La polonització (en polonès polonizacja) és l'adquisició o imposició d'elements de la cultura de Polònia, en particular, l'idioma polonès, per poblacions no poloneses en territoris controlats per Polònia o sota la seva influència.En la historiografia polonesa, particularment abans de la Segona Guerra Mundial (p. ex., L. Wasilewski. Citat en Смалянчук А. Ф. (Smalyanchuk 2001) Паміж краёвасцю і нацыянальнай ідэяй. Польскі рух на беларускіх і літоўскіх землях. 1864—1917 г. / Пад рэд. С. Куль-Сяльверставай. — Гродна: ГрДУ, 2001. — 322 с. Pp.24, 28.) s'ha arribat convencionalment a una divisió entre polonització i autopolonització (en polonès polszczenie się), si bé de tota manera la majoria dels investigadors moderns no usen el terme polszczenie się.
Història de la polonització miniatura|Fronteres de Polònia a través del temps miniatura|"La Segona Presa de Rutènia". Riquesa i educació. Oli sobre tela de Jan Matejko on es representa la signatura de la pau el 1366 per Casimir III de Polònia amb Liubartas de Lituània durant les Guerres de Galítsia-Volínia Segles a Entre el i el moltes ciutats de Polònia van adoptar l'anomenat Dret de Magdeburg que promovia el desenvolupament de les ciutats i gremis. Els drets eren atorgats normalment atorgats pel rei amb l'ocasió de l'arribada d'immigrants. Alguns d'ells, integrats a una comunitat major, com els mercaders que es van assentar allà, especialment grecs i armenis. Adopataren molts dels aspectes de la cultura polonesa, però conservaren la seva fe ortodoxa. Des de l'edat mitjana, la cultura polonesa, influïda per l'oest, irradiava cap a l'est, començant un llarg i complex processos d'assimilació cultural.Michael J. Mikoś, Polish Literature from the Middle Ages to the End of the Eighteenth Century. A Bilingual Anthology, Varsòvia: Constans, 1999. Primers capítols en línia
Mancomunitat de Polònia-Lituània (1569-1795) En la Confederació de Polònia i Lituània, els grups ètnics no polonesos, especialment els rutens i lituans, es van trobar sota la forta pressió de la cultura polonesa.Nataliia Polonska-Vasylenko, History of Ukraine, "Lybid", (1993), , v. I, Section: "Ukraine under Poland"Natalia Iakovenko, Narys istorii Ukrainy s zaidavnishyh chasic do kincia XVIII stolittia, Kiev, 1997, Secció: 'Ukraine-Rus, the "odd man out" in Rzeczpospolita Obojga Narodow</ref>
El govern polonès del territori va començar en la Unió de Lublin de 1569, quan molts dels territoris que formaven part del "rutenitzat" Gran Ducat de Lituània"Dins del Gran Ducat de Lituània, les terres rutenes inicialment van retenir una considerable autonomia. Els pagans lituans s'estaven convertint a l'ortodòxia i s'assimilaven a la cultura rutena. Les pràctiques administratives del Gran Ducat i el seu sistema legal derivaven dels costums eslaus, i el rutè passà a ser l'idioma oficial de l'estat. El govern directe de Polònia sobre Ucraïna es donava des del 1340 i estava limitat a Galítsia. Així els canvis en àrees com l'administració, la llei, i la possessió de terra es van fer més ràpidament a Ucraïna que a les terres sota control lituà. De tota manera, Lituània mateixa aviat cauria en l'òrbita de Polònia. " Extret de l'article Ukraine. (2006). a Encyclopædia Britannica.Polonska-Vasylenko, Secció: Evolution of Ukrainian lands in the 15th-16th centuries van ser transferits a la Corona polonesa, mentre en realitat van seguir fins al com a camperols en règim de servitud i van deixar grans extensions de terreny als Imperis Rus i Austrohongarès sota el control de magnats polonesos o polonitzats, virtualment indistingibles.
En el clima de la colonització de les terres rutenes per la noblesa polonesa o polonitzada,"Transferida com a resultat de la Unió de Lublin del Gran Ducat de Lituània a l'étnicamente més homogènia Corona, Ucraïna va ser colonitzada per grans nobles, tant ucraïnesos com polonesos. Molts d'ells gradualment van abandonar l'ortodòxia per abraçar el catolicisme romà i polonès. Aquests "petits reis" d'Ucraïna controlaven cents de milers d'individus. Extret de Wladyslaw IV Vasa a "Poland, history of". (2006). A Encyclopædia Britannica. Vegeu aquí la persecució"Ucraïna havia florit sota el govern lituà, i el seu idioma va arribar a ser el de l'estat; però després de la unió orgànica de Polònia i Lituània el 1569, Ucraïna va quedar sota govern polonès, els camperols ucraïnesos sotmesos a servitud ràpidament, i l'Església Ortodoxa Ucraïnesa va sofrir persecució. " Extret d'"Ukraine". d'"Ukraine". Columbia Encyclopedia, Secta Edició. 2001-05."L'església de l'Unia no tenia èxit en aconseguir la igualtat legal amb l'església llatina prevista per l'acord. Tampoc no era capaç de potenciar el procés de polonización i llatinització de la noblesa. Alhora la Unió de Brest va causar una profundad divisió a l'església de Rutènia i la seva societat. Això es va veure reflectit en una important literatura polèmica, lluites pel control dels bisbats i les propietats de l'església que es van intensificar després de la restauració d'una jerarquia ortodoxa el 1620, i en nombrosos actes de violència. Els esforços per guarir la ferida en les dècades de 1620 i 1630 van ser infructuosos. " d' Ukraine. (2006). A Encyclopædia Britannica. i fins i tot una temptativa de prohibició<ref name="EB_Unia"> El 1596 la Unió de Brest-Litovsk va subordinar l'Església Ortodoxa de la Mancomunitat al papat, i va crear l'església de ritu oriental (Unia). Políticament, es va fer amb vista a afermar la cohesió de l'estat davant de Moscòvia; tanmateix va portar a divisions internes entre els ortodoxos. La nova església de ritu oriental es va convertir en una jerarquia sense fidels mentre que l'Església prohibida ortodoxa va quedar en la clandestinitat. El reconeixement per par de Ladislau de l'existència de l'última el maig de 1632 va arribar massa tard. Les masses ortodoxes van ser privades dels seus protectors natius, que s'havien polonitzat i catolicitzat i buscaven l'aliança cosaca." Extret de Wladyslaw Iv Vasa a "Poland, history of". (2006). A Encyclopædia Britannica. de l'Església Ortodoxa als territoris controlats pels polonesos després de l'infructuós intent de convertir la pagesia rutena al catolicisme, les pressions i atraccions de la polonització sobre la noblesa de Rutènia i l'elit cultural, va resultar en un gairebé complet abandonament de la cultura rutena, tradicions i de l'Església Ortodoxa per part de la classe alta de Rutènia.Orest Subtelny, Ukraine: A History, Second Edition, 1994, University of Toronto Press, p. 89
Al Gran Duc de Lituània Jogaila li van oferir la corona polonesa i va esdevenir Ladislau II Jagelló (va regnar de 1386 a 1434). Això va marcar el començament de la polonització gradual de la noblesa lituana. Va construir moltes esglésies catòliques romanes en terres lituanes paganes i les va proveir amb terres, els va presentar als catòlics terres i posicions, va colonitzar les ciutats i pobles i els va atorgar els Drets de Magdeburg que consistien en diverses permissions. Aquests drets es donaven als assentaments dominats pels polonesos o alemanys però no als assentaments rutens, a qui se'ls carregaven tots els impostos. Els nobles rutens també es van veure alliberats del pagament d'alguns impostos i els seus drets es van igualar amb els de la noblesa polonesa però només quan es convertissin al catolicisme. Llavors serien proveïts amb compensacions per les obligacions militars, mentre que els que haguessin romàs ortodoxos no en rebrien cap. A conseqüència d'això, tota la població de Rutènia es va veure dividida entre els privilegiats i els que no ho eren, i aquests últims van ser els ortodoxos de Rutènia.
Sota el successor de Jogaila, Ladislau de Varna (va regnar de 1434-1444), els esforços per a la polonització que s'havien dut a terme més per la força que per altres mitjans,"El nou rei polonès, el fill de Jogaila, Ladislau conegut en la història com "de Varna", a causa de la seva mort en batalla contra els turcs a Varna el 1444) va contenir significativament les aspiracions de Svidrigelló (Švitrigaila) per les seves actituds respecte al poble rutè i a la seva religió. Fins llavors (sota Jagelló) els polonesos obtenien el poder a Rutènia per la força […] El successor de Jagelló, Ladislau (regnant des de 1434), va actuar d'una manera diversa que el seu pare, tot i que amb els mateixos objectius al cap. Va augmentar els privilegis i llibertats,que anteriorment només havien gaudit els nobles de religió llatina, a tots els nobles rutens sense excepció. Això va marcar el començament de la reconciliació entre Rutenia i Polònia... " van assolir un cert grau de subtilesa. Ladislau III va introduir algunes reformes més liberals. Va incrementar els privilegis de tots els nobles rutens, independentment de la seva religió, i el 1443 va firmar una butlla que posava en el mateix nivell l'Església Ortodoxa i el Catolicisme Romà, i suavitzava les seves relacions amb el clericat ortodox. Aquestes polítiques van continuar sota el següent rei Casimir IV Jagelló. L'expansió de la influència cultural polonesa va continuar entre els nobles rutens cada vegada més atrets pel glamour de la cultura occidental i el sistema polític polonès en el qual els magnats es convertien en governadors sense restriccions de les terres i serfs de les seves vastes finques. miniatura|Introducció a la llengua polonès (en lituà), dedicada als ètnics lituans, Vílnius, 1766
Alguns magnats rutens com els Sanguszko, Wiśniowiecki i Kisiel, van resistir la polonització cultural durant diverses generacions. La família Ostrogski n'és un dels exemples més notables. En romandre generalment lleials a l'estat polonès, els magnats, com els Ostrogski, es van quedar amb la religió dels seus avantpassats, i van recolzar l'Església Ortodoxa generosament amb l'obertura d'escoles, la impressió de llibres en llengua rutena (els primers quatre llibres impresos en alfabet ciríl·lic al món es van publicar a Cracòvia el 1491Michael J. Mikoś, Polish Renaissance Literature: An Anthology. Ed. Michael J. Mikoś. Columbus, Ohio/Bloomington, Indiana: Slavica Publishers. 1995. , Escenari literari del Renaixement i van contribuir generosament a la construcció d'esglésies ortodoxes. De tota manera, la seva resistència anà minvant gradualment amb cada generació, a mesura que l'elit rutena anava abraçant cada vegada més l'idioma polonès i el catolicisme.
Així, amb la major part del seu sistema educacional polonitzat i amb la majoria de la inversió destinada a les institucions de l'occident de Rutènia, la cultura indígena rutena ben aviat es veuria bastant deteriorada. En la Rutènia polonesa el llenguatge dels documents de l'administració va començar a canviar al polonès. Cap a mitjan en aquests documetnos trobem una barreja peculiar de l'antic eslau eclesiàstic, amb el rutè dels plebeus i el polonès. En incrementar-se la influència del polonès en la mescla, ben aviat aquesta va resultar majoritàriament polonesa, amb una fonètica rutena. la barreja aviat va ser majoritàriament un polonès imposat amb fonètica rutena.Kostomarov, "Ostrozhski"