fou un noble català, senyor de Castelldefels (1340), Castellciuró i Molins de Rei (1368) i d'Olorda (1377). Ciutadà de Barcelona, fou tresorer de la reina Elionor de Sicília, muller de Pere el Cerimoniós, almenys des del 1357 i conseller i mestre racional de la casa del rei.
Biografia Des de molt jove, fou present a la cort reial, romanent tota la vida al servei de Pere el Cerimoniós des que aquest era Infant d'Aragó, del qual en fou dispenser. El 1334, quan es casà amb Costança Cabastida exercia l'ofici de racional de la cort, i quan l'infant Pere esdevingué rei hi romangué com a conseller i home de confiança d'aquest.
El 1343 participà en la quarta expedició a la frontera nord de Catalunya que el rei Pere el Cerimoniós portà a terme contra Jaume III de Mallorca.
Quan el 1349, el rei Pere contragué matrimoni amb Elionor de Sicília, destinà Berenguer al servei de la Casa de la Reina, que adquirí importància i certa autonomia respecta la Casa del Rei, en aquells temps es construí el Palau Menor com a residència de la Reina i Elionor residí llargues temporades a la seva terra fet que feu necessari que aquesta disposés d'un servei exclusiu a la Casa de la Reina, dins la qual Berenguer va actuar tant com a tresorer d'aquesta com a procurador de la reina, que el nomenaria marmessor testamentari, juntament amb Ramon Bisbe de Lleida i Ramon de Peguera, marmessor testamentari.
En morir la reina, Pere el Cerimoniós nomena Berenguer Mestre Racional (cap de la institució administrativofinancera de la Corona d'Aragó). Els seus fidels serveis foren recompensats i fruit dels guanys Berenguer pogué ampliar les seves possessions: El 1366 (el 2 de juliol) la reina Elionor li vengué la vila de Molins de Rei per 85.500 sous barcelonins.Arxiu de la Corona d'Aragó, Cancelleria, registre 1574, f. 127-128; 132-133. El 1368 el rei i la reina li concediren el castell de CastellciuróArxiu de la Corona d'Aragó, Cancelleria, registre 916, f. 30-31. (al torn que convertia el castell en castell termenat adjuntant-hi la vila de Molins de Rei) El 1377 (el 6 de setembre) comprà el castell d'Olorda i la casa del celler de Molins de Rei a Simó Desllor.
Berenguer fou amic de Bernat Metge, qui dedicà a la seva filla Isabel la seva traducció Valter e Griselda (1388) de l'obra de Petrarca.
Matrimoni i descendents El 1334 es casà amb Constança Cabastida amb qui tingué dues filles: Joaneta, casada amb Pere Ferriol Cavaller, un dels fills d'aquest fou Berenguer de Relat dit de Ferriol, al qual se li canvià el cognom per tal de poder ser el continuador del seu avi i actuar com a primogènit d'aquest. Isabel (o Elisabet) a qui llegà la senyoria de Castelldefels i es casà el 1372 amb Gispert de Guimerà, senyor de Ciutadilla. Es dona el cas que els descendents d'Isabel també canviaren l'ordre dels seus cognoms, així doncs foren coneguts com a Relat dit de Guimerà.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Barons catalans històrics Categoria:Nascuts el 1315 Categoria:Morts el 1394