Pholis laeta és una espècie de peix de la família dels fòlids i de l'ordre dels perciformes.The Taxonomicon
Descripció Fa 25 cm de llargària màxima (tot i que, normalment, en mesura la meitat al sud-est d'Alaska), O'Clair, R.M. i C.E. O'Clair, 1998. Southeast Alaska's rocky shores: animals. Plant Press, Auke Bay, Alaska. té un cos allargat i anguil·liforme i la seua coloració va del groc-verd al taronja-marró amb taques de color marró o negrós en forma de mitja lluna, les quals s'estenen al llarg de la superfície dorsal. Els mascles immadurs i les femelles presenten una coloració pàl·lida al ventre, mentre que els mascles adults són de color taronja o vermellós a les galtes, la gola, les aletes pectorals i l'abdomen. 74-80 espines i cap radi tou a l'aleta dorsal. 2 espines i 35-37 radis tous a l'aleta anal. Aleta caudal arrodonida i pèlviques petites. Les aletes dorsal i anal són llargues i conflueixen amb l'aleta caudal. Aletes pectorals ben desenvolupades.
Reproducció Els adults assoleixen la maduresa sexual en arribar al voltant dels 10 cm de longitud. Hughes, G. W., 1986. Observations on the reproductive ecology of the Crescent Gunnel, Pholis laeta, from marine inshore waters of southern British Columbia. Canadian Field-Naturalist 100:367-370. A l'illa de Vancouver, les femelles ponen entre 600 i 1.600 ous a mitjans del gener o del gener al febrer a prop de Victoria (la Colúmbia Britànica, el Canadà). Els ous són demersals, s'adhereixen entre si o al substrat i són custodiats per qualsevol dels pares o deixats sense vigilància. Les larves es desclouen després de dos mesos i són planctòniques.
Alimentació Probablement es nodreix de crustacis petits i de cucs marins. Armstrong, R. H., 1996. Alaska's fish. A guide to selected species. Alaska Northwest Books. 94 p.
Depredadors És depredat per aus marinesGillespie, G. E. i S. J. Westrheim, 1997. Synopsis of information on marine fishes utilized as prey by marine and shoreline birds of the Queen Charlotte Islands. Pp. 36-55. A: Vermeer, K. i K.H. Morgan (Eds.). The ecology, status, and conservation of marine and shoreline birds in the Queen Charlotte Islands. Can. Wildl. Serv. Occas. Pap. No. 93. (com ara, el bernat americà -Ardea herodias-Butler, R. W., 1995. The patient predator: foraging and population ecology of the Great Blue Heron (Ardea herodias) in British Columbia. Canadian Wildlife Service Occasional Paper No. 86. i el somorgollaire columbí -Cepphus columba-),Golet, G. H., K. J. Kuletz, D. D. Roby i D. B. Irons, 2000. Adult prey choice affects chick growth and reproductive success in Pigeon Guillemots. The Auk 117:82-91. grans peixos submareals Barber, W. E., L. L. McDonald, W. P. Erickson i M. Vallarino, 1995. Effect of the Exxon Valdez oil spill on intertidal fish: a field study. Transactions of the American Fisheries Society 124:461-476. i mamífers (la llúdria del Canadà -Lontra canadensis- i el visó americà -Mustela vison-).Alaska Department of Fish and Game
Hàbitat i distribució geogràfica És un peix marí, demersal (fins als 73 m de fondària) Acadèmia Russa de les Ciències, 2000. Catalog of vertebrates of Kamtxatka and adjacent waters. 166 p. i de clima temperat, el qual viu al Pacífic oriental: les zones de marees Eschmeyer, W. N., E. S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p. des de les illes del Comandant i el sud-est de Kamtxatka Acadèmia Russa de les Ciències, 2000. Catalog of vertebrates of Kamtxatka and adjacent waters. 166 p. fins a les costes del mar de Bering a Alaska,Robards, M. D., J. F. Piatt, A. B. Kettle i A. A. Abookire, 1999. Temporal and geographic variation in fish communities of lower Cook Inlet, Alaska. Fishery Bulletin 97:962-977. les illes Aleutianes i Crescent City (el nord de Califòrnia, els Estats Units), incloent-hi la Colúmbia Britànica (el Canadà).FishBase Catalog of Fishes GBIF
Estat de conservació Les seues principals amenaces són la pèrdua del seu hàbitat a causa de la contaminació produïda pels vessaments de petroli,Jewett, S. C., T. A. Dean, B. R. Woodin, M. K. Hoberg i J. J. Stegeman, 2002. Exposure to hydrocarbons 10 years after the Exxon Valdez oil spill: evidence from cytochrome P4501A expression and biliary FACs in nearshore demersal fishes. Marine Environmental Research 54: 21-48. les aigües residuals i les explotacions forestals i mineres; la urbanització costanera; les pertorbacions naturals (com ara, els terratrèmols i les grans tempestes) i els possibles efectes del canvi climàtic.NatureServe
Observacions És inofensiu per als humans, la seua longevitat és de 6 anys i pot romandre fora de l'aigua (sota les roques o algues), ja que és capaç de respirar aire. Martin, K. L. M. i C. R. Bridges, 1999. Respiration in water and air. P. 54-78. A: M.H. Horn, K.L.M. Martin i M.A. Chotkowski (eds.) Intertidal fishes. Life in two worlds. Academic Press. 399 p.
Referències
Enllaços externs
AQUATAB BioLib ION
laeta