LOrganització dels nacionalistes ucraïnesos o OUN ( transliterat Orhanizatsiya ukrayins'kykh nationalistiv o ОУН) és un partit polític ucraïnès d'extrema dreta creat en 1929 a Viena per Ievhèn Konovàlets. En certa manera, aquesta organització és successora de l'Organització militar ucraïnesa (UVO).
El 1940, l'Organització dels nacionalistes ucraïnesos s'escindeix en dos, la de Stepan Bandera (OUN-B o Oun-R per la paraula revolució), que arribà a col·laborar amb els nazis abans i durant l'ocupació d'Ucraïna, fins que aquests decidiren suprimir-la, i la d'Andrí Mèlnik (OUN-M), més moderada.
L'octubre de 1942, es crea la branca armada de l'exèrcit de l'OUN, l'UPA (l'Exèrcit Insurgent Ucraïnès d'Andrí Mèlnik com a tal és creat a la primavera del 1943). De les dues, l'OUN-B i l'UPA de Stepan Bandera va ser de lluny la més important i acabà absorbint la segona en juliol-agost del 1943.
En el transcurs de la seva existència, l'OUN adquirí una gran influència a les diferents capes de la societat. El seu principal èxit residia en la seva capacitat per assegurar la persecució de la lluita per la independència ucraïnesa.
Utilitzà la violència i terrorisme contra els que considerava enemics nacionals, en particular Polònia, Txecoslovàquia, la Unió Soviètica i altres estrangers. L'antisemitisme era un atribut que OUN, igual que l'autoritarisme i l'admiració pels feixismes, tret comú amb altres organitzacions nacionalistes de dretes radicals d'Europa de l'Est. Fou també famosa per la seva col·laboració amb l'ocupació nazi d'Ucraïna.
Context: naixement del nacionalisme ucraïnès
miniatura|Ievhèn Konovàlets La causa independentista ucraïnesa va conèixer dues fases en la seva història contemporània. La primera fou encarnada pels moviments socialistes (i, en una menor mesura, liberals) moderats i democràtics que van aparèixer al final del i van perdurar fins als anys vint. Són aquests moviments que van donar a llum i van dirigir la República Popular d'Ucraïna. La segona fase és encarnada pels moviments nacionalistes que en el transcurs del temps i dels revessos van passar d'una concepció política radical cap a un model més moderat i democràtic.
El nacionalisme, en el sentit ideològic del terme, és a dir el nacionalisme integral, apareix a Ucraïna a partir dels anys vint. Va néixer de la frustració, sobretot entre certs responsables militars ucraïnesos en la imatge de Ievhèn Konovàlets, de la desaparició de la República Popular d'Ucraïna.
Els membres de l'OUN, en la seva recerca de les causes del fracàs de la lluita per la independència ucraïnesa (1917-1920) van ser convençuts que les masses havien buscat un estat independent però que havien estat decebudes i frustrades per la manca de lideratge governamental. La crítica d'aquesta mancança augmentà en un rebuig sistemàtic dels principis democràtics i socialistes que va ser la marca del moviment nacional ucraïnès al final del segle XIX i del començament del .
miniatura|esquerra|140px|Andrí Mèlnik miniatura|Stepan Bandera
Les tradicions humanistes de la prerevolució de les quals n'estaven amarats els dirigents ucraïnesos, foren qualificades d'ingènues i mancades de convicció nacional. Els membres de l'organització dels nacionalistes ucraïnesos condemnaran i retrauran als partits socialistes de l'època i als seus dirigents la seva moderació i el fet de no haver sabut preservar la independència del país. Van considerar que la seva època exigia noves formes d'acció revolucionària que podrien correspondre a la crueltat i a la determinació manifestada pels enemics d'Ucraïna.
El nacionalisme integral apareix igualment com el ferment espiritual d'una jove generació protestant contra les repressions mortíferes règim soviètic i buscant un sentit de cara a l'esfondrament de la República popular ucraïnesa. Les primeres temptatives per crear organitzacions nacionalistes provenen de Galítsia i dels cercles procedents de l'emigració com el Grup nacional de la joventut ucraïnesa de Praga, la Lliga dels nacionalistes ucraïnesos i la Unió de la joventut nacionalista ucraïnesa de Lviv.
A aquestes organitzacions s'afegeix el Partit ucraïnès del treball nacional dirigit per Dmitro Dontsov, Dmitro Paliïv (Дмитро Паліїв) i Volodímir Kuzmovitx (Володимир Кузьмович). Les seves opinions sobre les inclinacions nacionalistes apareixen a la revista "Заграва" (Zahrava - "Brillantor") de 1923 a 1924. És Dmitro Dontsov, periodista, que va cristal·litzar la ideologia nacionalista ucraïnesa, després haver publicat en particular un treball molt influent titulat Nacionalisme el 1926. Entre els altres grans ideòlegs del moviment es poden citar Dmitró Iúriovitx Andriievski (Дмитро Юрійович Андрієвський), Volodímir Martinets (Володимир Мартинець), Mikola Stsiborski (Микола Сціборський) i Iulian Vassian (Юліян Вассиян). Cal destacar també el diari "Розбудова нації" (Rozbudova natsiï - "La construcció d'una nació"), òrgan ideològic del partit.
L'Organització militar ucraïnesa (UVO), que prefigura el nacionalisme integral ucraïnès, és creada el 1920 per un grup d'antics oficials dels Fusellers de la Sitx, entre els quals Ievhèn Konovàlets i de l'Exèrcit ucraïnès de Galítsia. El 1929, l'UVO uneix les files de la generació ascendent dels joves nacionalistes per crear l'organització dels nacionalistes ucraïnesos (OUN), sota la direcció de Ievhèn Konovàlets. Des de llavors, l'OUN va servir d'avantguarda al moviment nacionalista ucraïnès i rebé nombrosos militants.
La Segona Guerra Mundial miniatura|Emblema de l'OUN(B) El 1939, després de la invasió de Polònia, l'Oun a Polònia comença una col·laboració dirigida contra la Unió Soviètica amb l'Alemanya nazi.
En 1940, l'OUN esclata i es divideix entre OUN-B de Stepan Bandera, més radical i més influent, i l'OUN-M d'Andrí Mèlnik.
Des del juny de 1941, vuit dies després de la invasió alemanya de la Unió Soviètica, l'OUN-B intenta proclamar un estat independent a Ucraïna, el que, malgrat l'aliança en curs, és refusat per Alemanya, la qual comença la repressió contra l'organització, en la qual mata o deté els seus dirigents. Stepan Bandera és enviat a un camp de concentració.
A començaments del 1942, l'OUN-M, que col·laborava sempre amb els nazis, és al seu torn reprimida per aquests, atès que la seva activitat nacionalista és vista com a perjudicial als projectes nazis de transformar els territoris de l'est en simples colònies alemanyes.
El 1943, l'OUN-B comença la lluita armada contra els nazis, contra els partidaris ucraïnesos prosoviètics, i si s'escau contra els seus rivals nacionalistes de l'OUN-M, que són facto obligats a unir-se o a acabar les seves activitats.
Primers anys de la guerra i de les activitats a l'est i centre d'Ucraïna Després de la invasió de Polònia el setembre de 1939, dues faccions de l'OUN van col·laborar amb els alemanys i van aprofitar l'oportunitat de la invasió per enviar els seus activistes a territori controlat pels soviètics. El líder de l'OUN-B Stepan Bandera va mantenir reunions amb els caps d'intel·ligència d'Alemanya quant a la formació de forces amb combatents ucraïnesos. El 25 de febrer de 1941 el cap de l'Abwehr Wilhelm Canaris va sancionar la creació de la "Legió ucraïnesa" sota comandament alemany. S'esperava que la nova unitat estigués formada per 800 persones.
A la primavera, l'OUN va rebre 2,5 milions de marcs per a activitats subversives contra l'URSS.Організація українських націоналістів і Українська повстанська армія. Інститут історії НАН України.2004р Організація українських націоналістів і Українська повстанська армія, Раздел 1 http://www.history.org.ua/LiberUA/Book/Upa/1.pdf стр. 17-30І.К. Патриляк. Військова діяльність ОУН(Б) у 1940—1942 роках. — Університет імені Шевченко \Ін-т історії України НАН України Київ, 2004 (No ISBN) p.273-275 A la primavera de 1941 la legió es va reorganitzar. Una de les unitats que es va conèixer com a Batalló Nachtigall (literalment "rossinyol"), un segon va esdevenir el Batalló Roland. El personal romanent va ser despatxat immediatament a la Unió Soviètica per dur a terme el sabotatge de la rereguarda de l'Exèrcit Roig.І.К. Патриляк. Військова діяльність ОУН(Б) у 1940—1942 роках. — Університет імені Шевченко \Ін-т історії України НАН України Київ, 2004 (No ISBN) p.277-279
Vuit dies després de la invasió de l'URSS per part d'Alemanya, el 30 de juny de 1941, la OUN-B va proclamar l'establiment de l'Estat Ucraïnès de Lviv, amb Iaroslav Stetskò com a primer ministre.
En resposta a la declaració, els líders OUN-B i associats aviat van ser arrestats i empresonats pels Gestapo (prop de 1.500 persones)). http://www.history.org.ua/LiberUA/Book/Upa/4.pdf Molts membres de l'OUN-B van morir a l'acte, o van morir a les presons i camps de concentració. Els dos germans de Bandera van ser assassinats a Auschwitz. El 18 setembre 1941 Bandera i Stetskò van ser enviats a una "Zellenbau Bunker" del camp de concentració de Sachsenhausen. Bandera compartia presó amb tots els presos més importants del tercer Reich, com l'exprimer ministre de França Léon Blum i l'excanceller d'Àustria, Kurt Schuschnigg. Els presoners de la Zellenbau rebien ajuda de la Creu Roja a diferència dels presoners de camps de concentració comuna i van ser capaços d'enviar i rebre paquets dels seus familiars. Bandera també va rebre ajuda de l'OUN-B inclosa l'assistència financera. Els alemanys van permetre als nacionalistes ucraïnesos d'abandonar el búnquer per mantenir una important reunió amb representants de l'OUN al Castell Fridental que estava a 200 metres de Sachsenhausen.,A.B. Shirokorad, Uteryannie zemli Rossii: otkolovshiesya respubliki, Moscou:"Veche", 2007, p. 84. on es van quedar fins al setembre del 1944.
Com a resultat de l'ofensiva alemanya sobre l'OUN-B, la facció controlada per Mèlnik va gaudir d'un avantatge sobre l'altra facció rival i va ser capaç d'ocupar moltes posicions en l'administració civil de l'ex-República Soviètica d'Ucraïna durant els primers mesos de l'ocupació alemanya. La primera ciutat que es va administrar fou la de Jitòmir, la primera gran ciutat a través de l'antiga frontera poloneso-soviètica. Aquí, l'OUN-M va ajudar a estimular el desenvolupament de societats com Prosvita, l'aparició d'artistes locals en les transmissions en idioma ucraïnès, l'obertura de dues noves escoles secundàries i un institut pedagògic, i l'establiment d'una administració escolar. Molts vilatans van ser reclutats a l'OUN-M. L'OUN-M també va organitzar les forces de policia, reclutades entre els presoners de guerra soviètics. Dos alts funcionaris del seu nucli dirigent o Provid, fins i tot van arribar a Jitòmir. A finals d'agost de 1941, però, tots dos van ser assassinats a trets, presumptament a mans de l'OUN-B que havia justificat l'assassinat en els seus escrits i havia emès una directiva secreta (qualificada per Andrí Mèlnik com una "sentència de mort") per tal de no permetre que els líders de l'OUN-M per arribar a Kíev. En represàlia, les autoritats alemanyes, sovint avisades per membres d l'OUN-M, van començar les detencions massives i execucions de membres de l'OUN-B, i els van eliminar en gran part del centre i est d'Ucraïna.John Armstrong (1963). Ukrainian Nationalism. Nova York: Columbia University Press, p. 91-98.