El cucal faisà (Centropus phasianinus) és una espècie d'ocell de la família dels cucúlids (Cuculidae) que habita en zones amb herba, matolls, pantans, manglars i ciutats de les illes Petites de la Sonda orientals, est de Nova Guinea, Arxipèlag D'Entrecasteaux, nord i est d'Austràlia. La població de les illes Kai (Cucal negre de les Kai) és considerada per alguns autors, una espècie de ple dret.
Descripció El cucal faisà fa de 50 a 70 cm de longitud, és un ocell gros i corpulent adaptat a viure a terra, amb una forma que recorda a un faisà. Els ocells en plomatge nupcial tenen el cap, el coll, el pit i el ventre negres, les ales castanyes barrades i les cues llargues barrades de color negre, marró i crema. Fora de la temporada de cria, el cap i les parts inferiors negres muden a un color castany amb ratlles blanques.
La veu d'estiu del cucal faisà és un "bup bup bup" greu i descendent. La d'hivern és un xiuxiueig agut.
Distribució i hàbitat miniatura|A Cap York, Queensland El cucal faisà es troba a l'est i el nord d'Austràlia, des de la costa sud de Nova Gal·les del Sud fins al nord de Cap York, i a la part superior d'Austràlia fins a Pilbara, així com a Timor oriental i les terres baixes de Nova Guinea. L'hàbitat preferit té un sotabosc dens com a component, normalment sotabosc arbustiu al bosc, o herbes altes a les praderies o zones pantanoses, així com canya de sucre a les plantacions de canya i espais de vegetació de males herbes com ara móres o lantana.
Ecologia Alimentació El cucal faisà és predominantment carnívor, s'alimenta de petits rèptils i amfibis, ous i cries d'ocells, petits mamífers i grans insectes. Són depredadors oportunistes i se sap que ataquen ocells atrapats en xarxes japoneses.
Reproducció El niu és una estructura desordenada en forma de bol feta d'herbes i fulles. Està situat a l'herba alta o als arbustos, i les tiges del cap d'amunt sovint estan lligades per formar una capçada. Pon de dos a sis ous ovalats blancs que mesuren 38 per 29 mm. El període d'incubació és de quinze dies, i les cries romanen al niu durant tretze dies més. El mascle s'encarrega de la major part de la incubació dels ous i de l'alimentació de les cries, així com de la construcció del niu.
Taxonomia L'any 1801, l'ornitòleg John Latham va descriure el cucal faisà com a Cuculus phasianinus, basant-se en un dibuix de Thomas Watling i la localitat tipus "Nova Holanda, restringida a Nova Gal·les del Sud".
El cucal negre de les Kai (C. spilopterus) de les illes Kai, a Indonèsia, abans es considerava coespecífic, però les principals autoritats taxonòmiques excepte la llista Clements el van separar com a espècie diferent l'any 2021 basant-se en el plomatge distintiu i la distribució al·lopàtrica seguint Eaton et al. (2021).
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen sis subespècies:
C. p. mui (Mason & McKean, 1984) ─ Timor Oriental (est de les illes Petites de la Sonda). C. p. propinquus (Mayr, 1937) ─ nord de Nova Guinea (riu Mamberamo fins a la badia d'Astrolabe). C. p. nigricans (Salvadori, 1876) ─ sud-est de Nova Guinea i illa de Yule. C. p. thierfelderi (Stresemann, 1927) ─ sud de Nova Guinea i nord-est d'Austràlia (nord de les illes de l'estret de Torres). C. p. melanurus (Gould, 1847) ─ nord-oest d'Austràlia (regions de Pilbara i Kimberley, nord del Territori del Nord). C. p. phasianinus (Latham, 1801) ─ est d'Austràlia (sud de les illes de l'estret de Torres i península del Cap York, Queensland, fins al nord de Nova Gal·les del Sud).
Referències
phasianinus Categoria:Ocells d'Oceania