Roland Joffé (Londres, 17 de novembre de 1945) és un director, productor i guionista anglo-francès.
Biografia Joffé va ser alumne del Liceu francès Charles-de-Gaulle de Londres abans d'estudiar a la Universitat de Manchester.
El 1984 va començar, amb èxit, la seva carrera de director de cinema, ja que el seu primer llargmetratge, Els crits del silenci, va guanyar tres Oscars. La pel·lícula és el fresc dramàtic d'una Cambodja mutilada després de la invasió de Phnom Penh pels Khmers Rojos, a través de la història d'amistat que lligarà un periodista americà amb el seu ajudant local. Joffé s'imposa des de llavors com un cineasta compromès, desitjant abans de tot ensenyar la veritat. Aquesta mateixa preocupació li fa realitzar l'any següent la trastornadora pel·lícula The Mission, pintura subtil de la conquesta i del domini espanyol al Nou Món el . La pel·lícula, portada per dos actors excepcionals, Jeremy Irons en el paper d'un sacerdot catòlic i Robert De Niro com a mercenari espanyol, és una obra mestra i rep la Palma d'or al Festival de Canes el 1986. A Roland Joffé li agrada descobrir universos totalment diferents tot posant la mirada en destinacions d'excepció. El 1991 La ciutat de l'Alegria ens fa descobrir la misèria dels nens dels carrers de Calcutta a través del recorregut d'un cirurgià anglès que va anar a l'Índia buscant un sentit a la seva vida. A The Scarlet Letter (1991), la història dolorosa d'una jove dona embarassada enamorada d'un pastor serveix de canemàs per a una pintura de l'Amèrica intolerant i puritana del .
El director abandona un temps les "pel·lícules històriques" - el temps de rodar Goodbye Lover (1999), comèdia dramàtica sobre la parella i les seves dificultats - però hi torna de seguida amb Vatel. Allà Roland Joffé s'interessa per la misèria de l'home en ressuscitant el tribunal de Lluís XIV de França i el més cèlebre cuiner de la història a qui la seva massa gran consciència professional va empènyer fins a la mort.
Vida privada Roland Joffé és el fill de Marc Joffé (originari de Riga). El seu pare ha viscut amb Esther Garman, filla de l'escultor Jacob Epstein que s'ha convertit així el seu avi adoptiu.
No té vincles familiars amb els cineastes Alex i Arthur Joffé.
Roland Joffé ha estat casat amb l'actriu Jane Lapotaire i amb Cherie Lunghi. Té dos fills: Rowan Joffé i Nathalie Lunghi.
Filmografia 1984: Els crits del silenci (The Killing Fields) 1986: La missió (The Mission) 1989: Fat Man and Little Boy 1992: La ciutat de l'alegria (City of Joy) 1993: Super Mario Bros (no surt als crèdits) 1995: La lletra escarlata (The Scarlet Letter) 1998: Goodbye Lover 2000: Vatel 2007: Captivity 2008: You and I 2011: There Be Dragons 2013: Singularity 2017: The Forgiven
Premis i nominacions Premis 1986. Palma d'Or per La missió Nominacions 1985. Oscar al millor director per Els crits del silenci 1985. Globus d'Or al millor director per Els crits del silenci 1985. BAFTA al millor director per Els crits del silenci 1985. César a la millor pel·lícula estrangera per Els crits del silenci 1986. César a la millor pel·lícula estrangera per La missió 1987. Oscar al millor director per La missió 1987. Globus d'Or al millor director per La missió 1987. BAFTA a la millor pel·lícula per La missió 1987. BAFTA al millor director per La missió 1990. Os d'Or per Fat Man and Little Boy
Enllaços externs
Lloc web oficial
Categoria:Directors de cinema francesos Categoria:Directors de cinema londinencs Categoria:Productors de cinema francesos Categoria:Guionistes francesos Categoria:Productors de cinema londinencs Categoria:Guionistes londinencs Categoria:Escriptors francesos del segle XXI Categoria:Escriptors anglesos del segle XXI Categoria:Escriptors anglesos nascuts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1945