miniatura|upright=1.4|Alaska el 1895 (Rand McNally). La frontera sud-est d'Alaska que es mostra estava en disputa entre els Estats Units i el Canadà i és anterior a la delimitació definitiva La història d'Alaska es remunta al Paleolític superior, cap al 14.000 aC, quan grups provinents d'Àsia van creuar el pont de Beríngia fins a l'oest d'Alaska. En el moment del contacte amb els europeus pels exploradors russos el territori era poblat per pobles indígenes d'Alaska. El nom "Alaska" deriva de la paraula aleutiana Alaxsxaq, que significa 'terra ferma' (literalment, 'l'objecte cap al qual es dirigeix l'acció del mar').Ransom, J. Ellis. 1940. Derivation of the Word ‘Alaska. American Anthropologist n.s., 42: pàg. 550-551.
Durant la dècada de 1890 la febre de l'or arriba a Alaska i a les terres veïnes del Yukon, i porta milers de miners i colons fins a Alaska. Se li va concedir l'estatus territorial el 1912. El 1942 dues de les Illes Aleutianes més allunyades, Attu i Kiska, són ocupades pels japonesos i la seva recuperació pels Estats Units esdevé una qüestió d'orgull nacional. La construcció de bases militars va contribuir al creixement de la població en algunes ciutats. El 3 de gener de 1959 se li concedí la condició d'estat de la Unió.
El 1964 hi tingué lloc un gran terratrèmol en què moriren 131 persones, mentre que el descobriment de petroli el 1968 a Prudhoe Bay i la finalització el 1977 de l'oleoducte Trans-Alaska donà lloc a un important auge econòmic. El 1989, l'Exxon Valdez xocà contra un escull al Prince William Sound, i vessà entre 42.000 i 130.000 m³ de cru, que s'estengué per més de 1.600 km de costa.
Prehistòria miniatura|140px|Una dona Inupiaq, Nome, c. 1907 Alguns grups de famílies es van traslladar durant el Paleolític cap al nord-oest d'Amèrica del Nord en algun moment entre el 16000 i el 10000 aC al pont de Beríngia fins a l'oest d'Alaska. Alaska fou poblada pels inuit i una varietat de pobles d'origen euroasiàtic. Actualment els primers pobladors d'Alaska es divideixen en alguns grups: els indis del sud-est costaner (els tlingit, haida i tsimshian), els atapascans, els aleutians, i els dos grups d'esquimals, els inupiat i els yup'ik.
Les migracions costaneres procedents d'Àsia foren probablement la primera onada d'éssers humans que creuaren el pont de terra de Beríngia, i molts d'ells es van establir inicialment a l'interior del que avui és Canadà. Els tlingit van ser els més nombrosos d'aquest grup, i ocuparen la major part de la costa sud d'Alaska en el moment del contacte europeu. Són el grup més septentrional de les cultures avançades de la costa nord-oest del Pacífic, reconeguts pel seu art complex, els sistemes polític, cerimonial i legal, conegut com a potlatch. La part sud de l'illa Príncep de Gal·les va ser colonitzada per haides que fugien de la persecució d'altres haides procedents de les Illes de la Reina Carlota. Els aleutians es van establir a les illes de la serralada Aleutiana fa aproximadament 10.000 anys.
Les pràctiques culturals i de subsistència varien àmpliament entre els grups indígenes, que es van distribuir per vastes regions geogràfiques.
Segle Primer poblament rus miniatura|140px|Aleksandr Baranov, "lord d'Alaska"
En algunes illes i parts de la península d'Alaska, alguns grups de comerciants havien estat capaços de coexistir relativament en pau amb els habitants locals. Altres grups havien patit violència, amb segrestos, esclavitud i famílies que es veien obligades a separar-se i establir-se en un altre indret. A més, el vuitanta per cent de la població aleutiana morí per culpa de malalties contra les quals no estaven immunitzats durant les dues primeres generacions de contacte rus.
El 1784 Grigori Ivànovitx Xélikhov arribà a la badia Three Saints, a l'illa Kodiak, on posteriorment fundà el primer assentament permanent de Rússia a Alaska, alhora que matava centenars d'indígenes koniag. Pels volts de 1788 Xélikhov havia creat diversos assentaments russos en una àmplia regió, incloses zones continentals al voltant de Cook Inlet.
Els russos controlaven els hàbitats més valuosos de les llúdries marines, a la zona de les Kurils, Kamtxatka i les illes Aleutianes. La seva pell era més gruixuda, més brillant i negra que la de les llúdries marines de la costa nord-oest del Pacífic i Califòrnia. Els russos, per tant, van avançar cap a la costa americana només després que altres varietats de major qualitat entressin en franca decadència durant el darrer quart del . L'entrada russa a la costa del nord-oest d'Amèrica fou lenta per l'escassetat de vaixells i mariners. La badia Yakutat es va assolir el 1794 i l'assentament de Slavorossia no es construí fins al 1795. El reconeixement de la costa fins a les Illes de la Reina Carlota el va fer James Shields, un empleat britànic de la Companyia de Golikov-Xélikhov. El 1795 Aleksandr Baranov, que havia estat contractat el 1790 per gestionar l'empresa pelletera de Xélikhov, navegà fins al Sitka Sound, i el reclamà per a Rússia. En anys posteriors arribaren nombrosos grups de caçadors i el 1800 tres quartes parts de les captures de llúdries marines de l'Amèrica russa procedien de l'àrea de Sitka. El juliol 1799 Baranov va tornar a bord del bergantí Oryol i establí l'assentament dArkhànguelsk, el qual va ser destruït per tlingits el 1802, però reconstruït el 1804 i rebatejat com a Novo-Arkhànguelsk. Ben aviat es convertirà en el principal assentament i capital colonial de l'Amèrica russa. Després de la compra d'Alaska va ser rebatejat amb el nom de Sitka, la primera capital del Territori d'Alaska.
L'activitat missionera miniatura|Catedral de Sant Miquel a Sitka. L'estructura original es construí el 1848 i es cremà el 2 de gener de 1966. La catedral fou reconstruïda a partir de plànols de l'estructura original i conté restes rescatades del foc L'Església ortodoxa russa s'havia introduït a la zona d'una manera informal entre la dècada de 1740 i la de 1780 pels comerciants de pells. El 1784, quan es construí el primer assentament a la badia Three Saints, també arribaren els primers missioners i clergues que es quedaren a viure a la zona. Aquesta activitat missionera continuaria durant el , i deixà el rastre més visible de l'època colonial russa a l'Alaska actual.
Intents de colonització espanyols
miniatura|Presència espanyola a la Colúmbia Britànica i Alaska. Les reclamacions espanyoles sobre Alaska daten de la butlla papal de 1493 que va assignar als espanyols el dret a colonitzar la costa oest d'Amèrica del Nord. Quan els països rivals, entre ells la Gran Bretanya i Rússia, van començar a mostrar interès per Alaska al , el rei Carles III d'Espanya va enviar una sèrie d'expedicions per reafirmar les reclamacions espanyoles de la costa nord del Pacífic d'Amèrica del Nord, incloent Alaska.
El 1775 Bruno de Heceta va dirigir una expedició destinada a consolidar les reclamacions espanyoles al Pacífic nord. Un dels dos vaixells de l'expedició, el Sonora, sota el comandament de Bodega y Quadra, va arribar als 58° N, entrant al Sound i reclamant formalment la regió per a Espanya.
L'expedició de 1779 d'Ignacio de Arteaga i Bodega y Quadra arribà fins a Port Etches, a l'illa Hinchinbrook, i s'endinsà pel Prince William Sound. Van arribar fins a latitud de 61°N, el punt més septentrional obtingut per Espanya. També van explorar el Cook Inlet i la península de Kenai, on van realitzar una cerimònia de possessió en un indret que actualment s'anomena Port Chatham.
El 1788 dos vaixells espanyols, comandats per Esteban José Martínez i Gonzalo López de Haro, van navegar cap al nord per investigar l'activitat comercial russa. Haro va arribar a l'illa de Kodiak al juny i es va posar en contacte amb els russos a la badia Three Saints. Després d'haver obtingut informació i mapes del comandant Evstratii Delarov, Haro s'uní a Martínez a l'illa Sitkinak, per marxar junts cap a l'illa d'Unalaska i el gran assentament rus d'Unalaska. La visita a Unalaska marca el punt més occidental assolit durant els viatges espanyols d'exploració a Alaska.
El 1790 l'explorador català Salvador Fidalgo va dirigir una expedició que va incloure visites a indrets de l'actual Àrea censal de Valdez-Cordova, en què es van les habituals actes de sobirania. Fidalgo va navegar fins a l'illa de Kodiak sense arribar a contactar amb el petit assentament rus establert allà. Posteriorment estudià l'assentament rus d'Alexandrovsk (avui English Bay o Nanwalek), al sud-oest de l'actual Anchorage, a la península de Kenai, on de nou es va dur a terme una cerimònia formal de sobirania.History of Spanish exploration of Pacific Northwest and Alaska
El 1791 Alessandro Malaspina visità Alaska durant la seva exploració científica per l'oceà Pacífic de quatre anys. El motiu principal del seu viatge a Alaska va ser investigar una entrada de mar on alguns hi creien veure l'accés al mític Pas del Nord-oest. Els vaixells va passar prop d'un mes a la zona, ara coneguda com a badia Yakutat, on entrà en contacte amb els tlingit, però no descobrí l'anhelat pas
Finalment Espanya es va retirar del Pacífic Nord i transferí les terres reclamades a la regió als Estats Units al Tractat Adams-Onís de 1819. Actualment el record d'Espanya a Alaska es limita a poc més que un pocs topònims, com ara la glacera de Malaspina i la ciutat de Valdez.
Presència britànica El capità James Cook, a mig camí a través del seu tercer viatge i final de l'exploració en 1778, va navegar al llarg de la costa oest d'Amèrica del Nord a bord del HMS Resolució, per descomptat-Espanyol de Califòrnia tot el camí fins a l'estret de Bering. Durant el viatge, va descobrir el que va arribar a ser conegut com la cala de Cook (nomenat en honor de Cook el 1794 per George Vancouver, que havia servit sota el seu comandament) a Alaska. L'Estret de Bering va demostrar ser impracticable, encara que la Resolució i el seu company vaixell HMS Descobriment fet diversos intents per navegar a través d'ell. Els vaixells van sortir de l'estret de tornar a Hawaii el 1779.
Els assentaments britànics a Alaska en aquell moment es limitaven a petits i dispersos centres comercials als quals la major part dels colons hi arribaven per mar. El capità James Cook, a mig camí del seu tercer i darrer viatge d'exploració el 1778 navegà per tota la costa oest d'Amèrica del Nord a bord del HMS Resolution, des de la Califòrnia esponyola fins a l'Estret de Bering. Durant el viatge va descobrir el que posteriorment s'ha conegut com a Cook Inlet i que fou batejat en honor seu el 1794 per George Vancouver, que havia servit sota el seu comandament. L'Estret de Bering va demostrar ser impracticable, tot i que la Resolution i la seva companya HMS Discovery va fer diversos intents per navegar a través d'ell. Els vaixells van sortir de l'estret per tornar a Hawaii el 1779.
L'expedició de Cook va impulsar els britànics a incrementar les seves travessies per la costa nord-oest, seguint les petjades dels espanyols. Els principals centres, propietat de la Companyia de la Badia de Hudson, operaren a Fort Yukon, al riu Yukon, Fort Durham (també conegut com a Fort Taku), a la desembocadura del riu Taku i Fort Stikine, prop de la desembocadura del riu Stikine durant tot el .
Segle Darrers assentaments russos i la Comanyia russo-americana (1799-1867) miniatura|Mapa de 1860 de l'Amèrica russa.
El 1799 el gendre de Shelikof, Nikolai Petróvitx Rezànov, va adquirir el monopoli del comerç de la pell procedent d'Amèrica del tsar Pau I i va formar la Companyia Russo-Americana. Com a part de l'acord, el tsar esperava de la companyia que establís nous assentaments a Alaska per així ampliar la colonització.