miniatura|Integrants d'un quartet de corda: 1r violí, 2n violí, viola i violoncel Un quartet de corda és un conjunt instrumental de quatre instruments de corda, normalment dos violins, una viola i un violoncel, o bé una peça musical escrita per a aquest conjunt.
Descripció miniatura|Foto d'un violí. Un quartet de corda té habitualment dos violins Encara que qualsevol combinació de quatre instruments de corda pot ser qualificada un quartet de corda, en la pràctica el terme es refereix a un conjunt consistent en dos violins (el "primer" violí, que habitualment es fa càrrec de la línia melòdica en les notes més altes del seu registre, i el "segon" violí, que es fa càrrec de l'harmonia en notes més baixes), una viola i un violoncel. Quan un compositor compon música per a una combinació diferent de quatre instruments de corda; per exemple tres violins i un contrabaix, o violí, viola, violoncel i guitarra; indicarà específicament la instrumentació. El quartet de corda estàndard és considerat com una de les més importants formes de la música de cambra, i la majoria dels grans compositors, de les darreries del fins als nostres dies, han compost quartets de corda.
Una composició per a quatre instrumentistes de corda pot presentar qualsevol forma, però quan es parla simplement d'un Quartet de corda (amb subtítol o sense), es tracta d'una composició habitualment en quatre moviments, amb una estructura semblant a la d'una simfonia. Els moviments extrems (primer i quart) són típicament ràpids. Habitualment els moviments segon i tercer són, respectivament, un moviment lent i un moviment amb ritme de dansa de qualsevol mena, per exemple minuet, scherzo, furiant, etc.
Alguns altres conjunts instrumentals de cambra poden ser considerats com variacions del quartet de corda, com per exemple el quintet amb piano, que és un quartet de corda més un piano; el quintet de corda, que és un quartet de corda amb una viola, violoncel o contrabaix addicional; el trio de corda, amb un violí, una viola i un violoncel; i el quartet amb piano que és un quartet de corda amb un violí substituït per un piano.
Història La forma va començar a utilitzar-se en la segona meitat del Segle XVIII. Les primeres obres de Franz Joseph Haydn per a quartet de corda tenien cinc moviments i s'assemblaven als divertimentos (un títol que van portar en algunes edicions) o a les serenates. Però els quartets de l'Opus 9, composts entre 1769 i 1770, ja mostren l'estructura moderna que esdevindria estàndard tant per a Haydn com per als compositors següents: quatre moviments; un moviment ràpid, un moviment lent, un minuet i trio, i un moviment final ràpid. Atès que el seu exemple va ajudar a codificar una forma musical que tenia els seus orígens en la suite barroca, Haydn és sovint considerat el pare del quartet de corda. Ocasionalment Haydn va interpretar els seus quartes de corda en cerimònies de caràcter social amb un conjunt improvisat de músics del que també va formar part Mozart.
Des del temps de Haydn, el quartet de corda ha esdevingut una forma musical cada vegada més prestigiosa, i ha estat considerada com la prova de foc de l'habilitat artística d'un compositor. Això es deu en part al fet que la paleta tímbrica és més restringida que en cas de l'orquestra, forçant al compositor a treballar en l'essència musical abans que el color tonal, així com en la tendència contrapuntística inherent en l'ús de quatre instruments de la mateixa família.
Les composicions per a quartet de corda van florir en el classicisme musical, i tant Mozart com Beethoven van escriure cèlebres sèries de quartets, considerats a la mateixa altura dels de Haydn. En el va haver-hi un - molt lleu - descens de l'atractiu del quartet, veient-se el curiós fenomen de molts compositors cèlebres que només van compondre un quartet; potser per fer palès que podien enfrontar-se al repte. Amb l'inici de l'era musical moderna, el quartet va tornar a aconseguir una gran popularitat entre els compositors.
Quartets de corda populars miniatura|Alguns compasos del 1r moviment del quartet de corda de Mozart n.º 18, K. 387, dedicat a Joseph Haydn. Els 68 quartets de corda de Franz Joseph Haydn, especialment els tardans Quartets Erdody, op. 76. Els 23 quartets de corda de Wolfgang Amadeus Mozart. Els sis que va dedicar a Haydn, K. 387, 421, 428, 458, 464, 465, Opus 10, es consideren la culminació del quartet de corda clàssic. El Quartet de corda núm. 19 en do major ("Dissonància"), K. 465 encara sorprèn per la seua introducció dissonant. Els 16 quartets de Ludwig van Beethoven són molt estimats. Els Quartets de corda Opus 18 demostren la completa mestria de Beethoven en aquesta forma musical recollint la tradició establerta per Haydn i Mozart. Els tres següents, anomenats Quartets Razumovski són molt populars avui dia, i van portar l'evolució del quartet a noves fites de sensibilitat emocional i dramatisme. Aquests van ser seguits pels Quartets núm. 10 op. 74 i núm. 11 op. 95. Finalment, els darrers quartets de Beethoven, on s'inclouen els últims cinc quartets i la Große Fuge (Gran Fuga), van ser les darreres obres que el compositor va completar. Aquestes darreres obres són considerades entre les composicions musicals més importants mai escrites, a causa de la seua indiscutible complexitat intel·lectual i l'aparent rebuig del pathos romàntic que va impregnar la música del període intermedi de Beethoven. No obstant són menys populars que els quartets Razumovski. Quartet de corda núm. 14 en re menor "La mort i la donzella" de Franz Schubert. També el seu Quartet de corda núm. 13 en la menor "Rosamunda" i el seu final Quartet de corda núm. 15 en sol major Els 6 quartets de corda de Felix Mendelssohn Bedřich Smetana: el Quartet de corda núm. 1 De la meva vida Els tres quartets de Johannes Brahms El Quartet de corda "Americà" núm. 12 en fa major d'Antonín Dvořák El Quartet de corda núm. 1 en re major, op. 11 de Piotr Ilitx Txaikovski, especialment el segon moviment Andante cantabile. El Quartet de corda núm. 2 en re major d'Aleksandr Borodín, especialment el tercer moviment "Notturno." Claude Debussy: Quartet de corda en sol menor, op. 10 Els quartets de corda d'Arnold Schönberg Maurice Ravel: Quartet de corda en fa major Leoš Janáček: Quartet de corda núm. 1 "Kreutzer", inspirat en Sonata a Kreutzer de Tolstoi, que al seu torn està inspirada en la Sonata núm. 9 "Sonata Kreutzer" per a violí de Beethoven. Frank Bridge: Quartet de corda núm. 3 Els sis quartets de corda de Béla Bartók La Suite Lírica d'Alban Berg, originalment composta per a quartet de corda Bohuslav Martinů: Concert per a quartet de corda i orquestra Els 15 quartets de corda de Dmitri Xostakóvitx, especialment el Quartet de corda núm. 8 en do menor, op. 110 Els 5 quartets d'Elliott Carter El Quartet de corda núm. 1 "A Way a Lone' de Tōru Takemitsu El Quartet de corda op. 11 de Samuel Barber, especialment el segon moviment, que habitualment s'escolta en la seua versió per a orquestra de corda, coneguda com a Adagio per a corda (Barber).
Llista de compositors de quartets de corda Nascuts abans de 1800 Giovanni Battista Sammartini (ca. 1700–1775): va compondre diversos quartets que es consideren de les primeres obres per a aquest conjunt, alguns dels quals poden ser interpretats també per una petita orquestra de corda. Christian Cannabich (1731–1798): 6 quartets de corda opus 5 (al voltant de 1780). Franz Joseph Haydn (1732–1809): va compondre 68 quartets de corda, alguns dels quals anomenats Divertimenti, l'últim incomplet. A més va compondre Die Sieben letzten Worte unseres Erlösers am Kreuze (Les set últimes paraules de Crist en la Creu), una seqüència de vuit moviments lents més un breu i ràpid moviment final (originalment per a orquestra, però probablement més coneguda en la versió per a quartet de corda). François Joseph Gossec (1734–1829): 12 quartets de corda: op.14 (1770) i op.15 (1772) Johann Baptist Vanhal (1739–1813): al voltant d'una setentena de quartets de corda. ( ) Václav Pichl (1741–1805): va compondre al voltant de 30 quartets; va ser un dels fundadors de l'Escola Vienesa de Violí. Roman Hofstetter (1742–1815): un monjo i compositor austríac. Actualment se sospita que és el vertader autor dels sis quartets de corda atribuïts a Haydn com el seu opus 3, incloent-hi el conegut 'Quartet Serenata'. Luigi Boccherini (1743–1805): Un prolífic compositor en tota mena de música de cambra, Boccherini va compondre 91 quartets de corda. També va compondre diversos quintets de corda. Giuseppe Maria Cambini (1746–1825): va compondre 149 quartets de corda i 30 quartets d'airs variés ( ). Alguns d'aquests existeixen també en versió per a instruments de vent. Alfred Einstein suggereix que el quart quartet amb flauta de Mozart és una paròdia de les obres de Cambini, molt populars en la seua època. Bartholomeo Campagnola (1751–1827): va compodre 6 quartets de corda. Franz Anton Hoffmeister (1754–1812): 50 quartets de corda (més 7 per a violí, dues violes i violoncel) (font: Grove online). Giovanni Battista Viotti (1755–1824): 17 quartets de corda. Franz Grill (1756?–1792): 9 quartets de corda. Wolfgang Amadeus Mozart (1756–1791): va compondre 23 quartets de corda, incloent-hi els anomenats Quartets Haydn (1782–85), generalment considerats els millors de la seua producció. Joseph Martin Kraus (1756–1792): va compondre al voltant de 16 quartets de corda (6 quartets de Goetingen s'han perdut). Cal esmentar també el seu Quintet amb flauta en re major. Pavel Vranický / Paul Wranitzky (1756–1808): va compondre 73 quartets de corda, entre els quals els sis quartets de l'Opus 16 i els tres de l'Opus 23 es consideren de la qualitat dels de Haydn i del Mozart madur. Alessandro Rolla (1757–1841): 10 quartets de corda: 3 de l'op.2, 3 de l'op.5 i altres 4 (font: Grove). Franz Krommer / Frantisek Kramar (1759–1831): va compondre al voltant de 100 quartets de corda, molts dels quals van ser populars en les primeries del a Viena, on van ser comparats als de Beethoven. Luigi Cherubini (1760–1842): 6 quartets de corda (1814–1837). Antonín Vranický / Anton Wranitzky (1761–1820): 30 quartets. Un fundador de l'escola violinística de Viena i considerat un virtuós, va ser mestre de Ignaz Schuppanzigh i director de l'Orquestra Lobkowitz. Adalbert Gyrowetz (1763–1850): (aka Vojtěch Matyáš Jírovec) amic de Mozart, va compondre almenys 42 quartets de corda (Grove), possiblement més de 50 (Hyperion CD notes). Samuel Wesley (1766–1837): almenys un quartet en Mi bemoll, compost al voltant de 1810. ) Andreas Romberg (1767–1821): 6 quartets de corda. Ludwig van Beethoven (1770–1827): va compondre 16 quartets de corda generalment considerats entre els millors mai escrits. Johan Hoffmann (1770–1815): 2 quartets (en re major i en fa major). ( , aquest enllaç també sobre Hoffmann). Peter Hänsel (1770–1831): almenys 10 quartets. Anton Reicha (1770–1836): va compondre almenys 37 quartets de corda (14 d'ells descoberts recentment). Els 10 quartets de Viena (1801-6) són els més importants. Tot i que van ser oblidats després de la mort de Reicha, van ser obres molt influents. Ján Josef Rösler (1771–1813): 3 quartets de corda, op.6 Antal György Csermák (c.1774–1822): 1 quartet Die drohende Gefahr. Johann Nepomuk Hummel (1778–1837): 3 quartets de corda, op.30, No 1 en do major; op.30 No 2 en sol major and op.30 No 3 en Mi bemoll major (tots ca.1808). Niccolò Paganini (1782–1840): 3 quartets de corda. George Onslow (1784–1853): 36 quartets composts entre 1810 i 1845. Louis Spohr (1784–1859): conegut com a Ludwig en la seua Alemanya natal, Spohr va compondre 36 quartets de corda i 4 quartets dobles (per a dos quartets de corda). Anselm Hüttenbrenner (1794–1868): 2 quartets de corda (mi major 1816, do menor 1847) Franz Berwald (1796–1868): Compositor suec, va compondre 3 quartets de corda, No 1 en sol menor (1818), No 2 en la menor (1849), i No 3 en Mi bemoll major (1849).