats d'opinió com "Actualitats" o "Crónica", que sovint escrivia Josep Pous i Pagès, en el tipus d'acudits o les crítiques d'espectacles obres i autors. El catalanisme queda palès des del primer número on a la presentació dels objectius es planteja la intenció de destacar el moviment intel·lectual català a través de l'amor per la seva literatura, teatre i art. Molt sovint es troben crítiques a l'estat espanyol per les polítiques de repressió cultural i lingüística, com ara la intenció de prohibir el català a l'escola. Cal recordar que la cultura catalana s'articulà en els primers anys del segle XX al voltant de moviments independents amb plantejaments artístics i literaris propis, aliens a la vida de Madrid.Santos Julià, 2003
També es pot definir com una revista antitaurina perquè les crítiques cap a aquesta afició són constants i decisivament contràries a fer-ne ús sobretot en les terres catalanes. La insistència i la pressió de les crítiques portaren, fins i tot, a rebre un avís per part de la capitania general un comunicat on s'advertia que si les crítiques continuaven, s'hauria de passar a la censura de la revista. Això no va impedir però, la continuïtat de les crítiques, és més, poc després d'aquest fet la revista sovint va dedicar les seccions d'opinió a criticar la que qualificaven de festa sanguinària i repugnat, per a poc després adherir-se a una organització anomenada Comissio abolicionista de las corridas de toros, badells y vacas.Catalunya Artística, 1a època, núm. 026 (6 des. 1900), p.427 En el número 91 de la primera època queda clara aquesta postura antitaurina en un article del director, Joaquim Ayné Ravell, titulat La degradació de l'home.Catalunya Artística, 1a època, núm. 091 (13 març 1902)
Al llarg de totes les publicacions queda clar que el catalanisme i el sentiment patriòtic català són pilars fonamentals pels redactors i col·laboradors de la revista. No deixaran d'aparèixer textos reivindicatius per defensar la llengua, la cultura o l'economia catalanes i grans crítiques al govern de Madrid.Catalunya Artística, 1a època, núm. 078 (5 des. 1901), p.610-612 En veiem un exemple del número 78 de la primera època:
″Som separatistes, perquè volem separar nostre cor, nostre cervell y nostra butxaca, d'aquesta sangonera centralista que ens xucla la sang, embordeeix els nostres senti ments y voldria ofegar las nostres idees, per imposar-nos la seva disbauxa, desvergonyiment y ganduleria, las seves costums de patró y la seva migrada ciència oficial″Catalunya Artística, 1a època, núm. 078 (5 des. 1901), p.610
En altres ocasions, com el número 123 de la primera època trobem reivindicacions més concretes, en aquest cas sobre la llengua catalana: