La guerra aèria és l'ús d'aeronaus militars i altres màquines voladores en la guerra, incloent-hi transports de càrrega per promoure els interessos nacionals. El poder aeri estratègic és el bombardeig de recursos enemics per bombarders; el poder aeri tàctic és la batalla per control de l'espai aeri per caces; el suport aeri proper és el suport directe a unitats de terra; el terme aviació naval refereix especialment a l'ús de portaavions.
Guerra amb estels La primera guerra aèria documentada va tenir lloc en el a la Xina, quan s'incitava un estel manejat per espiar per la intel·ligència militar i comunicació.
Guerra amb globus aerostàtics Guerra amb globus en l'Antiga Xina Al voltant del 200, a la Xina, Zhuge Liang va inventar el fanal de Kongming, un prototipus de globus d'aire calent com a eina de comunicació militar.
Guerra amb globus a Europa En els primers moments de l'aeronàutica es van fer servir globus per ús militar, sent el primer exemple el capità Coutelle de l'Exèrcit Republicà Francès, que ascendeix amarrat a terra en un globus d'hidrogen a Maubeuge, durant la batalla de Fleurus. El globus, anomenat Entreprenant, és el primer globus utilitzat per a la guerra.
Els globus tenien desavantatges. No podrien volar en mal temps, boira, o vents alts. Eren a la mercè dels vents i eren també objectius molt grans.
Guerra Civil americana miniatura|Batalla de Seven Pines amb un dels globus de Lowe al fons
Cos de Globus de l'Exèrcit de la Unió miniatura|El professor Lowe ascendint a l'Intrepid per observar la batalla de Fair Oaks La Guerra Civil Americana fou la primera guerra que va presenciar l'ús significatiu de l'aeronàutica en suport de batalla.Cooksley (1997), p.6 Thaddeus Lowe va contribuir notablement a l'esforç de guerra de la Unió utilitzant una flota de globus, des que el juny de 1861 va deixar el seu treball en el sector privat per oferir els seus serveis com a aeronauta al President Lincoln, qui es va interessar en la idea de la guerra aèria. La demostració de Lowe de pilotar un globus sobre Washington DC, transmetent un missatge de telègraf a terra fou suficient per presentar-lo als comandants dels Enginyers Topogràfics, inicialment per preparar millors mapes.
La primera acció de Lowe era una observació de vol lliure de les posicions Confederades a la Primera batalla de Bull Run el juliol de 1861. Lowe fou cridat a Fort Corcoran i va pujar per distingir els campaments rebels,Collier (1974), p.11 i amb banderes de senyals dirigí el foc d'artilleria contra els rebels.
Lowe i altres pilots de globus formaren el Union Army Balloon Corps. Lowe insistia en l'ús estricte de globus lligats a causa de la preocupació en ser abatut sobre línies enemigues i ser castigat com espia. A mil metres podia tenir una estensa vista del camp de batalla i més enllà.
Mentre els Confederats es retiraven, la guerra va entrar en la campanya de la Península. Donats els densos boscos de la península, els globus eren incapaços de continuar a terra i es convertí una barcassa de carbó per operar els globus. Els globus i els seus generadors de gas es carregaven a bord al Potomac, on van continuar el reconeixement de la península.
A la batalla de Seven Pines, Lowe pogué veure l'exèrcit enemic que avançava i va enviar un correu per fer que s'enviessin reserves. El Cos de Globus fou posteriorment assignat al Cos d'Enginyers i l'agost de 1863, el Cos de Globus d'Exèrcit d'Unió es dissolia.
Exèrcit confederat L'exèrcit confederat també usà globus, però patien greus dificultats per la manca de subministraments a causa dels embargaments, veient-se forçats a produir els seus globus amb material per fabricació de vestits en seda pintada, i el seu ús era limitat pel subministrament infreqüent de gas a Richmond, Virginia. Abans de l'estiu de 1863, tots els globus de reconeixement de la Guerra Civil Americana havien deixat d'operar.
Abans de la Primera Guerra Mundial miniatura|Un disseny experimental francès de 1910 per Voisin, apareixent una mitrailleuse amb què dispara un passatger Els exèrcits avaluaren l'ús d'aeronaus per observació i aviació naval, amb unes quantes proves fetes llançant hidroavions i recollint-los amb grues.
La Marina dels Estats Units d'Amèrica es va interessar en l'aviació naval des de principis del . L'agost de 1910 Jacob Earl Fickel i Glenn Curtiss van fer els primers trets experimentals des d'un avió. Entre 1910 i 1911, l'Armada va dur a terme experiments que demostraven el sentit pràctic de l'aviació basada vaixells. El 14 de novembre de 1910, prop de Hampton Roads, Virgínia, el pilot civil Eugene Ely va enlairar-se des d'una plataforma de fusta instal·lada en el creuer USS Birmingham, aterrant de manera segura en terra uns quants minuts més tard. Ely demostrà uns mesos més tard que era també possible aterrar en un vaixell el 18 de gener de 1911, quan aterrà en una plataforma adjuntada al creuer americà USS Pennsylvania al port de San Francisco.
El primer ús d'avions en una guerra ocorria a la Guerra italo-turca quan el 23 d'octubre de 1911, el pilot italià capità Piazza, en un aparell Blériot XI, va sobrevolar les línies enemigues turques en una missió de reconeixement,Taylor 1980: vol.1 p.8 i l'1 de novembre el subtinent Gabotti va deixar caure la primera bomba aèria sobre les tropes turques a Líbia. En la Primera Guerra Balcànica, la força aèria búlgara va bombardejar posicions turques a Edirne mentre que la Força Aèria Grega actuava sobre els Dardanels, la primera missió de cooperació aèria naval en la història.Hellenic Air Force History: Balkan Wars. Els avions també foren utilitzats pels EUA contra Pancho Villa. El reconeixement militar aeri també s'usà en les dues guerres. Els bombardeigs s'usaren intensament durant la Primera Guerra Balcànica (incloent el primer bombardeig nocturn el 7 de novembre de 1912).
Primera Guerra Mundial
miniatura|Sopwith Camel A principis de la guerra ambdós bàndols usaren globus lligats i avions per observació i informar per al foc d'artilleria. El desig d'evitar l'observació enemiga va dur als pilots a atacar altres avions i globus, inicialment amb armes petites armes dutes a bord.
Encara que l'addició d'un deflector al darrere de l'hèlix pel pilot francès Roland Garros i el dissenyador Raymond Saulnier al monoplà Morane-Saulnier fou el primer exemple d'una aeronau capaç de disparar a través de l'hèlix, no fou fins que el dissenyador d'aeronaus holandès Anthony Fokker desenvolupà el sincronitzador el 1915, que permeté operar l'arma i l'avió alhora.Warplane p.1 aconseguint que el pilot alemany Kurt Wintgens obtingués la primera victòria coneguda amb una aeronau amb arma sincronitzada l'1 de juliol de 1915.
Els Aliats pogueren capturar un Fokker eindecker amb un sincronitzador Stangensteuerung intacte i van desxifrar el seu funcionament, conduint al naixement del combat aeri dogfight. L'as alemany Oswald Boelcke va crear vuit regles essencials de combat aeri, el Dicta Boelcke
Ambdós bàndols usaren aeronaus per bombardeig, reconeixement marítim, guerra antisubmarina, i llançament de propaganda. Els militars alemanys feien ús de Zeppelins i, més tard, bombarders com el Gotha, per deixar caure bombes al Regne Unit. Al final de la guerra els avions s'havien especialitzat en bombarders, caces, i reconeixement.
Al final de la Primera Guerra Mundial, el combat aeri havia progressat fins a aconseguir que la tàctica de dogfighting definida en el Dicta Boelcke havia progressat al punt que es podia aconseguir la supremacia aèria; el primer exemple és l'ofensiva aèria italiana contra els Austrohongaresos just abans del final de la Primera Guerra Mundial.
Període d'entreguerres La tecnologia aeronàutica es desenvolupà molt ràpidament entre 1918 i 1939. El 1918 la majoria de les aeronaus eren biplans amb marcs de fusta, pells de tela, aparell de filferros i motors refredats d'aire. Els biplans continuaven sent el pilar de forces aèries al voltant del món i s'utilitzaren extensament en conflictes com la Guerra Civil espanyola. La majoria dels països industrialitzats crearen forces aèries separades de l'exèrcit i armada. Tanmateix, per 1939 els biplans militars eren en procés de ser canviats per monoplans de metall amb motors refredats amb líquid. Les primeres velocitats s'havien triplicat, les altituds doblades, i les gammes i càrregues netes dels bombarders augmentats enormement."Warplane" p.2
Alguns teòrics, especialment a la Gran Bretanya, consideraven que l'aeronau es convertiria en el braç militar dominant en el futur. i s'imaginaven que una guerra futura seria guanyada totalment per la destrucció de la capacitat militar i industrial de l'enemic des de l'aire. El general italià Giulio Douhet, autor de The Command of the Air, era un teòric bàsic d'aquesta escola, que ha estat associada amb la declaració de Stanley Baldwin que "El bombarder sempre travessarà"; és a dir, independent de les defenses aèries, suficients atacants sobreviuran per destruir les ciutats de l'enemic. Això conduí al que s'anomenà més tard una estratègia de dissuasió, i les nacions mesuraren el seu poder aeri per nombre de bombarders. Altres, com el general dels Estats Units Billy Mitchell, veien el potencial del poder aeri d'augmentar el poder de flotes navals superfície navals.
Pilots alemanys i britànics havien provat el bombardeig aeri de vaixells i els torpedes llençats des de l'aire durant la Primera Guerra Mundial amb resultats diversos. La vulnerabilitat dels cuirassats a les aeronaus es demostrà el 21 de juliol de 1921 quan un esquadró de bombarders comandats pel general Mitchell enfonsava el SMS Ostfriesland amb bombes aèries; encara que el Ostfriesland estava immòbil i indefens durant l'exercici, la seva destrucció demostrava la potència d'avions aeris contra vaixells.
Era durant les guerres de la banana, mentre lluitaven contra bandits, independentistes i insurgents en llocs com Haití, la República Dominicana i Nicaragua, els aviadors de Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica van començar a experimentar amb tàctiques de suport aeri als marines en missió. Fou a Haití que la infanteria de marina va començar a desenvolupar la tàctica de bombardeig en picat i a Nicaragua el van perfeccionar. Mentre altres nacions havien provat variacions d'aquesta tècnica, els marines foren els primers a recollir-lo i fer-lo part de la seva doctrina tàctica.Corum & Johnson, "Small Wars", p. 23-40.
A Alemanya se li va prohibir disposar d'una força aèria pels termes del Tractat de Versalles. Els militars alemanys continuaven entrenant els seus soldats com pilots clandestinament fins que Adolf Hitler estigué preparat per desafiar obertament la prohibició, formant el Deutscher Luftsportverband o Deutsche Luftfahrt-Verband. formant pilots civils, i alguns pilots alemanys foren enviats secretament a la Unió Soviètica per a seva la formació; Aquesta força aèria estava preparada per quan fos reclamada era el començament de la Luftwaffe.Collier (1974), p.94
Segona Guerra Mundial L'aviació militar va ser usada extensivament durant la Segona Guerra Mundial. Les millores en rendiment, abast i càrrega neta van significar que la força aèria es podria moure més enllà de les de la Primera Guerra Mundial, convertint-se en una força central per a totes les nacions de combatents.Overy (1981) Durant la guerra, diverses aplicacions del poder aeri emergiren.
Bombardeig estratègic miniatura|link=Bloody Saturday (photograph)|Una criatura, la mare morta del qual era a prop, plorant a les ruïnes d'una Estació de Ferrocarril de Shanghai bombardejada pel japonès l'agost de 1937. Després que aparegués a LIFE en octubre de 1947, 136 milions de persones van veure la fotografia en noticiaris i diaris.LIFE Nov 9, 1942 p 144