, va ser una pintora catalana. Pertanyia a una família benestant i culta, que es relacionava amb l'ambient modernista de l'època.
El seu pare era Francesc Vidal i Jevellí, ebenista, decorador i fonedor, dedicat a l'art i als negocis. El seu avi matern era un compositor de Vic, Bernat Puig.Segons la inscripció de naixement. Registre de Naixements de Barcelona, 1876, número de registre 1762. Lluïsa Vidal va créixer en un ambient propici a les creacions artístiques. S'educà amb el seu pare, va rebre lliçons de Joan González (germà de l'escultor Juli González), d'Arcadi Mas i Fontdevila, del xilògraf Gómez Polo i a París, d'Eugène Carrière. Influiran en ella artistes com Rusiñol i Casas; Casas en el retrat i Rusiñol sobretot quant a solucions compositives.
Lluïsa Vidal va ser l'única dona de la seva època que es va dedicar professionalment a la pintura i l'única que va anar a París a estudiar. Quan torna de París s'afilia al grup de feministes catòliques liderades per Carme Karr. En aquest cercle es mogué des d'aleshores i molts dels seus retrats foren de les dones d'aquest entorn, de la seva família i d'amics.
Dona activa i compromesa socialment, visqué de la pintura i de les classes particulars que impartia en el seu taller del carrer Salmerón, avui Gran de Gràcia, que abans havia ocupat Nonell, i de les col·laboracions en revistes. Entrà en contacte amb tot el grup d'artistes europeus, fugitius de la guerra i establerts a Catalunya, i es convertí en una activa pacifista formant part del Comitè Femení Pacifista de Catalunya.
La seva participació en el món artístic s'inicià en els Quatre Gats, on fou l'única dona que va exposar. Col·labora a la revista Feminal, on il·lustrà contes de les millors escriptores catalanes del moment (Dolors Monserdà, Caterina Albert, Carme Karr, etc.). El 1910 s'incorporà a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, creat per Francesca Bonnemaison, del qual fou presidenta del Tribunal d'exàmens i jurat de la secció d'art. També participà en el Patronat d'Obreres de l'Agulla, fundat per Dolors Monserdà, i en La Llar, la residència per a estudiantes i professores fundada per Carme Karr.
Va pintar molts retrats a la sanguina i a l'oli, una tècnica que sempre dominà excel·lentment, també escenes íntimes de gènere, així com paisatges i festes populars. La seva pintura ha estat considerada com a modernista pels tons de la seva paleta, per l'ús de la transparència lluminosa en els colors de fons i també per l'elecció dels temes. Juntament amb Joaquim Mir, Oleguer Junyent, Juli González, Xavier Gosé, Ricard Canals, Josep Maria Sert, Ramón Pichot i el jove Picasso ha estat inclosa dins la segona generació dels modernistes. Alguna de les seves obres, com el retrat de la muller de Miquel Utrillo, fou atribuïda a Ramon Casas. Sempre gaudí de bones crítiques, encara que la seva obra es qualifiqués de viril, qualificatiu positiu pels crítics de l'època.
Eren onze germans, nou noies i dos nois; una de les seves germanes fou parella de fet de Pau Casals i una altra es casà amb el filòleg i escriptor Manuel de Montoliu. Morí jove a causa de la pandèmia de grip espanyola a Barcelona.
Biografia Lluïsa Vidal i Puig va néixer el dos d'abril de 1876 al carrer de Trafalgar, número tretze; va ser la segona filla de Francesc Vidal i Jevellí i de Mercè Puig i Buscó, que van tenir dotze fills, deu noies i dos nois. El seu naixement va coincidir amb l'exhibició del primer moble d'estil Art Nouveau a la Gran Exposició de París. En aquells anys hi havia problemes amb la colònia de Cuba, es llegia Zola i Dostoievski, s'escoltava Richard Wagner, s'havia inventat el telèfon, el nacionalisme català creixia i la Renaixença estava en plena febre neogòtica eclèctica a Barcelona. Josep Vilaseca, Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner eren l'avantguarda i començaven a construir edificis. En aquells moments la resta de Catalunya contrastava enormement amb la resta d'Espanya. Respecte a Catalunya, van imposar una política restrictiva i autoritària. El moviment anarquista adquiria una força sense precedents a Europa.
Els pares de Lluïsa Vidal es van casar al maig de 1873 a l'església de Santa Anna de Barcelona. Es van instal·lar a la tercera planta d'un edifici nou del carrer de Trafalgar, a prop de l'obrador del seu avi patern i dels pares de la seva mare. miniatura|Francesc Vidal i Javellí Pintat per Simó Gómez Polo El seu pare va ser un exquisit moblista que va millorar i consolidar la seva posició social després del seu matrimoni. Va estudiar a París i va obrir una botiga al passatge del Crèdit de mobles i objectes decoratius del seu propi obrador i també d'objectes d'art d'importació. Francesc Vidal treballava amb materials de primera classe, amb una artesania impecable i perfecció tècnica. Escollia personalment els treballadors per al seu obrador. L'obertura d'aquesta botiga va ser un esdeveniment important en la vida cultural de Barcelona, on la idea de decoració d'interiors era nova. Era fill de Lluís Vidal, un artesà exigent que tenia la seva ebenisteria al carrer Argenteria, 22. Considerat com el millor ebenista de la península Ibèrica, tenia un gran prestigi nacional i estava especialitzat en la fabricació de petits objectes de fusta exquisidament treballats. Francesc Vidal tenia una demanda creixent de disseny de luxosos interiors, li encarregaven la reialesa, el govern, les institucions i clients particulars. Quan Lluïsa Vidal tenia quatre anys, el seu pare ja havia redecorat dos dels principals salons del teatre del Liceu. Detestava anar i fer negocis amb Madrid. El rei Alfons XII li va demanar que projectés els nous dormitoris reials. Quan va néixer Alfons XIII la reina li va demanar que li fes el bressol. Era membre del Col·legi d'Ebenistes i de l'Ateneu Barcelonès i també va participar en la Fundació del Foment de les Arts Decoratives. Era membre també del Reial Club Nàutic de Barcelona, li agradava el mar i navegar. Es va associar amb Frederic Masriera i Manovens i van obrir sucursals a Madrid i a París, van prendre el nom d'Indústries Francesc Vidal i companyia. Vidal destruïa els esbossos i els dibuixos originals per demostrar que els seus models eren únics, però conservava models fotogràfics de les seves obres. Va ser un participant clau en l'Exposició Universal de 1888, va fabricar els trons des dels quals la reina regent Maria Cristina i l'infant Alfons XIII havien de presidir els actes. També, va fer la decoració de l'interior de la residència privada de la família reial mentre estava a Barcelona. Al juny es va inaugurar el monument a Colom en el qual Francesc Vidal va col·laborar. L'èxit de l'Exposició Universal de Barcelona va animar Vidal a participar en l'Exposició Universal de Londres. Gaspar Homar va treballar en el seu taller.
La mare de Lluïsa va ser una incondicional admiradora dels èxits del seu marit, companya exemplar, dolça, sensible, refinada, virtuosa, ben educada i més ben instruïda del que era habitual. Estava dotada per a la música i era hàbil en totes les feines domèstiques; dominava l'alemany, el francès, l'italià, el castellà i el català. Es va criar en una llar molt religiosa. Era també una àvida lectora, intel·ligent i imaginativa. En els primers vint anys de matrimoni va tenir dotze fills. L'avi matern de Lluïsa Vidal era un prestigiós músic i compositor de música sacra. Mercè Puig va inculcar a les seves filles virtuts com ara l'obediència, la cortesia, la modèstia, l'elegància, el sentit del deure, la sociabilitat, l'esperit de sacrifici, la humilitat o una profunda fe religiosa, i va saber crear un càlid clima de convivència.
Els Vidal fan molts canvis de domicili, el primer el 1882, es traslladen a la part alta del passeig de Gràcia, a la planta noble del número 149. Francesc Vidal inculcaria els valors propis d'un artista que viu per al seu art als seus fills i també l'afany d'independència, destresa i ideals elevats. L'estimulació intel·lectual femenina es considerava inadequada i una pèrdua de temps en aquells moments. Vidal trenca esquemes, agafant fama d'artista excèntric que presumeix del talent de les seves filles. La norma de mantenir la dona i els fills a casa i apartats de la vida cultural de la ciutat no es complia a casa dels Vidal-Puig. Va inculcar als seus fills l'amor a allò que ell considerava els més elevats ideals: art, bellesa i música. Els fills van procurar complaure'l. El perfeccionisme de Vidal provocava diferents respostes entre els seus fills i un cert grau de competició.
Lluïsa Vidal era dormilega, enèrgica, generosa, afectuosa, independent i de vegades bastant extremista, els seus germans petits li deien «mamita». Tenia problemes de vista. El seu pare, després de tenir sis filles, potser no tenia gaires expectatives de tenir un noi i va dipositar totes les seves expectatives en la Lluïsa, que veia com el seu hereu artístic. Des de molt joveneta anava amb el seu pare a l'obrador, on hi havia ambient de treball creatiu i laboriós, on els artistes i artesans es guanyaven la vida mitjançant un treball creatiu. Quan ella tenia dotze anys, el seu pare la va portar a l'Exposició Universal a Barcelona.
Els primers anys de formació a Barcelona La família Vidal eren membres de la societat filharmònica i tenien una llotja al Liceu. Anaven a tots els concerts que podien i també als privats. Les noies van començar molt aviat a estudiar piano i instruments de corda, cantaven bé i sabien de memòria totes les àries de les òperes italianes. Els seus mestres van ser, amb el temps, els més importants músics que donaria Catalunya, Enric Granados i Isaac Albéniz. Merceditas destacava en piano; Júlia en violí; Carlota i Rosina cantaven al cor de l'església i tenien veus de soprano. La més dotada per a la música era Frasquita. Pau Casals va entrar amb dinou anys com a professor a casa dels Vidal, més endavant es casaria amb ella. Les germanes Frasquita, Júlia i Merceditas Vidal formaven un trio musical, feien concerts a casa, però de vegades també en altres cases particulars. Carlota es dedicava a fer escultures de marbre amb el seu mestre l'escultor Manuel Fuxà i Maria es va dedicar a la literatura.
Francesc Vidal va procurar als seus fills els millors professors possibles, això no era el més normal a l'època. Les filles grans van aprendre idiomes, francès, alemany, italià, castellà i català, també història i literatura i el capellà de la família es va encarregar de l'educació religiosa. Les petites van anar a l'escola parroquial de les Corts, i després a la de Sant Gervasi, on van estudiar amb monges irlandeses. Això, en una època en què el 80 per cent de les dones eren analfabetes. Els nens també van anar a l'escola parroquial, però es van escapar i es van educar a l'obrador del seu pare. Frederic, l'hereu, tenia gran habilitat pel dibuix, Claudi, el petit, va créixer aviciat en una llar de dones i no va estar mai a l'altura de Frederic.
El pare de Lluïsa Vidal va confiar la preparació artística de la seva filla als qui considerava els mestres més interessants i dotats. Va demanar al xilògraf Enric Gómez, germà de Simó, que li fes classes de dibuix. Ella va descobrir que el que volia fer era pintar i el pare va recórrer al pintor Joan González, considerat un dibuixant extraordinari. Lluïsa Vidal va destacar sempre en la pintura, però també tocava el violí i cantava. Amb disset anys estudiarà pintura amb Mas i Fontdevila, considerat un dels millors pintors del període.
Lluïsa Vidal va viure en un ambient conservador on la dominació masculina era absoluta i la inferioritat de la dona era intrínseca; l'obediència era un deure sagrat de la dona que no tenia autonomia i la seva màxima aspiració era la maternitat. Tot això amb el suport de l'església catòlica.